Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 149/2023 del 27 de abril del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Salut per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l'assistència sanitària prestada en un hospital arran de diversos episodis de gastritis, i que atribueix a una manca de proves de diagnosi

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 27 d?abril de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Montserrat Peretó Garcia, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. En data 31 de juliol de 2015, la Sra. A, mitjançant representació lletrada, va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant el Servei Català de la Salut (CatSalut), en sol·licitud d?una indemnització econòmica de 150.000 euros, pels danys i perjudicis soferts en l?assistència sanitària prestada a l?Hospital B arran de diversos episodis de gastritis, i que atribueix a una manca de realització de proves.

2. Per ofici de 16 de setembre de 2015, degudament notificat, la lletrada instructora del CatSalut va informar la reclamant de l?admissió a tràmit de la reclamació, del termini per a resoldre el procediment, dels efectes de la manca de resolució expressa, i de la identitat de la lletrada instructora. D?altra banda, la lletrada instructora va demanar a la reclamant que trametés l?autorització per tal de poder sol·licitar la documentació clínica necessària per a instruir l?expedient, juntament amb una còpia del document acreditatiu de la seva identitat , i que concretés el segon cognom, ja que hi havia una discordança referent a aquest en la documentació presentada. Li atorgava un termini màxim de deu dies per a atendre el requeriment i li comunicava que, si no ho feia, es consideraria que desistia de la reclamació presentada. La instant va aportar la documentació sol·licitada.

3. Per ofici de la mateixa data, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, a qui es va informar de la condició d?interessada en el procediment.

4. Per ofici de 22 d?octubre de 2015, es va sol·licitar a la directora de l?Hospital B i a la directora de l?Hospital C una còpia de la història clínica completa de la pacient i els informes mèdics dels professionals que la varen atendre, així com tota la documentació clínica relativa a l?assistència prestada en aquells centres, així com que confirmés si les despeses derivades de l?assistència que s?havien prestat havien anat a càrrec del CatSalut. Per últim, se?ls va fer saber la condició d?interessats en el procediment. Consta en l?expedient la documentació tramesa per els centres hospitalaris.

5. El 10 de febrer de 2016, es va sol·licitar a la Subdirecció General d?Avaluacions Mèdiques (ICAM) que emetés un informe mèdic valoratiu sobre l?assistència prestada, la qual cosa es va comunicar a les parts interessades, amb l?advertiment que se suspenia el termini per a resoldre el procediment fins que la instructora no rebés l?informe esmentat.

6. En data 20 de juliol de 2016, l?ICAM va emetre l?informe mèdic valoratiu, que concloïa que la pacient va ser atesa dins de la normo praxi assistencial, que es van practicar les proves adequades en relació amb els símptomes que presentava i els tractaments correctes en relació amb els resultats, i que la seva malaltia es va presentar sobtadament i no va ser diagnosticada abans per no haver-hi simptomatologia i pels resultats dins la normalitat de les proves efectuades.

7. Per oficis de data 14 de setembre de 2016, degudament notificats, es va comunicar a les parts interessades que s?aixecava la suspensió i que s?obria el tràmit de vista i audiència de l?expedient.

8. En data 3 d?octubre de 2016, la reclamant va presentar un escrit d?al·legacions, en el qual sol·licitava còpia de la història clínica i de l?informe valoratiu de l?ICAM. Altrament, es ratificava en les al·legacions que havia presentat.

9. Per ofici de data 5 de desembre de 2016, degudament notificat, la lletrada instructora va trametre a la part reclamant la documentació sol·licitada, i li va fer avinent que amb aquesta tramesa es tenia per efectuat el tràmit de vista i audiència, i que podia presentar al·legacions en el termini de deu dies, comptadors des de la data en què rebés la documentació. No consta que hi presentés al·legacions.

10. En data 8 de setembre de 2022, el gerent de l?Assessoria Jurídica del CatSalut va emetre una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, en la qual es concloïa que l?assistència que la pacient va rebre va ser correcta i adequada, sense cap indici de mala praxi mèdica, i que, en conseqüència, no era possible establir un nexe causal directe, immediat i exclusiu entre l?assistència prestada i el dany al·legat. Subsidiàriament, es valorava la indemnització en 54.580,95 euros.

11. El 8 de març de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica la petició de dictamen formulada pel Conseller de Salut.

12. En la sessió de 9 de març de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició i en va designar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Se sotmet a la consideració de la Comissió Jurídica Assessora la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Salut per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l?assistència sanitària prestada a l?Hospital B arran de diversos episodis de gastritis, i que atribueix a una manca de proves de diagnosi.

La intervenció d?aquest òrgan consultiu té lloc amb caràcter preceptiu, d?acord amb el que estableixen l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió Jurídica Assessora, i l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, respecte de les reclamacions de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius.

En el cas que s?examina es compleix amb aquest requisit, ja que l?import a tant alçat reclamat per l?instant ascendeix a una indemnització de 150.000 euros.

II. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en l?article 106.2 de la Constitució; en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010, que en regulen els principis generals, la indemnització, els òrgans competents i el procediment; en els articles 32 i 34 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), que regulen els principis de la responsabilitat i la indemnització, respectivament; i en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), els quals preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

És important assenyalar en aquest cas que. el 2 d?octubre de 2016, va entrar en vigor l?LPAC, que va derogar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), com també el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial (RPRP). En la mateixa data va entrar en vigor l?LRJSP.

La determinació de la normativa aplicable a la reclamació de responsabilitat patrimonial exigeix diferenciar el règim procedimental del règim material. La tramitació del procediment de responsabilitat s?ha d?ajustar a la normativa vigent en el moment d?iniciar-se. D?altra banda, des d?una perspectiva material o substantiva, el règim jurídic aplicable és l?establert en la normativa vigent en el moment en què es produeixi el fet o l?acte que motivi la indemnització.

En el present cas, la reclamació es va presentar el 31 de juliol de 2015, en relació amb una assistència sanitària prestada entre el X de novembre de 2013 i el X de gener de 2015. D?aquesta manera, tant pel que fa als aspectes procedimentals com pel que fa als aspectes substantius, resulten d?aplicació els articles 139 i següents de l?LRJPAC i l?RPRP.

D?acord amb la normativa aplicable, els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.

Els requisits que hi han de concórrer perquè la petició prosperi i la persona perjudicada tingui dret a ser indemnitzada són: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

La responsabilitat patrimonial de l?Administració es configura com una responsabilitat objectiva o pel resultat. Ara bé, quan es predica de casos que deriven de l?assistència sanitària dispensada, com el que ara és objecte de dictamen, aquesta responsabilitat gaudeix d?uns elements que són propis i específics d?aquest àmbit.

En aquest sentit, convé recordar que l?obligació de l?Administració prestadora del servei sanitari, d?acord amb una consolidada doctrina jurisprudencial i amb nombrosos dictàmens d?aquest òrgan consultiu (dictàmens 406/2019 i 208/2020, entre molts d?altres), no consisteix a obtenir un resultat ?curació del malalt?, sinó a utilitzar tots els mitjans possibles per tal d?assolir-lo, aplicant-hi totes les cures i tècniques adreçades al guariment.

Conformement amb la doctrina exposada, les obligacions assumides pels facultatius i, en general, pel personal sanitari es poden sintetitzar en l?obligació de proporcionar tots els mitjans que requereix el cas d?acord amb l?estat dels coneixements de la ciència o de la tècnica existents en el moment de produir-se els danys, tenint en compte el principi de la lex artis ad hoc, com a principi que regeix en aquesta matèria, en consideració amb el cas concret en què es produeix la intervenció mèdica i les circumstàncies en què aquesta es desenvolupa.

En aquest sentit, la responsabilitat patrimonial de l?Administració dependrà del fet que es pugui constatar una mala praxi professional, entesa com la comissió d?errors o la utilització de mètodes incorrectes atès l?estat de la ciència i de la tècnica mèdiques en el moment dels fets o l?omissió de tractaments o precaucions aconsellables ateses les circumstàncies de cada cas, independentment del resultat produït en la salut o en la vida de les persones afectades.

No és suficient, per tant, per a determinar l?existència de responsabilitat patrimonial, mostrar un resultat danyós i connectar-lo amb la prestació sanitària rebuda, sinó que ha de quedar acreditat que el dany sofert és conseqüència d?una assistència deficient, atenent les circumstàncies específiques de cada cas.

III. Legitimació activa

Els procediments de responsabilitat patrimonial es poden iniciar d?ofici o a sol·licitud de persona interessada.

En el cas sobre el qual es dictamina, el procediment s?ha iniciat a sol·licitud de la pacient que, com a tal, es troba legitimada per a instar el procediment. Consta incorporada a l?expedient una còpia d?un document identificatiu, la qual cosa permet acreditar-ne la identitat.

La instant interposa la reclamació mitjançant representació lletrada, i la representació ha quedat acreditada en l?expedient, de conformitat amb l?article 32 de l?LRJPAC, mitjançant una còpia de l?escriptura notarial del poder per a plets.

IV. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon al CatSalut, atès que el centre sanitari del qual es qüestiona l?assistència pertany al Sistema sanitari integral d?utilització pública de Catalunya (SISCAT), de conformitat amb el Decret 196/2010, de 14 de desembre. Consta d?una manera clara en l?expedient que les despeses van córrer a càrrec del CatSalut.

En particular, pel que fa a la instrucció, s?observa que aquesta s?ha ajustat a les previsions de la Llei 26/2010, l?LRJPAC i l?RPRP.

La competència per a resoldre la reclamació correspon al director del CatSalut, segons el que es disposa en l?article 60.2 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d?ordenació sanitària de Catalunya, modificada per la Llei 11/1995, de 29 de setembre.

V. Conformació de l?expedient i tramitació del procediment

La conformació de l?expedient és correcta, atès que està indexat, numerat i ordenat cronològicament, la qual cosa és conforme a l?article 46.2 de la Llei 26/2010. També es constata que s?hi ha incorporat l?acreditació de les notificacions efectuades, segons l?article 56.2 de la Llei 26/2010.

El present procediment, en consideració a la data d?inici, i com s?ha apuntat en paràgrafs precedents, s?ha tramitat de conformitat amb la Llei 26/2010, l?LRJPAC i l?RPRP.

En primer terme, consta a l?expedient la diligència d?admissió de la lletrada instructora, adreçada a l?advocat de la reclamant, en la qual, conformement amb l?article 42.4 de l?LRJPAC, li comunicava l?inici del procediment, el termini màxim per a resoldre i notificar la resolució que ha de posar fi al procediment, els efectes negatius de la manca de resolució expressa i la identificació de la persona instructora del procediment.

En aquesta diligència, la instructora requeria a la reclamant que lliurés l?autorització per tal de poder sol·licitar i incorporar a l?expedient el seu historial clínic, i l?informava que se la tindria per desistida de la reclamació en cas de no presentar-la en el termini conferit.

En la mateixa data, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, a qui es va informar de la seva condició d?interessada en el procediment.

A continuació, i un cop es va disposar de l?autorització referida, es van dur a terme els actes d?instrucció consistents en la sol·licitud i incorporació a l?expedient de la documentació clínica de la pacient (segons disposa l?article 82.1 LRJPAC i l?article 50.1.c) de la Llei 26/2010).

Un cop la instructora va disposar de la documentació clínica va sol·licitar l?informe valoratiu a la Subdirecció General d?Avaluacions Mèdiques (ICAM), amb suspensió del termini de resolució i notificació; extrems que es van notificar als interessats.

Tan bon punt l?ICAM va emetre l?informe valoratiu i conclosa, per tant, la instrucció, es va comunicar als interessats que s?aixecava la suspensió i s?obria el tràmit d?audiència i vista de l?expedient (d?acord amb l?establert a l?article 84 de l?LRJPAC i els articles 50.1.d) i 51 de la Llei 26/2010). La reclamant es va ratificar en les al·legacions presentades.

Clou l?expedient la proposta de resolució de l?òrgan instructor, com es fixa en l?article 12 de l?RPRP i l?article 50.1.g) de la Llei 26/2010, en aquest cas desestimatòria, que aborda l?existència o no de nexe causal i que inclou una valoració subsidiària dels danys al·legats, a l?efecte de donar compliment al marc legal establert i per tal que aquesta Comissió disposi de tots els elements per a emetre?n dictamen en el cas d?admetre la reclamació.

Finalment, s?ha tramès tot l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora perquè n?emeti el dictamen preceptiu, d?acord amb el que es disposa en l?article 142.3 de l?LRJPAC.

VI. Temporalitat del procediment

Sens perjudici que la tramitació del procediment s?ha ajustat a la normativa d?aplicació, com s?acaba d?exposar, es constata que s?ha ultrapassat, amb escreix, el termini de tramitació del procediment, el qual, cal recordar, és de sis mesos, segons el que disposa l?article 13.3 de l?RPRP. En el cas sobre el qual es dictamina, la reclamació va tenir entrada en el Registre del CatSalut el 7 d?agost de 2015 i la petició de dictamen ha tingut entrada en aquest òrgan consultiu en data 8 de març de 2023. Es constata que s?ha ultrapassat amb escreix el termini de 6 mesos previst legalment per a resoldre el procediment i notificar-ne la resolució que li ha de posar fi, amb els efectes esmentats.

Tal com ha recordat aquesta Comissió en dictàmens precedents, aquesta dilació no s?avé amb el dret a una bona administració reconegut, entre d?altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini legal establert (entre molts altres, Dictamen 112/2022). En aquests supòsits, la persona reclamant pot ?entendre que la resolució és contrària a la indemnització?, segons es disposa en l?article 13.3 de l?RPRP; desestimació que cal considerar-la presumpta de la sol·licitud i que ?té els únics efectes de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent? (article 43.2 de l?LRJPAC).

Malgrat la producció del silenci administratiu, l?Administració manté l?obligació de resoldre el procediment d?una manera expressa i de notificar la resolució als interessats, segons el tipificat en l?article 42.1 de l?LRJPAC, i, si es tracta d?un silenci desestimatori, com és el cas (article 142.7 de l?LRJPAC) no existeix vinculació al sentit negatiu del silenci, segons el fixat en l?article 43.3.b) de l?LRJPAC.

VII. Tempestivitat de la reclamació

En relació amb la tempestivitat de l?exercici del dret a reclamar i d?acord amb els articles 142.5 de l?LRJPAC i 4.2 de l?RPRP, aquest el dret prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo a tenir en compte és el de guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el cas objecte de dictamen, l?assistència sanitària en qüestió es va iniciar el X de novembre de 2013 i la pacient va ser donada d?alta hospitalària el dia X de gener de 2015, en considerar-la clínicament estable. La reclamació es va presentar mitjançant correu postal certificat en data 31 de juliol de 2015. En conseqüència, cal concloure que la reclamació presentada és tempestiva.

VIII. Les circumstàncies del cas

El dia X de novembre de 2013, la pacient, de X anys en aquella data, va acudir al servei d?Urgències de l?Hospital B, per dolor epigàstric, dolor de tipus còlic i nàusees, des de feia cinc dies. L?exploració física i les exploracions complementàries van resultar dins la normalitat. El diagnòstic va ser d?epigastràlgia i gastritis. Es van fer les recomanacions dietètiques adequades, es va establir control pel metge de capçalera i que es valorés amb ecografia abdominal ambulatòria en cas de persistència dels símptomes, que li van practicar el X de novembre de 2013, i que va resultar sense troballes.

El dia X de novembre de 2013 va acudir novament al servei d?Urgències del mateix hospital, per simptomatologia persistent, d?uns vint dies d?evolució, de dolor abdominal difús de predomini epigàstric de característiques còliques i nàusees. Estava pendent de visita en el servei de Digestiu el març de 2014. L?exploració general no va demostrar cap alteració i l?analítica practicada va resultar dins de la normalitat. El diagnòstic va ser de gastritis aguda i es va recomanar tractament simptomàtic.

El X de març de 2014, estava en estudi de Digestologia per dolor abdominal, i li van practicar una TAC abdominal que va mostrar una lesió nodular d?aspecte sòlid i 20 mm al pol inferior del ronyó dret, sospitós, i es va recomanar ampliar l?estudi amb una ressonància renal.

El X d?abril de 2014, va acudir al servei d?Urgències de l?Hospital esmentat, per persistència de dolor abdominal d?un any d?evolució localitzat al flanc dret, que s?intensificava intermitentment, acompanyat de nàusees, i que empitjorava després de la ingesta. El resultat de l?analítica d?hemograma, ionograma, funció renal i coagulació va estar dins de la normalitat. Es va practicar radiologia abdominal i es va diagnosticar litiasi renal dreta (presència de càlculs en el ronyó o en les vies urinàries). Es va recomanar tractament simptomàtic.

El X de maig de 2014 li van practicar una ressonància centrada als ronyons amb troballes que no van orientar cap a lesió tumoral, ni es van observar alteracions significatives.

El X de desembre de 2014 li van practicar una biòpsia de tumoració renal dreta.

El X de desembre de 2014, va acudir novament al servei d?Urgències de l?hospital per presentar dolor epigàstric, hipocondri dret més vòmits i hematúries de repetició. Li van practicar TAC abdominal i analítica i el diagnòstic va ser d?insuficiència renal aguda.

L?estudi histopatològic resultant de la biòpsia, emès en data X de desembre de 2014, estableix un diagnòstic suggestiu de nefritis intersticial aguda (inflamació de l?interstici renal i de les estructures que s?hi comprenen).

La van traslladar al Servei de Nefrologia de l?Hospital C, on va ingressar el X de desembre de 2014, per fracàs renal agut i li van determinar un tractament amb hemodiàlisi. Li van realitzar un total de dotze sessions i quan ja estava clínicament estable li van donar l?alta hospitalària, en data X de gener de 2015. Es va establir que continués amb control i sessions d?hemodiàlisi en la unitat de Diàlisi del mateix hospital.

IX. La posició de qui reclama

La part reclamant exposa que presentava des dels inicis de l?any 2013 dolors molt intensos, nàusees i sensació d?inflor abdominal i que, per aquests motius, va acudir en nombroses ocasions a l?Hospital B, així com a un altre centre mèdic.

Addueix que en data X de novembre de 2016 li van diagnosticar una epigastràlgia i gastritis i li va indicar tractament, així com que la valoressin mitjançant ecografia abdominal. El X de novembre de 2013 li van diagnosticar gastritis aguda, i li van indicar tractament farmacològic. El X d?abril de 2014, amb dolor abdominal persistent des de feia més d?un any, li van diagnosticar litiasi renal dreta i li van prescriure tractament.

Va ser remesa a Urologia el X d?abril de 2014, on li van detectar una imatge nodular sospitosa. Finalment no li van detectar anomalies significatives i es va sol·licitar una ressonància de control en sis mesos.

Finalment, el X de desembre de 2014, es va realitzar biòpsia i, després de ser donada d?alta, va acudir a urgències de l?Hospital C, en presentar una fallida renal, i li van realitzar hemodiàlisi urgent. Li van diagnosticar un fracàs renal agut amb requeriment d?hemodiàlisi, i a partir de llavors ha de realitzar controls continus a la unitat de diàlisi d?aquest centre.

Al·lega que, si se li hagués practicat una revisió profunda, així com les proves pertinents, no s?hauria produït el resultat final; que havia acudit en diverses ocasions a queixar-se dels símptomes, i que, dins de les proves practicades, en concret la biòpsia, no es va adequar a la lex artis, però no aporta cap informe pericial que reflecteixi el que manifesta. Addueix que si aquesta intervenció i el postoperatori s?haguessin realitzat d?una manera adequada no hauria evolucionat cap al fracàs renal agut i no requeriria d?hemodiàlisi.

Com a conseqüència d?aquesta lesió reclama un import de 150.000 euros, i, per tal d?acreditar les seqüeles, adjunta una sol·licitud a l?Ajuntament de servei d?ajut a domicili, així com un informe de salut per a la sol·licitud del reconeixement de la situació de dependència al Departament de Benestar Social i Família.

En l?escrit presentat per la part reclamant en el tràmit d?audiència, aquesta es ratifica en les al·legacions inicialment presentades.

X. L?informe valoratiu de l?ICAM

En l?informe valoratiu de l?assistència mèdica prestada, i després de fer un resum de les al·legacions i de relacionar els informes mèdics incorporats a l?expedient, l?ICAM efectua una exposició del cas en què detalla cronològicament l?atenció que va rebre la pacient i valora el cas.

D?entre les consideracions que exposa l?ICAM, cal ressaltar les següents:

? La pacient va presentar una simptomatologia de tipus digestiu consistent en dolors abdominals de predomini a la zona de l?epigastri, que és la part alta abdominal. Va acudir en tres ocasions al servei d?urgències de l?Hospital B per l?agudització de la clínica que patia, en concret, els dies X i X de novembre de 2013, i el X d?abril de 2014, i la van avaluar correctament com una simptomatologia que corresponia a un procés de tipus digestiu. En cada visita realitzada al servei d?urgències li van practicar una exploració física exhaustiva general, amb els aparells adients, i no es van trobar alteracions patològiques. Es van realitzar en totes les visites proves complementàries, amb analítica sanguínia completa i radiologia abdominal, les quals, no demostraven cap alteració ?llevat de la visita posterior del dia X de desembre de 2014, en què es va diagnosticar una insuficiència renal aguda?. Les proves complementàries d?urgències es van sol·licitar correctament en relació amb la clínica que presentava.

En les visites realitzades es va produir la mateixa orientació diagnòstica, de tipus digestiu, en no haver-hi símptomes ni signes d?una possible patologia renal. Per tant, la van tractar com una malaltia digestiva, la qual era necessari continuar estudiant, però no d?una manera urgent.

? Posteriorment, el dia X de desembre de 2014, dins l?estudi renal, es va practicar a la pacient una ecografia abdominal amb biòpsia de ronyó dret, que va cursar sense complicacions immediates, ni tampoc en un període d?observació posterior de dues hores.

? El X de desembre de 2014, la pacient va ingressar en el servei d?urgències de l?Hospital B per un empitjorament de la simptomatologia, amb malestar general d?uns tres dies d?evolució al nivell de l?hipocondri dret (zona dreta abdominal), amb vòmits de repetició i sense tolerar ingesta per via oral. Donats els resultats de l?analítica sanguínia i d?orina, els quals en aquesta ocasió van mostrar una greu alteració de la funció renal, va restar ingressada.

El diagnòstic va ser clarament d?insuficiència renal aguda, i la van traslladar immediatament traslladada a l?Hospital C, per a rebre tractament al Servei de Nefrologia. Durant l?ingrés en aquest hospital li van repetir les proves complementàries. Els resultats d?aquestes, juntament amb el de la biòpsia practicada el X de desembre, confereixen un diagnòstic final de fracàs renal agut per glomerulonefritis (malaltia inflamatòria de ronyó) amb requeriment de tractament d?hemodiàlisi, i, a més, es detecta la presència d?un pseudonòdul renal dret, que romandrà en estudi.

Així, l?ICAM conclou:

? No hi va haver símptomes ni signes de patologia renal malgrat les múltiples proves practicades fins a l?analítica sanguínia que va motivar l?ingrés del dia X de desembre de 2014, juntament amb la simptomatologia que presentava en aquell dia.

? La clínica que presentava la pacient des d?aproximadament un mes abans de l?ingrés no era compatible amb una patologia renal sinó digestiva, per la qual cosa, en orientar-la com a digestiva, li van practicar les proves adequades per un estudi en profunditat abdominal (ecografies, TAC, ressonàncies i biòpsia) per tal d?arribar a un diagnòstic renal o digestiu. Per tant, l?estudi de la pacient va ser profund.

? La pràctica de la TAC abdominal el X de desembre de 2014 va mostrar una lesió sospitosa no específica, de la qual es va fer biòpsia, i es va diagnosticar una nefritis intersticial aguda. El X de desembre 2014 va presentar una simptomatologia no específica renal, però amb uns resultats sanguinis i d?orina clarament d?etiologia nefrològica, i es va diagnosticar com a glomerulonefritis, la qual condueix a la insuficiència renal aguda i a un tractament d?hemodiàlisi.

? Per tant, la pacient va ser atesa dins la normo praxi assistencial en tot moment, li van practicar les exploracions físiques corresponents i es van sol·licitar les proves complementàries adequades sempre en relació amb els símptomes que anava presentant. Es van practicar totes les proves adequades i es van aplicar els tractaments correctes en relació als resultats d?aquestes. La malaltia que pateix la pacient és una malaltia autoimmune greu, que es va presentar sobtadament i que, atesa la gravetat renal, implica tractament amb hemodiàlisi. No se li va diagnosticar abans perquè no hi havia simptomatologia de tipus renal i perquè els resultats de les proves efectuades eren dins de la normalitat.

XI. La proposta de resolució

La proposta de resolució és desestimatòria de la reclamació presentada. Es basa en l?informe de l?ICAM i, segons l?informe, la pacient va ser atesa en un centre mèdic acreditat, per personal especialitzat i amb els mitjans tècnics, personals i terapèutics adients per a tractar la patologia que presentava.

Considera que durant les visites dels anys 2013 i 2014 es van realitzar totes les proves complementàries necessàries i adequades a la clínica que presentava, sense que cap d?elles mostrés evidències de processos patològics que havien de desencadenar el resultat final.

Palesa que, tan aviat es va detectar una alteració en el resultat de les proves diagnòstiques, la van derivar a l?hospital de referència, l?Hospital C, per a ampliar l?estudi.

Es posa de manifest que la patologia de la pacient té una etiologia autoimmune, i que es va presentar d?una manera sobtada, sense que hagués mostrat simptomatologia de tipus renal, ni que aquesta s?evidenciés de les múltiples proves practicades.

Per tot això, conclou que l?actuació de l?Hospital B va ser correcta i adequada; que els facultatius van aplicar la diligència deguda per a determinar el diagnòstic i la curació de la pacient de conformitat amb la lex artis i sense cap indici de mala praxi, i que la pacient no va presentar simptomatologia específica fins al dia X de desembre de 2014. En conseqüència, no és possible establir un nexe causal directe, immediat i exclusiu entre l?assistència sanitària prestada i el dany al·legat, i no se?n pot derivar cap tipus de responsabilitat per a l?Administració sanitària.

Subsidiàriament, en la proposta de resolució es quantifica la indemnització en un import de 54.850,95 euros.

XII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

XII.1. El dany

En l?expedient sotmès a dictamen s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb la persona que reclama, en els termes previstos en l?article 81.2 de la Llei 26/2010 i en l?article 139.2 de l?LRJPAC, ja que s?ha acreditat el següent: a) La realitat i efectivitat d?un dany; i el diagnòstic final és de fracàs renal agut amb requeriment d?hemodiàlisi. b) El dany és avaluable econòmicament; així, la part reclamant el xifra en 150.000 euros i en la proposta de resolució es considera que, si hi ha responsabilitat patrimonial, el dany s?hauria de quantificar en un total de 54.850,95 euros. c) El dany és individualitzat, en ser concret i determinat respecte de la reclamant.

Dit això, s?ha de veure si hi concorren els altres requisits necessaris perquè sorgeixi la responsabilitat patrimonial de l?Administració: cal que la persona perjudicada no tingui el deure de suportar el dany, que aquest s?hagi produït com a conseqüència del funcionament del servei públic, i que hi concorri una relació de causalitat entre el dany patit i el funcionament d?aquest servei.

XII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Cal analitzar, doncs, si el dany patit per la reclamant és conseqüència de l?actuació mèdica practicada. La reclamant al·lega que si se li haguessin practicat les proves pertinents no s?hauria produït el resultat final. D?altra banda, considera que la biòpsia practicada no es va adequar a la lex artis.

Respecte d?aquesta darrera qüestió, cal dir, tal com consta en l?informe radiològic de X de desembre de 2014 sobre l?ecografia i la biòpsia practicades, que no es van observar complicacions immediates, ni tampoc en el període d?observació de dues hores. Així mateix, en l?informe radiològic del TAC posterior de X de desembre de 2014 consta que no s?observen alteracions i un diagnòstic negatiu sobre complicacions per procediment biòpsic. Per tant, cal concloure que la biòpsia en qüestió va ser correctament practicada.

Altrament, escau examinar si en aquest cas concorre una pèrdua d?oportunitat terapèutica per no haver-se practicat les proves adequades a la pacient.

Aquesta Comissió, sobre la base de l?informe de l?ICAM i dels informes mèdics incorporats a l?expedient, considera que, en les visites realitzades per la pacient al servei d?Urgències de l?Hospital B, li van realitzar les exploracions i proves adients als símptomes que presentava, les quals no van mostrar cap alteració, i orientaven cap a un diagnòstic de tipus digestiu, en no haver-hi símptomes d?una possible patologia renal.

No va ser fins al X de desembre de 2014 quan la pacient va acudir novament al servei d?Urgències per un empitjorament de la simptomatologia. Aleshores les proves van mostrar una greu alteració de la funció renal i la van traslladar posteriorment a l?Hospital C. Altrament, li havien practicat TAC i biòpsia el X de desembre de 2014, si bé l?estudi histopatològic corresponent, amb un diagnòstic suggestiu de nefritis intersticial aguda, es va emetre en data X de desembre de 2014, segons figura en l?expedient. A l?Hospital C es van repetir les proves complementàries, i els resultats d?aquestes, juntament amb l?estudi de la biòpsia, finalment van comportar un diagnòstic de fracàs renal agut amb requeriment d?hemodiàlisi.

Cal estimar doncs, d?acord amb l?ICAM, que l?actuació mèdica va ser correcta i adequada, i que la malaltia es va presentar sobtadament i no va ser diagnosticada abans per no haver-hi simptomatologia de tipus renal, amb resultats dins de la normalitat a les proves sol·licitades.

En aquest sentit, la Comissió ha recordat en el Dictamen 73/2021, entre altres, la dificultat que implica el fet de diagnosticar, i ha dit que ?en la valoració de l?assistència, cal tenir en compte que no es pot fer un judici retrospectiu de l?actuació mèdica [...] partint del diagnòstic final [...], sinó que cal analitzar l?adequació de les decisions mèdiques del procés diagnòstic a la lex artis ad hoc, i posar-les en relació amb les circumstàncies concretes del cas, en la data de l?assistència [...]. Altrament, no tot error de diagnòstic, amb el retard de diagnòstic consegüent, és mereixedor d?un retret que faci néixer la responsabilitat patrimonial de l?Administració, ja que, per tal que es produeixi aquesta última circumstància, cal que l?error porti causa d?una mala praxi mèdica [...]?.

D?altra banda, s?ha d?assenyalar que les consideracions de l?ICAM no han estat qüestionades per cap informe mèdic pericial aportat per la reclamant ?a qui correspon la càrrega de la prova? que sustenti les al·legacions a les quals fa referència. En aquest sentit, aquesta Comissió ha dictaminat que ?Abans de valorar els fets en funció del que expressen els informes que consten en l?expedient, es vol destacar que la part reclamant no ha aportat cap dictamen mèdic que ratifiqui que, en l?atenció dispensada al pacient, hi va haver un defecte d?actuació valorable com a negligència mèdica i causalment relacionada amb els danys soferts (i, per tant, tampoc amb la pèrdua d?oportunitat terapèutica que pogués conduir a la curació del pacient o a la minoració dels danys). Aquesta Comissió Jurídica Assessora ha tingut ocasió de pronunciar-se en diversos casos relatius a responsabilitat mèdica en els quals concorria aquesta circumstància (en concret, en els dictàmens 141/2016 i 304/2015). En aquests expedients adquireixen un paper rellevant els informes mèdics quan ponderen i valoren l?actuació mèdica assistencial, ja siguin aportats pel reclamant o evacuats per l?ICAM? (Dictamen 220/2017).

En el mateix sentit es pronuncia el Dictamen 108/2022, quan diu que aquest òrgan consultiu manté el criteri que ?quan no s?aporti cap judici mèdic que ratifiqui el punt de vista del reclamant, ni de la història clínica no es desprengui la veracitat de la fonamentació, ni es tracti de circumstàncies notòries que demostrin una altra cosa, la Comissió s?ha d?inclinar pel criteri mantingut per l?ICAM, com a òrgan especialitzat?.

Consegüentment, atès que no s?ha evidenciat cap mala praxi, tampoc no es pot afirmar l?existència d?una pèrdua d?oportunitat terapèutica. En aquest sentit, és doctrina d?aquesta Comissió, com es recorda en el Dictamen 97/2021, entre altres, que ?la pèrdua d?oportunitat terapèutica suposa una frustració d?avantatges o beneficis dels quals els serveis sanitaris han privat el pacient. Es tracta de supòsits en els quals l?Administració sanitària no ha causat la patologia del pacient, però sí que li ha fet perdre una oportunitat significativa de guariment. D?acord amb la doctrina de la Comissió, es considera que hi ha una pèrdua d?oportunitat terapèutica indemnitzable quan es donen dos pressupòsits: el primer, una omissió assistencial o una actuació mèdica inadequada que sigui millorable o que infringeixi els protocols; i el segon, que la negligència o la infracció de la lex artis no sigui determinant del dany final?.

També en el Dictamen 38/2021, i fent-se ressò de dictàmens anteriors, aquesta Comissió ha recordat que la jurisprudència del Tribunal Suprem assenyala que «?[...] la aplicación de la doctrina sobre la pérdida de oportunidad, como veremos, no puede estimarse que constituya una alternativa a la apreciación de la vulneración de la lex artis, sino concurrente con ella. Pero sobre todo, deberá concluirse que esa pérdida de oportunidad entra de lleno en el ámbito de la responsabilidad de la Administración sanitaria y precisamente por las peculiaridades que la misma tiene, en cuanto que su fin no es el de la curación, en todo caso, sino a la prestación de la asistencia conforme al estado de la ciencia, como resulta del artículo 141.1º de la ya derogada Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, vigente al momento de autos? (Sentència del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Cinquena, núm. 169/2018. Recurs núm. 2302/2016 [fonament de dret sisè])».

En vista del que s?ha exposat, i d?acord amb els informes mèdics incorporats a l?expedient, queda acreditat que l?actuació mèdica va ser ajustada a la lex artis i que, per tant, no es pot estimar que hi hagi hagut una pèrdua d?oportunitat terapèutica consegüent, per tal com és pressupòsit necessari d?aquesta ?hi [hagi] hagut una infracció de la lex artis, és a dir, l?existència d?un retret culpabilístic contra l?Administració sanitària? (Dictamen 128/2022), la qual no es produeix en aquest cas.

Per tant, en el cas que s?examina, atès que no s?ha pogut acreditar cap mala praxi mèdica que permeti establir una relació de causalitat entre el dany produït i el funcionament de l?Administració sanitària, cal concloure que no es compleixen els requisits legals per a reconèixer la responsabilitat patrimonial, i, per consegüent, la reclamació s?ha de desestimar.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Salut per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en l?assistència sanitària prestada en un hospital arran de diversos episodis de gastritis, i que atribueix a una manca de proves de diagnosi.