Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 144/2023 del 27 de abril del 2023

Cuestión

Projecte de decret pel qual s'aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, i es deroguen el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i el Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques

Contestacion

La Comissió Jurídica Assessora, reunida el 27 d?abril de 2023, amb la presidència del Sr. Jaume Vernet i Llobet, actuant com a secretària la Sra. Cristina Figueras i Bosch, amb la participació de les Sres. i els Srs. Esther Arroyo i Amayuelas, Meritxell Barnola Sarri, Agustí Cerrillo i Martínez, Lluís Maria Corominas i Díaz, Judith Gifreu i Font, Francesc Homs i Molist, Albert Lamarca i Marquès, Marc Marsal i Ferret, Carles Mundó i Blanch, Montserrat Peretó Garcia, Joan Ridao i Martín, i Miquel Sàmper i Rodríguez, i essent-ne ponent la Sra. Maria Mercè Darnaculleta i Gardella, ha aprovat el Dictamen següent:

ANTECEDENTS DE FET

1. El Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural sotmet a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora el Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, i es deroguen el Decret 328/1988, d?11 d?octubre, pel qual s?estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i el Decret 329/1988, d?11 d?octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques, elaborat per l?Agència Catalana de l?Aigua (en endavant, ACA). La proposta normativa, en la versió sotmesa a dictamen, consta d?un preàmbul, un article únic que aprova el Pla, les seves determinacions normatives i el seu contingut; dues disposicions transitòries; una disposició derogatòria; dues disposicions finals i diversos annexos. El primer annex incorpora les determinacions normatives del Pla i el segon el contingut del Pla de gestió. S?inclouen en l?expedient les diverses versions del projecte normatiu generades en el decurs de la tramitació.

2. Les determinacions normatives del Pla, contingudes en l?annex 1 del Projecte de decret, estan integrades per 83 articles, dividits en dotze capítols i vuit annexos. Inclouen les disposicions generals (capítol 1), amb l?objecte i l?àmbit territorial; la determinació i caracterització de les masses d?aigua del districte de conca fluvial de Catalunya i llindars de qualitat i els sistemes de gestió (capítol 2); les xarxes de control per al seguiment de l?estat de les masses d?aigua i la seva classificació (capítol 3); els objectius de les masses d?aigua, terminis en el compliment, excepcions i objectius menys rigorosos (capítol 4); les zones protegides (capítol 5); els cabals de manteniment o ecològics (capítol 6); els usos i demandes (capítol 7); l?assignació i reserva de recursos (capítol 8); la utilització del domini públic hidràulic (capítol 9); la protecció de l?estat qualitatiu de les masses d?aigua (capítol 10); la gestió de l?espai fluvial (capítol 11) i el règim economicofinancer (capítol 12).

3. El contingut del Pla de gestió, relacionat a l?annex 2 del Projecte, abasta la descripció general de la demarcació; la descripció general dels usos, les pressions i les incidències de l?activitat humana sobre les masses d?aigua; la identificació i mapes de les zones protegides; el resum del programa de seguiment i control; l?avaluació de l?estat de les masses d?aigua; els objectius ambientals i les normes de qualitat; els terminis de compliment d?objectius i exempcions; el resum de l?anàlisi econòmica de l?ús de l?aigua; el resum del programa de mesures; el registre de programes i plans de gestió específics; la participació pública; les autoritats competents en la tramitació, aprovació i execució del Pla; els punts de contacte i el procediment per a obtenir la documentació de base i la informació requerida per les consultes públiques i les determinacions normatives. També conté tretze annexos amb la llista i tipologia de masses d?aigua; els cabals de manteniment o ecològics i requeriments hídrics de zones humides; l?inventari de recursos hídrics; els recursos subterranis; la determinació de les demandes; l?anàlisi de la garantia amb models de simulació de la gestió; les incorporacions a la Xarxa d?Abastament en alta Ter Llobregat; la reserva de terrenys per actuacions associades; l?estat de les masses d?aigua i el termini d?assoliment d?objectius; els objectius ambientals de les masses d?aigua epicontinentals; la derivació dels nivells de referència i valors llindar per a la valoració qualitativa de les masses d?aigua subterrània; les zones protegides; la justificació de les exempcions i el resum dels canvis o actualitzacions respecte de l?anterior Pla de gestió. El document corresponent a la proposta del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027 i els seus annexos ?incorporat a l?expedient? es poden consultar a la pàgina web Govern obert.

4. Consta incorporada a l?expedient la diligència emesa pel secretari del Govern de 14 d?abril de 2021, on es feia constar que el Govern va prendre coneixement de la consulta pública prèvia a l?elaboració del Projecte de decret. Consta també en l?expedient tramès l?informe de valoració de les aportacions formulades, en relació amb el tràmit de consulta prèvia efectuat entre els dies 14 d?abril i 14 de maig de 2021, que es va publicar el 14 de juny de 2021.

5. En la sessió del Consell d?Administració de l?ACA, núm. 213, de 30 de juny de 2021, es va posar en coneixement dels membres el Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027 i la documentació annexa.

6. La disposició projectada va acompanyada d?una memòria general, de 3 d?agost de 2021, de la Direcció de l?ACA, amb referència al marc normatiu general i l?específic de la derogació que es proposa; la competència de la Generalitat; la justificació de la necessitat de la disposició i l?adequació als fins que es persegueixen, amb una síntesi del seu contingut; la relació motivada de persones i entitats a les quals es dona el tràmit d?audiència; la llista de disposicions afectades i la taula de vigències. Es va actualitzar el 6 d?octubre de 2022.

7. L?expedient conté igualment una memòria d?avaluació, de la mateixa data i signada pel mateix òrgan directiu, que n?analitza el context i identifica les opcions de regulació i els impactes i incorpora els informes d?impacte pressupostari, normatiu, de gènere, econòmic i social; un apartat sobre la implementació, el seguiment i l?avaluació de la norma i el test de pimes. També hi ha una versió actualitzada el 6 d?octubre de 2022.

8. El mateix 3 d?agost de 2021, el director de la Divisió d?Assessoria Jurídica de l?ACA, amb el vistiplau de l?advocada de la Generalitat, va emetre l?informe jurídic preliminar sobre el Projecte de decret.

9. El 3 d?octubre de 2021, la Direcció General de Pressupostos, del Departament d?Economia i Hisenda, va emetre un informe de caràcter favorable sobre el Projecte de decret, condicionat a la disponibilitat efectiva de les dotacions pressupostàries en cada exercici. El 6 d?octubre següent, va emetre un informe favorable específic sobre l?informe d?impacte pressupostari, econòmic i social de la proposta d?acord del Govern pel qual s?aprova el Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, per al període 2022-2027, però que també es pronuncia en relació amb els aspectes pressupostaris del Pla de gestió.

10. El 6 d?octubre de 2021, el secretari de Govern va emetre un certificat per a deixar constància que, en la sessió del Consell Tècnic de la Generalitat de Catalunya de 5 d?octubre de 2021, havia quedat vista la iniciativa SIG21ACC1512 relativa al Projecte de decret, per tal que en continués la tramitació.

11. Per anunci del mateix 6 d?octubre de 2021, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 8523, de 15 d?octubre, es va sotmetre a informació pública, per un termini de sis mesos, la proposta de Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, així com el projecte de decret d?aprovació del Pla de gestió, la memòria general i la memòria d?avaluació d?impacte.

12. El 8 d?octubre de 2021, l?Àrea de Millora de la Regulació va emetre una nota sobre l?avaluació de l?impacte de les mesures proposades, amb diverses recomanacions.

13. Mitjançant una comunicació electrònica de 8 d?octubre de 2021, la Divisió d?Assessoria Jurídica va posar en coneixement de les demarcacions territorials de l?ACA l?obertura del tràmit d?informació pública, i va sol·licitar que se?n fes l?exposició pública.

14. Per uns escrits de 8 d?octubre de 2021, el director de la Divisió d?Assessoria Jurídica va donar tràmit d?audiència, per un termini de tres mesos, a les administracions, organismes i entitats que consten relacionades a la memòria general que acompanya el Projecte de decret. En el referit tràmit es va donar trasllat del Pla de gestió i de la proposta normativa d?aprovació a entitats públiques dependents de l?Administració de la Generalitat, la Confederació Hidrogràfica de l?Ebre (CHE), l?Àrea Metropolitana de Barcelona, l?Ajuntament de Barcelona i diverses entitats representatives dels interessos locals; a entitats de consumidors i usuaris; a entitats patronals vinculades amb la petita i mitjana empresa; a associacions i empreses del sector de l?aigua i altres sectors econòmics relacionats; a associacions sindicals; a associacions de productors i usuaris d?energia elèctrica; al gremi d?àrids, empreses del sector i cooperatives agràries; a les comunitats d?usuaris i de regants; a entitats ecologistes i de protecció i defensa de la natura; a la Societat General d?Aigües de Barcelona i altres empreses de gestió; a grups d?estudis o recerca universitària i al Consell Interuniversitari de Catalunya; a les associacions d?empreses envasadores d?aigua; a Endesa; a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; a la Xarxa de Custòdia del Territori i a l?Associació de Col·legis Professionals de Catalunya.

15. S?incorporen a l?expedient els certificats dels caps de les demarcacions territorials de Girona, Lleida, Tarragona, Tordera-Besòs i Llobregat-Foix, i de la Unitat d?Informació i Registre del Departament de Gestió Documental i Administració Electrònica de la seu central, corresponents a l?exposició pública realitzada, així com els escrits d?al·legacions presentats en els tràmits d?informació pública i audiència.

16. A continuació, s?inclouen a l?expedient uns comunicats de premsa, conforme als quals l?ACA va dur a terme múltiples sessions de retorn dels processos participatius en relació amb els instruments de la planificació hidrològica, a Girona, Tarragona, Manresa i Granollers, a fi de donar resposta a les propostes rebudes.

17. L?11 de novembre de 2021, la presidenta de l?Institut Català de les Dones va emetre l?informe d?impacte de gènere favorable, en què proposava afegir un nou paràgraf a l?article 14 de les determinacions normatives del Pla de gestió; suggeriment que va ser valorat per la unitat impulsora mitjançant un informe del director de la Divisió d?Assessoria Jurídica de 23 de novembre de 2021.

18. Per ofici de 22 de novembre de 2021, el director de l?ACA va informar la presidenta de l?Institut Català de les Dones que el Projecte normatiu se sotmetria a un tràmit d?audiència específica del moviment feminista i d?entitats defensores del dret de les dones i sol·licitava que s?indiquessin les cinc entitats més representatives d?aquest col·lectiu, dins l?àmbit del districte de conca fluvial.

19. El 2 de desembre de 2021, en la sessió núm. 102, el Consell per a l?Ús Sostenible de l?Aigua va debatre la proposta de Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027 i, el 2 de febrer de 2022, va emetre?n dictamen. Les observacions i recomanacions d?aquest van ser valorades pel director de l?ACA el 2 d?agost de 2022.

20. L?11 de gener de 2022, la tècnica, amb la conformitat del cap del Departament de Gestió d?Infraestructures i el director de l?Àrea d?Infraestructures, de l?Agència de Residus de Catalunya, va informar que no s?emetien consideracions en relació amb el Pla de gestió.

21. El 2 de març de 2022, el Consell Assessor pel al Desenvolupament Sostenible va emetre el Dictamen 1/2022, sobre el Pla de gestió i el programa de mesures. Les consideracions efectuades consten valorades mitjançant un informe del director de l?ACA de 2 d?agost de 2022.

22. El mateix 2 d?agost de 2022, el director va emetre sengles informes valoratius de les propostes d?esmenes, observacions i al·legacions presentades per part d?administracions, consorcis, associacions, entitats ecologistes, comunitats de regants o d?usuaris d?aigua, empreses i una persona física, i es va fer tramesa dels informes valoratius de les al·legacions efectuades a les entitats personades.

23. El 3 d?octubre de 2022, l?ACA va emetre un document de resum de la valoració de les 895 observacions i al·legacions efectuades al Pla de gestió i les 780 rebudes en relació amb el Programa de mesures, en el qual s?identifica d?una manera ordenada el contingut de cadascuna de les al·legacions i la resposta efectuada, amb indicació de si comporten una modificació del text projectat.

24. El 24 d?octubre de 2022, la Subdirecció General de Programes en Protecció Civil, de la Direcció General de Protecció Civil del Departament d?Interior, un cop rebut un informe valoratiu de l?ACA de 2 d?agost de 2022, va reiterar determinades propostes d?esmenes del Projecte de decret, que ja havia efectuat el 28 de febrer de 2022. El 26 d?octubre de 2022, el director de la Divisió d?Assessoria Jurídica va emetre un informe valoratiu de les propostes, les quals es van acceptar parcialment.

25. El 26 d?octubre de 2022, el cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l?Àrea de Gestió del Medi va emetre una nota justificativa de les correccions d?errades i l?aclariment introduïts en l?annex 1.1. del Projecte de decret.

26. El 16 de novembre de 2022, el secretari del Consell de Govern Locals va certificar que els membres de la Comissió Permanent, el 27 d?octubre de 2022, van examinar els documents de l?expedient del Projecte de decret i que van acordar no formular-hi al·legacions.

27. El 12 de desembre de 2022, el Consell de Treball Econòmic i Social va emetre el Dictamen 20/2022 sobre el Projecte de decret i les consideracions efectuades van ser valorades pel director de l?ACA mitjançant un informe específic el 20 de gener de 2023.

28. En la sessió de la Comissió de Govern Local de Catalunya del dia 21 de desembre de 2022 es va informar favorablement sobre el Projecte de decret per tal de continuar-ne la tramitació. L?acord es va adoptar per consens entre els representants de l?Administració de la Generalitat i de les organitzacions associatives de les entitats locals presents a la sessió.

29. El 23 de gener de 2023, el director de la Divisió d?Assessoria Jurídica va emetre una memòria de valoracions de les observacions i al·legacions al Projecte de decret i les determinacions normatives, presentada durant els tràmits de consulta interdepartamental, dictàmens, audiència i informació pública. Inclou dues taules resum annexes, il·lustratives dels canvis introduïts en el Pla de gestió com a conseqüència dels tràmits esmentats.

30. L?1 de març de 2023, el Projecte de decret es va sotmetre a l?aprovació prèvia del Consell d?Administració de l?ACA.

31. En la mateixa data, el director de la Divisió d?Assessoria Jurídica de l?ACA, amb la conformitat del 2 de març de 2023 de l?advocada en cap del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, va emetre l?informe jurídic final sobre el Projecte de decret.

32. El 8 de març de 2023, la secretària del Consell Tècnic va certificar que en la sessió del Consell Tècnic del dia 7 de març de 2023, va quedar vista la iniciativa, prèviament a la sol·licitud de dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

33. En data 10 de març de 2023, va tenir entrada en aquesta Comissió Jurídica Assessora la petició de dictamen formulada per la consellera d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

34. En la sessió de 16 de març de 2023, el Ple de la Comissió va admetre a tràmit la petició referida i en va nomenar ponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte del Dictamen

Aquest Dictamen té per objecte el Projecte de decret elaborat per l?Agència Catalana de l?Aigua (ACA), adscrita al Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, pel qual s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, i es deroguen el Decret 328/1988, d?11 d?octubre, pel qual s?estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i el Decret 329/1988, d?11 d?octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques.

Amb aquest Pla es dona continuïtat a la planificació hidrològica d?aquesta conca, fins ara localitzada en el Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021, que es preveu substituir i derogar (i que va ser objecte del Dictamen 326/2016 d?aquest òrgan consultiu); i, anteriorment, es trobava en el Decret 171/2014, de 23 de desembre (objecte del Dictamen 388/2014), aprovat en substitució del Decret 188/2010, de 23 de novembre, que inicialment havia aprovat el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya pel període 2010-2015 i que va ser anul·lat per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 287/2013, de 26 d?abril.

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027 constitueix la segona revisió d?aquella primera planificació hidrològica i, per tant, correspon al tercer cicle de planificació (anys 2022-2027). La seva aprovació és exigida tant pel dret europeu com pel dret intern aplicable a la matèria.

Pel que fa al contingut, i concretament respecte a la part dispositiva, el Projecte de decret consta, més enllà del preàmbul, d?un article únic que aprova el Pla, les seves determinacions normatives i el seu contingut; dues disposicions transitòries; una disposició derogatòria (amb tres apartats, mitjançant la qual es preveu derogar els dos decrets identificats en el títol de la disposició projectada, així com el Decret 1/2017, de 3 de gener, esmentat); dues disposicions finals (la primera conté una habilitació a favor del titular del departament competent per a introduir les adaptacions necessàries a les dades contingudes al Pla amb la finalitat d?adequar-les a les modificacions normatives, i la segona, per a establir que el decret entrarà en vigor l?endemà de publicar-se al DOGC) i dos annexos.

El primer annex incorpora les determinacions normatives del Pla, que abasten 83 articles, dividits en dotze capítols i vuit annexos.

El capítol 1 (articles 1 i 2) incorpora disposicions generals, com són les relatives a l?objecte i l?àmbit territorial del Pla, constituït pel districte de conca fluvial de Catalunya, delimitat mitjançant el Decret 28/2022, de 15 de febrer. Es fa saber que el Pla de gestió (PDG) constitueix l?instrument de planificació hidrològica que explicita les accions i mesures necessàries per assolir els objectius de la planificació hidrològica del districte esmentat, d?acord amb la normativa vigent. Respecte de l?àmbit territorial es constata que el Pla es divideix en unitats, atenent diferents criteris, com són, a tall d?exemple, els hidrogràfics, mediambientals, de gestió, etc.

El capítol 2 (articles 3 a 5) posa èmfasi en la determinació i caracterització de les masses d?aigua del districte de conca fluvial de Catalunya. Es defineixen un total de 348 masses d?aigua superficial (de les quals 263 són rius; 27, estancs o llacs; 25, masses d?aigua de transició, i 33, aigües costaneres) i 44 masses d?aigua subterrània. Per a totes elles se n?indica la categoria i tipologia i s?estableixen les condicions de referència i llindars que operaran per a canvis de classe de qualitat de les masses d?aigua. L?article 5 enumera els diferents sistemes de gestió del districte de conca fluvial (Muga, Fluvià, Ter-Llobregat i sistema Sud).

El capítol 3 (article 6 i 7) regula les xarxes de control per al seguiment de l?estat de les masses d?aigua, que són les establertes en el Programa de seguiment i control del districte de conca fluvial de Catalunya aprovat mitjançant un Acord de Govern, i la classificació de l?estat de les masses d?aigua superficials i subterrànies, elaborades d?acord amb els elements i criteris establerts en l?annex VIII del Pla.

El capítol 4 (article 8 a 14) es dedica als objectius ambientals de les masses d?aigua (superficials i subterrànies) i per a les zones protegides i als terminis per al compliment d?objectius. També es regulen les zones de barreja (que és l?entorn immediat dels punts d?abocament amb presència de substàncies prioritàries o perilloses o contaminants específics), el deteriorament temporal de les masses d?aigua i les condicions per a noves modificacions o alteracions de les característiques de les masses d?aigua.

El capítol 5 (articles 15 a 17), conté la identificació de les zones protegides, que es relacionen al capítol 4 del Pla i a l?annex XI. També es declaren reserves hidrològiques els rius, trams de riu, estanys, aqüífers, masses d?aigua o parts de masses d?aigua, que es relacionen a l?annex 1.2 de les determinacions normatives, amb l?objecte de preservar-les, es classifiquen i s?identifica la normativa aplicable; i es regulen els requeriments hídrics de les zones humides i estanys.

El capítol 6 (articles 18 a 22), se circumscriu a les prescripcions relatives als cabals de manteniment o ecològics, que es concreten addicionalment per remissió al Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, aprovat per Acord de Govern el 4 de juliol de 2006. Se?n regula la implantació als aprofitaments ja existents, es determina el règim de control i s?estableixen els supòsits en què s?entén que es compleix el règim de cabals. També es regula la connectivitat fluvial.

Els usos i demandes de l?aigua es regulen al capítol 7 (articles 23 a 28). Se?n determinen els usos previstos i l?ordre de preferència i s?especifiquen les dotacions per a l?abastament de la població. També es localitzen aquí els criteris a tenir en compte en l?atorgament de subvencions per a l?execució d?obres d?abastament en alta, les dotacions per a usos agropecuaris i les dotacions per a usos industrials.

El capítol 8 (articles 29 a 33) conté l?assignació i reserva de recursos per als diferents sistemes (Muga, Fluvià, Ter-Llobregat i Sud), que s?apliquen en condicions de normalitat hidrològica i es concreta que, en situacions de sequera, s?apliquen les determinacions contingudes al Pla especial d?actuació en situació de sequera.

La utilització del domini públic hidràulic és objecte dels preceptes que integren el capítol 9 (articles 34 a 60), dividit en tres seccions. La primera inclou els criteris per a l?atorgament de concessions per a l?aprofitament d?aigua (articles 34 a 53). En aquests preceptes, es preveu establir el termini de concessió; les mesures de control dels aprofitaments d?aigües; els criteris per a l?atorgament, la modificació i revisió dels títols concessionals, que són diferents segons els tipus, o de les autoritzacions; els criteris per a l?extinció de concessions; les directrius per a la protecció de les masses d?aigües subterrànies; els perímetres de protecció de les àrees de salvaguarda de captacions i de les àrees de recàrrega d?aqüífers; els criteris per a atorgar l?autorització d?investigació d?aigües subterrànies i la clausura i segellament de captacions d?aigües subterrànies; les directrius per a la recàrrega dels aqüífers; el règim jurídic de les autoritzacions de drenatge i dels aprofitaments geotèrmics; i el foment de la reutilització. D?altra banda, la secció segona d?aquest capítol 9 (article 54) incorpora els criteris en relació amb els usos comuns generals dels béns de domini públic hidràulic i, en particular, es preveu regular les limitacions d?accés als béns de domini públic hidràulic. En la secció tercera (articles 56 a 60) s?estableixen els criteris per a atorgar títols per a utilitzar o ocupar d?altres béns de dominic públic hidràulic (per a l?execució d?infraestructures; activitats que puguin suposar el risc d?introduir espècies exòtiques invasores; en relació amb la navegació, embarcadors i altres activitats recreatives vinculades; plantació i sembra; i extracció d?àrids).

El capítol 10 (articles 61 a 69) integra els preceptes que regulen la protecció de l?estat qualitatiu de les masses d?aigua i, a aquest efecte, inclou els criteris generals que caldrà seguir per atorgar, modificar o renovar les autoritzacions d?abocament i els mecanismes de mesurament dels cabals abocats. S?estableixen els criteris específics per a les autoritzacions d?abocament procedents de nuclis aïllats de població, polígons industrials, urbanitzacions i altres agrupacions sense personalitat jurídica i, també, per als establiments dedicats a la col·lecció o reproducció de fauna i flora aquàtica. Així mateix, es regula en quins supòsits es pot autoritzar l?abocament directe a masses d?aigües subterrànies i els criteris de restauració d?aqüífers afectats per episodis de contaminació d?origen puntual. Els articles 67 i següents són objecte de la gestió dels sistemes públics de sanejament, les condicions de la connexió als sistemes públics de sanejament en alta, i els permisos d?abocament a aquests sistemes.

El capítol 11 (articles 70 a 81), es reserva a la gestió de l?espai fluvial i conté dues seccions. La primera secció (article 70 a 79) aixopluga les determinacions relatives al règim d?usos de l?espai fluvial i inclou la delimitació tècnica de les zones inundables i de les lleres públiques. Hi consten els criteris en relació amb l?autorització i legalització d?activitat a la zona de flux preferent, els criteris en relació amb diferents tipus d?infraestructures a les lleres públiques, els que seran aplicables a la modificació del traçat de les lleres i els que caldrà emprar en relació amb les obres de cobriment de lleres, per al creuament de serveis i quant a les obres i activitats en la zona inundable. L?article 79 regula el drenatge en la planificació de nous desenvolupaments urbanístics i d?infraestructures lineals. La secció segona (articles 80 i 81) integra les determinacions relatives a les actuacions de defensa enfront del risc d?inundacions i determina, entre d?altres, els criteris a incorporar a les actuacions de correcció hidrològica i de protecció front al risc d?avingudes, i de les actuacions de manteniment i conservació de lleres públiques, i la declaració responsable que ha de presentar la persona promotora d?actuacions menors.

A l?últim, el capítol 12 (articles 82 i 83) es dedica al règim economicofinancer, amb les previsions sobre el finançament de les obres i actuacions previstes a la planificació, sobre la declaració d?interès prioritari de la Generalitat d?obres o projectes (o criteris per a qualificar un projecte o obra com a tal).

Les determinacions normatives a què acaba de fer-se referència engloben també vuit annexos, assignats, respectivament, als terminis per al compliment dels objectius ambientals (annex 1.1), les reserves hidrològiques (annex 1.2), els requeriments hídrics de les zones humides (annex 1.3), els cabals de manteniment (annex 1.4), les regles d?explotació coordinada (annex 1.5), les masses d?aigua subterrània a les quals els és d?aplicació el règim de protecció previst en l?article 42.5 (annex 1.6), els perímetres de protecció d?àrees de recàrrega d?aqüífers (annex 1.7) i els valors genèrics de restauració i nivells específics de restauració per estacions de servei (annex 1.8).

El segon annex del Projecte de decret desplega el contingut del Pla de gestió, que té disset apartats que s?han detallat en els antecedents, el darrer dels quals conté tretze annexos i es pot consultar a la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya. D?una manera específica, a més d?un apartat introductori i d?antecedents, conté diversos apartats amb una descripció general de la demarcació, i dels usos, les pressions i les incidències de l?activitat humana sobre les masses d?aigua; la identificació i mapes de les zones protegides; el resum del programa de seguiment i control; l?avaluació de l?estat de les masses d?aigua; els objectius ambientals i normes de qualitat; els terminis de compliment dels objectius i exempcions; el resum de l?anàlisi econòmica de l?ús de l?aigua, del programa de mesures, del registre de programes i plans de gestió específics; la participació pública; la llista de les autoritats competents en la tramitació, aprovació i execució del Pla; els punts de contacte i el procediment per a obtenir la documentació i la informació requerida per les consultes públiques; les determinacions normatives i la bibliografia.

A més d?aquests apartats, integren l?apartat dissetè, tretze annexos: el llistat i tipologia de les masses d?aigua (annex I); els cabals de manteniment o ecològics (annex II); l?inventari de recursos hídrics totals (annex III), els recursos subterranis i la seva explotació (annex IV); la determinació de les demandes (annex V); l?anàlisi de la garantia amb models de simulació de la gestió (annex VI); les incorporacions a la Xarxa d?Abastament Ter-Llobregat i reserva de terrenys per actuacions associades (annex VII); l?estat de les masses d?aigua i assoliment dels objectius (annex VIII); els objectius ambientals i normes de qualitat de les masses d?aigua superficial (annex IX); la derivació dels nivells de referència i valor llindar per a la valoració qualitativa de les masses d?aigua subterrànies (annex X); les zones protegides (annex XI); la justificació de les exempcions (annex XII) i el resum dels canvis o actualitzacions respecte de l?anterior Pla de gestió (annex XII).

II. Intervenció de la Comissió Jurídica Assessora

La intervenció de la Comissió Jurídica Assessora es produeix a l?empara de l?article 8.2.b) de la Llei 5/2005, de 2 de maig, d?aquesta Comissió, que estableix que li correspon dictaminar preceptivament sobre els projectes de disposicions generals que es dictin per a desplegar les lleis, o dret europeu i les seves modificacions.

Aquest instrument de la planificació hidrològica desplega l?article 25 del Text refós de la legislació en matèria d?aigües de Catalunya, aprovat mitjançant el Decret legislatiu 3/2003 (TRLAC), que disposa que correspon al Govern, en l?àmbit de les seves competències, i a proposta de l?ACA, l?aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, dels programes de mesures i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió.

Com es va indicar en el Dictamen 326/2016, sobre el Projecte de decret pel qual s?aprovava el Pla de gestió per al període 2016-2021: ?L?exigència d?aquesta intervenció en procediments que condueixen a aprovar o modificar plans hidrològics, com aquest sobre el qual ara es dictamina, va ser subratllada especialment per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 287/2013, de 26 d?abril. En ella, l?omissió d?informe preceptiu d?aquest òrgan consultiu va fonamentar l?anul·lació del Decret que inicialment havia aprovat el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 188/2010, de 23 de novembre). Aquesta sentència fou ulteriorment objecte de recurs de cassació, decidit pel Tribunal Suprem mitjançant STS 1499/2014, de 4 d?abril, en el qual es va considerar correcta la interpretació del Tribunal Superior de Justícia, segons el qual el Pla de gestió constituïa pròpiament un reglament executiu que desplegava legislació catalana, concretament els articles 18, 20 i 21 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s?aprova el Text refós de la legislació en matèria d?aigües de Catalunya (i també els preceptes corresponents del Decret 380/2006, de 10 d?octubre, pel qual s?aprova el Reglament de la planificació hidrològica de Catalunya). En aquells articles es regulen l?elaboració de la planificació, la tipologia dels plans i programes que integren la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i també, de forma singular, el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya.?

Per tant, tal com va indicar aquest òrgan consultiu en el Dictamen 388/14, relatiu al Decret 171/2014, de 23 de desembre, d?aprovació del primer Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, escau entendre que el projecte decret que està sent dictaminat per aquest òrgan consultiu ?completa els dictats de la Llei d?aigües de Catalunya, aprovada per Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre (TRLAC)?.

També escau indicar que l?aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, dels programes de mesures i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió s?esdevé sota el mandat de la Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d?octubre, per la qual s?estableix un marc comunitari d?actuació en l?àmbit de la política d?aigües (en endavant Directiva marc). El règim de planificació del cicle hidrològic es conté en la Directiva marc, en el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel que s?aprova el text refós de la Llei d?aigües (TRLA), en l?esmentat TRLAC i en el Decret 380/2006, de 10 d?octubre, pel qual s?aprova el Reglament de la planificació hidrològica a Catalunya (RPHCat), que dota els plans de gestió d?un procediment especial d?elaboració.

En relació amb la matèria de la planificació hidrològica, aquesta Comissió Jurídica Assessora s?hi ha pronunciat anteriorment: en els dictàmens 388/2014 i 326/2016, sobre els projectes de decret pels quals s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (Decret 171/2014, de 23 de desembre, i Decret 1/2017, de 3 de gener); en el Dictamen 280/2006, sobre el Projecte de decret pel qual s?aprova el Reglament de procediment per a l?elaboració de la planificació hidrològica (que després es va aprovar com a Decret 380/2006, de 10 d?octubre); en el Dictamen 16/2009, sobre el Projecte de decret pel qual es delimita l?àmbit territorial del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial a Catalunya i es modifica el Reglament de la planificació hidrològica, aprovat pel Decret 380/2006, de 10 d?octubre (posteriorment, Decret 31/2009, de 24 de febrer); i en el Dictamen 19/2022, sobre el Projecte de decret pel qual es delimita l?àmbit territorial del Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya (Decret 28/2022, de 15 de febrer).

És doctrina reiterada d?aquesta Comissió que, en l?examen d?un projecte de disposició de caràcter general, l?abast d?actuació d?aquest òrgan consultiu comporta l?estudi de la competència de la Generalitat de Catalunya i l?habilitació del Govern per a dictar-la, la comprovació que s?hagin seguit els tràmits procedimentals i, especialment, l?anàlisi de la legalitat del contingut del projecte, així com la formulació de suggeriments sobre eventuals deficiències que calgui evitar o sobre possibles millores que hi calgui introduir.

III. Competència de la Generalitat de Catalunya

El Projecte de decret objecte de Dictamen s?integra i troba el seu fonament prevalent en el títol competencial assumit a l?article 117.1 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya (EAC), sobre aigües i obres hidràuliques. Aquest precepte determina que correspon a la Generalitat, en matèria d?aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas, l?ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l?aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d?interès general (lletra a); la planificació i l?adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l?aigua (lletra b) i les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d?aigua (lletra c).

D?altra banda, la Constitució espanyola estableix l?element territorial com a criteri per a ordenar la distribució de competències en matèria de gestió de recursos hídrics, de manera que la localització espacial de les conques hidrogràfiques és la que determina la titularitat ?estatal o autonòmica? de la competència. Així, l?article 149.1.22a atribueix a l?Estat la competència exclusiva sobre ?La legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics si les aigües passen per més d?una Comunitat Autònoma?.

El Tribunal Constitucional, en el fonament jurídic cinquè de la STC 149/2012, de 5 de juliol (ECLI:ES:TC:2012:149), recorda que: ?La doctrina constitucional acerca de la distribución de competencias en materia de aguas se estableció en la STC 227/1988, de 29 de noviembre, posteriormente reiterada en otras resoluciones (entre otras, SSTC 161/1996, de 27 de octubre; 118/1998, de 4 de junio; 30/2011, de 16 de marzo; y 32/2011, de 17 de marzo), en la que este Tribunal se pronunció acerca de la constitucionalidad del principio de unidad de gestión de cuenca hidrográfica como criterio de delimitación territorial utilizado por la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas, para precisar el alcance del art. 149.1.22 CE.?

Més recentment, en el fonament jurídic segon de la STC 116/2017, de 19 de octubre (ECLI:ES:TC:2017:116), amb citació de jurisprudència anterior, el Tribunal Constitucional afegeix que: ?El concepto de cuenca hidrográfica fue adoptado como criterio para el ejercicio de las competencias estatales sobre las que excedan de una Comunidad Autónoma a partir de la Ley de aguas de 1985, y su constitucionalidad quedó sentada en la STC 227/1988, FJ 15. La posterior introducción de la figura de la demarcación hidrográfica, que incluye también las aguas de transición y las aguas costeras como consecuencia de lo establecido en la Directiva marco del agua (Directiva 2000/60/CE, del Parlamento Europeo y del Consejo, por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas), no ha supuesto un cambio en el criterio de delimitación competencial en materia de aguas, que sigue dependiendo del carácter inter o intracomunitario de las cuencas hidrográficas.?

Tanmateix, també cal apreciar que, si bé el criteri territorial és essencial dins del sistema de distribució de competències, no és l?únic que s?ha de tenir en compte, puix que no empara l?exclusió d?altres títols competencials en concurrència (planificació econòmica general, legislació civil, bases de l?ordenació energètica, ordenació del territori, medi ambient,?). Com es va posar de manifest en la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, dictada en el recurs d?inconstitucionalitat núm. 8045-2006, interposat contra la reforma de l?EAC, ?la atribución por el Estatuto de competencias exclusivas sobre una materia en los términos del art. 110 EAC no puede afectar a las competencias sobre materias o submaterias reservadas al Estado que se proyectarán, cuando corresponda, sobre las competencias exclusivas autonómicas con el alcance que les haya otorgado el legislador estatal con plena libertad de configuración, sin necesidad de que el Estatuto incluya cláusulas de salvaguarda de las competencias estatales (fundamentos jurídicos 59 y 64). Ello así, la competencia autonómica sobre cuencas hidrográficas intracomunitarias ha de cohonestarse con el legítimo ejercicio por parte del Estado de los títulos competenciales que puedan concurrir o proyectarse sobre dicha materia, en particular con el ejercicio de la competencia estatal sobre bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica (art. 149.1.13 CE), que opera como límite a la competencia planificadora autonómica [STC 227/1988, de 29 de noviembre, FJ 20 a)]? (fonament jurídic seixanta-cinquè).

Les competències autonòmiques en matèria de planificació hidrològica sobre conques hidrogràfiques intracomunitàries s?exerceixen, en concret, en el marc establert per l?article 149.1.13 de la Constitució, que es refereix a la competència exclusiva estatal sobre coordinació de la planificació econòmica general, i per l?article 149.1.23 de la Constitució, que es refereix a la competència exclusiva estatal sobre legislació bàsica sobre la protecció de medi ambient, sens perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per a establir normes addicionals de protecció.

L?abast d?aquestes competències estatals en relació amb la planificació hidrològica ha estat analitzat recentment en el Dictamen 2/2022 del Consell de Garanties Estatutàries, sobre diversos preceptes del Reial decret 1159/2021, de 28 de desembre, pel qual es va modificar el Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, pel qual s?aprova el Reglament de la planificació hidrològica (RPH).

En tot cas, també correspon a la Generalitat, d?acord amb l?article 144.1 de l?EAC, la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l?establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou l?establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d?aquests instruments (lletra a), i la regulació i gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma (lletra g).

Tot i que aquesta matèria ha estat objecte d?una intensa conflictivitat competencial, de la qual es fan ressò els dictàmens d?aquest òrgan consultiu esmentats en l?apartat anterior, la competència autonòmica per a l?elaboració i aprovació de plans de conca intracomunitaris no es veu afectada pel fet que el Tribunal Constitucional hagi considerat que no és contrària a l?ordre constitucional de distribució de competències l?aprovació final per part del Govern estatal dels plans hidrològics elaborats o revisats per les comunitats autònomes, per considerar que no es tracta d?un supòsit de control sobre l?exercici de la competència pròpia i exclusiva de les comunitats autònomes, sinó que és materialment una activitat de coordinació; no es tracta de suplantar la potestat planificadora de la comunitat autònoma, sinó d?integrar-la en el conjunt superior de la política hidràulica general, per tal d?evitar les disfuncions que es puguin produir (vid. Sentència 227/1998, de 19 de novembre, del Tribunal Constitucional, fonament jurídic vintè, apartat c)).

La Generalitat de Catalunya, per tant, té competència per a aprovar la norma projectada.

IV. Habilitació del Govern de la Generalitat de Catalunya

El Govern de la Generalitat té una habilitació genèrica i d?altres d?específiques per a aprovar el Projecte de decret sobre el qual es dictamina.

a) El Govern és destinatari d?una habilitació genèrica per a aprovar normes reglamentàries. L?article 68.1 de l?EAC atribueix al Govern de la Generalitat, amb caràcter general, la potestat reglamentària: ?Exerceix [...] la potestat reglamentària d?acord amb aquest Estatut i les lleis.?

Així mateix, l?habilitació genèrica es deriva també de l?article 39.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, que estableix que ?Correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l?exercici de les competències de la Generalitat?. És el Govern qui l?exerceix com a tal en tots aquells supòsits no atribuïts específicament al president de la Generalitat o als consellers i conselleres (article 26.e) de la mateixa Llei).

Cal recordar, també, que aquesta habilitació es reconeix en l?article 128.1 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), quan es diu que ?L?exercici de la potestat reglamentària correspon [?] als òrgans de govern de les comunitats autònomes, de conformitat amb el que estableixen els seus estatuts respectius?.

b) A aquesta habilitació genèrica, cal afegir les específiques que es preveuen al TRLAC i a l?RPHCat. L?article 18 del TRLAC específicament atribueix al Govern l?aprovació de la planificació hidrològica corresponent a les conques internes. L?article 25 del mateix TRLAC disposa que correspon al Govern l?aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, dels programes de mesures i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió, i permet que es reguli per reglament el procediment d?aprovació, la revisió i la vigència del Pla de gestió. En compliment d?aquest manament, el Govern va aprovar l?RPHCat, que en l?article 15.5 preveu que el Govern de la Generalitat aprova el Pla mitjançant un decret i en l?article 17.1 determina que el Pla de gestió es revisa d?acord amb el procediment establert per a la seva elaboració i aprovació.

En conseqüència, el Govern té l?habilitació necessària per a aprovar la norma projectada.

Prèviament a analitzar la tramitació i el contingut del Projecte de decret, la Comissió considera oportú emmarcar-lo jurídicament i contextualitzar adequadament algunes circumstàncies que l?envolten.

V. Marc normatiu en què s?insereix el Projecte de decret

El marc normatiu en el qual s?insereix el Projecte de decret objecte de dictamen incideix no només en uns aspectes substantius del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, sinó que també té una importància cabdal en el procediment d?elaboració.

La planificació hidrològica constitueix una eina fonamental per a la gestió correcta de l?aigua, que és i ha estat ben present en la gestió pública de Catalunya en coherència amb la innegable vàlua de l?aigua, sotmesa a múltiples demandes i pressions. Amb aquest instrument es persegueix garantir el recurs amb bona qualitat i en suficient quantitat per als diversos usos que el reclamen i per a garantir així mateix el cabal ecològic que permet la conservació dels sistemes vinculats a aquest recurs natural.

Per tant, la planificació hidrològica correcta té per objectiu garantir el dret de totes les persones a viure en un medi equilibrat i sostenible, i a gaudir dels recursos naturals, reconegut en l?article 27.1 de l?EAC, i respon al mandat dels poders públics de vetllar per la utilització racional i la conservació dels recursos naturals i del medi ambient, contingut en l?article 46.2 de l?EAC.

Com es va indicar en el Dictamen 326/2016, l?elaboració i aprovació dels plans hidrològics, instruments jurídics adaptats a cada conca hidrogràfica, es regeix avui fonamentalment per previsions jurídiques procedents del dret europeu i del dret intern. Però, entre les múltiples normes que actualment regulen l?aigua des de l?àmbit comunitari europeu (moltes de les quals regulen aspectes sectorials, com la protecció de les aigües subterrànies; la qualitat d?aigües continentals per tal de ser aptes per a la vida dels peixos; l?avaluació dels riscos d?inundació; o normes sobre la qualitat ambiental), cal destacar especialment la Directiva marc 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 octubre, que incideix especialment sobre la planificació hidrològica i l?establiment d?objectius a assolir per a les masses d?aigua.

Aquesta Directiva marc aborda la gestió de l?aigua d?una manera holística i integrada, basada en l?ecosistema, amb la finalitat última que aquestes aigües assoleixin un bon estat mediambiental, a través, entre d?altres instruments i programes, dels plans hidrològics de conca, i estableix el deure dels estats d?elaborar i donar compliment a la planificació del cicle de l?aigua amb la finalitat d?assolir els objectius mediambientals determinats en les seves disposicions. Els objectius ambientals a assolir per a garantir el bon estat de les aigües superficials i subterrànies, així com per a les àrees protegides, es defineixen en l?article 4 de la Directiva marc. L?article 11 determina que els estats han de vetllar perquè s?estableixi un programa de mesures per a cada demarcació hidrogràfica per poder assolir els objectius ambientals. D?altra banda, l?article 13 requereix elaborar un pla hidrològic de conca per a cada demarcació hidrogràfica, situada totalment en el seu territori, i estableix el contingut mínim d?aquests instruments (annex VII de la Directiva marc). Aquest aspecte resulta d?especial interès en el present Dictamen, com es pot veure en l?apartat VIII.1 del mateix. La Directiva marc també es refereix a la necessitat de coordinar les demarcacions hidrogràfiques internacionals situades totalment en territori comunitari i les demarcacions hidrogràfiques internacionals que s?estenguessin més enllà de les fronteres comunitàries i fa saber que els plans hidrològics es poden complementar amb d?altres plans o programes més detallats, relatius a subconques, sectors, qüestions específiques o categories d?aigua per tal que es puguin tractar aspectes especials de la gestió hidrològica.

Pel que fa als plans hidrològics de conca prèviament referits, d?acord amb l?article 13 de la Directiva marc, s?havien de publicar per a tota la Unió Europea com a molt tard 9 anys després de l?entrada en vigor d?aquesta (és a dir, amb data límit el 22 de desembre de 2009). I, de conformitat amb l?apartat 7, s?havien de revisar i actualitzar com a molt tard quinze anys després de l?entrada en vigor, i, posteriorment, cada sis anys.

En l?apartat següent (VI) es detallaran alguns aspectes relatius al compliment d?aquestes previsions temporals, així com als cicles de planificació en què s?emmarca el Projecte de decret objecte de dictamen.

Pel que fa a la legislació catalana reguladora de la matèria, s?ha d?atendre, en primer lloc el TRLAC. Aquesta norma constitueix una peça clau perquè, entre d?altres, en el títol II regula la planificació hidrològica, i especifica les prescripcions que regeixen l?elaboració de la planificació de les conques internes (article 18). Estableix que aquesta planificació és elaborada per l?ACA i aprovada inicialment pel Govern i en concreta els objectius (article 19); i llista els plans i programes que integren la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya (article 20).

A més dels plans i programes específics que es puguin establir, el TRLA regula específicament el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, objecte del present Dictamen, que es regula en l?article 21 i que és aprovat per part del Govern. Aborda, també, el Programa de mesures i subratlla que els seus continguts formen part del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (article 22), que és aprovat pel Govern (article 25). Fixa les diferents actuacions a dur a terme (inventari de recursos hídrics; abastament de poblacions; protecció de cabals ecològics; recuperació de qualitat de les aigües i dels ecosistemes vinculats); estableix un registre de zones protegides, el control de captacions i abocaments, sanejament i depuració d?aigües residuals, reutilització d?aigües i gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d?aigües residuals i les previsions d?obres hidràuliques estructurals i de gestió que ha de desenvolupar l?ACA; determina les inversions per infraestructures, manteniment i reposició, i el règim de participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació. A més d?aquests dos programes, la norma catalana també preveu l?existència de programes de control (article 23) i de plans i programes de gestió específics (article 24). Per la seva banda, l?article 25 determina com es durà a terme l?aprovació i la revisió i l?article 28 l?execució de la planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya.

L?article 25.5 del TRLAC ja avança l?existència d?una norma específica que també és rellevant per a l?objecte d?aquest Dictamen: ?El procediment d?aprovació, la revisió i la vigència del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, del programa de mesures, dels programes de control i dels plans i programes de gestió específics es determinen per reglament.? A aquest efecte es va adoptar el Decret 380/2006, de 10 d?octubre, pel qual s?aprova el Reglament de la planificació hidrològica a Catalunya (RPHCat), que dota els plans de gestió d?un procediment especial d?elaboració. Aquest decret es va modificar mitjançant el Decret 31/2009, de 24 de febrer, que va delimitar l?àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica fluvial de Catalunya. La delimitació vigent de l?àmbit territorial del districte de conca hidrogràfica fluvial de Catalunya es troba regulada en l?actualitat pel Decret 28/2022, de 15 de febrer.

D?altra banda, l?RPHCat regula els procediments per a la formulació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i per a l?elaboració, aprovació i revisió de la resta d?instruments de la planificació hidrològica d?aquest districte. L?article 17.1 es refereix a la revisió del Pla de gestió, que s?ha de fer cada sis anys des de l?entrada en vigor, d?acord amb el procediment establert per a la seva elaboració i aprovació (determinat en els articles 12 a 15 del mateix Reglament). L?article 17.2 de l?RPHCat estableix que la iniciativa per a iniciar la revisió del Pla de gestió correspon a l?ACA.

Pel que fa a la legislació estatal, escau també tenir present, necessàriament, la regulació de la planificació hidrològica que es localitza en els articles 40 a 43 del text refós de la Llei d?aigües (en endavant, TRLA), que estableix els objectius i criteris de la planificació hidrològica, així com la fórmula prevista per a la seva aprovació definitiva, mitjançant reial decret del Govern (article 40). En concret, d?acord amb l?article 40.6 del TRLA, en les demarcacions hidrogràfiques amb conques compreses íntegrament en l?àmbit territorial d?una comunitat autònoma, l?elaboració del pla hidrològic correspon a l?Administració hidràulica competent, però aquests plans, un cop elaborats i revisats degudament, són aprovats pel Govern estatal mitjançant reial decret, amb la comprovació prèvia que el Pla s?ajusta a les prescripcions dels articles 40.1, 3 i 4 i 42 del TRLA, no afecta els recursos d?altres conques i s?ajusta a les determinacions del Pla hidrològic nacional. Sobre l?abast i els límits d?aquesta competència estatal s?ha pronunciat recentment el Consell d?Estat en el Dictamen 2051/2022, relatiu al Projecte de Reial Decret pel qual s?aprova la revisió dels plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries. En concret s?indica que: ?De esta manera, se determina con precisión la diferente competencia que corresponde al Estado en relación con los planes de cuencas intercomunitarias, en los que tiene la potestad de adecuar su contenido en los términos en que sean procedentes en función del interés general; en cambio, en el caso de la aprobación de los planes intracomunitarios, como resulta del último inciso transcrito, la potestad está más acotada al examen de su conformidad con las prescripciones legales que ahí se citan.?

El TRLA també conté algunes definicions rellevants a l?efecte de la planificació hidrològica (article 40 bis); estableix el contingut dels plans hidrològics de conca (article 42) i les previsions que els plans poden contenir (article 43).

Addicionalment, cal tenir en compte també el Reial decret 849/1986, d?11 d?abril, pel qual s?aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desplega aquesta Llei (RPH). En concret, són rellevants, especialment per raó de l?objecte, els articles 4 i següents de l?RPH ja esmentat, i que ha estat objecte de modificació pel Reial decret 1159/2021, de 28 de desembre.

D?acord amb el preàmbul d?aquest Reial decret, l?objectiu de la modificació de l?RPH, amb efectes des del 30 de desembre de 2021, era incorporar les millores, relatives a cinc matèries, que necessàriament s?han d?atendre en els plans hidrològics revisats per al tercer cicle (2022-2027). En particular: a) la consideració del canvi climàtic en la planificació hidrològica (enriquida amb l?aprovació de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica); b) l?acotació i harmonització de continguts normatius dels plans hidrològics; c) l?actualització dels requisits de publicació i notificació a la Unió Europea dels plans hidrològics i altra informació associada; d) l?organització i documentació dels programes de mesures a impulsar per les administracions competents; e) el reforç dels requisits per a justificar exempcions a l?assoliment dels objectius ambientals. A banda d?aquests aspectes substantius, l?RPH també incideix en el procediment d?elaboració, l?estructura formal, l?aprovació, publicació i notificació a la Unió europea dels plans hidrològics de conca.

Juntament amb aquests aspectes substantius, cal prendre en consideració els articles 83 bis i 83 ter, que tenen caràcter bàsic d?acord amb la disposició final primera del Reial decret 1159/2021 i que regulen, respectivament, la publicitat dels plans hidrològics d?acord amb les normes de transparència; la publicació en el BOE dels reials decrets aprovatoris dels plans hidrològics; i el procediment de notificació a la Unió Europea dels plans hidrològics de conca.

També es poden esmentar, com a altres normes sectorials, el Reial decret 1514/2009, de 2 d?octubre, que regula la protecció de les aigües subterrànies; el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, regulador de l?avaluació del risc d?inundació, i el Reial decret 817/2015, d?11 de setembre, pel qual s?estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l?estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental.

A l?últim, i també en matèria de planificació hidrològica, cal atendre la legislació reguladora dels drets d?accés a la informació, de participació pública i d?accés a la justícia en matèria de medi ambient, que pren com a base el Conveni d?Aarhus, de 25 de juny de 1998, de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa sobre l?accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l?accés a la justícia en matèria de medi ambient, el marc jurídic del qual es va incorporar a l?ordenament jurídic espanyol per mitjà de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d?accés a la informació, de participació pública i d?accés a la justícia en matèria de medi ambient (i que transposa les directives 2003/4/CE i 2003/35/CE).

Tota la regulació s?ha d?emmarcar, així mateix, per determinades provisions que provenen d?altres normes sectorials, com les corresponents a l?avaluació ambiental de plans i programes (Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l?avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, incorporada a dret intern mitjançant la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d?avaluació ambiental, i la Llei catalana 6/2009, de 28 d?abril, d?avaluació ambiental de plans i programes).

VI. El compliment amb el deure de planificació hidrològica en les dates establertes per la Directiva: antecedents i situació actual

L?objecte del Projecte de decret sobre el quals dictamina és, com s?ha apuntat, aprovar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya corresponent al període 2022-2021. Abans de procedir a verificar la correcció del procediment seguit per a l?aprovació i dictaminar sobre l?adequació a dret del seu contingut, es considera oportú fer-se ressò d?algunes circumstàncies que acompanyen aquest projecte, relatives, en particular, al compliment del deure de planificació hidrològica en les dates establertes en la Directiva marc de l?aigua i a la normativa estatal i autonòmica d?aplicació.

Com s?ha vist, la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d?octubre, que estableix el marc comunitari d?actuació en l?àmbit de la política d?aigües, determina el deure de disposar d?un pla hidrològic de conca per a cada demarcació hidrogràfica situada a l?interior dels estats amb la finalitat d?assolir els objectius mediambientals determinats en les seves disposicions. El primer cicle de plans hidrològics s?havia d?aprovar i publicar amb una data límit de 22 de desembre 2009. Calia trametre?ls a la Comissió Europea i a d?altres estats interessats en el termini de tres mesos a partir d?aquesta publicació (22 març 2010).

La Directiva també determina que aquests plans s?han de revisar i actualitzar en un primer moment als quinze anys de l?entrada en vigor de la Directiva (abans del 22 de desembre de 2015), en el que es coneix com a ?segon cicle de planificació?. Posteriorment, caldrà fer-ho cada sis anys.

D?altra banda, la normativa de la Generalitat (Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, que aprova el Text refós de la legislació en matèria d?aigües de Catalunya (TRLAC); Decret català 380/2006, de 10 d?octubre, pel qual s?aprova el Reglament de la planificació hidrològica (RPHCat)), i la normativa estatal (Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text refós de la Llei d?aigües (TRLA), i Reial decret 907/2007, de 6 de juliol, que aprova el Reglament de la planificació hidrològica (RPH)) també estableixen l?obligació d?elaborar i aprovar un pla de gestió per a cada demarcació hidrogràfica. Determinen que, com a norma general, es procedirà periòdicament a la revisió, concretament als sis anys de l?entrada en vigor del pla (DA 11 del TRLA, article 88 de l?RPH i art. 17 de l?RPHCat).

a) Primer cicle de planificació (2009-2015)

El primer cicle de planificació a què es refereix la Directiva europea es va concretar a Catalunya en el Decret 188/2010, de 23 de novembre, d?aprovació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (que constitueix el Pla hidrològic de la demarcació hidrològica de les conques internes íntegrament localitzades en l?àmbit de Catalunya), que va ser anul·lat per la Sentència 287/2013, de 27 d?abril, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i substituït pel Decret 171/2014, de 23 de desembre, es va aprovar la planificació hidrològica corresponent al període 2010-2015. Per la seva part, l?Estat, mitjançant el Reial decret 1008/2015, de 6 de desembre, va adoptar el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, i es remetia específicament en aquella norma al contingut dels annexos I i II del Decret català 171/2014, i a l?àmbit territorial de la conca, que havia estat delimitat mitjançant Decret 31/2009, de 24 de febrer.

La conflictivitat jurídica i competencial del procediment planificador de les conques internes de Catalunya, de la qual es fa ressò el Dictamen 326/2016 d?aquest òrgan consultiu, «van dificultar i allunyar l?efectiu compliment i ritme de dates previst per la Directiva marc de l?aigua, que preveia que els estats de la UE, per a totes les demarcacions hidrogràfiques, disposessin de plans hidrològics adaptats a aquella norma i publicats el 2009, i posteriorment revisats ?a más tardar quince años después de la entrada en vigor? (és a dir, amb data límit de 22 de desembre de 2015) (article 13.7 de la Directiva marc)».

El retard patit en l?àmbit estatal en el primer cicle de planificació va representar, pràcticament, un solapament amb el segon cicle, de manera que es va disposar d?un període molt breu per a implementar les previsions dels primers plans.

Precisament, l?incompliment, en data 22 de desembre de 2009, del termini d?aprovació dels plans hidrològics de conca corresponents a les demarcacions hidrogràfiques, a excepció del cas del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya, i la inobservança del contingut de la Directiva (en relació amb el procediment d?informació i consulta públiques dels projectes d?alguns plans) van donar lloc a una primera Sentència condemnatòria del Tribunal de Justícia de la Unió Europea al Regne d?Espanya, de 4 d?octubre de 2012 (Assumpte C-403/11), i, posteriorment, a una de segona, de 26 de setembre de 2019 (Assumpte C-556/18), per la manca d?adopció, de publicació i de transmissió a la Comissió Europea dels plans hidrològics de conca revisats i actualitzats de les diverses illes Canàries (que segueixen un calendari diferent del de la resta de conques).

b) Segon cicle de planificació (2016-2021)

La Directiva marc insta els estats, en l?article 13.7, a revisar i actualitzar abans del 22 de desembre de 2015 aquells plans hidrològics que s?havien d?haver publicat abans del 22 de desembre de 2009, i els diu que cal fer-ho ?a más tardar quince años después de la entrada en vigor de la presente Directiva, y posteriormente cada seis años?. Aquesta operació és coneguda com la del ?segon cicle de planificació?.

Prèviament a aquesta revisió i actualització, l?article 15.3 estableix una exigència d?informe que escau emetre sobre el seguiment del grau d?aplicació del pla hidrològic aprovat: ?Los Estados miembros, dentro del plazo de tres años a partir de la publicación del plan hidrológico de cuenca o de su actualización conforme al artículo 13, presentarán un informe intermedio que detalle el grado de aplicación del programa de medidas previsto.?

Així doncs, aprovada la primera planificació del districte de conca fluvial de Catalunya, corresponent als anys 2009-2015 (Decret 171/2014, de 23 de desembre i Reial decret 1008/2015), esqueia disposar d?un pla que cobrís el període 2016-2021.

Aquesta planificació va ser aprovada pel Decret 1/2017, de 3 de gener, que va aprovar el Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya per al període 2016-2021 i va rebre la correlativa aprovació pel Reial decret 450/2017, de 5 de maig, vigent fins a l?actualitat.

Escau palesar, així mateix, que l?Estat va procedir a aprovar, mitjançant reial decret, diversos plans hidrològics de les demarcacions hidrogràfiques corresponents a aquest segon període de planificació 2015-2021, que substitueixen les planificacions hidrològiques anteriors.

A partir d?aquest moment es va disposar, per tant, de tres instruments que procedeixen a l?aprovació del segon cicle de la planificació hidrològica, alguns dels quals continuen vigents. D?una banda, un d?ells engloba les 12 demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries (inclòs el Cantàbric oriental, que integra les conques internes del País Basc, de competència autonòmica). Un altre, singularment referit al Pla hidrològic de demarcació de les Illes Balears. I per últim el que va procedir a aprovar els plans hidrològics relatius a les demarcacions hidrogràfiques intracomunitàries.

c) Tercer cicle de planificació (2022-2027)

Complert el segon cicle de planificació, la Directiva marc insta els estats, en l?article 13.7, a revisar i actualitzar els plans cada sis anys. Aquesta previsió també es troba, com s?ha indicat, en la disposició addicional 11 del TRLA, l?article 88 de l?RPH i l?article 17 de l?RPHCat. Aquesta operació és coneguda com la del ?tercer cicle de planificació?. Els plans del tercer cicle de planificació s?havien d?haver aprovat abans de finals de l?any 2021.

També s?ha de tenir en compte, com ha indicat el Consell d?Estat en el Dictamen 2051/2022 que, al final del tercer cicle de planificació, s?assoleix la data límit de 2027, ?en la que ya no cabe justificación para no haber puesto en operación todas las medidas que resulten necesarias para alcanzar los objetivos ambientales a que se refiere el artículo 92 bis del TRLA, que transpuso el artículo 4 de la DMA?.

El Consell de Ministres ha aprovat els plans hidrològics de tercer cicle (2022-2027) de les dotze demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries mitjançant el Reial decret 35/2023, de 24 de gener. Igualment s?ha aprovat el pla hidrològic de tercer cicle de la demarcació de les Illes Balears i de la conca hidrogràfica intracomunitària de Galícia mitjançant el Reial decret 49/2023, de 24 de gener, pel qual s?aprova el Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears; i el Reial decret 48/2023, de 24 de gener, pel qual s?aprova el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de Galícia-Costa.

En aquestes 14 demarcacions hidrogràfiques els plans per al tercer cicle van entrar en vigor l?endemà de la seva publicació al BOE de 10 de febrer de 2023.

Els plans hidrològics restants, entre els quals es troba el que és objecte del present Dictamen, es troben en la darrera fase de tramitació i no han estat tramesos a la Unió Europea, de manera que la Comissió ha enviat un requeriment a l?Estat espanyol sobre la possible incoació d?un procediment formal d?infracció del dret de la Unió, sobre la base de l?article 258 del TFUE per incompliment del termini de sis anys assenyalat per la Directiva marc per a la revisió dels plans hidrològics [INFR(2022)2192].

En aquest context, escau recordar que, d?acord amb l?article 113 de l?EAC, ?Correspon a la Generalitat el desplegament, l?aplicació i l?execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l?àmbit de les seves competències?, i que, d?acord amb l?article 189.1 de l?EAC, ?La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l?àmbit de les seves competències?. La Generalitat és, doncs, una destinatària natural del contingut obligacional de la Directiva europea de l?aigua i, per tant, com ha recordat el Consell d?Estat en el Dictamen 2051/2022, en relació amb els plans aprovats per l?Estat, és rellevant que es compleixi el mandat europeu dins els terminis establerts per a eludir sancions de la UE com les que es van derivar de la STJUE de 4 d?octubre de 2012 del TJUE, en què es va declarar la manca d?adequació jurídica del primer cicle de planificació hidrològica a les exigències de la Directiva marc de l?aigua per incompliment de les obligacions de planificació en temps oportú.

Aquesta Comissió és especialment sensible a les qüestions acabades de referir i procedeix a emetre dictamen sense exhaurir el termini ordinari de dos mesos.

Un cop emmarcat jurídicament i contextualitzat el projecte de disposició, escau que valori si en la tramitació del projecte s?han seguit els tràmits procedimentals requerits i d?una manera adequada, i que analitzi, així mateix, el contingut del projecte.

VII. Consideracions sobre el procediment d?elaboració del Projecte de decret

VII.1. Règim jurídic aplicable al procediment d?elaboració del Projecte de decret

L?article 61.1 de la Llei 26/2010 estableix que ?El procediment d'elaboració d'un projecte de disposició reglamentària s'inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. Atès que en el present expedient no s?ha incorporat la proposta del departament competent que permeti identificar formalment l?inici de la tramitació del procediment d?elaboració del Projecte de decret, d?acord amb la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, per a determinar el règim jurídic aplicable al procediment d?elaboració del Projecte cal prendre en consideració els primers documents incorporats a l?expedient (entre d?altres, Dictamen 206/2022) i, més en concret, les versions inicials de les memòries general i d?avaluació de l?impacte, que en aquest cas es van elaborar el mes d?agost de 2021. D?acord amb aquestes dates, el procediment d?elaboració del Projecte de decret objecte d?aquest Dictamen està regulat en els textos normatius següents:

a) La regulació del procediment d?elaboració de disposicions reglamentàries es conté principalment en el títol IV (?Procediment d?elaboració de disposicions reglamentàries?) de la Llei 26/2010. El procediment regulat en el títol IV esmentat ?s?aplica a les disposicions reglamentàries que s?elaboren en l?àmbit competencial de l?Administració de la Generalitat? (article 59.1). A l?efecte d?aplicar aquesta regulació, ?s?entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l?Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l?ordenament jurídic? (article 60.1). En conseqüència, aquestes normes són d?aplicació al procediment d?elaboració del Projecte de decret que ara s?examina.

b) És també d?aplicació la regulació sobre la potestat reglamentària continguda en la Llei 13/2008, en particular en els articles del capítol VII del títol II (?Potestat reglamentària?). Segons aquesta regulació, les disposicions reglamentàries dictades pel Govern adopten forma de decret (article 40.1) i les signen el president i els consellers que hagin formulat la proposta (article 40.2).

c) A més, cal tenir present que la tramitació del Projecte de decret ha d?observar les previsions de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (articles 62 i 69).

d) Tenint en compte el moment d?inici del procediment, cal atenir-se, així mateix, a les previsions que conté l?LPAC en el títol VI (?De la iniciativa legislativa i de la potestat per dictar reglaments i altres disposicions?). L?aplicació d?aquesta normativa s?ha de realitzar tot tenint en compte que, en virtut de la Sentència 55/2018, de 24 de maig, del Ple del Tribunal Constitucional, dictada en el recurs d?inconstitucionalitat núm. 3628/2016, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, alguns dels preceptes d?aquest títol, d?una manera total o parcial, han estat declarats contraris a l?ordre constitucional de distribució de competències i, per tant, no aplicables als procediments d?elaboració de reglaments autonòmics, qüestió a la qual ja s?ha referit la Comissió en dictàmens anteriors (dictàmens 177/2020 i 271/2020, entre d?altres).

e) S?ha de determinar també si el procediment seguit per l?Administració promotora s?ha ajustat a les exigències que es deriven de les normes reguladores de la planificació hidrològica. El procediment es regula per reglament, d?acord amb l?article 21.3 del TRLAC, que estableix com a preceptius els tràmits d?informació pública i la participació de les administracions afectades. L?RPHCat regula el procediment d?elaboració i aprovació, i el de revisió (articles 15 i 17), i, en particular, determina els actes previs a l?elaboració del Projecte de Pla de gestió en l?article 14. La disposició addicional 12ª del TRLA, primer apartat, disposa els terminis de participació pública, quant a la publicació prèvia i accés del públic a determinats documents (de tres anys abans d?iniciar-se el procediment per a l?aprovació o revisió, lletra a); dos anys abans, lletra b); i un any abans d?aquest inici, lletra c)) i, en el segon apartat, el termini mínim d?informació pública, que ha de ser de sis mesos. A l?últim, l?article 40.5 del TRLA determina que el Govern de l?Estat, mitjançant reial decret, aprova els plans hidrològics de conca.

f) També, en matèria de planificació hidrològica, cal atendre la legislació reguladora dels drets d?accés a la informació, de participació pública i d?accés a la justícia en matèria de medi ambient, i tota la regulació s?ha d?emmarcar, així mateix, per determinades provisions que provenen d?altres normes sectorials, com les corresponents a l?avaluació ambiental de plans i programes. En aquest sentit, en l?informe jurídic preliminar s?exposa que l?RPHCat estableix procediments d?elaboració diferents per als diversos instruments de la planificació hidrològica, és a dir, per al Pla de gestió de districte, per al Programa de mesures i per als programes de gestió específics. Informa que aquesta circumstància determina que no hi hagi una correspondència exacta entre la legislació d?aigües estatal i l?autonòmica i que, per tant, no es pugui fer una translació automàtica de les previsions de la seva legislació en matèria d?avaluació estratègica. Indica que, com a conseqüència d?aquesta especificitat de la normativa catalana en matèria d?aigües, la Llei 6/2009, de 28 d?abril, d?avaluació de plans i programes, en l?annex I, sotmet a aquest procediment el Programa de mesures (que preveu les actuacions encaminades a la consecució dels objectius que fixa el Pla de gestió) i als plans i programes de gestió específics, de manera que ni el Projecte de decret, ni el Pla de gestió que es preveu aprovar, no s?han de sotmetre al procediment d?avaluació estratègica. En efecte, d?acord amb l?apartat 3.6 de l?annex I de la Llei 6/2009 queden sotmesos a avaluació ambiental, en relació amb la gestió de recursos hídrics, tant el programa de mesures com els plans i els programes de gestió específics.

Tot partint d?aquest marc legal de referència, a continuació s?analitza la documentació i la tramitació donada al Projecte de decret sotmès a dictamen.

VII.2. Conformació de l?expedient

L?LPAC i la Llei 26/2010 regulen l?expedient administratiu. En particular, l?article 63 de la Llei 26/2010 fa referència a la conformació de l?expedient de tramitació d?un projecte de disposició reglamentària i disposa que aquest comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament; que els documents han d?estar signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió, i que ha d?incloure un índex de la documentació que l?integra.

D?acord amb l?article 70 de l?LPAC, els expedients han de tenir format electrònic i l?article 51.1 del Reglament d?actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, aprovat mitjançant el Reial decret 203/2021, de 30 de març (RAF), regula el foliat dels expedients administratius electrònics i l?índex electrònic, a fi de garantir-ne la integritat i permetre?n la recuperació sempre que sigui necessari.

En aquest cas, l?expedient té format electrònic i s?ha tramès complet i paginat. Els documents que l?integren estan ordenats cronològicament, llevat d?alguna excepció, i signats electrònicament. Al seu torn, l?índex identifica ben correctament els documents amb indicació dels números de document, el tràmit al qual corresponen, la descripció, la data i la pàgina d?inici i final, la qual cosa en facilita el maneig, ja que conté més de deu mil pàgines. S?inclou una certificació del director de la Divisió d?Assessoria Jurídica que fa constar que la còpia digital corresponent al Projecte de decret reprodueix íntegrament i fidelment la documentació que forma part de l?expedient original.

Es compleixen, doncs, els requeriments legals, en els termes expressats, tal com la Comissió ha establert, entre d?altres, en els dictàmens 262/2021, 32/2022 i 290/2022.

VII.3. Planificació normativa

La Comissió ha subratllat reiteradament la rellevància de la planificació normativa com a ?instrument al servei de la seguretat jurídica, principi que no solament implica generar confiança sobre el que diu la normativa vigent, sinó també sobre l?evolució raonable de l?ordenament jurídic, tal com es reconeix d?una manera expressa en l?article 62 de la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, que preveu la necessitat que la iniciativa normativa s?exerceixi de tal manera que el marc normatiu resultant sigui previsible? (dictàmens 291/2020 i 180/2021, entre d?altres).

D?acord amb aquesta doctrina, la Comissió ha afirmat reiteradament que els projectes de disposicions objecte de dictamen han d?estat inclosos en els plans normatius corresponents. En cas contrari, ha requerit que es justifiqués la manca d?inclusió de la iniciativa normativa en el Pla normatiu respectiu (entre d?altres, dictàmens 248/2020 i 180/2021).

Pel que fa al Projecte sobre el qual es dictamina, es troba inclòs en el Pla normatiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, per als anys 2021-2023, concretament com a trenta-unena iniciativa normativa que es preveu aprovar del departament proposant. Aquest Pla es va aprovar mitjançant l?Acord de Govern de 21 d?octubre de 2021 i s?ha modificat en dues ocasions, l?última de les quals el 23 de gener de 2023 i s?hi manté la indicació, amb la numeració actualitzada. El títol que s?hi fa constar en les tres versions del document és més breu que el del text tramès a aquesta Comissió, perquè no es feia referència als dos decrets que es projecta derogar.

VII.4. Consulta pública prèvia

Prèviament a l?elaboració del text d?una disposició reglamentària, s?ha de fer una consulta pública a la ciutadania.

Tant l?article 133 de l?LPAC, en aquells apartats que resulten d?aplicació segons la Sentència 55/2018 del Tribunal Constitucional, com l?article 66 bis de la Llei 26/2010, de 3 d?agost, que, amb efectes des de l?1 de maig de 2020, va introduir la Llei 5/2020, de 29 d?abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l?impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, estableixen que s?ha de fer una consulta pública a la ciutadania prèviament a l?elaboració del text d?una disposició reglamentària.

A l?expedient administratiu s?inclou la documentació generada en el marc d?aquest tràmit de consulta pública prèvia, que, segons l?informe de retorn, elaborat per l?ACA, es va dur a terme a través del Portal Participa de la Generalitat durant el termini d?un mes, entre el 14 d?abril i el 14 de maig de 2021. Es van rebre aportacions d?Aigües de Barcelona i de l?Associació de Serveis de l?Aigua de Catalunya (ASAC) i l?informe de retorn es va publicar per mitjà del mateix portal, el 14 de juny de 2021.

S?inclou a l?expedient la comunicació al Govern de la consulta pública prèvia, la qual cosa permet verificar el contingut mínim de la consulta, els objectius que es pretenien assolir, les preguntes que es van plantejar per a centrar les aportacions i els grups als quals s?adreçava la consulta, que era molt ampli, ja que s?obria al conjunt de la ciutadania i les entitats i persones vinculades o representatives d?interessos vinculats a l?aigua, com són els usos domèstics, agrícoles, ramaders, industrials i recreatius.

En suma, el tràmit previ de participació de la ciutadania en l?elaboració de la disposició reglamentària s?ha dut a terme correctament.

VII.5. Iniciació i tramitació del procediment

D?acord amb el que disposa l?article 61.1 de la Llei 26/2010, ?El procediment d?elaboració d?un projecte de disposició reglamentària s?inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte?. I l?article 62.1 de la mateixa Llei estableix que ?La tramitació d?un projecte de disposició reglamentària correspon a la unitat directiva corresponent del departament proposant i, en els casos de tramitació conjunta, a les unitats directives designades pels departaments?.

En el present cas, el departament proposant és el Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que la tramitació del Projecte de decret ha estat impulsada per la Direcció de l?ACA, com a Administració hidràulica de Catalunya. L?article 3.8.2 del Decret 184/2022, de 10 d?octubre, de denominació i determinació de l?àmbit de competència dels departaments en què s?organitza el Govern i l?Administració de la Generalitat de Catalunya, determina que corresponen a aquest Departament les competències en matèria d?aigua. D?altra banda, l?article 7.4 del TRLAC disposa que l?ACA resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient. Igualment, l?article 1.2.a).1 del Decret 253/2021, de 22 de juny, de reestructuració del Departament d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, adscriu l?ACA a aquest Departament, mitjançant la Secretaria d?Acció Climàtica.

VII.6. Memòries

El Projecte de decret ha d?anar acompanyat d?una memòria general i d?una memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades d?acord amb el que disposa l?article 64.1 de la Llei 26/2010. A més, segons afegeix l?article 64.5 de la mateixa Llei, l?expedient ha d?incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas.

En l?expedient que s?examina consten incorporades les tres memòries esmentades.

a) Memòria general

Els projectes de disposicions reglamentàries han d?adjuntar sempre una memòria general (article 64.1 de la Llei 26/2010). El contingut mínim d?aquesta memòria es determina en l?article 64.2 de la Llei 26/2010 que es refereix a: a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l?adequació d?aquesta als fins que es persegueixen; b) El marc normatiu en què s?insereix el projecte de disposició reglamentària; c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants; d) La competència de la Generalitat sobre la matèria; e) La relació motivada de les persones i entitats a les quals s?ha d?atorgar el tràmit d?audiència; i f) La procedència, si escau, de sotmetre l?expedient a informació pública.

La memòria general, signada per la Direcció de l?ACA, en data 3 d?agost de 2021, ha estat actualitzada el 6 d?octubre de 2022 i s?adequa al contingut exigit per l?article 64.2 de la Llei 26/2010.

S?inicia amb una àmplia descripció del marc normatiu europeu, estatal i català. En l?apartat de justificació de la necessitat i adequació a les finalitats que es persegueixen, es palesa, en primer terme, que es tracta d?un manament que deriva directament de les disposicions adoptades per les institucions de la Unió Europea, la legislació catalana i l?estatal, que s?enumeren. A continuació, es descriu detalladament la iniciativa normativa i les determinacions normatives que es preveuen aprovar, amb especial esment a les derogacions resultants, que, en el cas dels dos decrets de l?any 1988, es justifiquen per l?obsolescència de la regulació. S?hi detallen els canvis introduïts en relació amb l?anterior Pla de gestió i les modificacions introduïdes com a conseqüència de l?acceptació de les observacions rebudes en el decurs de la tramitació. També es relacionen les disposicions afectades, la taula de vigències i les derogacions resultants, així com la competència de la Generalitat sobre la matèria. S?aporta una llista, així mateix, de les entitats a les quals s?atorga el tràmit d?audiència i inclou un esment sobre tots els tràmits participatius.

b) Memòria d?avaluació de l?impacte de les mesures proposades

Els projectes de disposicions reglamentàries han d?adjuntar sempre una memòria d?avaluació d?impacte (article 64.1 de la Llei 26/2010). El contingut mínim d?aquesta memòria es determina en l?article 64.3 de la Llei 26/2010, que inclou l?informe d?impacte pressupostari, l?informe d?impacte econòmic i social, l?informe d?impacte normatiu, i l?informe d?impacte de gènere.

En el cas examinat, s?ha elaborat una memòria d?avaluació d?impacte, també de la Direcció de l?ACA, de 3 d?agost de 2021, actualitzada el 6 d?octubre de 2022. Aquesta darrera versió, s?elabora arran de les observacions formulades per l?Àrea de Millora de la Regulació i altres rebudes en els tràmits d?informació pública, dictàmens i audiència específica i s?adequa al contingut mínim legalment exigit. S?hi afegeixen altres consideracions, com ara: l?anàlisi del context i la identificació de les opcions de regulació (problemes que es pretenen solucionar, objectius que es volen assolir, possibles solucions alternatives normatives i no normatives); l?anàlisi dels impactes més rellevants econòmics, socials i ambientals de les opcions considerades; la comparació de les opcions de regulació considerades; la implementació, el seguiment i l?avaluació de la norma; el test de pimes i una taula annexa de quantificació de les càrregues administratives imposades pel Projecte de decret que comporten un estalvi negatiu en relació amb les que deriven de la normativa vigent.

Pel que fa als objectius que es volen assolir, s?exposa que l?objectiu de la proposta normativa és aprovar el Pla de gestió i que els objectius mediambientals que cal assolir deriven de l?article 4 de la Directiva marc, l?article 92 bis del TRLA i l?article 19 del TRLAC, que, en síntesi, es refereixen al bon estat de les masses d?aigua superficials i subterrànies i en les zones protegides. S?indica que, amb l?aplicació de les mesures previstes al Programa per al període 2022-2027, es confia passar d?un 38 % de les masses d?aigua en bon estat a complir la fita d?un 84 %. S?informa que el fet que el punt de partida se situï en un 38 % es deu, d?una banda, al fet que hi ha hagut canvis de llindars de determinats paràmetres que passen a ser més rigorosos i que ha comportat que determinades masses d?aigua, que estaven complint amb els anteriors paràmetres, ara deixin de complir l?objectiu, i, d?altra banda, al fet que, des del moment d?execució de les mesures fins que s?observa un impacte favorable en les masses d?aigua, es requereix d?un període de temps dilatat, especialment respecte d?aquelles mesures que s?executen al final del cicle de la planificació. En aquest sentit, s?assenyala, entre d?altres consideracions, que un dels principals àmbits de millora ha estat la regulació dels nivells d?aigua en estanys i zones humides, i que en l?anterior Pla de gestió no s?havien pogut establir a manca d?estudis tècnics i informació de base. Pel que fa als objectius perseguits amb la derogació dels dos decrets de 1988, hi ha millorar la regulació i depurar l?ordenament jurídic d?unes disposicions que resten obsoletes, per tal d?aplicar el nou règim de protecció que dispensa el TRLA a totes les masses d?aigua subterrània que es troben en risc de no assolir el bon estat qualitatiu o químic regulades a l?article 56 del TRLA.

Es descarta l?alternativa no normativa, atès que el marc jurídic descrit exigeix que es revisi el Pla de gestió vigent i que aquesta planificació adopti la forma de decret, perquè els decrets vigents s?han de derogar per una norma del mateix rang, i pel fet que no atendre l?obligació de revisar la planificació hidrològica podria comportar incórrer en responsabilitat per incompliment del dret de la Unió Europea.

Altrament, es ressenyen les principals diferències respecte de les determinacions normatives del Pla de gestió del segon cicle de la planificació (la previsió d?un règim de requeriments hídrics de les zones humides que s?alimenten amb recursos d?origen subterrani (articles 17 i annex 1.3); l?afegitó de directrius de protecció de nous grups de masses d?aigua subterrànies (article 42.5 i 42.6 i annex 1.6); la derogació del Decret 328/1988 i la previsió de la possibilitat dels ens locals i les administracions competents de limitar l?accés a determinades masses d?aigua superficial (article 54); la regulació dels criteris de restauració dels aqüífers afectats per episodis de contaminació puntual (article 66 i annex 1.8); l?adaptació de la regulació dels criteris de gestió dels espais fluvials als canvis en la regulació bàsica dels usos en les zones de flux preferent i inundables (articles 70 a 81); així com petites modificacions puntuals i de caràcter tècnic en relació amb la regulació dels criteris d?atorgament, revisió i modificació d?autoritzacions i concessions (articles 45.2, 47.1, 47.4, 48.2, 49.3.e), 51, 53.1, 67.4, 68, 69 i 81.2).

Aquesta memòria incorpora els informes previstos legalment: d?impacte pressupostari, d?impacte econòmic i social, d?impacte normatiu, i d?impacte de gènere.

Quant a l?impacte pressupostari, s?avalua la repercussió del Projecte de decret que aprova el Pla i es conclou que no té un impacte directe ni quantificable en el pressupost de l?ACA i que no implica, en si mateix, costos afegits, ni administratius ni de gestió, ni tampoc ho impliquen les derogacions projectades. També s?exposa que en el Programa de mesures i els seus annexos es detallen el conjunt d?actuacions previstes per al període 2022-2027 i que s?identifica el cost de les actuacions planificades i l?agent que suporta en cada cas el cost d?inversió com el cost anual d?explotació (que pot ser l?ACA, altres departaments de l?Administració de la Generalitat o altres ens públics, o bé agents privats). Es quantifiquen les previsions d?inversió per blocs i grups de mesures. De manera resumida, es pot dir que la inversió total a Catalunya prevista en el Programa de mesures del Pla de gestió a desenvolupar en el tercer cicle de planificació és de 2.437,7 milions d?euros i que, d?aquesta inversió, 1.401,6 milions d?euros corresponen a l?ACA. Les previsions pressupostàries de l?ACA es realitzen d?acord amb el Pla econòmic i financer 2021-2027 de l?ACA (PEF), aprovat el 14 de desembre de 2020 i la memòria econòmica del Programa de mesures 2022-2027, que justifiquen l?origen i la destinació dels fons.

Pel que fa a l?informe d?impacte normatiu, en termes de simplificació i reducció de càrregues administratives, es destaca que la gran majoria de les mesures contingudes a les determinacions normatives del Projecte de decret contenen manaments o orientacions adreçades directament a la mateixa Administració hidràulica i, per tant, en principi, no haurien de generar cap impacte directe en relació amb les empreses o la ciutadania, consistents en nous tràmits o càrregues administratives. S?identifiquen determinats preceptes de les determinacions normatives que tenen un contingut descriptiu o estableixen mesures que ha d?aplicar la mateixa Administració, com el deure de vetllar perquè no es deteriorin les masses d?aigua o la definició dels usos de l?aigua i els criteris de prioritat a tenir en compte per part de l?Administració. En relació amb aquests, s?indica que sí que són susceptibles de produir un impacte social i econòmic en fixar les assignacions d?aigües als diferents grups d?usos i establir un criteri orientatiu per a determinar el volum necessari per a satisfer les necessitats de cada tipologia d?ús, però que no estableixen càrregues ni deures addicionals per a les persones o empreses. Quant a les obligacions d?informació, que s?indica que tenen caràcter continuista, i que es mantenen perquè s?han revelat adequades per a la consecució dels objectius de la planificació hidrològica, s?expliquen i es valoren.

A continuació, l?informe d?impacte de gènere indica que no existeix cap impacte de gènere ni pel que fa al contingut, ja que la disposició projectada no té cap incidència en la igualtat de gènere, ni pel que fa al llenguatge emprat, ja que no conté termes androcèntrics ni sexistes.

Tot seguit, l?informe d?impacte econòmic i social destaca que en el capítol 9 del Pla de gestió es troba l?anàlisi econòmica de l?ús de l?aigua, que comprèn la dels serveis de l?aigua, els costos del cicle de l?aigua, els ingressos del cicle de l?aigua i la recuperació de costos del cicle de l?aigua. A més, s?assenyala que s?ha elaborat un informe d?impacte econòmic i social específic del Pla de gestió i el Programa de mesures s?ha sotmès a l?avaluació ambiental estratègica.

Finalment, s?inclouen la taula comparativa de les opcions de regulació considerades, i un apartat d?implementació, seguiment i avaluació de la norma. Es preveu realitzar aquestes operacions d?acord amb els Estatuts de l?ACA i l?article 16 de l?RPHCat, i, quant a la derogació dels decrets 328/1988 i 329/1988, s?informa que exigirà que, mitjançant l?adopció d?uns acords del Consell d?Administració de l?ACA, es declarin les masses d?aigua subterrània que, conformement amb la diagnosi resultant del seu seguiment i control, es considerin en risc de no assolir el bon estat quantitatiu o qualitatiu, d?acord amb els criteris establerts en la planificació, i l?adopció de les mesures de gestió dels usos i de protecció de les aigües que preveu l?article 56 del TRLA.

S?inclou com a annex una taula on s?avaluen i es quantifiquen les càrregues administratives que deriven de l?aplicació de les determinacions normatives del Pla.

c) Memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades

Els projectes de disposicions reglamentàries han d?adjuntar una memòria en què es valorin, si escau, les observacions i les al·legacions presentades durant la tramitació del projecte normatiu i en què es motivi, si és procedent, la decisió de desestimar-les (article 64.5 de la Llei 26/2010).

En l?expedient es dona compliment al que s?estableix en l?article 64.5 de la Llei 26/2010. Així, en la darrera fase de la tramitació, s?incorpora una memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades, de data 23 de gener de 2023, que recull en un únic document final la valoració de les al·legacions i propostes formulades en els tràmits de consulta interdepartamental i informes, audiència específica i informació pública, així com les realitzades en els dictàmens, com en el del Consell per a l?Ús Sostenible de l?Aigua, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. S?inclouen dues taules annexes que permeten apreciar les al·legacions i observacions rebudes (en relació amb el Pla de gestió, el Programa de mesures, l?estudi ambiental estratègic i el Pla econòmic i financer), llur valoració, i si han comportat un canvi en el text projectat.

Tot i la dificultat que hi havia en aquest cas, per la multitud de propostes rebudes (68 escrits que feien 895 al·legacions als documents del Pla de gestió, els annexos i les determinacions normatives), s?ha tingut en compte la doctrina d?aquesta Comissió Jurídica Assessora, segons la qual la valoració de les diferents observacions i al·legacions s?ha d?efectuar en un únic document complet final i actualitzat, per a garantir-ne un resultat més clar i coherent i, en definitiva, en favor de la seguretat jurídica (dictàmens 271/2020 i 20/2021, entre d?altres), la qual cosa es valora positivament.

VII.7. Tràmit de consulta interdepartamental

El tràmit de consulta interdepartamental està previst en l?article 66.1 de la Llei 26/2010, que disposa que ?Si l?aprovació de la disposició reglamentària correspon al Govern, la iniciativa s?ha de posar en coneixement dels diferents departaments perquè formulin, si escau, les observacions que considerin convenients prèviament als tràmits d?audiència i d?informació pública?. L?apartat segon del mateix article 66 afegeix que la consulta interdepartamental s?instrumenta per mitjans electrònics.

En el present cas, l?informe jurídic final exposa que el Projecte ha estat sotmès al tràmit de consulta interdepartamental, com es dedueix de la certificació de la Secretaria del Govern de 6 d?octubre de 2021, per tal que els departaments poguessin formular les observacions que estimessin convenients a través del fòrum SIGOV, com també en deixa constància la memòria de valoració de les observacions i les al·legacions presentades durant aquest tràmit. La Direcció General de Pressupostos va emetre dos informes en el marc d?aquest tràmits, i es van rebre unes observacions de l?Àrea de Millora de la Regulació i unes primeres i segones observacions de la Direcció General de Protecció Civil, en relació amb la intervenció de les autoritats de protecció civil quant a l?autorització i l?homologació d?activitats en zones de flux preferent i en zones inundables. Les observacions s?han valorat en la memòria corresponent i es pot apreciar que s?han acceptat majoritàriament.

VII.8. Informes

El Projecte de decret ha d?anar acompanyat dels informes preceptius i dels altres que sol·liciti l?òrgan instructor, segons l?article 64.1 de la Llei 26/2010, que estableix que ?Els projectes de disposicions reglamentàries han d'anar acompanyats sempre [...] dels informes preceptius i els que sol·liciti l'òrgan instructor?.

En el cas examinat, en relació amb el Projecte de decret consten en l?expedient els informes següents:

a) Informes jurídics

Els projectes de disposicions reglamentàries ?s?han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat? (article 65.1 de la Llei 26/2010). En aquest sentit, l?article 4.1.a) de la Llei 7/1996, de 5 de juliol, d?organització dels serveis jurídics de l?Administració de la Generalitat de Catalunya, atribueix als advocats de la Generalitat l?assessorament sobre ?Els projectes i els avantprojectes de disposicions de caràcter general?.

D?acord amb el que exigeix l?article 65.1 de la Llei 26/2010, l?expedient incorpora un informe jurídic preliminar, de 3 d?agost de 2021, i un informe jurídic final, de 2 de març de 2023.

L?informe jurídic preliminar del cap de la Divisió d?Assessoria Jurídica es pronuncia sobre el contingut del text projectat i les versions inicials de les memòries incorporades a l?expedient, informa sobre el marc normatiu d?aplicació, la tramitació a seguir i els informes que s?han de considerar preceptius, i, després d?efectuar diverses consideracions, conclou que l?expedient conté la documentació preceptiva i n?informa amb caràcter favorable.

L?informe jurídic final, del cap de la Divisió d?Assessoria Jurídica de l?ACA i de l?advocada de la Generalitat, incorpora una anàlisi de la tramitació seguida i valora el resultat dels tràmits de consulta interdepartamental, d?audiència i informació pública i esmenta els informes preceptius incorporats a l?expedient. També incorpora una àmplia referència al marc normatiu vigent d?aplicació i un apartat d?anàlisi de la proposta, el contingut del Pla de gestió i els annexos. En l?apartat de la conclusió, l?informe considera que el Projecte de decret d?aprovació del Pla de gestió, així com el Pla que aprova, amb les seves determinacions normatives, és adequat a la legislació vigent en el seu contingut i també pel que fa a la documentació que l?acompanya i a la tramitació que se n?ha dut a terme. En conseqüència, s?informa favorablement per tal que en continuï la tramitació.

b) Informes de la Direcció General de Pressupostos

De conformitat amb l?article 36.1.h) del Decret 58/2022, de 29 de març, de reestructuració del Departament d?Economia i Hisenda, correspon a la Direcció General de Pressupostos analitzar les propostes d?acords, disposicions i actuacions amb impacte pressupostari dels departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

En l?expedient figura l?informe de 3 d?octubre de 2021 de la directora general de Pressupostos sobre el Projecte de decret que aprova el Pla de gestió i que deroga els decrets 328/1988 i 329/1988. S?exposa que l?impacte pressupostari del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, que fixa els objectius de la planificació hidrològica, és el de les actuacions recollides en el Programa de mesures, que s?aprova d?una manera individualitzada a través d?un acord de Govern específic. S?examina el cost de les actuacions del Programa de mesures (per al període 2022-2027) amb un total de 2.380,9 milions d?euros, dels quals 2.078,1 milions d?euros corresponen a actuacions de la Generalitat, i s?indica que el ritme d?execució de les actuacions s?adaptarà als recursos pressupostaris efectivament disponibles en cada exercici. En segon lloc, s?analitza l?encaix del Programa de mesures del Pla de gestió en el Pla Econòmic Financer de l?ACA, aprovat pel Consell d?Administració el 14 de desembre de 2020, el qual comprèn l?estimació dels ingressos i les despeses, incloses les inversions previstes, així com l?evolució de l?endeutament i l?amortització, que es detallen. Entre d?altres consideracions de l?ACA que es resumeixen, es destaca que, amb les previsions actuals, l?execució de les actuacions previstes per aquesta entitat en el període 2022-2027 generaria un dèficit de 126,64 milions d?euros, però que podria ser major en funció dels costos de funcionament de les noves infraestructures i es podria reduir sobre la base dels possible recursos addicionals que es puguin obtenir de la Unió Europea, que no estan quantificats. S?informa favorablement sobre la iniciativa des d?un punt de vista estrictament pressupostari i condicionat a l?efectiva disponibilitat de les dotacions pressupostàries de cada exercici.

El 6 d?octubre de 2022 la Direcció General de Pressupostos ha emès un informe de valoració de l?informe d?impacte econòmic i social. S?analitzen els resultats esperats de l?alternativa 1 (aplicar el Pla de mesures) en relació amb l?alternativa 0 (no aplicar-lo) per bloc de mesures: A (millora de la qualitat física i biològica del medi), B (gestió de la demanda i dels recursos hídrics), C (estat de les masses d?aigua i de la seva qualitat), D (adaptació de fenòmens extrems), s?identifiquen i quantifiquen els costos i els beneficis esperats en relació amb la millora de l?estat de les aigües i les restriccions en el subministrament d?aigua, i s?analitza el sistema de seguiment i avaluació. La valoració final és que el Pla, des del punt de vista estratègic, conté tots els components de diagnòstic, objectius, actuacions, programació, agents per a cada actuació i pressupost associat. En l?informe es fan recomanacions de millora, entre d?altres, la importància d?incorporar les dades dels dos cicles de planificació anteriors per tal de veure si les xifres d?execució són adequades, així com la necessitat de concretar l?avaluació que es farà al final del període.

La unitat directiva no s?oposa a la tramitació de la proposta, amb les recomanacions efectuades, i es dona el vistiplau a la iniciativa per a ser aprovada i programada en funció de les disponibilitats pressupostàries i les prioritats dins del marc dels escenaris pressupostaris a mitjà termini.

c) Informe de l?Institut Català de les Dones

L?informe de l?Institut Català de les Dones s?emet d?acord amb el que estableix l?article 3.g) de la Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l?Institut, en la redacció donada per la disposició final primera de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d?igualtat efectiva de dones i homes. Aquest informe, d?11 de novembre de 2021, després de fer una anàlisi formal terminològica de la proposta, no hi formula observacions i, en l?anàlisi material del Projecte de decret, recomana afegir un nou apartat a l?article 14 de les determinacions normatives, relatiu a les condicions per a noves modificacions o alteracions de les característiques de les masses d?aigua en determinades condicions, a l?efecte d?afegir, en el cas que derivessin d?activitats de desenvolupament econòmic i social, un requisit relatiu a la valoració de gènere (amb informació sobre la població afectada, participació representativa de dones i homes en l?anàlisi i disseny de l?actuació, identificació dels rols de gènere dels diferents col·lectius afectats, etc.). També assenyala que cal assegurar la participació de persones expertes en gènere i del moviment feminista i d?entitats defensores del dret de les dones del territori, per a afavorir el debat col·lectiu en la planificació de les polítiques públiques de gestió de l?aigua.

L?informe ha estat objecte de valoració mitjançant un informe valoratiu del director de la Divisió d?Assessoria Jurídica de 23 de novembre de 2021, que accepta parcialment la proposta, en el sentit d?habilitar un tràmit addicional d?audiència específica adreçada a les entitats més representatives de defensa del dret de les dones, però no pas la proposta d?incorporació formulada per motius sistemàtics i de contingut, per considerar que és més adient incorporar-la a la normativa reguladora dels plans sectorials que emparen l?execució de les actuacions que poden donar lloc a les excepcions que preveu l?article 14 de les determinacions normatives del Projecte de decret.

d) Dictamen del Consell per a l?Ús Sostenible de l?Aigua (CUSA)

El Consell per a l?Ús Sostenible de l?Aigua ha emès un informe en compliment de l?article 15.3 de l?RPHCat, en tant que constitueix l?òrgan d?assessorament de l?ACA i de participació en l?elaboració dels instrument de la planificació hidrològica. En la sessió de 2 de desembre de 2021, es va debatre la proposta, i el 2 de febrer de 2022, es va aprovar l?informe, amb un agraïment i setze recomanacions. S?indica que cal emfatitzar la prioritat dels factors ?energia? i ?fiabilitat dels recursos hídrics? amb la finalitat que el Pla de gestió s?alineï amb els Objectius del Desenvolupament Sostenible, per orientar l?instrument vers una major eficiència energètica i una producció i ús d?energies renovables, i oferir una major suficiència i fiabilitat dels recursos hídrics davant les irregularitats històriques i previstes de les precipitacions i la incertesa dels recursos embassats. Es recomana que el Pla incorpori una veritable política de gestió de la demanda i no de l?oferta; que assumeixi a tots els efectes l?exigència de respectar els cabals ecològics com a restricció prèvia a qualsevol ús; un major control i reducció dels abocaments d?aigües residuals contaminants d?origen industrial i de punts de contaminació difusa agrària o altres; que els consums energètics de les instal·lacions de potabilització de recursos, així com les de sanejament i depuració d?aigües residuals i de regeneració i reutilització d?aigües s?expressin també en termes relatius a la població servida (mitjançant la potència elèctrica mitjana per habitant, W/hab), perquè es pugui valorar l?esforç invertit per les entitats per a reduir el consum elèctric; un increment de la partida pressupostària destinada a la millora del coneixement i la governança, etc. Va acompanyat d?un document, elaborat per la Federació de Municipis de Catalunya el 5 de gener de 2022, que conté aportacions i observacions sobre el Pla de gestió (12), el Programa de mesures (9) i el Programa de gestió específic dels sistemes de sanejament en alta de Catalunya 2022-2033.

S?inclou també a l?expedient l?acta definitiva corresponent a la sessió núm. 102, la qual informa dels assistents, la presentació del Pla de gestió, les intervencions i els acords aprovats.

Totes aquestes aportacions han estat valorades mitjançant l?informe del director de l?ACA de 2 d?agost de 2022, amb una identificació motivada de les recomanacions que ja estan parcialment o totalment previstes, les que no es comparteixen i les raons per les quals no s?accepten, i les que s?han acceptat.

e) Dictamen del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)

També n?ha emès l?informe corresponent el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), en el Dictamen 1/2022, de 2 de març, en compliment de l?article 3.1.a) de la seva normativa reguladora, el Decret 41/2014, d?1 d?abril, i en tant que òrgan assessor del Govern. S?hi destaquen diversos aspectes, entre els quals es considera que el Govern ha de vetllar per una correcta incorporació de la dimensió hídrica en totes les polítiques sectorials amb impactes potencials en el cicle integral de l?aigua; es constata l?esforç realitzat per l?òrgan promotor del Pla per a incorporar els efectes del canvi climàtic i dels canvis en els usos del sòl sobre els recursos hídrics, així com la proposta d?actuacions per a reduir les emissions de gasos amb efectes d?hivernacle associades a la gestió dels recursos hídrics; es valora positivament que s?introdueixi com a prova pilot la gestió forestal com a estratègia per a garantir la disponibilitat d?aigua blava (aigua superficial i subterrània disponible com a recurs) i els esforços en la millora de la disponibilitat del recurs a través de fonts alternatives; s?assenyala la importància de les masses d?aigües subterrànies com a infraestructures estratègiques, per a garantir la sostenibilitat del cicle integral de l?aigua; s?expressa la preocupació per la continua pèrdua de recurs per a abastament que suposa la contaminació per nitrats i s?adverteix que cal aplicar els nous nivells de contaminació establerts en el Reial decret 47/2022, de 18 de gener, sobre protecció de les aigües contra la contaminació difusa per nitrats procedents de fonts agràries; i, entre d?altres, es recomana incloure el factor pujada del nivell del mar en la modelització del funcionament hidrogeològic de les masses d?aigua subterrània i millorar el monitoratge del risc d?intrusió salina, així com fixar objectius de recuperació de costos a la planificació, i la concreció de les mesures associades per a assolir-los, i que s?identifiquin els costos i els ingressos per a les diferents tipologies d?usuaris.

Les consideracions i recomanacions han estat valorades pel director de l?ACA, el 2 d?agost de 2022, que comparteix les preocupacions expressades, i identifica les recomanacions que ja estan previstes, les que s?accepten i les que no s?accepten. En particular, quant a la incorporació al Pla de gestió d?un annex amb les aigües afectades per nitrats, de conformitat amb els paràmetres del Reial decret 47/2022, s?exposa que el ministeri competent ha publicat ja la llista de les masses afectades de tot l?Estat espanyol i que aquesta s?ha elaborat a partir de les dades subministrades per l?ACA, pel que fa al districte de conca fluvial de Catalunya. Es considera que no és recomanable ni necessari incorporar aquesta informació al Pla, ja que s?ha d?anar actualitzant amb una periodicitat més elevada que no pas el mateix Pla, però que, a petició del CADS, s?incorpora un enllaç on es podrà accedir a aquesta informació. S?indica, també, que les noves zones afectades es tindran en compte en la propera determinació de zones vulnerables i en els documents relacionats. Pel que fa a la recomanació sobre la valoració del grau de repercussió dels costos de l?aigua per sectors, s?exposa que el Pla previst ha analitzat els costos dels serveis de l?aigua diferenciats per usos i el seu grau de recuperació, tal com estableix la Directiva marc, i que l?objectiu es determina en el TRLAC, que és arribar a la plena recuperació dels costos, de manera que el percentatge de recuperació de costos s?anirà incrementant a mesura que les actuacions es vagin executant, la qual cosa farà disminuir els costos ambientals i assolir els objectius de masses d?aigua en bon estat o amb bon potencial. A l?últim, s?exposa que l?anàlisi econòmica del cicle de l?aigua per usos s?ha fet amb el mateix nivell de detall que a les altres demarcacions hidrogràfiques de l?Estat, per tal d?homogeneïtzar els informes de dades, però que s?està d?acord que seria útil un major nivell de detall.

f) Dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)

El Consell de Treball, Econòmic i Social he emès el Dictamen 20/2022, en la sessió ordinària del dia 12 de desembre de 2022, d?acord amb allò previst en l?article 2.1.b) de la Llei 7/2005, de 8 de juny, d?aquest Consell. En les seves consideracions generals, palesa que és necessari intensificar les mesures adreçades a reduir la demanda d?aigua en els seus diferents usos, més enllà de les accions destinades a subvencionar l?estalvi d?aquest recurs; es lamenta que la proposta de Pla no pugui abastar tot el territori de Catalunya; recorda que Catalunya no ha assolit els objectius de reducció de la contaminació per nitrats a moltes zones definides com a sensibles a aquest tipus de contaminació; recomana incorporar les organitzacions sindicals més representatives i la Confederació d?Associacions Veïnal de l?Aigua al Consell d?Administració de l?ACA, com a mínim, com a observadores; i recomana incloure un article en el Projecte de decret amb definicions d?alguns conceptes de la norma. També efectua unes observacions a l?articulat.

El Dictamen ha estat objecte de valoració específica, mitjançant l?informe de 20 de gener de 2023, del director de l?ACA, que analitza i dona una resposta a totes les al·legacions efectuades. Es recorda que la impossibilitat que el Govern de la Generalitat pugui aprovar la planificació hidrològica de tot el territori català deriva de la normativa comunitària i de la normativa bàsica estatal i que a Catalunya hi ha tres àmbits de planificació diferenciats (la demarcació de l?Ebre, la del Xúquer, i la de les conques internes de Catalunya), la qual cosa impedeix elaborar i aprovar un únic pla de gestió, però que la Generalitat sí que pot planificar per a tot el territori en matèries que també són transcendents, com és el sanejament. S?esmenten les observacions a l?articulat que s?han acceptat i han comportat canvis en la proposta normativa i, pel que fa a la incorporació d?un article que defineixi diferents conceptes que s?enumeren, es considera que no és necessari, bé perquè alguns es troben definits en els mateixos preceptes, bé perquè ja es troben definits en altres normes de caràcter general, o bé perquè la norma té una vigència limitada en el temps i és aplicable només a una part del territori, quan les definicions ja es troben en altres cossos normatius.

g) Dictamen de la Comissió de Govern Local

El Projecte de decret ha estat sotmès a dictamen de la Comissió de Govern Local, d?acord amb el que preveu l?article 193.1.a) del TRLMRLC (Decret legislatiu 2/2003, de 28 d?abril), atès que algunes de les seves disposicions normatives, especialment les relatives a l?assignació de recursos i al sanejament i al finançament de les obres i actuacions hidràuliques previstes al Pla es consideren susceptibles d?afectar el règim i les finances locals.

La Comissió de Govern Local ha dictaminat favorablement sobre la proposta, en data 21 de desembre de 2022, com es desprèn del certificat de la Secretaria, de 23 de desembre de 2022. L?acord s?ha adoptat per consens amb el vot favorable de tots els representants de l?Administració de la Generalitat, de l?Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya. No s?ha aportat cap al·legació addicional en relació amb el Pla de gestió, però s?han formulat dues propostes de modificació en relació amb la proposta d?Acord del Govern pel qual s?aprova un instrument de la planificació hidrològica sotmesa a la seva consideració en la mateixa sessió, les quals, segons es desprèn de l?informe jurídic final, han estat objecte de valoració en l?expedient corresponent.

La memòria de valoració de les al·legacions inclou una referència a la realització d?aquest tràmit i al sentit favorable del dictamen.

h) El Consell de Governs Locals

D?acord amb la certificació de la Secretaria del Consell de Governs Locals, de 16 de novembre de 2022, en data 27 d?octubre de 2022 es va efectuar la consulta als membres de la Comissió Permanent del Consell de Govern Locals, per a examinar el Projecte de decret i els documents annexos tramesos, conformement amb l?article 3.2.a) de la Llei 12/2010, de 19 de maig, d?aquest Consell, com a òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat, i es va acordar no formular-hi al·legacions.

VII.9. Participació ciutadana i transparència

a) Fase prèvia

La participació pública en el procediment d?elaboració d?instruments jurídics tant significatius en matèria ambiental, com és el present, es preconitza ja des del dret internacional, del qual és una mostra especialment rellevant el Conveni d?Aarhus, anteriorment esmentat, sobre accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions i accés a la justícia en matèria de medi ambient, de 25 de juny de 1998, que va entrar en vigor el 30 de octubre de 2001 (article 8). La Unió Europea es signatària del Conveni i el seu contingut ha tingut un important reflex tant en la Directiva de l?accés a la informació i participació pública en matèria ambiental (Directiva 2003/4/CE) com en la norma interna d?incorporació (actualment Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol). La participació pública en l?elaboració d?aquests plans també s?insta, com s?ha vist, amb dictats més precisos, des de les normes sectorials reguladores de la planificació hidrològica, tant en l?àmbit europeu com intern. Escau doncs examinar si aquesta participació ha estat garantida, i com, en el present procediment.

L?article 14 de la Directiva marc estableix que els estats membres han de fomentar la participació activa i que aquesta s?ha d?estendre al llarg de tot el procés d?elaboració dels plans hidrològics de conca. En primer terme, exigeix que, tres anys abans de l?inici del període de planificació al qual es refereix el Pla, es posi a disposició del públic un calendari i un programa de treball, amb la inclusió d?una declaració de les mesures de participació pública que s?han d?adoptar; dos anys abans, l?esquema de temes importants que es plantegen en la conca hidrogràfica en matèria de gestió d?aigües, i, com a mínim un any abans de l?inici del període a que es refereixi el Pla, un exemplar del Projecte de Pla. També preveu que els estats membres han de concedir un termini mínim de sis mesos per a la presentació d?observacions per escrit sobre aquests documents, a l?objecte de permetre una participació i una consulta actives. En l?apartat tercer d?aquest precepte, especifica que les previsions dels dos apartats anteriors s?han d?aplicar a les actualitzacions dels plans hidrològics de conca.

En els mateixos termes, l?article 41 del TRLA regula el procediment d?elaboració dels plans hidrogràfics de conca i també preveu aquests tràmits participatius. L?article 76.1 de l?RPH i l?article 14 de l?RPHCat estableixen també aquestes etapes en l?elaboració dels plans hidrològics de conca. Així, doncs, cal posar a disposició de la ciutadania un calendari de treball, una declaració de les mesures de consulta que s?adopten i l?esquema de temes importants que es plantegen en el districte de conca fluvial de Catalunya. En l?article 5 de l?RPHCat es regulen els estudis previs que s?han de realitzar, de conformitat amb la normativa vigent, a fi de conèixer les dades necessàries per a determinar correctament els objectius a assolir, i que el resultat d?aquests estudis és públic i està a disposició dels ciutadans, en les condicions establertes per la normativa reguladora de l?accés a la informació ambiental.

Es constata que efectivament s?ha garantit la participació ciutadana en la fase prèvia d?elaboració del Pla de gestió. L?expedient palesa que, mitjançant Resolució TES/2660/2018, de 13 de novembre, publicada al DOGC núm. 7749, de 16 de novembre, es va fer públic el calendari i el Programa de treball del Pla de gestió per al període 2022-2027. Posteriorment, per Resolució TES/2631/2019, de 9 d?octubre, publicada al DOGC núm. 7982, de 16 d?octubre, es va atendre l?esquema provisional dels temes importants i es va obrir un termini de sis mesos per a presentar observacions i suggeriments en relació amb aquests documents, amb el calendari, el programa de treball i les mesures del Pla de gestió.

En l?informe jurídic, s?indica que, a més de la possibilitat d?efectuar suggeriments durant aquest termini de sis mesos, cal fer referència a l?organització de la participació pública. Aquestes mesures d?organització han consistit en la celebració de cinquanta-dues sessions informatives per àmbit territorial, fases i temàtiques, durant els anys 2019, 2020 i 2021, i, addicionalment, s?ha articulat la participació a través del portal ?participa.gencat.cat? i a l?espai de l?ACA ?aca.gencat.cat?.

S?ha donat compliment, per tant, d?una manera adequada, als tràmits participatius previs previstos específicament per a l?elaboració dels plans hidrològics.

b) Tràmit d?informació pública

L?article 68 de la Llei 26/2010 estableix la possibilitat de sotmetre els projectes de disposicions reglamentàries a informació pública per un termini no inferior a quinze dies, que es pot reduir fins a un mínim de set dies, si raons motivades així ho justifiquen. No obstant això, en aquest cas, cal tenir en compte que l?article 21.3 del TRLAC determina que el procediment per a formular el Pla de gestió ha de garantir, en tot cas, el tràmit d?informació pública i la participació de les administracions afectades. L?article 15.2 de l?RPHCat disposa que la proposta s?ha de publicar en el DOGC i s?ha de posar a disposició del públic almenys un any abans de la data prevista per a la publicació del Pla de gestió, per tal que puguin presentar les observacions que siguin pertinents durant un termini de sis mesos.

S?ha donat compliment a aquestes previsions. El Pla de gestió i el Projecte de decret que l?ha d?aprovar, amb la memòria general i la memòria d?avaluació d?impacte, es van sotmetre a informació pública, durant sis mesos, d?acord amb l?exigència derivada de l?article 15.2 de l?RPHCat, mitjançant un anunci de 6 d?octubre de 2021, publicat al DOGC núm. 8523, de 15 d?octubre. La documentació es va posar a disposició de les persones interessades en la pàgina web de l?ACA i en el tauler electrònic de l?Administració de la Generalitat per facilitar la participació de qualsevol persona o entitat. En l?anunci s?informava sobre la forma de presentació de les al·legacions i es facilitava l?enllaç al tràmit electrònic.

Pel que fa als seus resultats, s?observa que la participació, valorada mitjançant informes específics i en la memòria d?al·legacions, així com detallada en l?annex de resum motivat de les al·legacions rebudes, com en ocasions anteriors, ha estat molt nombrosa. En relació amb el Pla de gestió i els seus annexos s?han rebut un total de 68 documents, per part d?usuaris (54 %), ens locals (22 %), entitats ambientals (12 %), parcs naturals (6 %) i altres (6 %). I, de les 895 al·legacions rebudes, el 2 % han estat acceptades; el 7%, parcialment acceptades; el 16 %, ja s?hi preveien, i el 70% no s?han acceptat. També es detallen les 780 al·legacions rebudes al Programa de mesures, de les quals se n?ha acceptat un 13 %, i, parcialment, un 11%.

La memòria d?al·legacions conté un ampli resum d?aquest tràmit, la qual cosa confirma, així, la importància i transcendència que tenen els plans hidrològics per a les administracions, ciutadans, entitats públiques i privades i organitzacions ecologistes i conservacionistes.

c) Tràmit d?audiència

L?article 67.1 de la Llei 26/2010 estableix l?obligatorietat de sotmetre els projectes de disposicions reglamentàries al tràmit d?audiència dels interessats. El termini no pot ser inferior a quinze dies hàbils, malgrat que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils per raons justificades i degudament motivades (article 67.4 de la Llei 26/2010). L?audiència es realitza directament amb els ciutadans i ciutadanes o mitjançant les entitats reconegudes per lleis que els agrupen o representen, sempre que les seves finalitats tinguin una relació directa amb l?objecte de la disposició reglamentària, per un termini determinat.

En aquest cas, es va atorgar l?audiència mitjançant uns escrits de 8 d?octubre de 2021, del director de la Divisió d?Assessoria Jurídica, tramesos a més de 100 entitats i persones que s?identifiquen en l?apartat IV de la memòria general. Consta que es va conferir un termini d?audiència de tres mesos, segons s?exposa en la mateixa memòria general, per tal que coincidís amb la durada del tràmit d?audiència de la proposta d?acord de Govern pel qual s?aprova el Pla de mesures del Pla de gestió pel període 2022-2027, regulat a l?article 10.3 de l?RPHCat, atès que el Pla de gestió incorpora com a contingut propi un resum de les mesures contingudes en el Programa de mesures.

S?inclouen a l?expedient els justificants de les trameses realitzades, els justificants de recepció, els escrits d?al·legacions rebuts, i la valoració de les al·legacions formulades, que han estat degudament valorades per la unitat proposant en la memòria de valoració.

d) El tràmit de participació de l?article 69.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

D?acord amb el que preveu l?article 69.1 de la Llei 19/2014, les persones tenen el dret de participar, per mitjà de la presentació de propostes i suggeriments, en les iniciatives normatives que promou l?Administració pública. Aquest dret es pot exercir amb relació a les iniciatives normatives en què, per la importància que tenen o per la matèria que regulen, l?Administració pública considera pertinent obrir aquest procés participatiu des de l?inici de la tramitació del procediment administratiu.

El mateix precepte disposa, en l?apartat segon, que els òrgans encarregats de tramitar el procediment administratiu, per a facilitar la participació ciutadana, han de publicar en el Portal de la Transparència la iniciació de la tramitació, la versió inicial del projecte normatiu i la documentació complementària que l?acompanya, i han de donar informació sobre l?estat de la tramitació. S?afegeix que, sempre que sigui possible, s?ha d?incentivar la participació ciutadana per mitjà de la comunicació a les entitats representatives dels col·lectius directament afectats per la iniciativa.

En el tercer apartat, s?estableix que les persones poden trametre llurs propostes i suggeriments amb relació a les iniciatives normatives i que el sol fet de participar en una iniciativa normativa no atribueix als ciutadans la condició d?interessats, però l?Administració ha de fer una valoració general de les contribucions, que s?ha de publicar en el Portal de la Transparència.

Com ja ha indicat la Comissió Jurídica Assessora en diverses ocasions, entre d?altres, en els dictàmens 89/2019 i 180/2021, correspon a l?Administració determinar en cada cas la pertinència o no d?obrir, des de l?inici del procediment, aquest tràmit de participació ciutadana, mitjançant una valoració que el departament impulsor ha d?incloure a la memòria general.

La Comissió també ha recordat en pronunciaments anteriors, com és el cas dels dictàmens 27/2019, 129/2020 i 266/2022, que, per al supòsit de no dur-se a terme, en la memòria general s?han d?exposar les raons que justifiquen que, en cada cas concret, no s?hagi efectuat el tràmit participatiu assenyalat. I també ha indicat (en el Dictamen 354/2019, entre d?altres) que la justificació de l?omissió d?aquest tràmit sobre la base de la realització d?altres tràmits participatius no resulta suficient per a exceptuar-lo, per manca de congruència amb el que es preveu en l?article 69 de la Llei 19/2014. Així mateix, recentment la Comissió ha indicat que la justificació d?omissió del tràmit s?ha de basar en la matèria que es preveu regular (Dictamen 42/2023).

En aquest cas, en la memòria general i en l?informe jurídic preliminar s?exposa que, atesa l?especialitat procedimental en matèria de participació en relació amb els instruments de planificació hidrològica, exigida per la regulació europea i interna, no es considera necessària la celebració del tràmit específic que preveu l?article 69.2 de la Llei 19/2014.

En aquests cas, en concret, atesa la participació reforçada exigida pel dret de la Unió Europea, es considera que la unitat promotora ha motivat adequadament l?omissió del tràmit.

VII.10. Obligacions de publicitat activa

La Llei 19/2014, en aplicació del principi de transparència, exigeix que l?Administració faci pública la informació relativa a les decisions i actuacions amb rellevància jurídica, entre les quals s?inclouen els procediments normatius en curs, amb la indicació de l?estat de la tramitació en què es troben, així com les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius i els diversos textos de les disposicions (articles 10.c) i d) de la Llei 19/2014 i 42 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d?accés a la informació pública). D?aquests preceptes es desprèn que, ja des de l?inici del procediment i al llarg de la tramitació, s?han de fer públics els documents indicats. Així mateix, de conformitat amb l?article 5 de la Llei 19/2014, la informació subjecta al règim de transparència s?ha de fer pública a través del Portal de la Transparència, instrument bàsic i general de gestió de documents públics per a donar compliment a les obligacions de transparència, i a través de les seus electròniques i llocs web dels subjectes obligats. Convé esmentar que, d?acord amb l?apartat cinquè de l?article 42 del Decret 8/2021, una vegada aprovat el Projecte de decret sobre el qual ara es dictamina, s?ha de garantir, durant tota la vigència de la norma, el manteniment de la publicació de la documentació i informació publicada durant la tramitació. És el que s?ha anomenat empremta normativa.

En el cas sobre el qual es dictamina, la documentació del Projecte de decret figura al Portal de la Transparència com a normativa en tràmit del departament proposant, així com a la pàgina web de l?ACA. S?hi localitzen tots els documents del Pla de gestió, ordenats cronològicament i per fases: el document de retorn de la consulta pública prèvia; les primeres versions del text projectat i el Pla de gestió que es proposa aprovar amb els annexos, que es van sotmetre a informació pública i a audiència específica; la documentació justificativa de la presa de coneixement del Projecte de decret per part del Consell d?Administració de l?ACA; l?informe jurídic preliminar i el final; la documentació derivada del tràmit de consulta interdepartamental i els dictàmens i informes obtinguts; el text del Projecte i les dues memòries actualitzades, així com la memòria de valoració de les al·legacions.

Es pot observar que s?ha satisfet l?obligació de difondre la informació que assenyala la normativa de transparència i que s?ha donat a conèixer a la ciutadania el procediment normatiu, l?estat de la tramitació i la data de l?actualització, així com les memòries i altres documents justificatius de la tramitació.

VII.11. Presa en consideració per part de l?ACA

El secretari del Consell d?Administració de l?ACA, l?1 de març de 2023, ha certificat que en la sessió número 224 d?aquest òrgan col·legiat, que ha tingut lloc el mateix 1 de març der 2023, s?ha pres en consideració el Projecte de decret, i es deixa constància que resta pendent l?aprovació definitiva de l?acta en la reunió següent del Consell. En d?altres ocasions, aquesta Comissió ha posat de manifest que és adequat incorporar a l?expedient l?acta de la sessió ?per tal de donar a conèixer al Govern, que és qui ha d?aprovar la norma, el debat previ que ha tingut lloc perquè estigui en la millor condició per a adoptar la solució que requereixi l?interès general? (entre d?altres, Dictamen 326/2016).

L?aprovació prèvia del Projecte de decret per part del Consell d?Administració de l?ACA s?exigeix en l?article 15.4 de l?RPHCat.

VII.12. L?avaluació ambiental del Programa de mesures del Pla de gestió

Escau fer referència al fet que han estat ateses també les prescripcions que es deriven de les directiva reguladora de l?avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (Directiva 2001/42/CE), incorporades a dret intern mitjançant la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d?avaluació ambiental i Llei catalana 6/2009, del 28 d?abril, d?avaluació ambiental de plans i programes.

L?expedient dona notícia de la Resolució ACC/336/2023, de 23 de gener, per la qual s?emet la declaració ambiental estratègica del Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027, publicada al DOGC núm. 8854, de 14 de febrer.

En aquesta Resolució s?identifiquen als antecedents del procediment d?avaluació ambiental estratègica, que es va iniciar el 15 de maig de 2020, amb la sol·licitud de l?ACA d?emissió del document d?abast del Programa de mesures a l?òrgan competent en matèria de medi ambient, i que s?hi va adjuntar el document inicial estratègic i l?esborrany de la memòria del Programa; el tràmit de consultes a les administracions públiques afectades i les persones interessades; l?emissió del document d?abast; el tràmit d?informació pública per un termini de sis mesos (que, per dates, va ser simultani al tràmit d?informació pública del Pla de gestió); i els informes i la resta de tramitació seguida posteriorment. Es formula la declaració ambiental estratègica amb caràcter favorable. D?acord amb la declaració, el seguiment ambiental es farà per mitjà d?informes ambientals a la meitat i al final de cicle, on s?integraran els resultats dels indicadors d?avaluació dels objectius ambientals de l?estudi ambiental estratègic, els indicadors d?avaluació dels objectius del Programa i altres indicadors que pugui determinar l?òrgan ambiental en la declaració ambiental estratègica.

D?acord amb l?anterior, aquest òrgan consultiu conclou que l?expedient tramès evidencia que en l?elaboració del Projecte de decret sotmès a dictamen, a més de les exigències que es deriven de la legislació de procediment administratiu, s?han complert adequadament les exigències que sectorialment imposen la Directiva marc de l?aigua (2000/60/CE) i les normes internes reguladores de la planificació hidrològica, com també les prescripcions que es deriven de les directives reguladores de l?avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (Directiva 2001/42/CE) i de l?accés a la informació i participació pública en matèria ambiental (Directiva 2003/4/CE i Directiva 2003/35/CE) i de les normes internes que les incorporen.

VIII. Consideracions sobre el contingut del Projecte de decret

Un cop s?ha pronunciat sobre la correcció del procediment i la documentació que s?annexa al Projecte de decret, la Comissió ha de dictaminar, a continuació, sobre el seu contingut. En aquesta funció, com en dictàmens anteriors d?aquest òrgan consultiu, no entra a valorar aspectes d?oportunitat, ni aspectes tècnics que van lligats amb especial intensitat instruments com el aquest sobre el qual ara es dictamina. El pronunciament se circumscriu als aspectes normatius i, per tant, a l?adequació del text que es proposa a les exigències de contingut que es deriven del dret vigent.

VIII.1. Exigències de contingut aplicable als plans corresponents al tercer cicle de planificació

Cal verificar a continuació, i en primer lloc, si s?han respectat les exigències de contingut aplicables als plans de gestió hidrològica i també, en particular, com és del cas, a les seves revisions i actualitzacions.

Escau acarar, a aquest efecte, el projecte de Pla amb allò que exigeix la Directiva marc de l?aigua en l?annex VII. Concretament, dins l?apartat A) d?aquest annex VII es fa una llista de tots els elements que han d?integrar el contingut dels plans hidrològics. I posteriorment, dins l?apartat B, s?estableix quina és la informació específica que cal garantir quan s?està procedint justament a la revisió i actualització d?aquests.

En qualsevol cas, segons l?apartat A de l?annex VII de la Directiva marc de l?aigua, qualsevol pla ha de contenir: a) una descripció general de les característiques de la demarcació hidrogràfica, com s?estipula en l?article 5 i l?annex II (descripció, mapes i tipologia de masses i condicions de referència per a les aigües superficials i mapes amb localització i límits per a les aigües subterrànies); b) un resum de les pressions i incidències significatives de les activitats humanes en l?estat de les aigües; c) una identificació i uns mapes de les zones protegides (art. 6 i annex IV); d) un mapa de les xarxes de control establertes per als objectius establerts i resultats dels controls duts a terme; e) una llista dels objectius ambientals establerts per a les aigües superficials, subterrànies i per a les zones protegides, identificant-ne i fonamentant-ne les exempcions (art. 4 de la Directiva marc); f) un resum de l?anàlisi econòmica de l?ús de l?aigua (art. 5 i annex III); g) un resum del programa o dels programes de mesures adoptades que inclogui com s?assoliran els objectius establerts ?Aquest apartat conté, a més, diverses exigències en el seu interior. Concretament: un resum de les mesures contingudes a la legislació comunitària europea sobre protecció de l?aigua; un informe sobre l?aplicació del principi de recuperació de costos de l?ús de l?aigua; un resum de les mesures adoptades per complir amb les exigències de l?article 7 de la Directiva marc (aigües utilitzades per a la captació d?aigua potable); un resum dels controls sobre extracció i embassament d?aigua amb menció a registres i identificació de les excepcions sobre la base de l?article 11.3.e) de la Directiva; un resum dels controls previstos per abocaments procedents de fonts puntuals i d?altres activitats a què es refereix l?article 11.3.e) i i) de la Directiva; la identificació dels supòsits en què s?hagin efectuat abocaments directes en les aigües subterrànies (art. ll.3.j) de la Directiva); un resum de les mesures adoptades sobre les substàncies prioritàries (art. 16 de la Directiva); un resum de les mesures adoptades per tal de prevenir o reduir repercussions d?incidents de contaminació accidental; un resum de les mesures adoptades per masses d?aigua amb poques possibilitats d?assolir els objectius de l?article 4 de la Directiva; les mesures complementàries considerades necessàries per a assolir els objectius establerts de la Directiva; i, finalment, les mesures per a evitar que incrementi la contaminació de les aigües marines (art. 11.6 de la Directiva)?; h) programes i plans hidrològics més detallats relatius a subconques, sectors, qüestions singulars o categories d?aigües amb un resum dels seus continguts); i) un resum de la informació pública i de les consultes dutes a terme, amb els seus resultats i els canvis realitzats en el pla; j) una llista de les autoritats competents (annex I) de la Directiva; i k) els punts de contacte i el procediment per a poder accedir a la documentació de base i a la informació a què al·ludeixen els articles 11.3.g) i i) i 14.1, i les dades reals recollides d?acord amb allò disposat en l?article 8 i l?annex V de la Directiva marc de l?aigua.

A més, d?acord amb la Directiva marc de l?aigua, tant la primera actualització del pla hidrològic com totes les seves actualitzacions han d?incloure (annex VII.B): a) un resum de tots els canvis o actualitzacions efectuats des de la publicació de la primera versió del pla i la publicació de la versió, atenent allò que disposa l?article 4; b) una avaluació dels progressos efectuats per a assolir els objectius ambientals, incorporant una presentació en forma de mapa dels resultats dels controls durant la vigència del pla anterior i una explicació dels objectius no assolits; c) un resum i una explicació de les mesures previstes en la versió prèvia de pla hidrològic que no s?hagin dut a terme; i d) un resum de de les mesures addicionals transitòries adoptades en virtut de l?article 11.5 des de la publicació del pla anterior.

L?expedient administratiu tramès evidencia com en la tramitació del Projecte de decret l?Administració impulsora s?ha esmerçat a deixar constància de com s?han incorporat cadascun d?aquests elements en el Pla. Aquesta tasca curosa és especialment transcendent, atès que, entre d?altres, permet constatar fàcilment el grau d?adequació de la planificació que es projecta als dictats de la Directiva marc de l?aigua. Justament l?informe jurídic departamental dedica l?apartat V.B a explicitar, un a un, com i en quin precís lloc de l?extensa documentació que integra el Pla es localitzen les exigències derivables de la Directiva marc acabades de referir. La Comissió entén que s?han complert suficientment.

VIII.2. Projecte de decret

La Comissió Jurídica Assessora fa les observacions i els suggeriments següents sobre el contingut de la disposició sotmesa a dictamen, amb la finalitat de millorar la precisió i la tècnica normativa del Projecte de decret.

Títol

Es recomana simplificar el títol, en ometre la referència als dos decrets que es volen derogar. El títol podria ser ?Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027?.

Preàmbul

Es projecta dividir el preàmbul en dues parts diferenciades, separades mitjançant xifres i sense títol. Se suggereix mantenir l?apartat I, que correspon a la descripció del marc competencial i el marc jurídic europeu, català i estatal en què s?insereix el Projecte de decret, així com la justificació de la necessitat de la norma, i l?objecte i finalitat de la regulació. En aquest marc jurídic, escau incloure l?article 40.6 del TRLA, que estableix que correspon al Govern estatal l?aprovació definitiva del pla. A continuació, l?apartat II correspon al marc jurídic de la derogació normativa proposada i es pot mantenir, perquè ajuda a aclarir la disposició que s?aprova i, en particular, la derogació que s?efectua, però es recomana no incloure en aquest segon apartat els darrers paràgrafs, que es destinen a fer un esment als principis de millora de la qualitat normativa i de bona regulació i a la fórmula promulgatòria (del paràgraf vuitè al tretzè de l?apartat II), els quals es podrien traslladar al final del preàmbul, en un nou apartat IV. Es recomana introduir un nou apartat III, en el qual es podria fer una breu referència a la norma que aprova el Pla de gestió, incloent la derogació que s?efectua i les disposicions finals, i als dos annexos del Pla de gestió. Amb la referència a l?annex 1, quedarien identificades les determinacions normatives, i la referència a l?annex 2 permetria una identificació ràpida en la part expositiva de la norma del contingut del Pla de gestió, el qual, al seu torn, conté un annex XIII que constitueix un resum dels canvis o actualitzacions respecte de l?anterior Pla de gestió (de manera que el preàmbul donaria peu a localitzar ràpidament les innovacions que s?introdueixen respecte del cicle de planificació anterior).

Article únic

L?article únic es destina a aprovar el Pla de gestió, que s?identifica pel títol, i les determinacions normatives que figuren en l?annex 1 del Decret. I, en l?apartat segon, com en el Decret 1/2017 actualment vigent, s?indica que el contingut íntegre del Pla de gestió que s?aprova es detalla a l?annex 2 del Decret i es pot consultar a la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes previsions, quant a la publicitat i la publicació oficial dels plans, compleixen les exigències de l?article 83.bis de l?RPH, d?acord amb les modificacions introduïdes pel Reial decret 1159/2021, que disposa que la informació íntegre dels plans hidrològics ha d?estar disponible a les pàgines electròniques de les autoritats de conca promotores; i que la part normativa dels plans de conca s?ha de publicar en el diari oficial de la comunitat autònoma corresponent.

En relació amb aquest precepte, cal tenir en compte, com ja s?ha indicat en exposar el marc jurídic en el qual s?insereix el Projecte de decret, que l?aprovació definitiva del Pla correspon al Govern espanyol mitjançat reial decret. D?acord amb això, la intervenció del Govern de Catalunya se circumscriu a l?aprovació del projecte del Pla o, si més no, a una aprovació inicial del Pla.

Es recomana que la unitat promotora valori l?oportunitat d?indicar que s?aprova el projecte del Pla o que se?n fa l?aprovació inicial.

En la mateixa línia, en aquest precepte també es podria incloure una referència a la tramesa posterior del projecte del Pla, o el Pla inicialment aprovat, al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per tal que es duguin a terme les actuacions oportunes per a aprovar-lo.

Disposicions transitòries

S?inclouen dues disposicions transitòries, per a mantenir temporalment la vigència de determinats acords del Consell d?Administració de l?ACA, adoptats a l?empara del Decret 328/1988, d?11 d?octubre, pel qual s?estableixen normes de protecció addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, que es preveu derogar.

La disposició transitòria primera es refereix als plans d?ordenació d?extraccions que s?identifiquen i estableix la vigència temporal fins que no s?aprovin els corresponents plans d?actuació per a la recuperació del bon estat de la massa d?aigua, en aplicació d?allò que preveu l?article 56 del TRLA, ?en un termini de sis anys a comptar a partir de la data d?entrada en vigor d?aquest Decret?.

La disposició transitòria segona preveu el manteniment de la vigència dels estatuts i convenis reguladors de les comunitats d?usuaris i usuàries constituïdes en compliment de l?article 2 del Decret 328/1988, aprovats pel Consell d?Administració de l?ACA, d?acord amb l?article 198.1 de l?RPH i l?article 11.7.f) del TRLAC. S?estableix també un termini de sis anys per tal que aquest òrgan adopti els acords corresponents, en compliment de les previsions de l?article 56.1 del TRLA.

La vigència temporal, tant de determinats plans d?ordenació d?extraccions com dels estatuts i convenis reguladors de les comunitats d?usuaris i usuàries constituïdes a l?empara d?un dels decrets que es preveu derogar, es fonamenta en la necessitat de mantenir el règim de protecció dels aqüífers mentre l?òrgan competent no aprovi uns nous plans d?actuació i la modificació dels estatuts o la substitució de les comunitats d?usuaris i usuàries per altres comunitats o entitats, a l?empara de l?article 56 del TRLA. Aquest precepte atribueix a l?organisme de conca la possibilitat de declarar que una massa d?aigua subterrània està en risc de no assolir el bon estat quantitatiu o químic a fi i efecte que pugui adoptar les mesures adreçades a assolir aquest bon estat. Entre d?altres, s?hi troba la constitució forçosa de comunitats d?usuaris i usuàries o bé l?encàrrec temporal de les seves funcions a una entitat representativa dels interessos concurrents, i l?aprovació d?un programa d?actuació per a la recuperació del bon estat de la massa d?aigua, així com l?adopció de mesures cautelars.

Es recomana especificar, en relació amb els dos terminis de sis anys per a adoptar els acords del Consell d?Administració esmentats, que es tracta d?uns terminis màxims.

Disposicions derogatòries

Es preveu introduir, sota el títol de ?Disposicions derogatòries?, el que sembla una sola disposició derogatòria que disposa de tres apartats. Des d?una perspectiva de tècnica normativa, caldria ajustar el títol i posar-lo en singular, de manera que, efectivament, la disposició derogatòria tingués tres apartats (que podrien disposar d?un únic enunciat). O bé es pot mantenir el títol en plural, i els tres enunciats projectats, però aleshores se suggereix distingir cadascuna de les disposicions derogatòries amb un ordinal (?primera?, ?segona? i ?tercera?) i incloure-hi un títol per a cadascuna d?elles.

Es projecta derogar el Decret 1/2017, que va aprovar l?anterior revisió del Pla de gestió, i que queda substituït per la revisió que es preveu aprovar.

D?altra banda, es projecta derogar els dos decrets que s?identifiquen en el títol de la norma, el Decret 328/1988 i el Decret 329/1988. La memòria general justifica la necessitat de deixar sense efecte aquestes disposicions, atesa l?evolució de l?estat quantitatiu dels aqüífers que van ser objecte d?aquestes normes; perquè ha variat l?estat d?altres masses d?aigua del districte de conca fluvial de Catalunya no incloses en l?àmbit d?aplicació dels decrets i que, per contra, sí que queda reflectida en els plans de gestió aprovats; perquè la delimitació d?aqüífers sobreexplotats o en risc d?estar-ho es va fer l?any 1988, sobre una base cartogràfica que s?ha millorat actualment; i per tal de poder actualitzar la declaració de masses d?aigües subterrànies en risc de no assolir el bon estat qualitatiu o químic mitjançant el procediment previst en l?article 56 del TRLA. En el preàmbul es comenten adequadament aquestes circumstàncies.

Disposició final primera. Habilitació

El Projecte de decret incorpora també una primera disposició final que conté una habilitació a favor del titular del departament competent en matèria d?aigües per tal que pugui introduir les adaptacions necessàries de les dades contingudes en el Pla, amb la finalitat d?adequar-les a les modificacions normatives. D?acord amb l?informe jurídic, es tracta d?un mecanisme per a preveure l?actualització ràpida del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya motivada per les modificacions de la normativa comunitària o estatal, especialment pel que fa a aspectes tècnics, com poden ser paràmetres de contaminació o sistemes de classificació de les masses d?aigües. En la memòria general s?exposa que es tracta d?una habilitació circumscrita a l?adaptació normativa i que queda acotada en el temps, ja que està lligada a la vigència del mateix Pla.

Disposició final segona. Entrada en vigor

La disposició final preveu l?entrada en vigor de la norma l?endemà de la publicació al DOGC. La Comissió ha reiterat que l?entrada en vigor immediata de les disposicions normatives té caràcter excepcional en relació amb el termini ordinari de vacatio legis. Per aquesta raó, s?ha de justificar d?una manera expressa en l?expedient (dictàmens 1/2021 i 266/2022, entre d?altres).

En aquest cas, l?exclusió de la vacatio legis ordinària queda justificada a la memòria general pel deure de donar compliment als terminis de vigència i de revisió dels plans de gestió de districte de conca establerts a la normativa comunitària vigent. També es fa esment que, en el Dictamen 326/2016, aquesta Comissió Jurídica Assessora ja va tenir en compte la necessitat de l?entrada en vigor immediata del Decret d?aprovació de l?anterior Pla, atès el manament de complir d?una manera urgent les exigències i el calendari de planificació de la Directiva marc.

Aquest òrgan consultiu també observa que, en els termes que està redactada, i sense més precisions, es pot interpretar que el contingut del Pla és exigible immediatament, la qual cosa no s?ajusta al fet que l?aprovació definitiva correspon al Govern espanyol.

VIII.3. Les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya

A continuació s?efectuen algunes consideracions sobre les determinacions normatives que conté el text en l?annex I (articles 1 a 83 i annexos) i, fonamentalment, en relació amb alguns dels aspectes que ofereixen diferències respecte a les determinacions corresponents a la planificació hidrològica del període 2016-2021 o que convé destacar.

Les determinacions normatives del Pla s?estructuren en 12 capítols; opció que es considera tècnicament correcta, atès que s?agrupen els articles per les matèries que conformen el Pla, d?acord amb l?article 13 de l?RPHCat i el contingut dels plans hidrològics de conca i l?actualització d?aquests, establert a l?article 42 del TRLA.

a) Capítol I (articles 1 i 2)

En aquest capítol, que es dedica a l?objecte del Pla i l?àmbit territorial, l?article 1, relatiu a l?objecte, no incorpora cap referència addicional respecte a l?article 1 de les determinacions normatives anteriors. En l?informe jurídic final s?exposa que, atès que la normativa sectorial en matèria d?aigües conté nombroses crides a la planificació hidrològica, com ara els articles 44, 60 i 97 del TRLA o els articles 87.2, 91, 92 i 97 de l?RPH, en el segon apartat de l?article primer s?estableix que el Pla de gestió incorpora també aquelles determinacions i concrecions que estableix la normativa vigent.

Pel que fa a l?àmbit territorial, en l?article 2 es manté la referència a que aquest se circumscriu a les conques internes però s?actualitza l?esment al Decret que delimita la demarcació, que ja no és el Decret 31/2009, de 24 de febrer, derogat, sinó el Decret 28/2022, de 15 de febrer. S?adequa als articles 6.2 del TRLAC i 40.3 del TRLA, el darrer dels quals estableix que ?El ámbito territorial de cada plan hidrológico de cuenca será coincidente con el de la demarcación hidrográfica correspondiente?. En l?apartat segon, s?especifiquen els criteris de divisió de l?àmbit territorial en unitats (hidrogràfics, mediambientals i de gestió), com ja es feia.

b) Capítol II (articles 3 a 5)

El capítol II, que manté el títol i el nombre i contingut dels articles, es destina a determinar i caracteritzar les masses d?aigua del districte de conca fluvial de Catalunya.

L?article 3 identifica i delimita les masses d?aigua superficial i subterrània i es remet, com en el Pla de gestió vigent, als capítols 1 a 3 de l?annex I del Pla pel que fa a la relació de totes les masses d?aigua, i n?indica la categoria i la tipologia. Respecte de l?article 3 del Decret 1/2017, relatiu a la planificació 2016-2021, s?observa que s?ha incrementat lleugerament tant el nombre de masses d?aigua superficial (de 346 a 348, que es corresponen a un augment de les incloses en la categoria de riu), com el de les masses d?aigua subterrànies (de 37 a 44).

L?article 4 estableix les condicions de referència i els llindars de canvi de classe de qualitat de les masses d?aigua, les quals es troben recollides en el capítol 7 del Pla i en els apartats 1 a 3 de l?annex IX del Pla (s?actualitza degudament la remissió, atès que hi ha canvis en els annexos).

L?article 5 manté la mateixa definició dels sistemes de gestió del districte, la qual cosa és congruent amb l?article 2 de les determinacions, que, com s?ha dit, preveu la divisió atenent els criteris de gestió.

c) Capítol III (articles 6 i 7)

Es manté la rúbrica del capítol, ?Xarxes de control per al seguiment de l?estat de les masses d?aigua i classificació de l?estat de les masses d?aigua? i els títols i continguts dels dos articles que el componen. L?article 6 es refereix a les xarxes de control, i el 7, a la classificació de l?estat de les masses d?aigua. S?actualitzen correctament les remissions, en l?article 6.1, a l?acord de Govern que va aprovar el Programa de seguiment i control del districte de conca fluvial de Catalunya i, en l?article 7, primer i segon apartats, als apartats corresponents de l?annex VIII del Pla.

En l?article 6.1, el Programa de seguiment i control del districte de conca fluvial de Catalunya que s?esmenta és el vigent, que es refereix al període 2019-2024, el qual va ser aprovat per l?Acord GÇOV780/2019, de 4 de juny, i es va publicar al DOGC núm. 7891, de 6 de juny. L?article 8.1 de l?RPHCat estableix que els programes de seguiment i control s?han de revisar cada sis anys, de conformitat amb el procediment que s?estableix a l?article 7. Per tant, és de preveure que en el període 2022-2027, al qual es refereix el cicle de planificació hidrològica, el Govern de la Generalitat aprovarà una nova revisió de l?esmentat programa.

Així, doncs, es recomana afegir una referència en la part final de l?article 6.1 a aquesta revisió futura, per tal que la determinació normativa no quedi obsoleta. A tall d?exemple, es podria indicar: ?Les xarxes de control, els punts i les estacions de control, i la freqüència de mostreig són els establerts al Programa de seguiment i control del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2019-2024, aprovat per Acord GOV/80/2019, de 4 de juny, o al Programa que el substitueixi.?

d) Capítol IV (articles 8 a 14)

S?introdueix una modificació en el títol del capítol IV i en l?article 11. El capítol conté disposicions relatives als objectius ambientals, terminis en el compliment, excepcions i objectius menys rigorosos. Manté els mateixos 7 articles, amb una lleugera variació del contingut de l?article 11, en relació amb l?esment de les pròrrogues.

Els articles 8 a 10 fixen, respectivament, els objectius ambientals de les masses d?aigua superficial, subterrània i els de les zones protegides.

L?article 11 fixa els terminis per a la consecució dels objectius, així com la identificació de les masses d?aigua respecte de les quals es preveu motivadament la impossibilitat d?assolir els esmentats objectius per causes naturals. En l?article 11 de les determinacions normatives anteriors es feia referència a les masses d?aigua respecte de les quals ?es preveu motivadament la impossibilitat d?assolir els esmentats objectius en aquesta data i es preveu una pròrroga fins a l?any 2027? i també a ?aquelles masses d?aigua de les quals se sol·licita una pròrroga a la Unió Europea fins al 2027.?

En l?article 11 projectat es preveu determinar com a termini general per al compliment dels objectius ambientals l?any 2027, quan abans corresponia a l?any 2021.

També es preveu fer esment a les masses d?aigua respecte de les quals ?es preveu motivadament la impossibilitat d?assolir els esmentats objectius en aquesta data?, en referència al mateix any 2027, ?ateses les condicions naturals, de conformitat amb l?article 36.b.c de l?RPH?. L?article 36 de l?RPH, efectivament, estableix els terminis per a assolir els objectius mediambientals i, en l?apartat b), preveu que el termini per a la consecució dels objectius es pot prorrogar si, a més de no produir-se un nou deteriorament del seu estat, es dona el cas, entre d?altres circumstàncies, que les condicions naturals no permetin una millora de l?estat en el termini assenyalat. Aquest precepte també disposa que les pròrrogues del termini establert, la justificació i les mesures necessàries per a la consecució dels objectius relatius a les masses d?aigua s?han d?incloure en el pla hidrològic de conca, sense que pugui excedir-se la data de 31 de desembre de 2017, llevat del supòsit en què les condicions naturals impedeixin assolir els objectius. Per tant, els canvis introduïts en el títol i el contingut de l?article 11 es consideren correctes jurídicament i respecten també les determinacions de l?article 4.4 de la Directiva marc.

L?article 12 manté la designació de les zones de barreja (introduint el terme ?contaminants específics?, com a equivalent a les ?substàncies prioritàries o perilloses? que es poden trobar en aquesta zona i que ja es recollien anteriorment). En la memòria d?al·legacions s?exposa que aquesta modificació deriva del fet que es van acceptar unes al·legacions a aquest precepte, consistents en la inclusió dels punts d?abocament amb presència de contaminants específics, entre els punts d?abocament a l?entorn del qual es designen les zones de barreja. La designació de les zones de barreja s?ajusta a l?article 26 del Reial decret 817/2015, d?11 de setembre, pel qual s?estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l?estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental.

L?article 13 es refereix als supòsits i condicions en què es pot admetre un deteriorament temporal de l?estat de les masses d?aigua i l?article 14 regula les condicions per a admetre noves modificacions.

D?acord amb l?informe jurídic final, aquest capítol és una de les parts essencials del Pla i dona compliment a diversos preceptes normatius: l?article 4 de la Directiva marc, l?article 19 del TRLAC, els articles 3 i 13.e) de l?RPHCat, l?article 42.1.e) del TRLA i els articles 35 a 39 de l?RPH.

Entre els supòsits i condicions en què es pot admetre el deteriorament temporal de les masses d?aigua previstos en l?article 13, i que es poden admetre només quan es deguin a causes naturals o de força major que siguin excepcionals i no s?hagin pogut preveure raonablement, s?inclouen en l?apartat c) les sequeres. Aquest òrgan consultiu observa que l?article 38.1 de l?RPH habilita l?admissibilitat del deteriorament temporal de les masses d?aigua només pel cas de les sequeres perllongades.

L?article 14 del Projecte de decret està redactat en els mateixos termes que el seu antecedent. En concret, l?article 14.1 recull els supòsits en els quals l?article 4.7 de la Directiva marc permet incloure modificacions o alteracions de les masses d?aigua, i l?article 14.2 concreta les tipologies d?activitats a les quals es refereix l?apartat anterior. En la relació d?activitats n?hi ha algunes, com les relatives al desenvolupament d?infraestructures aeroportuàries, que troben difícil encaix en la relació de motius d?interès públic superior detallades en l?apartat primer, que es concreten, a títol exemplificatiu, en els beneficis per a la salut pública, el manteniment de la seguretat humana o el desenvolupament sostenible.

e) Capítol V (articles 15 a 17)

El capítol V, que manté el títol de ?Zones protegides?, està integrat per tres articles i, per tant, incorpora un nou precepte.

En l?article 15, que manté el títol de ?Identificació de zones protegides?, s?ha variat la referència a l?annex del Pla (que ja no és l?XI sinó el IX) on es relacionen, juntament amb el capítol 4 del Pla, les zones protegides.

En l?article 16 es declaren com a reserves hidrològiques aquelles que es relacionen en l?annex 1.2 de les determinacions normatives. L?article és més ampli i detallat que l?anterior. S?empra en el títol i en l?articulat l?expressió ?reserves hidrològiques? en lloc de ?reserves naturals fluvials?, que és més general i, per tant, més adequada. S?especifica, en benefici de la seguretat jurídica, que aquestes reserves se circumscriuen estrictament als béns de domini públic hidràulic. D?acord amb l?article 244 bis.4 del Reial decret 849/1986, d?11 d?abril (RDPH), a l?annex 1.2 es declaren tres categories de reserva hidrològica ?les reserves naturals fluvials, les reserves naturals lacustres i les reserves naturals subterrànies? i els apartats on es relacionen.

En l?apartat tercer de l?article 16 s?inclou una remissió al règim de protecció que els és d?aplicació, que es conté en l?article 244 quater del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per l?RDPH. En l?apartat quart, s?introdueix una referència als criteris a tenir en compte pels departaments competents en matèria de pesca i de medi ambient en l?ordenació i gestió de la pesca recreativa, i es preveu que l?ACA hagi d?emetre un informe sobre el possible impacte de les repoblacions en l?estat de naturalitat i les característiques hidromorfològiques d?aquestes reserves hidrològiques. I, en l?apartat cinquè, es concreta el deure de les administracions de vetllar per tal que la pràctica d?activitats en la zona de policia del domini públic hidràulic no posi en risc el manteniment de l?estat de naturalitat i les característiques hidromorfològiques que van motivar la declaració de cada reserva hidrològica.

L?article 17 és nou en relació amb les determinacions normatives anteriors. Té per títol ?Requeriments hídrics de les zones humides i estanys?. L?article 279 de l?RDPH determina que tota activitat que afecti les zones humides requereix una autorització o concessió administrativa. L?apartat quart estableix que l?Administració ha de controlar particularment els abocaments i el perill de disminució d?aportació d?aigua a la zona i que s?han d?adoptar les mesures necessàries en ordre a preservar la quantitat i qualitat de les aigües que aflueixen a les zones humides, sense perjudici de les prohibicions i mesures generals establertes a la Llei d?aigües. L?article 17 projectat conté una primera remissió a l?annex 1.3, en el qual s?estableixen els requeriments hídrics de les masses d?aigua superficial classificades com a zones humides i estanys que depenen d?aigües subterrànies, consistents en un nivell mínim dels aqüífers associats a aquestes zones humides i estanys. En l?apartat segon, s?estableix que l?ACA ha de controlar el manteniment dels nivells, amb l?objectiu de garantir el compliment dels nivells mínims requerits i contribuir a la conservació dels ecosistemes associats. En l?apartat tercer, es preveu establir que, en el cas que del seguiment realitzat es constati que un any concret no se satisfan els nivells requerits, l?ACA ha d?executar les actuacions que permetin atendre els requeriments hídrics de les zones humides i estanys associats, la qual cosa s?ajusta a l?article 279.4 de l?RDPH comentat.

f) Capítol VI (articles 18 a 22)

El capítol VI conté la regulació dels cabals de manteniment o ecològics i disposa de cinc articles, que incorporen alguns canvis respecte de les determinacions normatives anteriors.

Es manté el règim de determinació de cabals de manteniment o ecològics previst anteriorment, mitjançant el Pla sectorial de cabals de manteniment aprovat per l?Acord de Govern de 4 de juliol de 2006, segons es dedueix de l?apartat primer de l?article 18, que incorpora una referència que aquest règim ha d?incorporar-se, en condicions de normalitat hidrològica, no només a les concessions per a l?aprofitament d?aigües superficials que s?atorguin, sinó també a les que es modifiquin durant la vigència del Pla. El mateix apartat inclou un nou afegitó final, relatiu al fet que aquesta previsió s?ha de tenir en compte, sens perjudici d?allò previst als apartats segon i tercer, la qual cosa incrementa la claredat de la norma.

En els apartats segon i tercer, es regula la implantació d?aquest règim en concessions atorgades abans de la data d?entrada en vigor del Pla de gestió per al període 2016-2021 (és a dir, abans del 6 de gener de 2017), i el règim de cabals aplicable és el de l?annex 1.4.1.a), b) i c) de les determinacions normatives, així com si se sol·licita la modificació de les condicions de la concessió. La resta d?apartats mantenen les mateixes previsions de les determinacions normatives del Pla de gestió anterior.

L?article 19 regula la implantació del règim de cabals de manteniment o ecològics als aprofitaments existents en la data en què entri en vigor el Pla de gestió que s?ha d?aprovar.

L?article 20, que anteriorment era el 19, es refereix al control del règim de cabals de manteniment o ecològics, amb pocs canvis. S?afegeixen dos segons paràgrafs, als apartats 20.2.a) i 20.2.b), per a identificar una mesura que l?ACA pot requerir a les persones titulars dels aprofitaments (?la instal·lació d?un sistema de control de càrrega d?aigua a la pròpia resclosa o assut que permeti operar l?aprofitament en funció de la consigna del nivell a la pròpia captació?). També s?incorpora un nou article 20.4 per a especificar que en les rescloses on existeixi un connector fluvial operatiu, els cabals alliberats pel connector, així com els retornats a una distància inferior a 150 metres, es consideraran com a part integrant del cabal de manteniment alliberat, a l?efecte d?avaluar-ne l?acompliment.

L?article 21 manté la regulació abans continguda en l?article 20, sense incloure la frase ?escales de peixos i altres dispositius per al pas de fauna?, que il·lustrava el concepte de la connectivitat fluvial, la qual cosa no fa variar pràcticament el contingut material del precepte.

L?article 22 manté la regulació del compliment del règim de cabals de manteniment o ecològics que les anteriors determinacions recullen en l?article 21.

g) Capítol VII (articles 23 a 28)

El capítol VII es destina a regular els usos i demandes i manté la divisió en sis articles, que conserven les rúbriques. S?han fet alguns canvis de redacció que no afecten el sentit dels preceptes (articles 23.j) in fine, 24.6, 25.1, 25.2 i 27.1) i en l?article 23.d).2 cal que la unitat promotora revisi si l?ús del terme ?fragues? en lloc de ?fargues? pot tractar-se d?una errada, atès que en aquest apartat es fa una enumeració d?establiments.

L?article 23 manté la identificació dels usos de l?aigua que fins ara quedava recollida en l?article 22 de les determinacions normatives.

L?article 24 regula l?ordre de preferència d?usos a tenir en compte en l?atorgament de concessions, a l?efecte d?expropiació forçosa i en el cas de competència de projectes, en els mateixos termes ja establerts. Es preveu suprimir l?excepció que es feia en les determinacions anteriors a l?àmbit del Sistema Ter-Llobregat, el qual passarà a ajustar-se al mateix ordre de preferència d?usos general. En la memòria d?al·legacions s?explica que aquesta modificació de l?article 24 resulta de l?acceptació d?al·legacions.

L?article 25 manté la regulació relativa a les dotacions per a l?abastament de la població, que abans es recollia en l?article 24, però s?afegeix un cinquè apartat, per exigir als ens titulars o gestors de xarxes d?abastament que disposin de captacions d?aigües subterrànies i que tinguin un rendiment inferior al 60 % que presentin un pla de renovació i millora abans del 31 de desembre de 2027, en el qual es defineixi i quantifiqui les actuacions concretes plantejades a curt termini (5 anys) i mitjà termini (10 anys), llevat del supòsit que les pèrdues s?infiltrin al mateix aqüífer on hi hagi la majoria de les captacions de l?abastament.

En els articles següents, com en les determinacions normatives anteriors, es manté la regulació de les subvencions per a l?execució d?obres d?abastament d?alta (article 26), les dotacions per a usos agropecuaris (article 27) i les dotacions per a usos industrials (article 28).

En l?article 28.2 s?estableixen els criteris a tenir en compte en els casos de regularitzacions de captacions actives en dotacions per a usos industrials, de manera que es recomana, per tal d?evitar confusió amb el primer apartat, que aquesta regulació s?inclogui en un article a part. En comparació amb la regulació anterior, s?afegeix (a més de l?evolució del consum d?aigua de l?empresa en els deu anys anteriors i les previsions de creixement i d?implantació de mesures d?estalvi) que aquestes mesures d?estalvi s?han d?implantar en el termini màxim de sis anys ?tot incloent-hi la implantació de les millors tècniques disponibles?.

h) Capítol VIII (articles 29 a 33)

El capítol VIII manté el títol i la regulació relativa a l?assignació i reserva de recursos que s?apliquen als sistemes de gestió en què es divideix el districte de conca fluvial de Catalunya, d?acord amb l?article 5 de les determinacions normatives.

L?article 29.1 manté la remissió al Pla especial d?actuació en situacions de sequera, que ja contenia l?article 28.1 anterior, per quan es donin aquet tipus de situacions, i en simplifica l?esment. En concret, l?article indica que les previsions del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya s?apliquen en condicions de normalitat hidrològica i que en situacions de sequera s?apliquen les determinacions contingudes en el pla especial d?actuació en situacions de sequera.

En relació al pla de sequera, l?article 27.4 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional, faculta les administracions hidràuliques competents per a elaborar, en l?àmbit dels plans hidrològics, plans especials d?actuació en situacions d?alerta i sequera, que han d?incloure les regles d?explotació dels sistemes i les mesures a aplicar en relació amb l?ús del domini públic hidràulic. L?article 21 de l?RPHCat faculta l?ACA per a elaborar un Pla especial en situacions d?alerta i eventual sequera.

D?acord amb l?informe jurídic, el Pla especial d?actuació en situacions d?alerta i eventual sequera ha estat aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, publicat al DOGC núm. 8039, de 8 de gener de 2020.

Per tant, es fa una observació equivalent a la realitzada en el comentari a l?article 6.1 de les determinacions normatives. Es podria incorporar una referència a l?Acord de Govern que ha aprovat el Pla vigent, i al Pla que el substitueixi. Així, es podria establir: ?En situacions de sequera s?apliquen les determinacions contingudes en el Pla especial d?actuació en situació d?alerta i eventual sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, o el Pla que el substitueixi.?

En els articles 30 a 33 es regula l?assignació de recursos hídrics al sistema Muga, al sistema Ter-Llobregat i al sistema Sud. En comparació amb el pla vigent se simplifiquen els articles 30 i 32, destinats, respectivament, al sistema Muga i al sistema Ter-Llobregat (perquè se suprimeixen els articles 29.3 i 31.2 de les determinacions anteriors) i s?introdueixen els apartats e) i f) de l?article 32.2 projectat per fer referència a dues altres zones del sistema Ter-Llobregat. L?article 33, que es refereix al sistema Sud, incorpora un nou apartat tercer, específicament referit a una determinada massa d?aigua subterrània.

i) Capítol IX (articles 34 a 60)

En el capítol IX es manté la regulació de la utilització del domini públic hidràulic i disposa d?una divisió en tres seccions, destinades als criteris per a l?atorgament de concessions per a l?aprofitament d?aigua, criteris en relació als usos comuns generals dels béns de domini públic hidràulic, i els criteris per a l?atorgament de títols per a la utilització o ocupació d?altres béns de domini públic hidràulic.

Són abundants les referències que apropen aquesta regulació a la del Pla actualment vigent. Nogensmenys, el Projecte és innovador respecte determinats aspectes. S?afegeixen dues remissions a la disposició addicional vint-i-dosena del TRLAC ?que regula determinats sistemes de control de cabals? en l?article 38, apartats segon i tercer; s?introdueixen noves previsions relatives als aprofitaments d?aigua per a la generació d?energia mitjançant minicentrals hidroelèctriques en l?article 38.5 i 38.7. En l?apartat cinquè, s?incorporen dos paràgrafs, en el darrer del quals es preveu establir la limitació de l?ús següent: ?S?ha d?aturar el funcionament d?aquelles turbines a partir del punt de treball on el rendiment de l?energia generada pel cabal derivat per l?aprofitament sigui inferior al 50 %?. Relacionat amb això, en l?apartat vuitè del mateix article 38 es projecta introduir la següent regulació: ?És causa de revisió d?ofici de les concessions per a generació d?energia elèctrica el no assoliment d?una producció mínima del 50% respecte la producció òptima que es podria obtenir amb els cabals i el salt disponibles, en el promig d?un any i la incorporació d?aquelles condicions necessàries per tal de poder fomentar l?eficiència.? En la memòria de valoració de les al·legacions s?exposa que l?adició d?un nou apartat 8 a l?article 38 deriva de l?acceptació d?una al·legació formulada per diverses entitats ecologistes.

Aquest apartat vuitè s?ha de posar en relació amb l?article 36.2 projectat, que detalla els casos en què es considera que s?ha produït una modificació dels supòsits determinants d?una concessió, que motiva el que s?anomena una ?revisió d?ofici de les concessions?, de conformitat amb l?article 65.1.a) del TRLA i l?article 156.2 de l?RDPH. En efecte, l?article 65 del TRLA disposa que les concessions es poden revisar quan d?una manera comprovada s?hagin modificat els casos determinants de l?atorgament. L?article 156 de l?RDPH desplega en aquest punt el TRLA i regula els supòsits en què les concessions es poden revisar. En la lletra a) del primer apartat, disposa que es poden revisar quan s?hagin modificat els supòsits determinants del seu atorgament, i en l?article 156.2, s?especifica que ?Se considerará que se han modificado los supuestos a que hace referencia el epígrafe a) del apartado anterior cuando las circunstancias objetivas que sirvieron de base para el otorgamiento de la concesión hayan variado de modo que no sea posible alcanzar sustancialmente la finalidad de la concesión?.

L?expressió ?revisió d?ofici?, que ja s?empra en l?article 35.2 de les determinacions normatives del Pla de gestió vigent, aprovat mitjançant el Decret 1/2017, no és idònia, perquè el procediment aplicable a aquesta revisió de les concessions és el regulat en la normativa en matèria d?aigües, i no pas el general i l?aplicable a l?examen de la validesa dels actes administratius, denominat ?revisió d?ofici? i regulat a l?article 106 de l?LPAC. Es tracta de procediments diversos, i per causes i amb efectes ben diferents.

L?RDPH regula el procediment de tramitació d?aquestes revisions o modificacions de les característiques de la concessió, el qual es pot iniciar d?ofici o a sol·licitud d?un tercer interessat, i no requereix de la intervenció d?aquest òrgan consultiu. Per tant, s?efectua una doble recomanació de millora: en els articles 36.2 i 38.8 projectats, es pot substituir l?expressió ?revisió d?ofici? pel terme ?revisió?, que és exactament l?emprat per la legislació aplicable. I, d?altra banda, es recomana valorar si el contingut de l?article 38.8 (que està relacionat des d?una perspectiva formal amb l?article 36 i des d?una perspectiva material, amb l?article 38) es pot traslladar a una nova lletra c) de l?article 36.2, per tal que les determinacions normatives que apliquen l?article 156.2 de l?RDPH es localitzin en un mateix precepte.

D?altra banda, s?incorpora un nou article 39, que identifica els criteris per a l?extinció de concessions per a l?aprofitament d?aigües superficials; i es millora l?estructura de l?article 41, relatiu a les directrius per a la protecció de les masses subterrànies, perquè els criteris que conté s?identifiquen en forma d?enumeració. La memòria d?al·legacions reflecteix una modificació de l?article 41.2.c), arran de l?acceptació d?una al·legació d?un sindicat agrari quant a la implementació de millores tècniques en relació amb la gestió i estalvi d?aigua pel que fa als titulars d?aprofitaments ubicats en masses d?aigües subterrànies en mal estat, consistent a substituir la referència a tècniques de reg deficitari per tècniques de reg eficient. També es comenta una modificació de l?article 49.2, instada per una associació, relativa als materials adients per a separar els nivells permeables en les perforacions per a la realització d?aprofitaments geotèrmics d?aigües subterrànies, consistent a suprimir la referència a uns materials concrets.

En l?article 51 projectat, que es refereix al foment de la reutilització, s?incorpora una referència a la disposició addicional catorzena del TRLAC, que no s?incloïa en l?article 49 de les determinacions normatives del Pla anterior, i que resulta aclaridora i oportuna, atès que regula el règim de la reutilització d?aigües regenerades.

Tanca la secció primera d?aquest capítol l?article 53, del qual es millora el títol (abans 51), i es concreta més la regulació de l?apartat primer.

La secció segona s?integra per un únic article, el 54, que és una novetat en relació amb les determinacions normatives anteriors. Es preveu la possibilitat d?establir limitacions a un ús comú general del domini públic hidràulic, en el sentit de reconèixer a les administracions locals i a l?Administració ambiental la facultat de limitar aquest accés a les persones en determinades condicions, com és que això pugui posar en risc l?assoliment dels objectius ambientals que estableix el Pla. En l?informe jurídic es considera que aquest precepte no atribueix noves facultats a les esmentades administracions, sinó que afegeix una causa justificativa per a les limitacions que poden establir en l?exercici de les seves competències.

Establir limitacions i suspensions temporals de determinats usos està previst expressament en l?article 24.3.d) del TRLAC com una de les diverses mesures d?utilització dels recursos hídrics i d?altres béns de domini públic hidràulic que cal aplicar en els diferents escenaris de sequera o, preventivament, amb caràcter previ a la declaració d?entrada en sequera, i que poden preveure els plans de sequera. Res no impedeix que aquestes mesures s?incloguin també en el pla de gestió del districte de conca, que ha de contenir, d?acord amb l?article 20 del TRLAC, les accions i mesures necessàries per a assolir els objectius establerts en l?article 19 del TRLAC, entre els quals s?inclouen els objectius de manteniment dels cabals ecològics. D?altra banda, l?article 55.2 del TRLA habilita l?organisme de conca a condicionar o limitar, amb caràcter temporal, l?ús del domini públic hidràulic per a garantir-ne l?explotació racional.

En la secció tercera, els articles 55 a 60 mantenen la regulació relativa als criteris que ha d?emprar l?Administració hidràulica per a atorgar, modificar o revisar els títols per a l?ocupació i utilització d?altres béns del domini públic hidràulic. L?informe jurídic també assenyala que aquests criteris persegueixen compatibilitzar les actuacions que es poden dur a terme en la zona de servitud i policia amb el règim de corrents, la preservació de la connectivitat fluvial i prevenir l?entrada d?espècies invasores, i que, per tant, tots aquests criteris s?adrecen a procurar l?assoliment del bon estat. Se simplifica l?article 59.1 (article 56.1 anterior) i es modifica lleugerament i s?actualitzen les referències als annexos de l?article 60 (anterior 57).

j) Capítol X (articles 61 a 69)

El capítol X, sobre la protecció de l?estat qualitatiu de les masses d?aigua, està integrat pels articles 61 a 69, que contenen els criteris d?ordenació dels abocaments al domini públic hidràulic, així com els criteris de restauració d?aqüífers afectats per episodis de contaminació d?origen puntual i la gestió dels sistemes públics de sanejament. L?informe jurídic exposa que aquests criteris s?adrecen a assolir els objectius fixats en el capítol IV de les determinacions i, en particular, els criteris d?ordenació dels abocaments al sistema públic de sanejament persegueixen assegurar que no es pertorbi el funcionament correcte de l?EDAR, de manera que el seu efluent no generi un impacte negatiu sobre el medi.

L?article 66 és una novetat. La memòria general justifica la incorporació de la regulació dels criteris de restauració d?aqüífers afectats per episodis de contaminació d?origen puntual, en el marc d?allò previst en l?article 323.1 de l?RDPH, atès que és una problemàtica que s?està detectant particularment en entorns que tenen o han tingut un ús industrial. S?exposa que la tipologia de compostos que s?han detectat a les aigües subterrànies és molt diversa, així com les seves propietats fisicoquímiques, fet que condiciona el grau de mobilitat i permanència en el medi ?la majoria dels compostos s?inclouen en la relació I de substàncies contaminants de l?annex III del Reglament del domini públic hidràulic?. S?exposa també que moltes d?elles són substàncies preferents i/o substàncies perilloses; i aquesta determinació normativa estableix les mesures tècniques i econòmiques necessàries per a eliminar el focus de contaminació, determinar l?abast del plomall d?afecció, recuperar les aigües subterrànies afectades i dur a terme un control i seguiment de l?evolució de la qualitat de l?aigua a fi de retornar l?aqüífer a l?estat qualitatiu de les aigües subterrànies anterior a l?episodi de contaminació. L?informe jurídic esmenta que a l?article 66.4 i a l?annex 1.8 de les determinacions normatives s?estableix una regulació especial en el supòsit d?episodis de contaminació d?origen puntual com a conseqüència de l?activitat de les estacions de servei.

El capítol finalitza amb unes determinacions relatives a la gestió dels sistemes públics de sanejament. L?article 67 disposa que els nous desenvolupaments urbanístics han de preveure la connexió a un sistema públic de sanejament i que la persona promotora o propietària ha d?assumir el cost de la connexió i la part proporcional del cost de les despeses d?inversió de les infraestructures que li donaran servei, llevat que econòmicament o tècnicament sigui inviable. En aquest cas, s?han de preveure les infraestructures de sanejament i depuració pròpies. En la memòria general es justifica que aquesta disposició troba empara en la legislació urbanística i en matèria d?aigües vigent, i la seva finalitat és evitar que sorgeixin nous desenvolupaments urbanístics sense tenir resolta la depuració de les aigües residuals que generen. Es considera una manifestació del principi ?qui contamina paga?, reconegut àmpliament a la normativa ambiental.

En els articles 68 i 69 s?estableixen determinades mesures a adoptar en relació amb els sistemes públics de sanejament. No susciten cap problemàtica jurídica que escaigui destacar.

k) Capítol XI (articles 70 a 81)

El capítol XI es destina a regular la gestió de l?espai fluvial. Es manté el títol del capítols i de les dues seccions en què es divideix, però s?han variat alguns títols dels articles que el componen. Aplega les determinacions relatives al règim d?usos de l?espai fluvial i les necessàries per a fer front al risc d?inundacions.

Aquest capítol conté diverses modificacions si es compara amb el capítol XI de les determinacions normatives del Pla anterior. En l?informe jurídic es justifiquen aquestes diferències per la modificació de l?RDPH, mitjançant el Reial decret 638/2016, de 9 de desembre, que va introduir una regulació del règim d?usos del sòl en les zones de flux preferent (articles 9, 9 bis, 9 ter i 9 quater de l?RDPH) i inundable (article 14 i 14 bis de l?RDPH), i que, al seu torn, va produir l?obsolescència i la derogació consegüent de l?article 6 del Reglament de la Llei d?urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol, a través de la Llei 5/2017, de 28 de març, que establia un règim d?usos del sòl en l?espai fluvial.

En la secció primera es preveu que l?ACA realitza la delimitació tècnica de les zones inundables i de les lleres públiques i posa a disposició de les administracions urbanístiques la informació sobre avingudes i zones inundables per a diferents períodes de retorn i la zona de flux preferent dels principals cursos de les conques internes de Catalunya i la delimitació cartogràfica del domini públic hidràulic, de conformitat amb l?article 14 de l?RDPH i el Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d?avaluació i gestió de riscs d?inundació (article 70 de les determinacions normatives). També s?hi preveu que l?ACA estableix els criteris per a l?atorgament d?autoritzacions i legalització d?activitats en zona de flux preferent, d?acord amb els articles 9, 9 bis, 9 ter i 9 quater de l?RDPH (articles 71 i 72 de les determinacions normatives); fixa un seguit de criteris en relació amb la construcció d?infraestructures longitudinals i transversals a les lleres públiques (articles 73 i 74 de les determinacions normatives); estableix els criteris per a l?atorgament d?autoritzacions que comportin o bé la modificació del traçat d?una llera, el seu cobriment o el seu creuament subterrani (articles 75,76 i 77 de les determinacions normatives), i fixa uns criteris complementaris en relació amb les obres i activitats a la zona inundable (article 78) i en relació amb el drenatge (article 79).

La secció segona conté les determinacions relatives a les actuacions de defensa davant el risc d?inundacions. Es preveu el criteri general per a les actuacions de correcció hidrològica o de protecció frontal al risc d?avingudes (article 80) i els criteris específics de les actuacions de manteniment i conservació de les lleres, que se sotmeten al règim de declaració responsable si es realitzen fora d?espais protegits i no estan sotmeses al règim d?autorització, d?acord amb l?article 53 de l?RDPH (article 81). L?informe jurídic assenyala que el capítol XI contribueix a la consecució dels objectius ambientals, pel que fa a la seva vessant hidromorfològica. Aquest capítol s?ajusta al que disposa l?article 13.q) de l?RDPHCat i a la normativa sobre avaluació i gestió del risc d?inundació, quant a les mesures normatives dels instruments de la gestió dels riscs d?inundació pel que fa a l?àmbit hidrològic.

En la memòria general, es deixa constància dels canvis incorporats, respecte de la versió inicial de les determinacions normatives, com a conseqüència de les observacions formulades per la Direcció General de Protecció Civil, quant a la intervenció de les autoritats de protecció civil en relació amb l?autorització i homologació d?activitats en zona de flux preferent i en zona inundable.

l) Capítol XII (articles 82 a 83)

El capítol XII es refereix al règim econòmic financer i està integrat, com l?anterior, per dos articles. En l?article 82 (abans 79) s?inclouen els criteris que ha de tenir presents el Consell d?Administració de l?ACA per a determinar la seva participació percentual en el finançament de les actuacions previstes. En l?article 83 (abans 80) es manté la declaració d?interès prioritari de la Generalitat d?obres o projectes o criteris per a qualificar un projecte o obra com a tal, amb una remissió a l?annex I del Programa de mesures, en consonància amb l?article 21.2 del TRLAC i l?article 13.r) de l?RPHCat, tot i que aquest contingut no forma part del règim econòmic financer.

Annexos i contingut del Pla

La part final de l?Annex 1 conté, com s?ha indicat a l?inici del Dictamen, vuit annexos, assignats, respectivament, als terminis per al compliment dels objectius ambientals (annex 1.1), les reserves hidrològiques (annex 1.2), els requeriments hídrics de les zones humides (annex 1.3), els cabals de manteniment (annex 1.4), les regles d?explotació coordinada (annex 1.5), les masses d?aigua subterrània a les quals és d?aplicació el règim de protecció previst en l?article 42.5 (annex 1.6), els perímetres de protecció d?àrees de recàrrega d?aqüífers (annex 1.7) i els valors genèrics de restauració i nivells específics de restauració per a estacions de servei (annex 1.8).

L?annex 2 inclou un índex amb el contingut del Pla de gestió, i indica que aquest està conformat per disset apartats, el darrer dels quals conté tretze annexos.

No s?efectua cap observació sobre els annexos del Projecte de decret, ni sobre el contingut del Pla, atès el caràcter eminentment tècnic d?aquests documents.

CONCLUSIÓ

Un cop valorades les observacions efectuades en aquest Dictamen, la consellera d?Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pot sotmetre a l?aprovació del Govern el Projecte de decret pel qual s?aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022-2027, i es deroguen el Decret 328/1988, d?11 d?octubre, pel qual s?estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya, i el Decret 329/1988, d?11 d?octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques.