Sentencia Social Nº 9324/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7731/2008 de 21 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 21 de desembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 9324/2009

En el recurs de suplicació interposat per Héctor a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 4 de juliol de 2008 dictada en el

procediment núm. 75/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 31 de gener de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda formulada por D. Héctor contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, absuelvo a éste de las pretensiones formuladas en su contra"

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º) El demandante, nacido el 14-11-50, se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General a consecuencia de trabajos prestados por cuenta ajena, siendo su profesión habitual la de dependiente de ferretería, tiene cubierto el periodo de carencia requerido para causar derecho a la prestación que reclama y había iniciado proceso de incapacidad temporal el 2-10-06, siendo dado de alta médica por Inspección el 9-7-07. Posteriormente solicitó la prestación objeto de este procedimiento.

2º) Incoado el preceptivo expediente administrativo para valorar la eventual incapacidad, el ICAM emitió dictamen el 28-7-07.

3º) La Dirección provincial del INSS dictó resolución el 2-10-07 por la que no le reconoció grado alguno de incapacidad permanente, ni por lo tanto derecho a prestaciones económicas.

4º) Contra la anterior resolución formuló reclamación previa, que fue desestimada por nueva resolución de 5-12-07, quedando agotada la vía administrativa.

5º) De las cotizaciones computables acreditadas por el demandante resulta la base reguladora de la prestación que reclama de 1.054'95 ?.

6º) Acredita la siguiente patología: lumbalgias y gonalgias inespecíficas, por lumbartrosis leve moderada y gonartrosis moderada con moderada limitación funcional a la flexo-extensión.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. El demandant interposa recurs de suplicació contra la Sentència que li denega el dret a percebre la prestació d'incapacitat permanent en el grau de total per a la seva professió de dependent de ferreteria perquè no acredita lesions invalidants. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provat de la Sentència i examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R. Decret Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon. Qui recorre postula la modificació del fet provat sisè de la sentència que es refereix a les lesions que pateix, a fi de què s'addicioni a la fi del text que: " Aquesta patologia provoca al treballador dolor lumbar genolls i colze dret que el limiten o disminueixen la mobilitat tant a nivell lumbar com a nivell de genolls en flexió i extensió, com en la dificultat del moviment de punta talons. Limitació dolorosa en tots els arcs del moviment a nivell lumbar, i a nivell de genolls en mobilitat activa i passiva, amb cruixits articulars, que provoquen marxa lenta amb necessitat d'ajudar-se de bastó." Basa la modificació en els informes mèdics que cita.

Aquesta Sala ha vingut assenyalant, en aplicació de constant doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991, entre moltes d'altres, que davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, que no s'aprecien en el present cas, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d'instància, ateses les facultats que li atorga l'article 97.2 de la Llei processal laboral y l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil , i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri de part i subjectiu. També la doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.

En aplicació d'aquesta doctrina, desestimem aquest objecte del recurs, tota vegada que els informes mèdics que cita van ser valorats judicialment en la facultat que confereix l'article 97.2 ja esmentat juntament amb la resta d'elements de convicció aportats per les parts.

Tercer. El segon objecte del recurs, sense cita de norma denunciada com a infringida, rebat el raonament del quart fonament de dret de la sentència perquè considera que les lesions i limitacions que ha postulat s'han de relacionar amb la professió habitual, seguint el concepte jurídic de la incapacitat permanent total, i entén que no fa la sentència. Parteix de què la professió de dependent de ferreteria comporta força i esforç en haver de traslladar capces i pesos, moviments forçats de columna i bidepdestació mantinguda durant tota la jornada, perquè ha de pujar als estants, deambular per la tenda i el magatzem, pujar escales, aixecar pesos, etc., sent totalment inconvenient cara al públic que hagi d'estar assegut o tingui dificultat de moviments o s'hagi d'auxiliar de bastó en marxa lenta.

L'article 137.4 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994) al qual es refereix el recurrent encara que no l'esmenti, de forma expressa, en relació amb l'article 136.1 de la mateixa norma, porta a concloure que la invalidesa permanent en el grau d'incapacitat total per a la professió habitual comporta la situació de la persona treballadora que, després d'haver estat sotmesa al tractament mèdic prescrit i haver sigut donada d'alta mèdica, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles d'objectivació i previsiblement definitives que l'inhabiliten per a la realització de les fonamentals tasques de la professió habitual, tot i que es pot dedicar a un altre distinta.

En el cas present en què els fets provats no s'han modificat, ateses les lesions i limitacions funcionals que consten en el fet provat sisè de la sentència en relació amb la professió que cal tenir en compte, que com s'ha dit , és de dependent en comerç de ferreteria, considerem que, ara per ara, en el seu conjunt no tenen suficient entitat per a impedir les fonamentals tasques de la seva feina, atès que acredita lumbàlgies i gonàlgies inespecífiques en les quals no s'ha provat la intensitat. La lumboartrosi és moderada igual que la gonartrosi, i te una limitació funcional moderada a la flexoextensió. Les limitacions funcionals de la patologia consten en el fet provat, que són de caràcter moderat i limitades a la flexo extensió dels genolls. Las part recurrent no ha atacat aquest redactat del fet provat, sinó que únicament ha plantejat l'addició d'unes limitacions no acceptades en aplicació de la doctrina jurisprudencial, atès que el fet provat estableix suficients elements fàctics per determinar l'entitat moderada de la patologia.

Per altra banda els requeriments de la professió de dependent de ferreteria no exigeixen una força i esforços importants ni una deambulació o bipedestació continuades, sinó alternants. Un dependent de ferreteria no ha de fer moviments forçats de forma habitual, sinó puntual. Les àlgies inespecífiques no són limitants perquè no s'ha provat que impedeixin les tasques fonamentals de la professió, al marge del tractament pal liatiu que puguin requerir, o dels brots puntuals que comportin una incapacitat temporal.

Hem de concloure doncs que la patologia objectivada no s'expressa amb suficient entitat limitant de forma total per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual fins el punt impedir-li la realització de la seva professió, tenint en compte que ara per ara les lesions no son limitants per si mateixes.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial que afirma que les lesions relacionades amb les tasques bàsiques específiques de la professió han de tenir suficient entitat per a que limitin l'activitat laboral de manera tan important que la capacitat residual comporti una situació de patiment en la seva feina quotidiana (STS de 21-5-1979 Ar.2218, reiterada en les de 6-11-1987 i 21-1-1988 per totes) hem de desestimar aquest objecte del recurs.

Atesos els fonaments jurídics assenyalats i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació presentat pel Don. Héctor contra la Sentència de 4 de juliol de 2008 dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona en el procediment núm. 75/2008 seguit a instància de l'esmentat recurrent contra la Tresoreria General de la Seguretat Social i l'Institut Nacional de la Seguretat Social, i que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.