Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 105/1996 del 18 de abril del 1996

Cuestión

Proyecto de Decreto por el que se regula la financiación de las vacunas y la medicación no sistemáticas ni obligatorias y la información sanitaria a los viajeros internacionales

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Qüestions de procediment

El procediment seguit per a l?elaboració del Projecte de decret s?ajusta formalment al que disposa el Capítol IV de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat de Catalunya. Nogensmenys l?estudi de l?expedient tramès a aquesta Comissió Jurídica Assessora permet fer esment a algunes qüestions concretes:

A) L?estudi econòmic indica simplement que ?L?aprovació d?aquest Projecte de decret no comporta cap augment de la despesa?. L?estudi econòmic previst a l?article 63.2 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre no s?exigeix exclusivament com a requisit de control pressupostari o per a l?estricte coneixement de les previsions del cost de l?aplicació de la norma projectada sinó també com a element objectiu de la seva valoració en termes de cost benefici és a dir en termes de la serva repercussió social. Malgrat això atesa la finalitat del Projecte de decret que es desprèn de la seva exposició de motius i de la memòria justificativa cal entendre suficient la memòria econòmica aportada amb la reserva que després es dirà.

B) El tràmit d?audiència pública s?ha complert amb la sol·licitud d?informes a la CONC la UGT de Catalunya la Coordinadora d?Usuaris de la Sanitat l?Associació de Defensa del Consumidor l?organització de consumidors i usuaris de Catalunya i la Unió de consumidors de Catalunya amb l?atorgament de deu dies per a fer al·legacions. Només una de les entitats consultades n?ha formulat indicant que ?no té esmenes a fer? i demanant més informació. Jurídicament el tràmit d?audiència pública s?ha complert si bé cal plantejar-se si les entitats consultades són efectivament les més o les úniques interessades als efectes de l?article 64 de la Llei 13/1989. Atès que el tràmit d?informació pública és previst específicament a l?article 64 de la Llei com un instrument de participació democràtica a l?elaboració de les normes de caràcter general seria aconsellable que la memòria que ha d?acompanyar els projectes de decret justifiqués mínimament l?elecció d?unes entitats (en el cas que ara interessa Sindicats i Organitzacions de Consumidors) i no d?unes altres (col·legis de professionals de Metges i d?ATS organitzacions empresarials del sector sanitari o entitats relacionades amb el turisme internacional per exemple).

II. Qüestions de competència

L?article 17 de l?Estatut d?autonomia de Catalunya estableix que ?Correspon a la Generalitat de Catalunya el desplegament legislatiu i l?execució de la legislació bàsica de l?Estat en matèria de sanitat interior?.

El Projecte de decret que se sotmet a dictamen d?aquesta Comissió Jurídica Assessora fa referència a una qüestió que afecta viatgers internacionals cosa que podria incidir en la matèria de sanitat exterior. Això no obstant la simple lectura superficial de la norma proposada permet entendre sense cap mena de dubte racional que fa referència a un tema de sanitat interior i no exterior atès que estableix simplement la no gratuïtat d?uns serveis no obligatoris prestats pel Servei Català de la Salut a usuaris que tot pretenent iniciar un viatge a l?estranger des de Catalunya els utilitzen voluntàriament a Catalunya.

D?altra banda el projecte de norma que se sotmet a dictamen es dictarà en desplegament del Reial decret 63/1995 i amb ple respecte al que disposa el Reial decret 1418/1986 de 13 de juny regulador aquest últim de les funcions del Ministeri de Sanitat i Consum de l?Estat en matèria de sanitat exterior.

De tot plegat es desprèn la competència de la Generalitat per a dictar la norma el projecte de la qual se sotmet a dictamen.

III. Qüestions de legalitat

A) El Projecte de decret que se sotmet a dictamen es dicta en desplegament de la Llei 15/1990 de 9 de juliol (modificada per la Llei 11/1995 de 9 de juliol) i les actuacions previstes són subsumibles en el marc de les finalitats i en el conjunt d?activitats establertes com a pròpies del Servei Català de la Salut als articles 6 i 8 de l?esmentada Llei. Per tant com a decret està proveït de l?habilitació legal necessària.

B) La qüestió que pot plantejar dubtes pel que fa al principi de legalitat és la que resulta de l?article dos del projecte que habilita el conseller per establir mitjançant ordre la quantia de la contraprestació econòmica exigible pels serveis d?informació vacunació i profilaxi previstos a l?article 1.

És evident que ens trobem davant de la predeterminació d?un ?preu públic? i no d?una ?taxa? atès que el servei que es remunera no és de sol·licitud ni recepció obligatòria i és susceptible d?ésser prestat o realitzat pel sector privat. Es donen per tant els requisits previstos a l?article 23.1.b de la Llei 33/1991 de 24 de desembre.

La creació de preus públics no està sempre reservada a la Llei (tal com resulta de la Sentència del Tribunal Constitucional 185/1995 de 14 de desembre) però l?article 24 de la Llei 33/1991 de 24 de desembre de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya exigeix que la seva creació i modificació es faci mitjançant decret a proposta conjunta del conseller d?Economia i Finances i del que correspongui per raó de la matèria.

Per tant aquesta Comissió Jurídica Assessora entén que l?habilitació al conseller de Sanitat i Seguretat Social per establir la quantia de les contraprestacions previstes en el Projecte de decret que se sotmet a dictamen no s?ajusta al que preveu l?article 24 de la Llei 33/1991. Seria per tant convenient i aconsellable que els preus públics s?establissin ja en el Decret. En aquest punt s?observa la transcendència del que s?indicava al fonament I.A) d?aquest dictamen: amb uns estudis econòmics sobre la repercussió de la norma que es proposa més elaborats l?article dos del Projecte de decret podria establir ja d?una manera directa la quantia dels preus públics de referència.

En el supòsit que es pugui entendre que l?article 2 del projecte és conforme a llei atès que és un decret el que crea el preu públic i que el conseller especialment habilitat per norma de rang suficient (el decret) només determina la seva quantia caldrà entendre que no s?ajusta a l?esmentada Llei 33/1991 per manca de proposta conjunta per part dels consellers d?Economia i Finances i Sanitat i Seguretat Social.

Les consideracions anteriors especialment la de la proposta (i per tant signatura) conjunta dels dos consellers hauran d?ésser considerades essencials o fonamentals als efectes de l?article 5.3 del Decret legislatiu 1/1991.

IV. Qüestions de tècnica legislativa

Aquesta Comissió Jurídica Assessora observa en el Projecte de decret que se sotmet a dictamen imprecisions de tècnica legislativa la correcció de les quals el milloraria formalment.

La disposició final primera faculta el conseller per dictar les disposicions i adoptar les mesures oportunes per al desplegament i l?execució del decret. Aquesta facultat ha de quedar limitada segons està reiterant la Comissió als aspectes merament instrumentals i materials.

La disposició final segona del Projecte de decret estableix que entrarà en vigor l?endemà de la publicació en el DOGC ?de l?Ordre de fixació de les quanties a la qual fa referència l?article 2?.

L?anomenada vacatio legis o període de temps que s?escola entre la publicació de la llei i la seva entrada en vigor és regulada amb caràcter general a Catalunya a l?article 42 de la Llei 3/1982 de 23 de març sobre el Parlament el President i el Consell Executiu de la Generalitat que estableix que ?Les lleis de Catalunya (i per extensió la normativa de caràcter general) obliguen (entren en vigor) a partir de vint dies d?haver estat publicades en la seva totalitat en el DOGC si en elles no s?hi disposa altrament?.

La disposició final segona del Projecte de decret planteja dues qüestions:

Una essencial lligada al principi de jerarquia normativa: l?entrada en vigor d?una norma emanada d?un òrgan superior (el Govern de la Generalitat) no pot quedar a l?arbitri o decisió d?un òrgan inferior (el conseller) i menys en el cas objecte de dictamen atès que són dos els consellers que hauran de proposar el Decret i només es delega en un la determinació de la seva entrada en vigor.

Una altra d?accidental: la vacatio legis és un reflex dels principis de seguretat jurídica i publicitat de les lleis quan aquestes s?adrecen a tots els ciutadans o a un grup indeterminat. Com ha manifestat aquesta Comissió Jurídica Assessora en altres ocasions la vacatio reduïda només té justificació en casos excepcionals d?urgència o necessitat greu o en normes de tipus organitzatiu o que participen de la naturalesa d?actes administratius. En el cas del Projecte de decret té sentit exigir al ciutadà uns preus públics des de l?endemà de la publicació en el DOGC de la norma que els crea quan no hi ha certesa que la coneguin ni tan sols els organismes administratius que hauran de percebre?ls? La resposta negativa és evident.

Per tant aquesta Comissió Jurídica Assessora recomana la supressió de la disposició final segona.

CONCLUSIÓ

S?emet informe favorable respecte del Projecte de decret amb les dues excepcions manifestades als fonaments III.B (Necessitat de proposta conjunta dels consellers de Sanitat i Seguretat Social i d?Economia i Finances i de determinació dels preus públics per Decret) i IV (conveniència de supressió de la disposició final segona).

L?excepció manifestada al fonament III.B ha de ser entesa com a fonamental als efectes de l?article 5.3 del Decret legislatiu 1/1991 de 25 de març.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga