Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 125/1996 del 25 de abril del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A, por los daños causados en su vehículo a consecuencia de un accidente de tráfico en una carretera

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 6 de juny de 1995 va tenir entrada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques un escrit de la Sra. A, en el qual exposava que el dia 13 de maig de 1995, a les 23 h, quan el Sr. B conduïa el seu vehicle, amb autorització seva, per una carretera comarcal, va patir un accident de circulació en col·lidir amb la rotonda giratòria ubicada abans de l'entrada al municipi, que es trobava en obres i, segons la reclamant, sense il·luminació ni senyalització suficients.

Acompanyava la reclamació el permís de circulació del vehicle, dues factures de la reparació per un import total de 492.896 pessetes i còpia del part de l'accident emès per la Policia Local del municipi.

2. El 13 de juliol de 1995, el Servei Territorial de Carreteres informà que la direcció de l'obra estava a càrrec del director de Projectes Sr. C.

A petició de l'instructor de l'expedient, el Sr. C., contestà informant sobre la senyalització existent en la data de l'accident i acompanyà croquis de la col·locació.

3. El 15 de setembre de 1995 la reclamant demanà certificat d'acte presumpte, petició que va ser informada d'improcedent pel cap del Servei Territorial i es comunicà a la reclamant.

4. En resposta a la sol·licitud de l'òrgan instructor la Policia Local, el 12 d'octubre de 1995 informà sobre els sinistres ocorreguts durant l'any 1995 en aquell indret.

5. El 31 d'octubre de 1995 es concedí a la reclamant un termini de 15 dies per poder examinar l'expedient i presentar al·legacions. Aquesta, el 9 de gener de 1996 presentà un escrit en el qual manifestà que no s'havien practicat les proves demanades.

6. Per ofici de 12 de desembre de 1995, es comunicà a la reclamant l'obertura d'un nou termini perquè pogués examinar l'expedient complet.

Dins d'aquest, el fill de la reclamant demanà vista de l'expedient i fotocòpia dels documents existents.

El 9 de gener de 1996 tornà a entrar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques nou escrit d'al·legacions de la reclamant en el qual es ratificava en les seves pretensions.

7. El 23 de gener de 1996 el cap del Servei d'Equipament i Dades Bàsiques informà que els desperfectes soferts pel vehicle de la reclamant es podien correspondre amb el tipus d'accident i que els preus de les factures eren els actualment vigents.

8. El director general de Carreteres, el 14 de febrer de 1996, va proposar desestimar la reclamació formulada per considerar trencada la relació de causalitat per la manca de diligència del conductor del vehicle.

9. El 20 de febrer de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Política Territorial i Obres Públiques sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La reclamació presentada per la Sra. A es formula amb la intenció d'obtenir la indemnització dels danys causats al seu vehicle a causa d'un accident de circulació en col·lidir amb una rotonda giratòria ubicada en una cruïlla de carreteres.

Aquest expedient, per tant, planteja un possible supòsit de responsabilitat patrimonial de l'Administració pública que té la cura del manteniment de les carreteres i es remet a la Comissió Jurídica Assessora en observança del que disposa l'article 3.2.a) del text refós de les seves lleis reguladores.

La normativa d'aplicació a aquest supòsit parteix de l'article 87 de la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que remet a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i del reglament en matèria de responsabilitat patrimonial aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, que recullen els requisits que s'han de donar perquè pugui reeixir la petició d'indemnització i que, a més dels formals ?com són el termini per reclamar? i els de procediment, inclouen els de l'exigència d'un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o grup de persones, que sigui conseqüència dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pugui influir en el nexe i que no s'hagi produït força major.

II. És obligat iniciar l'estudi de l'expedient tot analitzant les qüestions formals i procedimentals.

Cap observació a fer quant a les legitimacions activa i passiva en ser correctes i resultar acreditades ambdues. Tampoc no es pot qüestionar la procedència d'admetre la reclamació, en haver estat presentada aquesta dins del termini establert legalment.

S'ha de dir també que l'expedient ha estat tramitat correctament ja que l'escrit de reclamació s'ajusta al que disposa l'article 6 del Reial decret 429/1993, l'òrgan instructor ha demanat els informes necessaris per resoldre, s'han practicat les proves proposades per la interessada, s'ha donat audiència a aquesta i finalment la proposta de dictamen s'ha sotmès a dictamen d'aquesta Comissió Jurídica Assessora.

Cal tenir en compte que moltes vegades els danys no es produeixen per una activitat directament atribuïble a l'organització administrativa sinó a organitzacions privades no integrades en l'Administració amb les quals aquesta contracta atribuint-les l'execució d'una obra pública.

L'article 13 del Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat, de 26 de març de 1993, recull l'article 134 del Reglament de contractes, de 25 de novembre de 1975, i disposa que se seguiran els procediments previstos per determinar la responsabilitat de les administracions públiques pels danys i perjudicis causats a tercers durant l'execució dels contractes quan siguin conseqüència d'una ordre directa i immediata de l'Administració o dels vicis del projecte elaborat per ella mateixa. D'acord amb la legislació de contractes de les administracions públiques, sense perjudici de les especialitats que, en el seu cas, estableixi aquesta legislació.

En aquesta norma es disposa que es donarà audiència al contractista notificant-li les actuacions que es realitzin en el procediment. De l'expedient no es desprèn quina ha estat l'empresa contractista de les obres del projecte del lloc de l'accident, ni si és una empresa integrada en la Generalitat. No s'ha fet esment d'això en cap moment. Malgrat tot, s'adverteix l'Administració perquè ho tingui en compte, cas que la responsabilitat recaigués sobre l'empresa contractista.

III. És un fet cert, i no ha estat controvertit en l'expedient, l'existència d'un dany real i efectiu: greus desperfectes en el vehicle de la Sra. A.

Tampoc no ha estat controvertida la forma en què es produïren aquests danys ja que la versió donada per la reclamant ha estat ratificada per la Policia Local en el seu informe, en manifestar que per motius desconeguts el vehicle que anava circulant per una carretera, s'incorporà damunt la intersecció giratòria.

El que sí resulta controvertit a l'expedient són les causes per les quals el vehicle topà amb la rotonda.

Segons la reclamant, l'esmentada rotonda es trobava encara en obres, sense il·luminació suficient i existia com a únic avís una tanca de balises i un senyal lluminós. Afirmava que metres abans de la rotonda no hi havia cap altre senyal que advertís de la seva presència.

Per la seva banda, l'informe de la policia local de l'Ajuntament en el croquis de l'accident fa constar els senyals que hi havia i especifica la de perill, dues senyals lluminoses i una tanca metàl·lica amb balises.

El director del projecte, a instància de l'instructor de l'expedient, exposa que ?el projecte de Desdoblament de la travessera [...] no preveu la il·luminació de l'esmentada rotonda? però afirma que ?la senyalització existent en el moment de produir-se l'accident i que es preveu al projecte és la següent:

? A una distància de 115 m, cartell informatiu d'existència de rotonda;

? A una distància de 80 m, senyal vertical de 'pas de vianants';

? A l'accés a la rotonda, senyal vertical de 'cediu el pas' així com senyalització horitzontal de 'pas de vianants'.

Per altra banda, es va reforçar la senyalització amb la tanca d'abalisament i senyal lluminosa que es preveu en l'escrit de la Sra. A.

La reclamant basa la causa de l'accident en la insuficiència de la il·luminació ?ja que d'haver-se pogut comprovar degudament l'existència d'una tanca indicadora d'obres i de la mateixa rotonda en si aquesta col·lisió es podria haver evitat o, si més no, les conseqüències de la mateixa haguessin estat molt menys greus?.

Per afirmar això es recolza en l'informe de la policia local que manifesta que ?la senyalització de la rotonda quan arribes a aquesta creiem que és insuficient ? i també es basa en un escrit del sots-inspector de policia d'aquesta localitat el qual en període de prova respongué a la pregunta que se li formulà respecte de si s'havien produït altres sinistres en aquest lloc, durant l'any 1995. En aquest escrit relaciona els 7 accidents ocorreguts dins l'esmentat any per causes similars i atès les hores en què tingueren lloc, de nit o de matinada, considera que la causa ?podria ser la manca d'il·luminació en una rodona de nova construcció?.

Ara bé, el que no esmenta la reclamant ni contradiu en l'escrit d'al·legacions, és el fet que l'informe de la policia local afirma que ?si hagués circulat a la velocitat indicada per senyals anteriors no hagués pujat (el vehicle) a la rotonda?.

En vista de tot això, és evident que abans d'arribar a la rotonda hi havia senyals que advertien l'existència d'aquesta i que això implicava per part del conductor del vehicle la necessitat de minorar la marxa i d'adequar-la a les característiques de la zona. Si el conductor hagués fet això, un cop arribat a la rotonda hagués observat la tanca d'abalisament amb el panell direccional que hi havia i els senyals lluminosos intermitents i no s'hagués introduït dins d'aquesta arrasant tot el que es trobà al seu recorregut, com així es desprèn de l'informe de la policia en el qual consten com a danys de la via pública: dos arbres, dues llanternes de senyalització d'intermitència, un senyal de sentit obligatori i una tanca metàl·lica.

Aquesta actuació imprudent del conductor té la suficient entitat per desestimar la reclamació d'indemnització en considerar que la col·lisió del vehicle va tenir com a causa eficient, directa i immediata la mateixa activitat d'aquest, ja que encara que es pogués afirmar que la il·luminació era insuficient l'advertència i senyalització de les obres havia de ser suficient perquè el conductor minorés la marxa del vehicle. La inobservança de la norma de circulació i la manca de la mínima prudència exigible a qualsevol persona en aquestes circumstàncies foren les causes determinants dels danys i, per tant, trencaren el nexe causal entre el funcionament del servei públic i el dany sofert per la reclamant, tot eximint l'Administració del deure d'indemnitzar.

Si bé es podria argumentar, com ho ha fet aquesta Comissió altres vegades, que l'Administració és sempre responsable dels danys que ocasioni a causa de la creació del risc, en aquest cas per insuficient senyalització, aquest risc, però, hauria de ser tan intens que fos impossible per al particular evitar l'accident. No sembla que això fos aplicable a aquest supòsit concret, ja que el perill d'accident hagués desaparegut, com s'ha dit, amb una simple reducció de la velocitat, fet aquest que no es portà a terme donada la importància dels danys del vehicle i les destrosses causades.

La desestimació de la responsabilitat ens eximeix d'entrar a examinar la procedència dels conceptes reclamats.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels danys causats al seu vehicle a conseqüència d'un accident de circulació en una carretera.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga