Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 150/2023 del 27 de abril del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda a la via pública, i que atribueix a un clot a la vorera

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 27 d?abril de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, i Joan Ridao i Martín, i essent-ne ponent el Sr. Miquel Sàmper i Rodríguez, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 29 de novembre de 2020, la Sra. A va formular, mitjançant representació lletrada, una reclamació de responsabilitat patrimonial davant un ajuntament pels danys i perjudicis soferts en una caiguda patida el X de maig de 2019 en sortir d?un establiment situat en una carretera, i que atribueix a un clot a la vorera. Adjuntava un informe d?atenció del Servei d?Emergències Mèdiques i un informe d?assistència del Servei d?Urgències d?un hospital, i també l?informe d?hospitalització del mateix hospital, si bé no quantificava l?import objecte de reclamació.

2. Per un ofici de l?alcalde del consistori de 15 de gener de 2021 adreçat a la reclamant, es va acusar recepció de la reclamació, es va adjuntar un informe sobre les deficiències detectades en l?escrit presentat per la instant i li van atorgar un termini de deu dies hàbils per tal que les esmenés, i la van advertir que, en cas contrari, es consideraria que desistia de la petició. Aquest ofici es va notificar a la reclamant el 21 de gener de 2021.

3. El 10 de febrer de 2021, la reclamant va presentar un escrit per tal d?esmenar les deficiències detectades relatives al lloc i a l?hora de l?incident, i una fotocòpia del DNI, així com demanava que s?ampliés el termini atorgat, per tal de poder acreditar la representació lletrada.

4. El 24 de març de 2021, l?advocat de la reclamant va presentar a l?Ajuntament un poder per a plets, per tal d?acreditar la representació corresponent.

5. Pel Decret d?alcaldia de 19 d?abril de 2021, a proposta de la secretària interventora de l?Ajuntament, es va resoldre admetre a tràmit la reclamació, nomenar instructora de l?expedient una funcionària de la Diputació corresponent i comunicar a la reclamant la data d?inici del procediment, el termini màxim per a resoldre?l i els efectes de la manca de resolució expressa. Consta en l?expedient la notificació corresponent a la reclamant el 6 de maig de 2021.

6. El 29 d?abril de 2021, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Ajuntament.

7. El 10 de maig de 2021, es va notificar a la reclamant la provisió de la instructora en què la requeria per tal que, en el termini de deu dies, indiqués, en les fotografies que s?adjuntaven, el lloc de l?accident, i aportés la valoració econòmica dels danys reclamats.

8. El 30 de juliol de 2021, la part reclamant va presentar un escrit en què concretava l?import de la indemnització per les lesions patides en 59.077,79 euros, sobre la base del dictamen mèdic pericial que adjuntava. Així mateix, assenyalava el lloc de la caiguda en les fotografies trameses per l?Ajuntament.

9. Per una provisió de la instructora de data 27 de setembre de 2021, es va requerir la reclamant per tal que presentés un informe assistencial que acredités la data d?estabilització de les lesions, i també es va demanar un informe als serveis tècnics de l?Ajuntament en relació amb el cas.

10. El 29 de setembre de 2021, la reclamant va aportar l?informe mèdic d?estabilització de les lesions.

11. En data 16 de desembre de 2021, l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament va emetre un informe en relació amb la reclamació presentada, en el qual feia constar que no s?havia executat cap actuació en el lloc indicat per la reclamant, que la vorera té una amplada d?un metre i el vial de circulació de 4,5 metres, i que el paviment a la zona està parcialment deteriorat. S?adjuntaven fotografies amb mides de la zona i del desperfecte.

12. Per una provisió de la instructora d?11 de febrer de 2022, es va resoldre demanar un certificat a la secretària de l?Ajuntament sobre si als arxius municipals constava cap altra reclamació de responsabilitat patrimonial o queixa d?altres ciutadans per caigudes al lloc assenyalat per la reclamant.

13. El 22 de febrer de 2022, la secretària interventora de l?Ajuntament va certificar que no hi constava la presentació de cap altra reclamació de responsabilitat patrimonial o queixa per caigudes a la zona indicada per la reclamant.

14. Per una provisió de la instructora de data 1 de març de 2022, un cop conclosa la instrucció de l?expedient, es va resoldre donar audiència a la reclamant per un termini de deu dies hàbils. Figura la notificació corresponent en data 3 de març de 2022. No hi consten al·legacions presentades.

15. Així mateix, el 3 de març de 2022 es va notificar el tràmit d?audiència de l?expedient a la companyia asseguradora de l?Ajuntament, la qual va presentar al·legacions en data 9 de març de 2022, en què considerava que no quedava acreditada l?existència de nexe causal entre el fet que motivava la reclamació i una activitat negligent per part de l?Ajuntament, per no haver-se aportat prou elements de prova.

16. El 6 d?abril de 2022, la instructora va formular una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, per manca de prova del nexe causal entre el resultat lesiu i el servei públic.

17. Pel Decret d?alcaldia d?11 d?abril de 2022, amb la proposta prèvia de la secretària interventora, es va resoldre demanar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i suspendre el procediment per aquest motiu. Aquest decret es va notificar tant a la reclamant com a la companyia asseguradora el mateix dia 11 d?abril de 2022.

18. En la mateixa data, la secretària interventora de l?Ajuntament va emetre un informe proposta sobre la inexistència de nexe causal i la procedència del dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i en què proposava trametre una còpia confrontada de l?expedient a aquest efecte.

19. El 4 de maig de 2022, el Departament de la Presidència va efectuar un requeriment de documentació complementària, reiterat el 17 de juny de 2022, en relació amb la sol·licitud de dictamen tramesa, en el sentit que calia incorporar a la proposta de resolució la valoració dels danys amb caràcter subsidiari.

20. En data 11 de maig de 2022, la secretària interventora de l?Ajuntament va demanar a la companyia d?assegurances municipal que efectués la valoració corresponent dels danys personals.

21. El 29 de juliol de 2022, la companyia asseguradora de l?Ajuntament va presentar l?avaluació econòmica de la reclamació per un import de 49.782,20 euros, sobre la base d?un informe de valoració pericial que adjuntava.

22. Pel Decret d?alcaldia de 20 de setembre de 2022, amb la proposta prèvia de la secretària interventora, es va resoldre aixecar la suspensió del procediment i concedir a la reclamant audiència de l?expedient per un termini de deu dies hàbils, amb la tramesa de l?informe de valoració de danys efectuat per la companyia d?assegurances. Consta la notificació corresponent el 23 de setembre de 2022.

23. En data 10 d?octubre de 2022, la instructora va emetre una nova proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, per manca d?elements de prova suficients acreditatius del nexe de causalitat entre el resultat lesiu i el servei públic, i en què valorava subsidiàriament els danys en 49.782,20 euros, d?acord amb la valoració efectuada per la companyia asseguradora.

24. Pel Decret d?alcaldia de 20 d?octubre de 2022, amb la proposta prèvia de la secretària interventora, es va resoldre remetre a la Direcció General d?Administració Local la proposta de resolució de la reclamació, amb la incorporació de la valoració dels danys amb caràcter subsidiari; demanar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i suspendre el procediment per aquest motiu. Aquest decret es va notificar tant a la reclamant com a la companyia asseguradora el mateix dia 20 d?octubre de 2022.

25. El 24 de novembre de 2022, el Departament de la Presidència va efectuar un nou requeriment de documentació a l?Ajuntament, acreditativa dels darrers tràmits efectuats, el qual el consistori va atendre en data 27 de febrer de 2023.

26. El 24 de març de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local del Departament de la Presidència va emetre un informe favorable a trametre la documentació de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, a l?efecte d?emetre dictamen.

27. El 27 de març de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

28. En la sessió de 30 de març de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte d?aquest Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda que va patir en sortir d?un establiment situat en una carretera, i que atribueix a un clot a la vorera.

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 59.077,79 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

II. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

L?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, estableix que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes establerts en la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en l?article 106 de la Constitució; en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

III. Legitimació activa

La reclamant està legitimada activament per a presentar la reclamació de responsabilitat patrimonial, atès que és la persona que va patir la presumpta caiguda. Actua en el procediment mitjançant representació lletrada, d?acord amb l?article 5.1 de l?LPAC.

La reclamació ha estat signada per aquest representant, i consta en l?expedient l?acreditació de la representació (article 5.3 de l?LPAC), mitjançant l?aportació de la còpia d?un poder per a plets (articles 5.4 de l?LPAC i 49.1 de la Llei 26/2010). Així mateix, hi consta el document d?identificació de la reclamant, que permet verificar-ne la identitat en el procediment administratiu (article 9.1 de l?LPAC).

IV. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en una via pública d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

V. Conformació de l?expedient i tramitació del procediment

En relació amb la conformació de l?expedient, cal assenyalar que els documents que l?integren estan degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament (articles 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i s?incorpora una diligència de la secretària interventora de l?Ajuntament en què fa constar que els documents que s?hi adjunten concorden amb els originals que consten en l?expedient. S?hi inclou l?acreditació de les notificacions efectuades (article 56.2 de la Llei 26/2010).

Pel que fa a la instrucció del procediment, aquesta s?ha ajustat, en general, a la normativa d?aplicació, continguda en la Llei 26/2010 i en l?LPAC.

Una vegada rebuda la sol·licitud de la reclamant, li van atorgar un termini de deu dies per tal que esmenés les deficiències detectades pel que feia a la quantificació de la indemnització, el lloc i l?hora dels fets i l?acreditació de la representació. La reclamant va atendre aquest requeriment, si bé no va quantificar encara l?import de la reclamació.

Es va admetre a tràmit la reclamació i es va comunicar a la instant el termini màxim per a resoldre el procediment i el sentit del silenci administratiu (articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Així mateix, els fets es van posar en coneixement de la companyia asseguradora del consistori (article 50.1.a) de la Llei 26/2010).

Es va requerir de nou la reclamant per tal que aportés la valoració de la indemnització, i també per tal que presentés un informe sobre l?estabilització de les lesions. La reclamant va aportar la documentació corresponent i va valorar la indemnització en 59.077,79 euros.

Tanmateix, es va sol·licitar un informe als serveis tècnics de l?Ajuntament, i l?arquitecte tècnic municipal va emetre un informe sobre el lloc de la caiguda.

També figura en l?expedient un certificat de la secretària interventora de l?Ajuntament segons el qual no constava la presentació de cap altra reclamació o queixa per caigudes a la zona.

Tot seguit, conclosa la instrucció, es va donar tràmit d?audiència de l?expedient als interessats (articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) de la Llei 26/2010). La companyia asseguradora va formular-hi al·legacions; però no la reclamant.

A continuació, es va redactar la proposta de resolució (article 50.1.g) de la Llei 26/2010), en el sentit de desestimar reclamació, i, per decret d?alcaldia, es va trametre la petició de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i es va suspendre el procediment (article 22.1.d) de l?LPAC), si bé la suspensió no podia tenir cap efecte perquè ja s?havia exhaurit el termini màxim per a resoldre el procediment.

El Departament de la Presidència va efectuar diversos requeriments a l?Ajuntament per tal que aportés documentació complementària, així com la valoració dels danys amb caràcter subsidiari.

Per tal de donar-hi resposta, el consistori va demanar la valoració de danys a la companyia asseguradora i, un cop va disposar de la quantificació, va aixecar la suspensió del procediment i va tornar a donar audiència a la reclamant, sense que aquesta hi presentés al·legacions.

L?Ajuntament va emetre una nova proposta de resolució, en què incorporava la valoració dels danys amb caràcter subsidiari, per un import de 49.782,20 euros, i es va demanar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora; per aquest motiu es va suspendre de nou el procediment. Així mateix, es va enviar, a requeriment del Departament de la Presidència, l?acreditació dels darrers tràmits efectuats en l?expedient.

Finalment, la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local va emetre un informe favorable a la petició de dictamen, una vegada analitzats els aspectes formals.

VI. La temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament i notificar la resolució en els procediments de responsabilitat patrimonial és de sis mesos des que es va iniciar el procediment (articles 21.2 i 91.3 de l?LPAC). El termini s?ha de comptar, en el cas dels procediments iniciats a sol·licitud de l?interessat, com és el cas, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l?Administració o organisme competent per a tramitar-lo (article 21.3.b) de l?LPAC).

El termini màxim es pot suspendre quan ?se sol·licitin informes preceptius a un òrgan de la mateixa Administració o d?una de diferent, pel temps que transcorri entre la petició, que s?ha de comunicar als interessats, i la recepció de l?informe, que també se?ls ha de comunicar. Aquest termini de suspensió no pot excedir en cap cas els tres mesos. En cas de no rebre?s l?informe en el termini indicat, el procediment prossegueix? (article 22.1.d) de l?LPAC).

Transcorregut el termini sense que s?hagi dictat i notificat resolució expressa, en els procediments de responsabilitat patrimonial, ?es pot entendre que la resolució és contrària a la indemnització? (article 91.3 de l?LPAC), és a dir, mitjançant el silenci administratiu negatiu, neix per ministeri de la llei una resolució presumpta desfavorable. La desestimació per silenci administratiu ?té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent? (article 24.2 de l?LPAC).

Malgrat la producció del silenci administratiu, l?Administració conserva l?obligació de resoldre expressament i notificar (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, ?la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci? (article 24.3.b) de l?LPAC).

Tenint en compte que la reclamació va tenir entrada a l?Ajuntament el 3 de desembre de 2020 i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu el 27 de març de 2023, es constata que s?ha ultrapassat amb escreix el termini de sis mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats.

Aquest retard no s?avé amb el dret a una bona administració, reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini establert legalment (Dictamen 112/2022).

VII. Tempestivitat de la reclamació

En relació amb la tempestivitat de l?exercici del dret a reclamar, d?acord amb el que es preveu en l?article 67.1 de l?LPAC, aquest prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el cas sobre el qual es dictamina, la caiguda es va produir el X de maig de 2019. Consten en l?expedient un informe mèdic de data 22 de novembre de 2019, segons el qual la reclamant caminava amb dos bastons amb càrrega parcial i seguia un tractament rehabilitador per a reeducació de la marxa, i un informe mèdic emès en data 18 de juny de 2021, ue fa constar que, posteriorment a l?alta hospitalària de X de juny de 2019, en l?evolució postquirúrgica d?un any després, el 17 de juny de 2020, ?camina sense bastons amb un dolor controlat, i al control radiològic no s?observen signes de necrosi avascular del cap femoral ni signes degeneratius ni desplaçaments secundaris de l?osteosíntesi?, i que seguirà un control anual a consultes externes.

Així, el 17 de juny de 2020 restaria acreditada l?estabilització de les lesions i aquest dia constituiria el dies a quo per al còmput del termini de prescripció. La reclamació va tenir entrada a l?Ajuntament el 3 de desembre de 2020, per tant, és tempestiva.

VIII. Consideracions sobre el fons de la qüestió

VIII.1. La posició de qui reclama

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, exposa que el dia X de maig de 2019 va sortir d?un establiment del municipi, cap a les 17.30 hores, quan, degut a un forat que hi havia a la vorera just a la sortida, va caure i va patir lesions consistents en una sortida de fèmur i una fractura-luxació de maluc. Van trucar al Servei d?Emergències Mèdiques i va acudir una ambulància, que la va traslladar a un hospital.

Com a conseqüència d?aquesta caiguda, va haver de ser intervinguda quirúrgicament i va romandre hospitalitzada fins al X de juny de 2019. Amb posterioritat ha hagut de caminar amb bastons i evoluciona correctament, si bé pot tenir complicacions importants futures arran de l?accident.

Considera que existeix un incompliment per part de l?Ajuntament en les seves obligacions com a titular de la via pública, en no vigilar les condicions en què es troben les voreres del municipi, motiu pel qual entén que existeix una relació de causalitat entre els fets i el servei públic.

Aporta un dictamen pericial mèdic de valoració de les lesions, que inclou consideracions sobre les lesions temporals, les seqüeles, els perjudicis per pèrdua de qualitat de vida i els perjudicis morals complementaris, i quantifica la indemnització en un total de 59.077,79 euros, i adjunta fotografies del lloc i del desperfecte.

VIII.2. Els actes d?instrucció

En data 31 de gener de 2022, l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament va emetre un informe en què donava resposta a les qüestions requerides per la instructora, i adjuntava fotografies de la zona i del desperfecte en què s?indicaven les mides. En concret va indicar:

?1. Titularitat de la via en què indica la reclamant que va caure: l?Ajuntament [?].

2. Responsabilitat pel manteniment de l?espai en què la reclamant manifesta que es va produir la caiguda: l?Ajuntament és qui porta el manteniment de les voreres amb l?actuació per part de la brigada municipal.

3. Actuacions que l?Ajuntament va dur a terme en el lloc indicat per la reclamant: no s?ha executat cap actuació en el lloc indicat per la reclamant.

4. Dimensions de la via pública en el lloc indicat per la reclamant com a lloc de la caiguda: la vorera té una amplada d?un metre. El vial de circulació té una amplada de 4,5 metres.

5. Estat del paviment en la zona de l?incident: parcialment deteriorat.

6. Estat del desperfecte i les seves dimensions a la data en què es produí la caiguda: les fotografies aportades en la denúncia són pràcticament iguals en el seu estat de desperfectes que els actuals.?

D?altra banda, en data 22 de febrer de 2022, la secretària interventora de l?Ajuntament va emetre un certificat en què feia constar ?que, segons antecedents que consten en aquesta Secretaria al meu càrrec, no consta presentació de cap altra reclamació de responsabilitat patrimonial o queixa per caigudes a la zona indicada per la reclamant?.

VIII.3. La posició de la companyia asseguradora

La companyia asseguradora considera que no s?ha acreditat l?existència d?un nexe causal entre el fet que motiva la reclamació i una activitat negligent per part de l?Ajuntament, atès que la perjudicada no ha aportat prou elements de prova per a acreditar el punt i la causa de la caiguda. Al·lega que el nexe causal queda trencat per la conducta de la reclamant en caminar sense prestar l?atenció mínima que hauria estat suficient per a evitar l?accident, i que hi havia prou zona de pas a la via per a evitar els possibles desperfectes. Així mateix, refereix que, en tot cas, l?existència de petits desperfectes a la via pública no és causa suficient per a entendre que pugui existir una responsabilitat de l?Administració, quan aquests són visibles a simple vista i no suposen per si mateixos un risc de perill per al vianant. Per tant, considera que la reclamació s?ha de desestimar.

Es valora subsidiàriament l?import de la reclamació en 49.782,20 euros, sobre la base d?un dictamen pericial que adjunta.

VIII.4. La posició de l?Administració

L?Ajuntament proposa desestimar la reclamació presentada. Considera que, si bé s?ha acreditat l?existència d?un resultat lesiu ocorregut a la via pública, no s?ha aportat cap element probatori de la mecànica de la caiguda, tan sols figura la declaració de la instant en l?escrit de reclamació, i, per tant, no resta acreditat que la caiguda ocorregués al lloc assenyalat i per causa del mal estat de la vorera. Per tant, no s?hi dona el nexe de causalitat necessari, motiu pel qual no es pot imputar cap tipus de responsabilitat a l?Ajuntament.

Altrament, en cas que es donés validesa al relat fàctic de la reclamant, l?Ajuntament argumenta, sobre la base de les fotografies del desperfecte, que aquest en cap cas no es pot considerar que suposi un risc per a un vianant diligent atesa la seva escassa entitat i localització, ja que està situat en un espai de la vorera que no és estrictament de pas, en el voral contigu a l?asfalt, i la reclamant disposava d?un espai suficient per a transitar sense necessitat d?haver de passar-hi. A més, la caiguda es va produir a les 17.32 h del dia X de maig de 2019, i, per tant, el desperfecte era perfectament visible, i més quan es tracta d?un element que presenta un relleu diferent al de la resta de la vorera.

Així mateix, d?acord amb el certificat de la secretària interventora de l?Ajuntament, cal tenir en compte que no consta la presentació d?altres reclamacions o queixes per caigudes a la zona.

L?Ajuntament valora subsidiàriament la reclamació en 49.782,20 euros, d?acord amb la quantificació efectuada per la companyia asseguradora.

IX. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

IX.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que s?ha aportat documentació mèdica que així ho acredita, pel qual va haver de ser intervinguda quirúrgicament, li van col·locar material d?osteosíntesi i va requerir rehabilitació posterior, i pel qual presenta seqüeles.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració no és suficient constatar l?existència d?un dany; és necessari, a més, que aquest dany sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic, és a dir, que hi hagi una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament del servei públic.

IX.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

En aquest cas, la reclamant exposa que, degut a un forat que hi havia a la vorera, just a la sortida de l?establiment, va caure i va patir les lesions en qüestió.

En l?informe emès per l?arquitecte tècnic municipal es fa constar que la vorera té una amplada d?un metre i el vial de circulació té una amplada de 4,5 metres, i que el paviment està parcialment deteriorat, com es pot veure a les fotografies adjuntes.

Cal dir que l?afirmació genèrica de la reclamant és l?únic element que consta en relació amb els fets que fonamenten la reclamació. D?acord amb el relat de l?afectada, doncs, la causa de la caiguda és el forat de la vorera. Consta l?assistència al lloc d?una ambulància del SEM que la va traslladar al centre hospitalari, cosa que confirma la realitat de la caiguda. Tanmateix, dels elements probatoris que consten en l?expedient no queda acreditada la mecànica de la caiguda, el lloc concret ni les circumstàncies que la van provocar, perquè només es disposa de la manifestació de la mateixa perjudicada. L?informe pericial que aporta la reclamant és merament descriptiu i de valoració de danys i seqüeles, i no conté cap argument ni element acreditatiu de les circumstàncies de la caiguda. La reclamant tampoc no ha presentat cap testimoni de la caiguda.

La Comissió s?ha pronunciat en diverses ocasions en el sentit que:

«[?] la càrrega de la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (Dictamen 48/2020, vid. també els dictàmens 183/2011, 113/2013, 158/2015, 258/2010 i 371/2021, entre molts d?altres)» (Dictamen 7/2022).

S?observa, doncs, que l?esforç probatori de la part reclamant ha estat molt limitat, atès que no ha provat la dinàmica de la caiguda ni les circumstàncies. Per tant, l?activitat probatòria desplegada no es pot considerar suficient per tal que aquesta Comissió arribi al convenciment que la caiguda es va produir al lloc indicat i pel motiu al·legat.

Tot i la manca d?acreditació de les circumstàncies de la caiguda, cal fer referència al desperfecte en qüestió. En primer lloc, el fet de la caiguda a la via pública no implica necessàriament l?existència de responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament. Sobre això cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 236/2015 i 77/2020, entre d?altres). El motiu d?aquesta doctrina rau en el fet que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública, ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants.

En la mateixa línia, en el Dictamen 321/2019 s?ha sintetitzat la doctrina de la Comissió relativa a les caigudes al carrer, en els termes següents: ?[...] la Comissió ha posat de manifest en els seus dictàmens (178/2016, 90/2018 i 298/2018, entre d?altres) l?obligació general de les persones vianants i usuàries de les vies públiques de transitar-hi amb una mínima diligència i atenció i, per a poder imputar la responsabilitat dels fets a l?Administració, la necessitat que la irregularitat sigui de tal entitat que provoqui un risc que sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 140/2017, 78/2018, 101/2018, 283/2018, 13/2019, 101/2019 i 201/2019).? Ja que, com ha afirmat la jurisprudència, com ara en la Sentència 552/2017, de 20 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:

?[?] no es admisible que el mero deambular de un peatón se pueda realizar sin exigencia alguna para éste. Es preciso que preste la necesaria atención para observar cualquier desperfecto de los que forman parte de la habitualidad cotidiana.?

En l?expedient hi ha constància gràfica de l?estat del paviment de la via, el qual no presenta deficiències significatives que permetin establir una relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany patit. En concret, s?observa que es tractaria d?un trencament d?un panot que forma part de la vorada ?la qual ja exigeix atenció per part dels vianants?, de poca entitat i contigu a una zona del voral adaptada per al pas dels vehicles per a accedir a la zona d?estacionament.

Altrament, l?indret en qüestió és un espai ample, amb bona visibilitat i amb espai alternatiu per a passar. Així mateix, l?hora que consta en què es van produir els fets, cap a les 17.30 h del dia X de maig, evidencia que en el moment de la caiguda hi havia lluminositat i visibilitat suficient per a caminar i resultava perfectament visible el desperfecte, i no era d?entitat suficient per a generar-li un risc insuperable que no s?hagués pogut evitar emprant una ?diligència estàndard a l?hora de caminar, per tal d?esquivar-lo? (Dictamen 65/2023).

D?altra banda, tal com certifica la secretària interventora de l?Ajuntament, no consta cap altra reclamació o queixa per caigudes a la zona que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants en aquest indret.

Per tot el que s?ha exposat, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració, en relació amb el seu deure de manteniment de la via pública, i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial (dictàmens 171/2022, 233/2022 i 28/2023) i és procedent desestimar la reclamació.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda a la via pública, i que atribueix a un clot a la vorera.