Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 102/1993 del 01 de julio del 1993

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por A, en nombre y representación de B por los daños producidos a su vehículo, por accidente de tráfico dentro de la zona urbana de Banyoles

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració està consagrada en l'article 106.2 de la Constitució, i a Catalunya aquest principi el trobem també explicitat en l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat ?en els termes que estableix la legislació vigent?. Avui aquests ?termes? es troben establerts en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i en el seu reglament aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, però que no és d'aplicació al cas examinat ?en virtut de la disposició transitòria segona de l'esmentada Llei? per raó de tractar-se d'un procediment iniciat abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Tant en la normativa anterior, d'aplicació al supòsit objecte de dictamen, com en la referida hi ha coincidència en la necessitat de la concurrència d'un dany real, efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament que sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics, exigència que tant la doctrina científica com jurisprudencial han matisat accentuant que la relació sigui directa, immediata i exclusiva de causa a efecte sense intervenció estranya que desvirtuï el nexe causal i que, naturalment, no hi hagi intervingut força major.

II. Amb caràcter prioritari i abans d'entrar a examinar si es donen aquells requisits cal comprovar les qüestions formals. Pel que fa a la legitimació passiva de la Generalitat és indiscutible ja que aquesta és la titular de la carretera on, segons afirmacions de la reclamant, es van produir els danys.

D'altra banda, i pel que fa a la legitimació activa, la companyia A. es considera legitimada per instar l'expedient de reclamació de danys d'acord amb la pòlissa d'assegurança subscrita amb la titular del vehicle danyat. Aquesta pòlissa si bé es diu que s'aporta per testimoni no figura a l'expedient. No obstant això, el fet que l'Administració activa no ho digui fa pensar que aquest document s'ha extraviat i no que no s'hagi incorporat. Apreciació que queda especialment confirmada pel fet que a la reclamant se li va demanar igualment que a l'empara de l'article 24.2 de la Llei de procediment administratiu acredités la representació, cosa que va fer. A més, sembla inversemblant que una companyia d'assegurances faci reclamacions en nom de terceres persones i per riscs no assegurats. Per acabar aquestes qüestions formals, cal dir que la reclamació va ser interposada dins el termini legalment establert davant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, amb independència que inicialment la reclamació es presentés a l'Ajuntament de Banyoles.

III. En relació al fons de la qüestió cal examinar la realitat i certesa dels fets al·legats per la reclamant. Sobre aquest particular es desprèn de l'expedient que el vehicle, propietat de M. va patir uns desperfectes segons les factures del taller de reparacions i de la grua que el va traslladar. També es pot considerar suficientment acreditat que el sinistre es va produir en una plaça del municipi.

Acceptats aquests fets cal examinar si foren conseqüència del funcionament d'un servei públic, en aquest cas el de carreteres, i així poder valorar si existeix o no imputació dels danys a l'Administració de la Generalitat. L'autora al·lega que el vehicle va col·lidir com a conseqüència d'una senyalització i enllumenat deficients de les obres de la plaça de nova construcció. Sobre aquest extrem el sots-oficial cap de la policia local de l'Ajuntament, després de dir que la responsabilitat era de la Generalitat, afirma que la ?senyalització era deficient?. A banda d'aquestes afirmacions, que no contenen més detalls ni més fonamentacions, no es troba a l'expedient cap altra consideració ni prova al respecte llevat de l'informe emès per la Direcció General de Carreteres que recull el del director de l'obra, en el qual s'afirma que hi ha una senyalització d'obres a uns 100 metres de la cruïlla, a més de la típica senyal de perill de zona d'obres que malgrat estar pràcticament conclosa l'obra, es va considerar convenient de mantenir.

L'Administració activa va obrir un termini de deu dies per tal que la reclamant aportés les proves que estimés oportunes que justifiquessin els danys, prova que va quedar limitada a les factures del taller i de la grua abans esmentades. En el tràmit d'audiència la reclamant tampoc no va fer cap al·legació. Aquesta Comissió ha reiterat que la càrrega de la prova dels fets constitutius de la reclamació i del nexe causal entre ells i el dany correspon al perjudicat, principi general de Dret que en la normativa d'aplicació està recollit en l'article 134.2 del Reglament d'expropiació forçosa precepte en el qual es va recolzar l'Administració amb el resultat indicat.

Per tant, falta una prova eficaç que demostri la causa dels danys, sense que es pugui deduir dels fets que consten a l'expedient que existeixi un enllaç precís i directe segons les regles del criteri humà com així ho disposa l'article 1253 del Codi Civil i que ha recordat aquesta Comissió en reiterats dictàmens (28/1992 i 62/1992, entre d'altres).

 

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la companyia d'assegurances A., pels danys soferts al vehicle de la Sra. B.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga