Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 107/1996 del 25 de abril del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, en nombre y representación del Sr. B, por una supuesta mala praxis médica que dio lugar a la amputación de la pierna derecha

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El mes de juny de 1994, el Sr. B s'adreçà a l'Hospital de Bellvitge, afectat de dolor a l'extremitat inferior dreta.

Es tractava d'un pacient d'aquesta institució, amb afectacions vasculoarterials molt importants des de feia anys. Concretament, el 1981 fou intervingut d'un aneurisma bI. ilíac i d'oclusió arterial renal esquerre, que requerí bypass aortobifemoral i aortorenal i l'any 83 precisà una plàstia degut a una fístula aortoentèrica i una nefrectomia.

2. En l'exploració a què se'l va sotmetre es constatà que el peu dret presentava un motejat eritrocianòtic i el quadre es va descriure com a compatible amb ruptura fibril·lar dels bessons drets. Es receptà al pacient tractament farmacològic i se'l cità a control en un mes, amb realització de proves funcionals, ja que el diagnòstic de ruptura fibril·lar era dubtós.

3. El 4 de juliol el pacient acudí al control. Se li instaurà tractament medicamentós i se'l cità pel febrer de 1995 amb proves funcionals.

A principis de setembre, però, el pacient s'adreçà al servei d'urgències degut a la persistència del dolor.

L'orientació diagnòstica que s'establí fou d'isquèmia crònica de grau II-III al membre inferior dret i se li indicà la prossecució del tractament que venia seguint.

El 19 de setembre acudí de nou a l'hospital, fixant-se nova visita en tres mesos, amb proves funcionals però el dia 30 del mateix mes tornà a ser visitat per causa del dolor, restant pendent de proves analítiques, per tal de decidir la terapèutica a seguir.

4. En la visita efectuada el 29 de novembre el pacient referí dolor al mal·lèol dret i regió pretibial tant en deambulació com en repòs.

A l'exploració es constatà que presentava eritrosi als dits i se li perllongà el tractament que ja seguia, tot indicant-se-li que si no millorava, acudís a urgències.

5. El 10 de desembre el Sr. B, s'adreçà a aquest servei afectat del mateix dolor, en repòs, a la cama i cianosi al peu dret d'una setmana d'evolució. S'ingressà el pacient i se li efectuà una aortoarteriografia que posà en evidència, com a lesions vasculars, una oclusió de la femoral superficial i a la poplítia primera de la cama dreta, que es diagnosticà d'isquèmia subaguda crònica de grau tercer i que tenia, com a factors de risc, l'extabaquisme, la hipertensió arterial, dislipèmia i coronariopatia.

6. Per la situació clínica de fracàs renal, atesa la irreversibilitat de la isquèmia muscular del soli i essent inviable la revascularització, el dia 13 del mateix mes se li efectuà una amputació supracondília.

Així mateix, atesa la peculiaritat de la isquèmia ?molt greu i localitzada? i per tal de datar-ne l'evolució i cercar-ne una altra etiologia, es va remetre un fragment del soli al servei d'anatomia patològica. El diagnòstic que s'establí amb la biòpsia fou de compatibilitat amb necrosi isquèmica de més de 24 hores d'evolució i sense reacció inflamatòria valorable.

7. El 18 de gener de 1995 el representant del Sr. B, va formular una reclamació d'indemnització, davant l'ICS per l'assistència sanitària que se li dispensà i fonamentada en el fet que aquesta es prestà amb una turpitud i negligència inexcusable.

8. El 18 de febrer de 1995 es va emetre la corresponent diligència d'ordenació de l'expedient, en la qual es requerí el reclamant per tal que aportés l'avaluació econòmica del dany produït, i que s'establí en 25.485.000 pessetes mitjançant escrit de 23 del mateix mes.

Així mateix, el 16 de maig de 1995, s'atorgà al reclamant tràmit de vista i audiència en l'expedient. Durant aquest termini va formular al·legacions i aportà un conjunt de documentació per acreditar alguns extrems de la seva pretensió i, el 20 de juny de 1995, el conseller de Sanitat va resoldre ampliar en sis mesos el termini per resoldre l'expedient.

9. A l'expedient que ens ha estat tramès consta la història clínica del Sr. B, i l'informe mèdic valoratiu, que va emetre el CRAM el 7 d'abril de 1995 en relació amb l'assistència mèdica dispensada a aquest senyor.

10. Finalment, el 31 de gener de 1996, la lletrada instructora de l'expedient va proposar desestimar la reclamació formulada i el conseller de Sanitat va sol·licitar a aquesta Comissió Jurídica Assessora el dictamen corresponent mitjançant escrit que va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora el 14 de febrer de 1996.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La normativa d'aplicació en aquest supòsit de reclamació d'indemnització a conseqüència de l'assistència sanitària prestada és la que parteix de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, i es conté als articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i al Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprovà el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

II. D'acord amb aquesta fonamentació legal i amb la doctrina jurisprudencial, segons la qual en matèria sanitària es produeix la singularitat que la responsabilitat no és en funció del resultat sinó de la utilització dels mitjans adequats segons l'estat de la ciència en aquell moment i lloc en consideració al cas concret i a la complexitat de la patologia del pacient, és patent que l'estimació de la indemnització pretesa pel Sr. B, de rescabalament per part de l'Administració, en al·legar una defectuosa assistència medicoquirúrgica prestada a l'hospital Príncipes de España que va portar a l'amputació supracondília de la cama dreta el 13 de desembre de 1994, requeria acreditar que el tractament donat al malalt al Centre Hospitalari no havia estat l'adequat a la gravetat de la dolència i que l'amputació de l'extremitat es podia haver evitat amb una medicació apropiada al cas. Hipòtesis ambdues que es descarten per les dades següents: 1r) El Sr. B, consumidor de tabac en dosis altes (?fumador de 20 cigarrillos al día desde los 8-9 años? ?segons figura a la història clínica), ja va ser diagnosticat el 3 de juny de 1981 d'?aneurisma aórtica abdominal pararrenal, aneurisma de arterias ilíacas primitivas, femorales superficiales polianeurismáticas, obstrucción del tronco tibial anterior m.i.d., y obstrucción de arteria renal izquierda?, a més d'hipertensió, la qual cosa va determinar una intervenció quirúrgica consistent en ?resección de aneurisma, injerto aorto-bifemoral y bypass aorto renal izqdo?. 2n) El març de 1983 ?fue intervenido por fístula aortoentérica, practicándole plastia en la anastomosis aórtica, sutura intestinal e interposición de epiplón?, i dos mesos més tard se li practicà ?una nefrectomía izquierda?. 3r) Els antecedents que consten al voluminós historial hospitalari del pacient acrediten que, des de l'any 1981 fins al mes de desembre de 1994, el Sr. B, va rebre atenció sanitària diligent, amb tots els mitjans idonis per a l'exploració, diagnòstic i tractament, amb freqüents visites a l'Hospital, on se li va prestar la màxima atenció, sense ometre cap element tècnic. 4t) A la notificació que amb data 13 de desembre de 1994, fa l'equip cirurgià al fill del malalt demanant-li el consentiment per a la nova intervenció, se li comunica que ?las posibilidades de recuperar las lesiones musculares debidas a la isquemia del miembro inferior derecho son casi inexistentes, pues el intento de llevar sangre a los músculos pondría en grave riesgo la vida del enfermo, debido a que existe grave afectación orgánica por el proceso de rabdomiolisis ya en curso y que ha provocado una insuficiencia renal, a la que se suma la existencia de un solo riñón funcionante?. 5è) L'informe prestat per la Inspecció Mèdica amb data 7 d'abril de 1995 acredita que l'aortoarteriografia practicada va evidenciar que el pacient presentava ?oclusión de la arteria femoral superficial y oclusión de la arteria poplítea de la extremidad inferior derecha?, i encara que prèviament a l'amputació es va intentar la revascularització, ?no pudo ser viable, ya que había una isquemia muscular extensa, con signos de irreversibilidad que contraindicaban esa posibilidad?. 6è) El mateix informe destaca que es tractava d'una arterioesclerosi del grau III o IV, sense més tractament que el quirúrgic, ja que una malaltia d'aquesta importància comporta ?evidente gravedad clínica con elevado riesgo de perder la extremidad?.

III. De la història clínica del pacient, malgrat l'enorme matís tècnic subjacent en aquest cas, es desprèn que la decisió d'intervenir fou adequada i necessària a la situació clínica que presentava i que impossibilitava realitzar una cirurgia conservadora i, per tant, l'amputació de la cama dreta estava plenament justificada.

En afirmar que l'assistència mèdica fou correcta no es pot atribuir una responsabilitat patrimonial a l'Administració sanitària i, en aquest sentit, s'ha de desestimar la pretensió indemnitzatòria.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, en nom i representació del Sr. B, per l'amputació de la cama dreta.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga