Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 139/1995 del 12 de julio del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la funcionaria de un instituto de formación profesional, la Sra. A, a consecuencia de los desperfectos causados en su motocicleta

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 2 de setembre de 1994, la Sra. A, auxiliar administrativa d'un institut de formació professional, va patir diversos desperfectes a la seva motocicleta quan estava estacionada a l'entrada de l'institut.

2. El 10 d'octubre de 1994, la Sra. A va adreçar un escrit a la Delegació Territorial d'Ensenyament corresponent, en què reclamava l'abonament dels desperfectes produïts, l'import dels quals quantificava en 9.142 pessetes (IVA inclòs) segons acredità amb les corresponents factures. Aportava també un informe i fotografies dels desperfectes ocasionats al seu vehicle. Segons es desprèn d'aquest informe l'entapissat del seient de la motocicleta presentava talls i sobre el mateix s'havien escrit paraules obscenes; el cavallet de la motocicleta també presentava deformacions.

3. El 18 de novembre de 1994, la Delegació Territorial d'Ensenyament va trametre al Departament d'Ensenyament la documentació relativa a la reclamació formulada.

A l'expedient que ens ha estat tramès consta també l'informe del delegat territorial, de 16 de novembre de 1994, i l'informe del director de l'institut ?sense data? en el qual es precisa que l'incident va tenir lloc dintre del recinte escolar.

4. El 3 de maig de 1995, el Servei de Recursos i Informes Jurídics del Departament va proposar desestimar la reclamació i, l'11 de maig de 1995, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'art. 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració consagrat a l'art. 106.2 de la Constitució ?en els termes que estableix la legislació vigent?. Aquests termes es troben establerts en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, art. 139 i en el seu reglament aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

D'acord amb la normativa esmentada, la doctrina i la jurisprudència estableixen que, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat s'han de donar els requisits següents: l'existència d'un dany, real i efectiu, avaluable econòmica-ment i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones; produït com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe i que no s'hagi produït força major.

II. Des d'un punt de vista formal hem d'assenyalar que la reclamació d'indemnització objecte d'aquest Dictamen s'ha interposat dins el termini establert, atès que d'ençà que es produí l'incident i fins que s'ha formulat la reclamació no ha transcorregut un any.

Pel que fa a la legitimació activa de la reclamant hem de dir que no ha quedat degudament acreditada la titularitat de la motocicleta.

En relació amb l'òrgan amb competència orgànica i funcional per conèixer i resoldre la reclamació, es vol fer palès que, si bé correspon al conseller d'Ensenyament, la reclamant s'ha adreçat a la Delegació Territorial del Departament. Malgrat tot, aquest fet no suposa cap impediment ja que l'Administració activa ha reparat d'ofici aquest defecte, trametent les actuacions a l'òrgan competent.

III. Entrant pròpiament en el fons de l'assumpte resulta clar que la motocicleta de la Sra. A va patir uns desperfectes quan estava estacionada a l'entrada de l'institut de formació professional. Aquests desperfectes s'acrediten en l'informe que acompanya l'escrit de reclamació i han estat valorats, segons es desprèn de les factures de reparació, en 9.142 pessetes. La reclamant també aporta fotografies de l'incident però el deficient revelat de les mateixes no permet apreciar amb claredat els desperfectes ocasionats.

Fetes aquestes consideracions, correspon ara examinar si els danys al·legats per la reclamant han estat conseqüència del funcionament del servei públic educatiu i si, per tant, el Departament d'Ensenyament s'ha de fer càrrec de les despeses que es reclamen.

A l'expressió ?serveis públics?, però, no sempre se li pot atribuir el sentit més ampli, que seria el d'identificar-la amb tota activitat, gestió o tasca pròpia de la funció administrativa i així considerar que la titularitat del servei és suficient per justificar la imputació dels danys a l'Administració, sinó que s'ha de matisar i adaptar a cada cas concret que s'estudia. Per aquest motiu, la Comissió ha manifestat reiteradament el criteri que els danys han de ser conseqüència directa del funcionament del servei públic, és a dir, ha d'existir una relació causal exclusiva i immediata entre l'actuació de l'ens públic i el dany produït, la qual cosa com veurem no succeeix en aquest supòsit.

 

IV. Estudiant el cas concret sotmès a dictamen, entenem que l'Administració d'Ensenyament no es pot fer responsable de la vigilància específica i concreta dels vehicles estacionats dins del recinte escolar i ni tan sols els del personal que hi treballa, ja que aquesta funció ultrapassa les obligacions i competències que té atribuïdes i, a més, requeriria una persona exclusivament dedicada a això. Manca doncs, en principi, el títol d'imputació per fer recaure en l'Administració d'Ensenyament l'activitat causant dels danys.

A més, tampoc no ha quedat degudament acreditada la relació de causalitat entre el funcionament dels serveis públics i els danys causats a la motocicleta de la Sra. A. Tot i que la reclamant sospita que els danys han estat causats per alumnes de l'institut, aquesta sospita no apareix confirmada en l'expedient perquè no hi consta cap prova que els identifiqui.

En l'informe sobre els desperfectes, que acompanya a l'escrit de reclamació, cita com a testimonis el subaltern, Sr. B, i l'auxiliar, Sr. C, però aquests es limiten a ratificar els fets descrits en l'informe i en cap moment manifesten que hagin estat alumnes dels centre o que hagin vist els causants de l'incident. El director de l'institut tampoc no es manifesta en aquest sentit i es limita a informar sobre els fets, precisant que aquests s'han produït en el terreny que pertany al centre. Tot això posa de manifest que hi ha una manca important de prova pel que fa a l'autoria dels danys, ja que les sospites de la Sra. A que van ser alumnes del centre no deixen de ser meres suposicions, perquè no hi va haver testimonis presencials dels fets i, per tant, res no desvirtua el fet que els causants dels danys hagin estat terceres persones alienes i estranyes a l'institut.

Hem de concloure, doncs, que no es pot imputar la responsabilitat de danys a l'Administració d'Ensenyament perquè no ha resultat acreditat l'imprescindible nexe causal i, així, no cal entrar a examinar la quantia que es reclama.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per l'auxiliar administrativa d'un institut de formació professional, Sra. A, a conseqüència dels desperfectes causats en la seva motocicleta.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga