Sentencia Social Nº 753/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8115/2006 de 28 de Enero de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 28 de gener de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 753/2008

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Gallega a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 10 d'abril de 2006 dictada en el procediment núm. 654/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT CATALÀ DE LA SALUD -ICAM-,

Luis Andrés , -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social) i Tibus S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 16.09.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'abril de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por D. Luis Andrés contra el INSS, el ICS, la TGSS, la MUTUA GALLEGA y la empresa TIBUS S.A. (GRUPO ALSA), declaro que la baja médica expedida por el ICS al demandante el 25-10-04 derivó del accidente de trabajo sufrido por éste el 2-7-04, y condeno a los demandados a estar y pasar por tal declaración y a la referida Mutua a pagar la prestación correspondiente sobre las bases reguladoras diarias que se refieren en el fundamento de derecho cuarto de esta resolución, con efectos desde el 25-10-04, sin perjuicio de la compensación de las cantidades que ya haya percibido en concepto de IT por enfermedad común desde esta misma referida fecha."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°) El demandante, nacido el 5-4-60, sufrió un accidente de trabajo el 2-7-04 cuando prestaba servicios para la empresa TIBUS S.A. (GRUPO ALSA), dedicada al transporte de viajeros por carretera. El accidente ocurrió de la siguiente forma: cuando estaba realizando tareas de repostaje de un vehículo resbaló y cayó al suelo porque éste encontraba mojado. A consecuencia del mismo le fue expedida por la MUTUA GALLEGA la baja medica el mismo día 2-7-04 con el diagnóstico de "contusión lumbar + cotusión coxis", siendo dado de alta el 11-7-04 con la indicación diagnóstica de "contusión lumbar".

2°) El 26-7-04 la misma Mutua le volvió a extender nueva baja médica por el mismo accidente, con diagnóstico de "lumbalgia crónica aguda", siendo dado de alta el -10-04 con orientación diagnóstica de "lumbalgia".

3°) El 25-10-04 fue dado de baja "por el ICS, reconociéndole la incapacidad derivada de enfermedad común, sin constar el diagnóstico de la misma en el parte de IT obrante en autos, aunque el motivo de la misma fue por "persistencia de lumbalgia" (según consta en el informe del ICAM, folios 164-165). Permaneció en dicha situación hasta el 6-11-05 en que fue dado de alta médica. -

4°) El 23-11-04 el demandante promovió expediente ante el INSS de determinación de contingencias, que fue comunicado a las demás partes interesadas, recayendo resolución el 29-6-05 por la que se declaró que el proceso de IT iniciado el 25-10-04 derivó de enfermedad común. Contra esta resolución formuló en tiempo y forma reclamación previa, que fue desestimada por nueva resolución de 13-10-05, quedando agotada la vía administrativa.

5°) Fue despedido por la empresa TIBUS S.A. (GRUPO ALSA) el 20-12-04, reconociéndole ésta misma la improcedencia del despido, pasando a partir del 25-12-04 a percibir las prestaciones de IT en situación de desempleo.

6°) La base reguladora diaria de la prestación de IT, derivada del accidente de trabajo, es de 67'47 Euros durante el periodo comprendido entre el 25-10-04 y 24-12-04, y de 66'33 Euros durante el periodo comprendido entre el 25-12-04 y el 6-11-05 (según resulta de las manifestaciones coincidentes al respecto del actor y de la Mutua).

7°) La empresa TIBUS S A (GRUPO ALSA) tiene cubierto el riesgo derivado de accidentes de trabajo con la MUTUA GALLEGA y se encuentra al cubierto en el pago de las cuotas.

8°) El demandante ya acreditaba antes de ocurrir el accidente de trabajo sufrido el 2-7-04 la siguiente patología: signos degenerativos de las articulaciones interapofisarias posteriores, hernia discal L4-L5 y hernia discal L5-S1, con relación a la cual no se había manifestado ninguna sintomatología antes del accidente.

9°) En el momento de la baja expedida por el ICS el 25-10-04 el actor aquejaba la siguiente patología: persistencia de lumbalgia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada Mutua Gallega va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts i el va impugnar la demandant. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La sentència del primer nivell jurisdiccional ha estimat la demanda en la què es postulava la determinació com contingència causant de la baixa mèdica produïda en data 02.07.2004 un accident de treball, condemnant la Mútua al pagament de la corresponent prestació d'incapacitat temporal.

Als dits efectes, el magistrat "a quo" considera que, per bé que el demandant tenia ja una lumbàlgia amb anterioritat a l'accident descrit a l'ordinal primer i a l'ordinal segon del relat fàctic, té un evident nexe causal amb l'inicial amb el dit accident.

S'alça ara l'entitat col laboradora en suplicació pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON. Postula la recorrent com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l'art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal tercer, amb el següent text alternatiu: "El 25 de octubre de 2004, fue dado de baja por el ICS, reconociéndole Incapacidad Temporal derivada de enfermedad común, sin constar el diagnóstico de la misma en el parte de IT, obrante en Autos"; la dita pretensió s'empara en una sèrie de consideracions sobre els fets concurrents i la valoració de la prova.

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar, lògicament, la desestimació d'aquest motiu. En efecte, cap error és apreciable en la valoració de la prova, atès que per bé que no consta en la baixa aportada cap motiu exprés, l'informe de l'ICAM sí fa referència a la persistència a la lumbàlgia, sense que el nexe causal al què el magistrat fa esment es vegi desvirtuat per les consideracions que al respecte es formulen en el recurs.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst a l' art. 117 i a l'art. 128 TRLGSS, al RD 428/2004 i al RD 1041/2005

La tesi del recurs passa per afirmar que els serveis públics de salut no tenien competències en la determinació de la contingència. És evident la malaptesa de la dita argumentació atès que -a banda de que s'invoquen normes posteriors al fet causant- no estem aquí analitzant si l'ICS declarà una contingència -cosa per a la què ni tenia competència, ni ara ni abans, ni consta que fes-, sinó en la determinació de quina és la contingència causant, en relació a l'argumentació feta a la instància.

En el mateix motiu es cita, per bé que no en el seu epígraf inicial, que el pronunciament recorregut és contrari a allò previst a l' art.ñ 115 TRLGSS, en relació a l'art. 117 i l'apartat 2 f ) d'aquells primera norma (del mateix cos legal) En definitiva, allò que es ve a sustentar és que les lesions causants estaven ja instaurades i que cap relació guarda la posterior baixa amb l'accident (sense perjudici de que també s'inclouen aquí elements fàctics i de valoració de la prova)

També aquest motiu està condemnat al fracàs. En efecte, hem de recordar que el concepte d'accident de treball en la nostra ordenació no resta limitat al redactat de l'apartat 1 de l'art. 115 TRLGSS , atès que és voluntat del legislador incloure en el dit concepte altres supòsits assimilats. I en entre els casos assimilats l'apartat f) de l'art. 115 2 TRLGSS contempla els agreujaments de lesions prèvies com conseqüència d'un accident. Essent pacífica l'existència del dit accident, no pot la Sala més que corroborar l'argumentació de la instància, atès que -tot i l'existència d'una prèvia afectació lumbar per un procés degeneratiu- allò que aquí es discuteix és el nexe causal entre la baixa de data 25.10.2004 i el previ procés, derivat d'un accident, que finalitzà el dia abans. Certament -com hem dit en altres pronunciaments- res impedeix que una incapacitat temporal derivada d'accident de treball vagi seguida d'una altra per malaltia comuna en casos com el present on les lesions d'etioligia no professional són prèvies. No obstant, la manca de nexe causal haurà de ser provada. I res d'això ocorre a les presents actuacions, on el magistrat d'instància estableix un evident nexe causal en base a una presumpció judicial que no es veu afectat pel recurs, ni aportant elements fàctics alternatius, ni realitzant reflexions de fons que palesin un trencament en les regles del recte raonament humà.

QUART. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUA GALLEGA, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 201 contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 12 de Barcelona en data 10 d'abril de 2006, recaiguda en actuacions 654/2005 , en virtut de la demanda instada per Luis Andrés contra el dit recorrent i l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, l'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT i TIBUS SA (GRUPO ALSA), en reclamació d'incapacitat temporal i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recòrrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris de la part actora actuant en el recurs la quantitat de tres-cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.