Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 100/1993 del 01 de julio del 1993

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A a consecuencia de los daños sufridos en su vehículo, estacionado en un centro público educativo

Contestacion

 

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida pel reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat objectiva. Aquest principi, elevat a la categoria de norma suprema a l'article 106.2 de la Constitució, havia estat reconegut fonamentalment a partir de l'article 121 de la Llei d'expropiació forçosa i, amb caràcter general, per l'article 40 de la Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat. Aquest article ha estat avui derogat per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que, al títol X, capítol I, regula la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública en termes més amplis que els continguts en l'esmentada disposició.

D'acord amb la normativa esmentada, la doctrina i la jurisprudència estableixen que, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, és necessària la concurrència d'una sèrie de requisits:

? L'efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones;

? Que la lesió patrimonial sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe causal alterant-lo;

? Que no s'hagi produït força major.

II. D'acord amb aquests pressupòsits, s'ha d'analitzar si en el cas que s'examina concorren acumulativament tots els requisits esmentats per responsabilitzar l'Administració i obligar-la a indemnitzar.

 

Abans cal dir que la reclamació ha estat formulada dins el termini legal i en la forma que es pot considerar com a correcta perquè ha estat adreçada al conseller d'Ensenyament; nogensmenys, falta l'acreditació de la legitimació activa del reclamant amb l'aportació de la documentació que demostri que és el propietari del vehicle sinistrat.

III. Quant al fons concret de la qüestió suscitada, els danys soferts en el vehicle del Sr. A (trencament del vidre posterior del vehicle) han quedat degudament acreditats a l'expedient com a danys reals i efectius, ja que així es desprèn de la factura abonada pel reclamant al taller de reparacions per l'import de 14.160 pessetes i resulta corroborat aquest fet per la directora del centre que informà del sinistre esmentat.

IV. El que cal ara determinar és si aquests danys han estat conseqüència del funcionament dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva, és a dir, si aquests n'han estat la causa i provar, per tant, que hi concorre el nexe causal imprescindible perquè es pugui atribuir a l'Administració el deure de rescabalar.

Aquesta Comissió ha sostingut reiteradament que no és suficient per a fer responsable l'Administració que els danys s'hi hagin relacionat per haver-se produït dins l'àmbit físic d'aquesta, sinó que han de ser conseqüència directa del seu funcionament.

També ha manifestat repetidament que, per més amplitud que es vulgui donar al concepte ?servei públic? de l'Ensenyament, és evident que aquest no comprèn la funció de vigilància dels vehicles que es troben aparcats en els recintes escolars, ni tan sols els del personal que hi treballa, ja que implicaria, per als centres educatius, assumir unes obligacions que excedirien amb escreix les competències d'aquests.

V. De l'examen de l'expedient no es pot deduir que el dany ocasionat al vehicle del Sr. A fos causat per una actuació administrativa únicament pel fet que el vehicle estigués aparcat dins el recinte escolar, ja que, a banda que no hi va haver cap testimoni que presenciés els fets, no ha resultat acreditat ni tan sols hi ha sospites fonamentades de qui podria haver estat l'autor o autors materials del trencament. El perjudicat afirma en l'escrit de reclamació que el seu cotxe va rebre l'impacte d'una pedra suposadament llançada per alguns alumnes en l'hora de pati, suposició que no confirma la directora, ni en parla, sinó que es limita a informar que es va produir el trencament del vidre del vehicle entre les 10.30 i 11 h, tal com li va comunicar immediatament el perjudicat. D'altra banda, tampoc no es desprèn de l'expedient que per part de l'escola s'hagués fet cap investigació a fi d'esbrinar si els autors podien haver estat alumnes del centre.

Falta, per tant, un requisit essencial per a atribuir al servei d'Ensenyament els danys causats que és la imputació d'aquests a l'Administració, ja que no es donen en aquest cas els títols d'imputació com són el funcionament del servei o el risc que pugui haver creat l'Administració mateixa, i tampoc no apareix suficientment acreditat el nexe causal entre el funcionament del servei i els danys del vehicle, perquè no ha quedat demostrat quins van ser els autors o l'autor material dels desperfectes.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A a conseqüència dels danys soferts en el seu vehicle, estacionat en un centre públic educatiu.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga