Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 148/2023 del 27 de abril del 2023

Cuestión

Reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer, i que atribueix a la relliscada amb una tapa mullada d'una claveguera

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 27 d?abril de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Montserrat Peretó Garcia, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El 13 de maig de 2019, la Sra. A va formular una reclamació de responsabilitat patrimonial davant un ajuntament pels danys i perjudicis soferts en una caiguda patida el X d?abril de 2019 en un carrer, i que atribueix a la relliscada amb una tapa mullada d?una claveguera. Adjuntava documentació mèdica i una fotografia de la lesió, si bé no quantificava l?import objecte de reclamació.

2. Per un ofici de 20 de maig de 2019 de l?alcaldessa, es va fer acusament de recepció de la reclamació i es va atorgar un termini de deu dies a la reclamant per tal que aportés les dades relatives als danys produïts, el moment i el lloc dels fets, l?avaluació econòmica, la relació de causalitat entre els danys produïts i el funcionament del servei, així com la proposició de prova i altra documentació que considerés oportuna.

3. El 30 de maig de 2019, la reclamant va presentar un escrit en el qual donava resposta a les qüestions demanades; havia patit una fractura de l?húmer dret i manifestava que no podia determinar encara l?avaluació econòmica dels danys donat que no disposava de l?alta mèdica, i sol·licitava que s?incorporés a l?expedient l?informe de la Policia Local. Adjuntava documentació mèdica i autoritzava una advocada per a les gestions del procediment, la qual signava l?escrit juntament amb la reclamant.

4. Per un decret d?alcaldia de data 31 de maig de 2019, es va resoldre inadmetre la tramitació de l?expedient perquè la interessada no disposava de l?alta mèdica necessària per a aportar l?avaluació econòmica pertinent, i es va comunicar a la interessada que disposava d?un any des de l?obtenció de l?alta per a aportar la quantificació de la reclamació.

5. En data 22 de setembre de 2022, la reclamant va presentar una nova reclamació, en la qual comunicava que li van donar l?alta mèdica el X de setembre de 2021, després d?haver estat intervinguda en tres ocasions, i aportava un informe mèdic pericial emès en data 25 d?agost de 2022, d?acord amb el qual quantificava l?import de la indemnització en 101.726,80 euros. Així mateix, adjuntava diversa documentació mèdica, una resolució de reconeixement d?un grau de discapacitat del 35 % i fotografies de l?indret i de la lesió.

6. Pel Decret d?alcaldia de 30 de setembre de 2022, notificat a la reclamant el 4 d?octubre següent, es va resoldre incoar un expedient de responsabilitat patrimonial i nomenar la instructora de l?expedient.

7. El 4 d?octubre de 2022, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració, si bé la notificació consta rebutjada el 15 d?octubre següent.

8. Mitjançant una provisió de la instructora de data 4 d?octubre de 2022, es va resoldre admetre les proves documentals aportades per la reclamant, disposar la pràctica de la prova testifical i obrir un període de prova de quinze dies per a practicar-la, sol·licitar al cap de la Brigada d?Obres i Serveis municipal que emetés un informe sobre el lloc dels fets, així com sol·licitar al cap de la Policia Local un informe sobre els fets.

9. El 5 d?octubre de 2022, l?inspector en cap de la Policia Local va emetre un informe sobre l?assistència d?una patrulla al lloc de la caiguda el dia dels fets.

10. El 14 d?octubre de 2022, l?arquitecte tècnic cap de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament va emetre un informe segons el qual, un cop practicada una inspecció ocular al lloc, no s?apreciava cap element de la via pública que requerís cap actuació de reposició o reparació. N?hi adjuntava fotografies.

11. El 7 de novembre de 2022, va tenir lloc la compareixença de la testimoni dels fets, la qual va manifestar que havia plogut una mica, i que la instant va relliscar en trepitjar la tapa de clavegueram quan caminava, i va caure bruscament enrere i va picar amb l?espatlla dreta, la qual es va fracturar.

12. Per una provisió de la instructora de 8 de novembre de 2022, es va declarar conclosa la instrucció del procediment i es va obrir el tràmit d?audiència a les persones interessades durant un termini de deu dies. Consta la notificació corresponent a la reclamant i a la companyia asseguradora de l?Administració l?11 de novembre de 2022.

13. El 23 de novembre de 2022, la reclamant hi va presentar al·legacions, en les quals manifestava disconformitat amb l?informe emès pel cap de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament i, d?altra banda, reiterava les al·legacions efectuades anteriorment. Aportava fotografies de l?indret en qüestió.

14. Mitjançant un escrit de 25 de novembre de 2022, la companyia asseguradora del consistori hi va presentar al·legacions, en les quals considerava que la caiguda soferta per la reclamant no va ser conseqüència del funcionament normal o anormal de l?Administració.

15. L?1 de febrer de 2023, la instructora va formular una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, ja que, en vista de la documentació que constava en l?expedient, es concloïa que l?estat de conservació de la tapa de clavegueram on va relliscar la interessada es podia considerar dins dels estàndards de normalitat, sense que aquesta generés un risc especial per als vianants, i que aquests, quan caminen, han de prestar la natural atenció que requereix la via pública i travessar els carrers pels espais habilitats per a aquesta finalitat. Pel que fa a la valoració subsidiària de l?import de la reclamació, es considerava correcte l?import reclamat per la instant.

16. Pel Decret d?alcaldia de 2 de febrer de 2023, es va resoldre suspendre el termini de resolució del procediment i trametre la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

17. El 7 de febrer de 2023, l?Ajuntament va sol·licitar el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora mitjançant el Departament de la Presidència.

18. El 23 de març de 2023, el tècnic de la Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local del Departament de la Presidència va emetre un informe favorable a trametre la documentació de l?expedient a la Comissió Jurídica Assessora, a l?efecte d?emetre dictamen.

19. En data 24 de març de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen tramesa pel secretari de Governs Locals i de Relacions amb l?Aran, per delegació, d?acord amb la Resolució PRE/3588/2022, de 7 de novembre, de delegació de competències de la persona titular del Departament de la Presidència (DOGC núm. 8797, de 21 de novembre).

20. En la sessió de 30 de març de 2023, el Ple de la Comissió Jurídica Assessora va admetre a tràmit la petició de dictamen i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen i intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

Constitueix l?objecte del present Dictamen la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer de la localitat, i que atribueix a la relliscada patida per una tapa mullada d?una claveguera.

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora en aquest expedient resulta preceptiva, atès que la quantitat reclamada és de 101.726,80 euros, i es fa a l?empara del que disposen l?article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l?article 8.3.a) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, institucional d?aquest òrgan, que determina el caràcter preceptiu del dictamen en els expedients de reclamacions administratives de responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui igual o superior als 50.000 euros mínims preceptius. Aquest és el cas sobre el qual es dictamina, atès que la reclamant demana la quantitat de 101.726,80 euros.

II. Règim jurídic aplicable a la responsabilitat patrimonial de l?Administració

El règim jurídic de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, es regula en l?article 106 de la Constitució; en els articles 81 a 87 de la Llei 26/2010; pel que fa als principis de la responsabilitat, en l?article 32 de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), i, quant a la indemnització i el seu càlcul, en l?article 34 del mateix cos legal, i, pel que fa al procediment, en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), en els articles 65, 67, 81, 91 i 92 de la qual es preveuen diverses especialitats del procediment de responsabilitat patrimonial.

A banda de l?anterior, l?article 174 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril, estableix que els ens locals responen directament dels danys i perjudicis causats als particulars en llurs béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, en els termes establerts en la legislació general sobre responsabilitat administrativa.

Aquesta normativa estableix quins són els requisits formals d?exercici i d?admissibilitat de l?acció, procedimentals, així com els elements materials necessaris perquè la petició prosperi i els perjudicats tinguin dret a ser indemnitzats: a) Que existeixi un dany efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones; b) Que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic; c) Que no hi hagi intervingut força major, i d) Que el dany sigui antijurídic, en el sentit que qui el pateixi no tingui el deure jurídic de suportar-lo.

III. Consideracions formals

III.1. Legitimació activa

La legitimació activa s?ajusta a la normativa procedimental, ja que és la mateixa persona que va patir la caiguda qui interposa i signa la reclamació. Escau indicar que la reclamant designa una advocada per a intervenir com a representant en el procediment, de manera que la representació conferida es té per acreditada.

Aquesta Comissió posa en evidència que no consta que s?hagi acreditat ni verificat la identitat de la instant. Aquest òrgan consultiu ha recordat en nombroses ocasions la necessitat que l?Administració instructora comprovi la identitat dels reclamants i en deixi constància en l?expedient, la qual cosa permet verificar-ne la signatura i la voluntat de reclamar; també ha recordat que cal esmenar aquestes mancances abans d?emetre la resolució definitiva (entre molts altres, Dictamen 98/2023).

III.2. Competència per a instruir i resoldre el procediment

La competència per a instruir el procediment correspon a l?Ajuntament, atès que la caiguda va succeir en un carrer d?aquest municipi i els ajuntaments tenen atribuïdes competències en matèria de pavimentació, conservació i manteniment de les vies públiques urbanes, de conformitat amb els articles 66.3.d) i 67.a) del TRLMRLC, així com l?article 25 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL).

La competència per a resoldre el procediment correspon a l?Alcaldia, d?acord amb l?article 21.1.s) de l?LRBRL i l?article 53.1.u) del TRLMRLC, sens perjudici d?una eventual delegació.

III.3. Conformació de l?expedient i tramitació del procediment

En relació amb la conformació de l?expedient, cal assenyalar que els documents que l?integren estan degudament indexats, numerats i ordenats cronològicament (article 46.2 de la Llei 26/2010 i 70.2 de l?LPAC), i s?incorpora un certificat de la secretària de l?Ajuntament en què fa constar que els documents tramesos concorden fidelment amb els originals. S?hi inclou l?acreditació de la majoria de les notificacions efectuades (article 56.2 de la Llei 26/2010).

Pel que fa a la instrucció del procediment, aquesta s?ha ajustat, en general, a la normativa d?aplicació, continguda en la Llei 26/2010 i en l?LPAC.

Una vegada rebuda la sol·licitud presentada per la reclamant, li van atorgar un termini de deu dies per tal que aportés l?avaluació econòmica de la reclamació, així com diverses dades que hi mancaven, entre les quals la quantificació de la indemnització. La reclamant va respondre manifestant que no podia determinar encara la quantificació dels danys per no disposar de l?alta mèdica, i l?Ajuntament va inadmetre la tramitació de l?expedient per aquest motiu, i va comunicar-li que disposava d?un any des de l?obtenció de l?alta mèdica per a presentar la quantificació corresponent i continuar, si esqueia, el procediment.

Sobre això, cal recordar que, d?acord amb l?article 67.2 de l?LPAC, l?avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial s?ha d?especificar en el moment d?interposar la reclamació, sempre que sigui possible. Per tant, no és un requisit per a poder tramitar l?expedient, si bé en la proposta de resolució cal tenir valorats econòmicament els danys al·legats.

Posteriorment a l?obtenció de l?alta mèdica, la instant va presentar una nova reclamació amb la quantificació de la indemnització que es demanava i l?Ajuntament va notificar-li la incoació de l?expedient de responsabilitat patrimonial. Però cal remarcar que en aquesta comunicació no la informava del termini màxim de durada del procediment ni del sentit negatiu d?un eventual silenci administratiu, com seria preceptiu d?acord amb els articles 21.4 de l?LPAC i 50.1.a) de la Llei 26/2010.

D?altra banda, es va participar la reclamació a la companyia asseguradora de l?Administració a fi que al·legués el que fos procedent.

Es va obrir un període probatori, i es van obtenir els informes de la Brigada d?Obres i Serveis i de la Policia Local, així com es va practicar la prova testifical proposada per la reclamant.

Després, l?instructor va atorgar l?audiència als interessats (articles 82.2 de l?LPAC i 50.1.d) de la Llei 26/2010). La reclamant va formular-hi al·legacions i, així mateix, la companyia d?assegurances.

A continuació, es va redactar la proposta de resolució (article 50.1.g) de la Llei 26/2010), en el sentit de desestimar reclamació.

Per un decret d?alcaldia, es va resoldre suspendre el termini de resolució del procediment i trametre la petició de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora (d?acord amb l?article 22.1.d) de l?LPAC).

La Subdirecció General d?Assistència Jurídica i d?Innovació a l?Administració Local, del Departament de la Presidència, va emetre un informe favorable a la petició de dictamen, una vegada analitzats els aspectes formals.

IV. La temporalitat del procediment

El termini màxim per a resoldre expressament els procediments de responsabilitat patrimonial i notificar-ne la resolució és de sis mesos (segons el que preveu l?article 91.3 de l?LPAC), a comptar des que la sol·licitud va tenir entrada en el registre de l?òrgan competent per a tramitar-la (article 21.3.b) de l?LPAC), en els casos de procediments iniciats per l?interessat, com resulta en aquest supòsit, sens perjudici de la possibilitat de suspensió en els casos previstos legalment (article 22.1.d) de l?LPAC), com en el cas de la sol·licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Transcorregut aquest termini sense que s?hagi dictat i notificat la resolució, es pot entendre desestimada la sol·licitud d?indemnització (article 91.3 de l?LPAC); això és, mitjançant el silenci administratiu negatiu, neix per ministeri de la llei una resolució presumpte desfavorable. Amb aquest silenci es permet als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent (segons disposa l?article 24.2 de l?LPAC). Malgrat que es produeixi aquest silenci negatiu, l?Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la (articles 21.1, 24.1 i 24.3 de l?LPAC). En els casos de desestimació per silenci administratiu, ?la resolució expressa posterior al venciment del termini l?ha d?adoptar l?Administració sense cap vinculació al sentit del silenci? (article 24.3.b) de l?LPAC).

En el cas que s?examina, la reclamació es va presentar inicialment el 13 de maig de 2019, i l?Ajuntament, mitjançant el Decret d?alcaldia de 31 de maig de 2019, va inadmetre la tramitació de l?expedient i va comunicar a la interessada que disposava d?un any des de l?alta mèdica, un cop la tingués, per a aportar l?avaluació econòmica pertinent. Posteriorment, un cop la reclamant va obtenir l?alta mèdica, el X de setembre de 2021, va presentar una nova reclamació, amb la quantificació de la indemnització, concretament el 22 de setembre de 2022, i l?Ajuntament va incoar l?expedient de responsabilitat patrimonial en data de 30 de setembre de 2022.

Per tant, es va donar la circumstància que la instant no podia aportar la quantificació de la reclamació per no disposar de l?alta mèdica i no conèixer encara l?abast de les seqüeles. L?Ajuntament la va informar degudament i, quan la interessada va presentar el nou escrit amb els elements requerits, va incoar el procediment. Aquest procediment s?ha tramitat dins de termini, atès que es va incoar el 30 de setembre de 2022 i la proposta s?ha dictat l?1 de febrer de 2023, la qual acull com a valoració subsidiària l?import reclamat per la interessada. Altrament, mitjançant el Decret d?alcaldia de 2 de febrer de 2022, s?ha suspès el termini de resolució del procediment per a trametre la petició de dictamen a la Comissió Jurídica Assessora.

Tal com ha recordat aquesta Comissió en dictàmens precedents, en aquest expedient ha existit una dilació que no s?avé amb el dret a una bona administració reconegut, entre altres normes, en l?article 30 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya i en l?article 22 de la Llei 26/2010, el qual inclou com un dels drets de la ciutadania el d?obtenir una resolució expressa i una notificació dins del termini legal establert (entre molts altres, Dictamen 112/2022).

V. Tempestivitat de la reclamació

De conformitat amb el que preveu l?article 67.1 de l?LPAC, el dret a reclamar prescriu al cap d?un any d?haver-se produït el fet o l?acte que motivi la indemnització, o de manifestar-se?n l?efecte lesiu, i per al supòsit de danys físics o psíquics el dies a quo és el del guariment o el de la determinació de l?abast de les seqüeles.

En el cas que s?examina, cal entendre que la reclamació és tempestiva. Es va presentar un primer escrit pocs dies després de la caiguda, si bé cal tenir en compte que, en el cas de danys físics, el termini d?un any es computa des de la data de curació o determinació de l?abast de les seqüeles, que, en aquest cas, ve donada per l?alta mèdica. Un cop la reclamant va obtenir l?alta mèdica, va presentar, dins del termini d?un any des d?aquesta, la nova reclamació en la qual quantificava la indemnització, i, per tant, el dret a reclamar no havia prescrit.

VI. Consideracions sobre el fons de la qüestió

VI.1. La posició de qui reclama

La reclamant, de X anys en el moment dels fets, exposa que el X d?abril de 2019, cap a les 12.45 h del matí, va patir una caiguda en la confluència de tres carrers, com a conseqüència d?haver relliscat i ensopegat amb la tapa d?una claveguera situada al mig del carrer. Addueix que la caiguda es va produir molt probablement a causa de la superfície molt lliscant de la claveguera, després d?haver plogut, i degut al seu desgast, sense descartar tampoc que hagi pogut ensopegar amb el ferm irregular del paviment que l?envoltava. S?hi va personar la Policia Local, que va requerir una ambulància, i va ser traslladada a un hospital, on li van diagnosticar una fractura de l?húmer dret.

Quantifica la indemnització en 101.726,80 euros. Aporta un informe mèdic pericial, com a base del càlcul de la indemnització que sol·licita, en el qual es detalla el curs evolutiu de la lesió patida, se?n descriu l?estat físic actual i es valora el dany corporal patit.

En l?escrit presentat en el tràmit d?audiència, la reclamant reitera les manifestacions efectuades anteriorment i manifesta disconformitat amb l?informe de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament. En aquest sentit, aporta fotografies de l?indret i al·lega que mostren que la claveguera té un desgast considerable degut a l?ús, gairebé sense relleus, que potser podien haver evitat una relliscada en cas d?haver-se substituït, sobretot si es compara amb la tapa de la claveguera del costat, de la qual es poden apreciar els relleus. Així mateix, assenyala que el paviment annex a la tapa de la claveguera es troba en pitjor estat que tot el paviment circumdant.

VI.2. Els actes d?instrucció

El 5 d?octubre de 2022, l?inspector en cap de la Policia Local va emetre un informe, en el qual es van fer constar els fets succeïts:

?Que consultat a la nostra base de dades, segons novetat número [?], de data [?]/04/2019, a les 12:45 h, transcrivim:

Es rep trucada del 112 informant que a la riera [?] amb plaça [?] ha caigut una senyora d?avançada edat.

Resulta ser que ha caigut a la cruïlla [?].

Presentada la patrulla immediatament al lloc.

Es truca al 061, unitat núm. [?] (presentada a les 12.54 h).

Es trasllada momentàniament a la senyora a l?Hospital [?] per radiografia a l?espatlla.?

D?altra banda, el 14 d?octubre de 2022, el cap de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament va emetre un informe, en el qual va fer constar les diligències practicades:

?Practicada inspecció ocular al tram que es manifesta en la provisional de la instructora, s?informa que no s?aprecia cap element de la via pública (tapa de clavegueram i llambordes de pedra natural [?]) que requereixi actuació de reposició o reparació dels elements de la via pública, tal com es mostra a les imatges que s?adjunten.

Des de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament [?] es fa de forma periòdica la reparació, reposició i manteniment dels diferents elements de la via pública.?

Finalment, el 7 de novembre de 2022 va tenir lloc la compareixença de la testimoni proposada per la reclamant, en l?acta de la qual es declaren els fets el dia de la caiguda:

?Faci un relat breu dels fets, tal com vostè els va presenciar.

Baixàvem per la riera [?] va patinar a la tapa del clavegueram ubicada [?] confluència amb les dues rieres, i va caure [marca el lloc exacte]. Manifesta que havia plogut una mica i va relliscar en trepitjar la tapa. El calçat que portava eren sabates antilliscants, habitualment camina a poc a poc.

Quina hora del dia era?

Entre dos i tres quarts d?una del migdia.

Com va caure?

Caminava i va caure bruscament enrere, picant amb l?espatlla dreta, que és la que es va fracturar.?

VI.3. La posició de la companyia asseguradora

La companyia asseguradora municipal considera que no existeix nexe de causalitat entre els danys reclamats i el funcionament de la via publica on es va produir la caiguda i l?Ajuntament, atès que l?accident sofert tan sols pot ser atribuïble a la manca de cura i diligència de la reclamant a l?hora de transitar per la zona.

Argumenta que, tal com es desprèn de l?expedient i s?observa en les fotografies, el punt on es va produir la caiguda és una zona molt ampla i la reclamant tenia espai suficient per a haver passat per un altre lloc, i evitar trepitjar la tapa de la claveguera, que, a més, es trobava en perfecte estat i era perfectament visible. Així mateix, l?entitat es basa en l?informe de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament, el qual reprodueix.

Per tant, entén que la reclamant no va prestar l?atenció deguda a l?hora de transitar per la zona i recorda que és exigible transitar amb uns mínims de cura i diligència que permetin percebre, evitar o superar qualsevol element o circumstància, que la instant no va tenir present.

VI.4. La posició de l?Administració

L?Ajuntament formula una proposta de resolució desestimatòria de la reclamació presentada, en considerar que la caiguda soferta és atribuïble a la conducta de la mateixa perjudicada i no al funcionament del servei públic. Exposa que es desconeix per quines circumstàncies la reclamant, que baixava per la riera, va travessar la calçada, en lloc de fer-ho per qualsevol dels dos passos de vianants habilitats, situats a prop del lloc on es va produir la caiguda, on es pot comprovar que no hi ha cap tapa ni cap element que pugui fer entrebancar. S?adjunten les fotografies que mostren ambdues rieres, els passos de vianants i la tapa de clavegueram. D?altra banda, s?assenyala que, tenint en compte que la reclamant va decidir travessar pel mig de la calçada, i no pel pas de vianants, es pot observar que l?existència de la tapa de clavegueram és perfectament visible i no passa desapercebuda aplicant-hi el mínim d?atenció que requereix el fet de desplaçar-se a peu per la via pública.

També es refereix que aquest element es troba al bell mig de la calçada, espai destinat a la circulació rodada, en un punt neuràlgic del municipi per on transiten molts vehicles cada dia, raó per la qual és normal que pateixi un desgast, com al·lega la interessada, que, en cap cas, afecta la funció d?aquest element.

Per tant, es conclou que l?estat de conservació de la tapa de clavegueram on va relliscar la instant es pot considerar dins dels estàndards de normalitat, sense que aquella hagi generat un risc especial als vianants, i que, en tot cas, aquests, quan caminen, han de prestar la natural atenció que requereix la via pública i travessar els carrers pels espais habilitats per a aquesta finalitat. Altrament, en la proposta s?addueix que, en cas que es reconegués el dret a la indemnització a la reclamant, es consideraria correcte l?import reclamat.

VII. El parer de la Comissió Jurídica Assessora

VII.1. El dany

En el supòsit examinat, s?acredita l?existència d?un dany real, efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb qui reclama, en els termes previstos en l?article 81 de la Llei 26/2010 i en l?article 32.2 de l?LRJSP. No hi ha dubte que la reclamant ha patit un dany, atès que ha aportat la documentació mèdica que així ho acredita, en concret una fractura de l?húmer dret, pel qual va haver-se d?intervenir quirúrgicament tres vegades, va requerir una pròtesi i rehabilitació posterior, i pel qual presenta seqüeles.

No obstant això, perquè sigui procedent apreciar la responsabilitat patrimonial de l?Administració és necessari que existeixi una relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany patit.

VII.2. La relació de causalitat i l?antijuridicitat

Amb caràcter previ i com a punt de partida, cal assenyalar que és doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, quan es tracta de reclamacions de danys derivats de caigudes, per a imputar la responsabilitat a l?Administració, és necessari que el risc provocat pel servei públic sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social, atès que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública o a altres espais de la seva competència o gestió (entre altres dictàmens 177/2022 i 251/2022).

El motiu d?aquesta doctrina rau en el fet que l?Administració no ha de respondre de totes les caigudes a la via pública, ja que no es pot pretendre que totes les voreres i calçades estiguin en un estat de conservació perfecte i rasants (sentències 758/2005, de 21 d?octubre; 1054/2006, de 5 de gener, i 149/2007, de 22 de febrer, de la Sala Civil, Secció Primera, del Tribunal Suprem; i Sentència 527/2008, de 7 de juliol, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Quarta, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). En la mateixa línia, en el Dictamen 321/2019 s?ha sintetitzat la doctrina de la Comissió en els termes següents: ?[...] la Comissió ha posat de manifest en els seus dictàmens (178/2016, 90/2018 i 298/2018, entre d?altres) l?obligació general de les persones vianants i usuàries de les vies públiques de transitar-hi amb una mínima diligència i atenció i, per a poder imputar la responsabilitat dels fets a l?Administració, la necessitat que la irregularitat sigui de tal entitat que provoqui un risc que sobrepassi els estàndards de seguretat exigibles conforme a la consciència social (dictàmens 140/2017, 78/2018, 101/2018, 283/2018, 13/2019, 101/2019 i 201/2019, entre molts altres).?

També cal tenir en compte, pel que fa als aspectes probatoris, que la prova dels fets en què es fonamenta la reclamació de responsabilitat patrimonial recau en aquell qui la planteja, que caldrà que acrediti la relació causal, els danys patits i l?avaluació econòmica, per bé que la Comissió ha matisat que, ?[...] atesa la dificultat que pot representar per als ciutadans aportar proves que determinin una realitat absoluta del que va succeir, en aquests casos, s?ha de calibrar, en vista de l?esforç probatori de qui reclama, si els indicis de prova que es mostren són suficients per a un convenciment total de la manera com es van produir els fets, prova que s?ha de valorar en el seu conjunt? (entre molts altres, dictàmens 125/2022 i 171/2022).

I, així mateix, pel que fa a la prova testifical, ha afegit el mateix òrgan consultiu que ?[?] és un mitjà que s?ha de ponderar juntament amb els altres mitjans probatoris? (dictàmens 332/2021 i 265/2022, entre altres).

Exposada la doctrina de la Comissió en aquest tipus de reclamacions, escau analitzar les circumstàncies que van concórrer en el cas sobre el qual es dictamina.

La instant fonamenta la reclamació en el fet d?haver relliscat i ensopegat amb la tapa de la claveguera situada al mig del carrer, a causa de la superfície molt lliscant d?aquesta després d?haver plogut i degut al seu desgast, així com a causa del paviment irregular que l?envoltava, i en responsabilitza l?Ajuntament de la caiguda, per ser responsable del manteniment de la via pública.

Quant a la realitat de la caiguda, i d?acord amb la informació que consta en l?expedient, es constata que la caiguda es va produir el dia, a l?hora i al lloc al·legats per la interessada. En concret, l?informe de l?inspector en cap de la Policia Local corrobora la caiguda el X d?abril de 2019 a les 12.45 h, a la cruïlla esmentada.

Pel que fa a la dinàmica de la caiguda, la instant al·lega que va relliscar i ensopegar amb la tapa de la claveguera. La testimoni, familiar de la reclamant, manifesta que havia plogut una mica i que la familiar va relliscar en trepitjar la tapa. No obstant això, a banda d?aquesta afirmació de la reclamant i de la testimoni, no hi ha cap altre detall de les circumstàncies de la caiguda i la instant no ha aportat cap tipus de prova a banda de les fotografies que ja s?han esmentat i que consten en l?expedient.

En referència a l?indret de la caiguda i a l?estat de la tapa de la claveguera, les fotografies que figuren en l?expedient, tant les aportades per la reclamant com les fetes per l?Ajuntament, mostren que la tapa està ubicada al bell mig de la calçada, i que es tracta d?una zona ampla on hi ha passos de vianants habilitats per a travessar els carrers, de manera que hi havia espai suficient per a passar per un altre lloc, i en particular existien passos habilitats per a això, i la reclamant va optar per travessar la calçada, espai destinat a la circulació rodada i en cap cas als vianants.

En tot cas, a l?hora de l?incident hi havia visibilitat suficient per a caminar i resultava perfectament visible la tapa de la claveguera, element que no generava un risc insuperable que no s?hagués pogut evitar emprant una ?diligència estàndard a l?hora de caminar, per tal d?esquivar-lo?, com s?ha manifestat en el Dictamen 65/2023.

Altrament, aquesta Comissió, un cop examinat l?expedient i les fotografies aportades, no aprecia desperfectes en la tapa de la claveguera ni en el paviment que l?envolta, com també es posa de manifest en l?informe de la Brigada d?Obres i Serveis de l?Ajuntament.

A més, cal tenir en compte que el fet d?haver plogut ja requereix de per si que els vianants hagin d?augmentar la diligència i l?atenció, tenint en compte que la superfície molla amb molta probabilitat facilita una relliscada, com aquest òrgan consultiu ha posat en relleu en el Dictamen 256/2021.

Addicionalment, no consta en l?expedient que en aquella zona s?haguessin produït altres caigudes o incidències o denúncies que permetin corroborar l?existència de perill per als vianants en aquest indret.

En darrer terme, cal tenir en compte que l?informe pericial aportat per la reclamant és únicament un informe de valoració de danys, que no aporta cap argument ni element acreditatiu de la relació de causalitat.

Per tot el que s?exposa, no es pot constatar l?existència d?un nexe causal entre l?actuació de l?Administració, en relació amb el seu deure de manteniment de la via pública, i el dany produït, motiu pel qual no s?aprecia la responsabilitat patrimonial i és procedent desestimar la reclamació (en el mateix sentit, dictàmens 171/2022, 233/2022 i 28/2023).

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant un ajuntament per la Sra. A pels danys i perjudicis soferts en una caiguda en un carrer, i que atribueix a la relliscada amb una tapa mullada d?una claveguera.