Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 106/1996 del 25 de abril del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por los Sres. A y B, por los daños sufridos por su hijo durante el parto

Contestacion

ANTECEDENTS

1. A les 12 setmanes de gestació, la Sra. A s'adreçà a consultes externes d'un hospital per tal d'efectuar el primer control evolutiu del seu embaràs; visita que des d'aquest moment i fins al part es repetí amb una periodicitat gairebé mensual.

Durant el curs gestacional se li efectuaren, a més d'altres controls rutinaris, quatre ecografies fetals i diverses analítiques de sang. Concretament, per causa d'una d'elles se li detectà una diabetis de tipus A, P. White, que d'ençà que li fou determinada es controlà mitjançant dieta normocalòrica antidiabètica i a través d'analítiques amb determinacions serològiques relatives a la glucèmia i l'orina, sense que en cap de les visites efectuades es posés de manifest una clínica d'hipoglucèmics.

2. L'evolució del part no tingué incidències: la prova de l'esforç donà uns resultats dins els límits de la normalitat, els controls de placenta no mostraren anomalies i la quantitat de líquid amniòtic era també normal.

Així mateix, per causa de la diabetis de la pacient i d'ençà que aquesta fou coneguda, es practicà una monitorització fetal en cada una de les consultes evolutives amb les quals s'apreciaren uns moviments i reactivitat fetals bons i una reserva respiratòria normal. Igualment la corba de glucèmies que mostrà la pacient fou normal.

3. A les 38-39 setmanes de gestació s'efectuà una valoració clínica de la pelvis, la qual fou considerada capaç al fetus si bé s'indicà que aquest era macrosòmic i gran.

4. El part va tenir lloc el 29 de maig de 1994. Fou espontani i distòcic.

L'exploració del nadó, que pesà 4.600 kg en néixer, evidencià que patia una parèsia braquial dreta proximal i per la qual s'inicià un programa de rehabilitació.

En un informe clínic de data 27 de setembre de 1994 es fa palès que aquesta patologia evolucionà favorablement i que igualment el pronòstic era favorable, si bé s'indica que les eventuals seqüeles no eren determinables en aquell moment.

5. L'1 de febrer de 1995 els pares del nen van formular una reclamació administrativa prèvia a la via jurisdiccional civil, en sol·licitud d'una futura indemnització de les seqüeles que pugui patir el seu fill, així com el reembossament de les despeses derivades de l'assistència sanitària que el nen rebia en una institució privada, per causa d'aquella patologia.

Fonamentaven la pretensió en el fet que la lesió que patia el seu fill fou conseqüència tant d'una manca de profilaxi durant el període de vigilància prenatal com d'una manca de perícia del ginecòleg durant el part.

6. El 27 de juliol de 1995 es notificà als reclamants la resolució del conseller per la qual s'ampliava el termini per resoldre l'expedient.

El 24 d'agost de 1995, els reclamants van comparèixer en aquell expedient sol·licitant còpies d'alguns documents i el 15 de desembre van adreçar un escrit al Servei Català de la Salut sol·licitant que s'agilités la seva resolució.

Finalment, el 8 de gener de 1996 se'ls atorgà tràmit de vista i audiència durant el qual van comparèixer i formularen al·legacions.

7. A l'expedient administratiu que ens ha estat tramès consta l'informe valoratiu de l'assistència mèdica dispensada, emès pel CRAM l'1 de desembre de 1995, la proposta de desestimació de la reclamació formulada el 25 de gener de 1996 per la Divisió d'Assumptes Contenciosos i Informes, i la sol·licitud de dictamen, del conseller de Sanitat i Seguretat Social, que va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora el 7 de febrer de 1996.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'assumpte sotmès a dictamen d'aquesta Comissió es refereix la reclamació d'indemnització per danys i perjudicis formulada pels Srs. A i B pels danys soferts pel seu fill durant el part a l'hospital.

Els reclamants afirmen que el seu fill patí una parèsia braquial arrel d'un part amb distòcia d'espatlles que atribueixen a falta de vigilància prenatal i falta de perícia del facultatiu que intervingué en el naixement.

La normativa que cal aplicar en supòsits com aquest de reclamacions en matèria sanitària és la mateixa que per als altres casos de responsabilitat patrimonial de l'Administració i així, partint de l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, per remissió de l'article 3.2.c) del Decret legislatiu 1/1991 que refon les lleis de la Comissió, s'ha d'aplicar als articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprovà el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

II. La doctrina jurisprudencial sobre les actuacions professionals mèdiques sosté que l'obligació del personal sanitari en general i la dels facultatius en particular és la de procurar tots els mitjans per aconseguir el restabliment del pacient però no la d'obtenir la curació com a resultat degut. D'acord amb això, sempre serà indispensable que s'acrediti que s'ha procedit amb tota l'atenció i diligència imposada per la preparació tècnica i experiència professional (responsabilitat de mitjans) segons ho exigeixen les normes de la lex artis ad hoc i, per tant, que s'acrediti que el dany sofert ha obeït a una altra causa (un factor purament aleatori, l'estat orgànic del pacient, una reacció incontrolable del malalt, etc.). La qual cosa permetrà arribar a deduccions presumptives de responsabilitat davant la realitat evident d'una situació patològica quan es demostri que el personal sanitari no va extremar-ne la cura segons demanaven les circumstàncies del cas concret.

III. En el present cas, es pot afirmar que en un principi no hi ha elements per afirmar, com diuen els pares del nen, que hagués una falta de vigilància prenatal.

És cert que la Sra. A fou detectada de diabètica durant l'embaràs, però per això fou degudament controlada en tot moment davant la previsió que tingués un nen macrosòmic.

Consta a la història clínica que durant la gestació se li efectuaren 14 visites amb les ecografies i anàlisi corresponents. Des que se li detectà la diabetis gestacional se li practicà monitorització fetal sistemàtica (TNS) amb resultat de bona reactivitat fetal A les 38. 39 setmanes se li efectuà una valoració clínica de la pelvis, considerant aquesta capaç per al part.

Aquesta valoració també s'efectuà el mateix dia de l'ingrés a la clínica fent constar ?Feto grande. Pelvis capaz?.

Davant d'aquests antecedents s'optà per un part per la via natural que fou cefàlic i espontani però, en el moment de l'expulsió, es presentà una distòcia d'espatlles que, segons l'informe del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'hospital, es resolgué immediatament amb les maniobres habituals.

La distòcia d'espatlles ?que és una complicació greu del part? és totalment imprevisible clínicament i el facultatiu no pot fer altra cosa que procedir a l'extracció del fetus el més ràpidament possible per salvar-li la vida, que és el que es va fer.

Sembla per tant, en vista de l'esmentat informe i de la història clínica de la pacient, que el part es resolgué ràpidament (l'expulsió durà 5 minuts) d'una manera controlada i que en tot moment l'actuació dels metges fou correcta sense que es pugui apreciar desencert en les maniobres d'extracció del fetus del claustre matern i si bé malauradament el desenllaç fou una parèsia braquial dreta en el nadó, en vista de l'expedient no es pot vincular aquest resultat a una mala praxi mèdica.

L'informe del Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics d'1 de desembre de 1995 diu ?[?] hem de reconèixer que la patologia que presentava [...] hauria de considerar-se deguda a un petit traumatisme durant el part o al trasllat del nen a pediatria?. Sobre la base d'això afirma l'existència d'una relació de causa a efecte.

Ara bé, examinada detalladament la història clínica que consta a l'expedient no s'evidencia cap incidència de les apuntades que es pogués relacionar amb la lesió del nen.

Tot part, com altres intervencions quirúrgiques, sempre comporta inherent un possible risc. Aquest risc que es pot incrementar per diverses causes implica que si es dóna certa simptomatologia en la gestant es prevegi la realització d'una cesària.

En aquest cas no es decidí aquesta ja que els controls determinaren que la pelvis era capaç. La pacient fou vigilada pels metges en tot moment i l'actuació dels facultatius fou correcta malgrat el resultat danyós que es produí; la qual cosa ens obliga a pronunciar-nos, d'acord amb el que s'ha manifestat abans, que els danys no es poden imputar a l'Administració sanitària.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pels Srs. A i B pels danys soferts pel seu fill durant el part.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga