Sentencia Social Nº 7918/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 737/2008 de 03 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 3 de novembre de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 7918/2009

En el recurs de suplicació interposat per PROYECTOS INTERMUNDIA, S.L a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 23 de febrer de 2009 dictada en el

procediment núm. 737/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Obdulio , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Antecedentes

Primer. En data 27 de novembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent: " ESTIMO la demanda rectora de las presentes actuaciones, DECLARO la improcedencia del despido de DON Obdulio , de fecha 31/10/2008, y CONDENO a PROYECTOS INTERMUNDIA, S.L. a estar y pasar por esta declaración; acreditada la imposibilidad de readmisión del trabajador despedido, DECLARO extinguido, a la fecha de hoy (23/02/09), su contrato de trabajo y CONDENO a la empresa demandada a abonarle 17.552'16 euros, en concepto de indemnización legal por la extinción, y 6.256 euros, por salarios de tramitación devengados entre el 1/11/2008 y el 23/02/2009 (ambos incluidos) " .

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. DON Obdulio (actor) ha venido prestando servicios retribuidos por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada (PROYECTOS INTERMUNDIA, S.L.), con antigüedad de 02/01/2002, categoría profesional de oficial de primera y salario bruto mensual de 1.632'03 euros (54'40 euros/día), incluidas las partes proporcionales de pagas extraordinarias.

SEGUNDO. La presente relación laboral se rige por el Conveni Col·lectiu de Treball del sector de la indústria siderometal·lúrgica de la província de Barcelona per als anys 2007-2012, Codi Conveni 0802545, DOGC de 29/06/2007.

TERCERO. En fecha 31/10/2008, se notificó al trabajador una carta de la dirección de la empresa, mediante la cual se extinguía su contrato de trabajo, co efectos de esa misma fecha, por causas objetivas, al amparo del artículo 52.c) del Estatuto de los Trabajadores .

CUARTO. La parte demandada puso a disposición del actor la indemnización legal correspondiente al despido por causas objetivas.

QUINTO. El demandante no ostentaba, ni había ostentado la condición de representante legal o sindical de los trabajadores.

SEXTO. DON Obdulio presentó, en fecha 26 de noviembre de 2008, papeleta de conciliación por acomiadament ante el órgano correspondiente del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y, en fecha 7 de enero de 2009, tuvo lugar acto de conciliación ante el referido órgano, con el resultado de "SENSE AVINENÇA".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda i declara improcedent la decisió extintiva de l'empresa presenta recurs de suplicació la part demandada, que ha estat impugnat per l'actora.

SEGON. Entrant en la valoració dels motius del recurs, en primer lloc la part demandada interessa la revisió dels fets provats, per la via de l' article 191 b) de la Llei de Procediment Laboral . Demana per aquesta via la addició de tres fets provats nous, a fi de complementar el que diu que són omissions del relat fàctic, concretament els que numera com a setè, vuitè i novè, en base als documents de contrast que cita.

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

TERCER. Respecte a la addició del primer paràgraf del fet provat setè que proposa, tal com indica el demandant és el mateix que consta - amb valor de fet provat - en el fonament jurídic cinquè de la sentència, per la qual cosa no es pot valorar la existència de un error del jutjador, sinó una deficient tècnica jurídica, però la sentència no ha de ser completada ni corregida per canviar de lloc el que es declara provat, en no ser transcendent per a resoldre, ja que es parteix d'aquesta mateixa valoració. El segon paràgraf proposat, del mateix fet provat setè, interessa que es digui que les pèrdues haurien estat superiors si no fos per la factura avançada de treballs pendents de realitzar de l'empresa cap a Climavit, S.A, ja que es fa facturar i comptabilitzar de forma anticipada, per evitar pèrdues, la quantitat de 59.519,68 euros. Exposa que s'evidencia de les pròpies factures, folis 214 i 215 dels documents de data 31-12-2008.

El document referit, no té ni tan sols signatura de l'empresa, per la qual cosa no pot tenir el valor probatori que pretén la companyia demandada, i ha de decaure la seva pretensió.

QUART. Seguint amb la valoració dels fets provats que proposa incloure, el vuitè, proposa un paràgraf, que recull, tal com valora el mateix recurrent, el que es diu literalment en el fonament de dret cinquè 3r, motiu que ha de ser desestimat pel mateix raonament que s'ha exposat més amunt, ja que ja consta en la sentència. També demana la inclusió de un nou paràgraf que digui que la facturació va descendir en l'any 2008 de forma considerable, de facturar en l'any 2007, 2.093.557,26 euros amb uns beneficis de 173.909,62 euros, a facturar en l'any 2008, 1.155.635,66 euros, amb unes pèrdues de 67.164,37 euros, tot això mantenint pràcticament la mateixa plantilla durant el dit període de temps. Cita com a documents de contrast els balanços de l'empresa obrants als folis 193 a 207, i declaracions del IVA folis 208 a 213, així com informe de la TGSS, folis 191 a 192.

Pel que respecta al balanç, i declaracions del IVA, consta en el fonament jurídic quart, que a 30 de setembre de 2008, l'empresa tenia els resultats que cita el recurrent, i a 31 de desembre del mateix any, els ingressos i les pèrdues que interessa s'addicionin per mitjà del recurs de suplicació. En conseqüència la modificació proposada no pot ser atesa, ja que n o s'aprecia error del jutjador en la valoració de la prova. Respecte als informes de la TGSS, de dates 17.02.09, relatius al període 1-01-08 a 16-02-09, reflecteixen que l'empresa tenia en la seva plantilla un total de 25 treballadors, sense que es pugui deduir dels mateixos una diferència de plantilla amb un període anterior, que no ha quedat contrastat. En conseqüència, la modificació proposada no pot ser admesa.

CINQUÈ. Respecte a la inclusió del nou fet provat novè, interessa el recurrent que s'inclogui un redactat que digui que en data 31-10-2008, a la vegada que s'acomiadava al actor es va acomiadar també a altres tres treballadors, per idèntics motius; que des d'aquell moment fins al dia 17-02-2009, l'empresa no ha tornat a contractar a cap persona. Cita com a documents de contrast els folis relatius al informe de vida laboral, 191-192, examinats anteriorment.

El magistrat del Jutjat Social ha inclòs en el fonament jurídic de la sentència, el fet que l'empresa havia presentat un document (13) amb quatre cartes d'acomiadament per causa objectiva econòmica, emeses en la mateixa data, idèntiques de contingut, constant en elles la no conformitat del treballador, inclosa la del demandant. Per tant, l'acomiadament de tres treballadors més ha quedat acreditat i no procedeix la inclusió de nou en el relat fàctic, mentre que el no increment de plantilla, com s'ha dit més amunt, no es dedueix del informe de la TGSS, ja que reflecteix solament el nombre de treballadors en el període d'emissió del informe.

SISÈ. Per la via de l'article 191 c) de la LPL , el recurrent al lega la infracció de normes substantives i de jurisprudència, en diversos apartats. En primer lloc, al.lega infracció de l'article 52 c en relació al article 51 del ET , per errònia valoració, indicant s'ha de interpretar que si concòrren les causes objectives que justifiquen la decisió de l'empresa, ja que l'empresa pertany a un sector molt castigat per la crisi econòmica (construcció) i que la facturació es declara provat que va descendir de forma clara, amb importants pèrdues econòmiques, pal liades per una facturació anticipada, cosa que va donar lloc a fer un ajustament de la plantilla, per adequar-la a les necessitats reals de producció, d'acord amb les vendes de l'empresa i la disminució de les comandes. Cita en favor de la seva interpretació la doctrina de la Sala Social del TSJ de Madrid, sentència de 28-11-2008, que recull la jurisprudència continguda en la materia.

La jurisprudència, que resumeix la sentència del TS Sala 4ª, S 23-1-2008, rec. 1575/2007, diu:

"Esta Sala de lo Social del Tribunal Supremo, en las Sentencias de 10 de mayo de 2006 (rec.725/05) EDJ 2006/83988 , 31 de mayo de 2006 (rec. 49/05) EDJ 2006/89400 y 11 de octubre de 2006 (rec. 3148/04) EDJ 2006/306457 , ha señalado que, referido a empresas u organizaciones, el término genérico "dificultades", que el art. 52.c. del ET EDL 1995/13475 utiliza para describir la coyuntura de la empresa afectada por las "causas técnicas, organizativas o de producción" justificativas del despido, es sinónimo de problemas de gestión o pérdidas de eficiencia en una u otra de las áreas en que se despliega su actividad. En el momento del despido tales problemas de gestión o pérdidas de eficiencia han de ser perceptibles u objetivables, y no meramente hipotéticos. Caracteriza, por tanto, al supuesto de hecho del art. 52.c. del ET EDL 1995/13475 que la amortización del puesto de trabajo que justifica el despido es la que responde o reacciona frente a dificultades ya actualizadas y acreditadas, y no la que resulta de otros proyectos, iniciativas o anticipaciones del empresario, que podrían justificar el recurso a otras medidas de reorganización o mejora de gestión (STS 17-5-2005, rec. 2363/2004 EDJ 2005/108914 ), pero no el despido objetivo por causas empresariales. La indicada exigencia de actualización y acreditación de dificultades, problemas de gestión o pérdidas de eficiencia se mantiene, como ha declarado esta Sala de lo Social del Tribunal Supremo (STS 30-9-1998, rec. 7586 EDJ 1998/22087 y STS 21-7-2003, rec. 4454/2002 EDJ 2003/116076 ), en los supuestos de amortización de puestos de trabajo por subcontratación o exteriorización de actividades productivas o comerciales.- Ahora bien, a diferencia de lo que sucedía en la redacción de la Ley 11/1994 (vigente cuando se dictó la STS 30-9-98 EDJ 1998/22087 , citada), a partir de la modificación del art. 52.c. ET EDL 1995/13475 establecida en la Ley 63/1997 EDL 1997/25449 , las "dificultades" que justifican la modalidad de despido descrita en el mismo no necesitan ser de tal entidad que pongan en peligro la viabilidad futura de la empresa o del empleo en la misma. Basta, como se dice literalmente en la redacción actual del precepto, con que "impidan" su "buen funcionamiento", refiriendo éste bien a las "exigencias de la demanda", bien a la "posición competitiva en el mercado". La primera expresión alude a lo que la propia ley llama "causas productivas", que surgen "en la esfera o ámbito de los productos o servicios que la empresa pretende colocar en el mercado", mientras que la segunda apunta indistintamente a las "causas técnicas", relativas a los "medios o instrumentos de producción" y a las "causas organizativas", que surgen "en la esfera o ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal" (STS 14-6-1996, rec. 3099 EDJ 1996/5083 ).

Aquesta doctrina ha estat recollida en la doctrina d'aquesta Sala en casos similars, sentència de 13-03-2008, recurs 9596-07, quan diu: "En segundo término, por lo que respecta al análisis del despido objetivo examinado en el presente caso en relación con las causas económicas, organizativas y de producción, ha sido abordado por la Sentencia del Tribunal Supremo (Sala de lo Social), de 21 julio 2003 , Recurso de casación para la unificación de doctrina núm. 4454/2002 EDJ 2003/116076 , con cita de las anteriores de la propia Sala de 13 de febrero de 2002 EDJ 2002/13433 y 19 de marzo de 2002 EDJ 2002/10173 y que resume la doctrina de la Sala Cuarta relativa a la interpretación del art. 52.c) ET EDL 1995/13475 en los siguientes puntos: "1) el art. 52.c) ET EDL 1995/13475 separa claramente las causas económicas de las causas técnicas, organizativas y de producción, valorando de distinta manera los hechos constitutivos de las mismas, y sin perjuicio de que en determinadas situaciones puedan concurrir varias de ellas a un tiempo (STS 14-6-1996 EDJ 1996/5083 , STS 6-4-2000 EDJ 2000/7683 ); 2) las causas económicas se refieren a la rentabilidad de la empresa, manifestándose como situación de pérdidas o desequilibrios financieros globales, mientras que las restantes causas tienen su origen en sectores o aspectos limitados de la vida de la empresa, manifestándose como desajuste entre los medios humanos y materiales de que dispone la empresa y las necesidades de la empresa o las conveniencias de "una mejor organización de los recursos" (STS 14-6-1996, STS 13-2-2002, SSTS 19-3-2002 ); 3) la extinción del contrato de trabajo que deriva de una "exteriorización" o subcontratación de servicios se puede considerar producida por causas organizativas o productivas a efectos del art. 52.c) ET EDL 1995/13475 , si efectivamente la decisión empresarial responde a dificultades acreditadas en el funcionamiento de la empresa (SSTS 30-9-1998 EDJ 1998/22087 , SSTS sala general 4-4-2000 EDJ 2000/4382 ); 4) cuando se alegan causas técnicas, organizativas o productivas no es necesario que la causa alegada "haya de ser valorada y contrastada en la totalidad de la empresa", bastando con que se acredite "exclusivamente en el espacio en el que se ha manifestado la necesidad de suprimir el puesto de trabajo" (STS 13-2-2002, STS 19-3-2002 ); y 5) el art. 52.c) ET EDL 1995/13475 no impone al empresario la obligación legal, que sí podrían prever los convenios colectivos, de "agotar todas las posibilidades de acomodo del trabajador" en la empresa, o de "su destino a otro puesto vacante de la misma" (STS 13-2-2002, STS 19-3-2002 ) estableciendo en cambio otras compensaciones como indemnización por cese, preaviso y licencia de horas para buscar nuevo empleo".

La reducció de personal per causa econòmica, s'ha de poder posar doncs en relació al descens concret de l'activitat que exigeix, com s'ha dit, acreditar la connexió entre la situació desfavorable existent i la amortització acordada, així com l'adequació i proporcionalitat de la mesura per a aconseguir superar la situació de crisi de l'empresa. Examinant a la llum de la citada doctrina el supòsit concret jutjat, en què s'acredita una baixada de producció, però en cap cas que la disminució de les comandes afectés al treball del demandant que va seguir fins al darrer moment (fet 3r f.j. 5è), i que si bé l'any 2007, va tenir un ascens "vertiginós" en ingressos i en els beneficis, l'any 2008, estaria en situació una mica inferior, d'ingressos i amb pèrdues (F.J. 5-2n). No s'ha acreditat ni un projecte de superació de la crisi ni de sanejament de l'economia, ni tampoc unes dades mínimes que relacionin l'acomiadament d l'actor amb l'objectiu de sanejar l'economia de l'empresa.

Per tant, s'arriba a la conclusió que l'acomiadament objectiu no s'ajustava a les exigències de l'article 52-c) del ET, ni tant sols després de la flexibilització operada per la Llei 63/1997 , ja que no s'ha acreditat la necessària connexió entre la baixada de la producció i del rendiment empresarial i l'amortització del lloc de treball del demandant, ni una situació sostinguda de pèrdues, ni de greu dificultat econòmica consolidada i no merament conjuntural, tal com valora el magistrat del jutjat social. Tampoc s'ha provat que la mesura d'amortització del lloc de treball del actor contribueixi a evitar les dificultats econòmiques ni una posició competitiva en el mercat a traves de una millor organització dels recursos.

Per tant, s'havia d'estimar la improcedència de la decisió extintiva, amb les conseqüències que disposa l'article 56 del ET, en relació al article 123 de la LPL . En haver-ho estimat així la sentència de instància, no es pot apreciar el motiu de infracció jurídica al legat per la part demandada.

SETÈ. Com a darrer motiu del recurs, de forma subsidiària, interessa el recurrent la compensació de la disminució establerta en la sentència, ja que el treballador havia cobrat, en concepte de indemnització un total de 7.487,47 euros, punt que diu que no es va discutir en el procediment, i en conseqüència, el valor de la indemnització objecte de la condemna ha de ser rebaixat amb la compensació d'aquesta quantia, respecte de la quantitat total que li correspon per acomiadament declarat improcedent. Al.lega en aquest sentit que la sentència infringeix l'article 123.4 de la LPL .

Aquest motiu ha de ser atès, ja que la mateixa part que impugna el recurs admet, tant el fet d'haver cobrat la quantitat indicada, que genèricament consta en el fet provat quart, com la procedència de la compensació, que no podia ser d'altra manera ja que així ho estableix l'article que cita el recurrent, pels casos en què es declari improcedent l'amortització del lloc de treball i s'hagi avançat al treballador el valor indemnitzatori corresponent a l'extinció per causa objectiva.

VUITÈ. Per aplicació de l'article 202 de la LPL , en acollit en part el recurs, s'ha d'acordar la devolució de l'excés de consignació efectuada i del dipòsit al recurrent, quan sigui ferma la sentència, i no procedeix condemna en costes ( art. 233 LPL ).

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que hem d'estimar en part el recurs de suplicació presentat per PROYECTOS INTERMUNDIA, S.L. contra la sentència dictada pel Jutjat del Social 2 dels de Sabadell, en data 23 de febrer de 2009 , recaiguda en les actuacions 737-2008, en virtut de demanda deduïda per Obdulio contra la citada recurrent, en reclamació per acomiadament, i, en conseqüència, revoquem solament en part la sentència dictada que declarava la improcedència de la decisió extintiva, en el sentit d'admetre la compensació del valor de la indemnització anticipada per la part demandada, per la qual cosa la obligació indemnitzatòria pendent queda fixada en 10.064,69 euros, mantenint la resta de pronunciaments de la sentència.

S'acorda la devolució al recurrent del valor del dipòsit i de l'excés de la consignació efectuada, sense imposició de costes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.