Sentencia Social Nº 6267/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4079/2015 de 22 de Octubre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4079/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 d'octubre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6267/2015

En el recurs de suplicació interposat per Melchor a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 16 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 882/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Universitat Autònoma de Barcelona, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de març de 2015 , que contenia la decisió següent:

'DESESTIMO la demanda promovida por DON Melchor contra la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA y ABSUELVO a la demandada de todas las pretensiones deducidas en su contra por la parte actora.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' PRIMERO.DON Melchor (actor) ha prestado servicios retribuidos por cuenta de la entidad demandada (UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA), con antigüedad de 1/07/1978, categoría de tècnic mitjà laboral y salario bruto mensual de 3.174'20 euros, incluida la parte proporcional de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.El trabajador, que se encontraba en situación de jubilación parcial desde el 23/06/2007, en fecha 24 de junio de 2013 pasó a la situación de jubilación ordinaria por cumplir 65 años.

TERCERO.El 12 de septiembre de 2013, el actor presentó escrito dirigido al rector de la Universitat Autònoma de Barcelona solicitando el abono del importe económico establecido por el art. 53.2 del V Conveni col·lectiu del Personal d'Administració i Serveis de las Universitats Públiques Catalanes.

CUARTO.La reclamación del actor fue desestimada por resolución del Rector, de fecha 30 de septiembre de 2013.

QUINTO.El 5è Conveni col·lectiu de treball del personal d'administració i serveis laboral de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, pels anys 2004- 2009 (Código convenio: 7902770), publicado en el DOGC núm. 5297 de 15/01/2009, dispone en su artículo 53 (Jubilació):

' 53.1 S'estableix que la jubilació serà obligatòria quan el treballador faci 65 anys, sempre que, en complir aquesta edat, tingui cobert el període de carència que estableix la legislació vigent.

Les parts signants d'aquest conveni es comprometen a prendre les mesures necessàries per afavorir l'estabilització del personal temporal, d'acord amb la Disposició addicional 10 del text refós de l'Estatut dels treballadors.

53.2 En produir-se la jubilació, el treballador que tingués acreditada a la universitat una antiguitat mínima de deu anys, tindria dret a percebre l'import íntegre de tres mensualitats i una mensualitat més per cada cinc anys o fracció que excedeixi els deu de referència.

53.3 Els treballadors podran jubilar-se voluntàriament en fer 64 anys.'

SEXTO.La Llei 5/2012, de 20 de marzo, publicada en el DO. Generalitat de Catalunya 23 marzo 2012, núm. 6094, [pág. 15369] establece en su Disposición adicional sexta (Suspensión de las mejoras directas de la prestación económica de incapacidad temporal y de los sistemas de premios por vinculación o antigüedad), redacción vigente desde el 24-03-2012 hasta el 14-10-2012:

' 1. A partir de la entrada en vigor de la presente ley se suspenden los acuerdos y pactos sindicales relativos al reconocimiento de mejoras económicas directas destinadas a completar la prestación por incapacidad temporal por contingencias comunes del régimen de previsión social aplicable. Lo dispuesto por este apartado se aplica sin perjuicio de lo que establece la disposición adicional sexta de la Ley del Estado 26/2009, de 23 de diciembre , de presupuestos generales del Estado para el año 2010.

Resultan inaplicables, con los mismos efectos, las condiciones reguladas por los convenios colectivos en relación con la mejora directa de las prestaciones a las que se refiere el párrafo anterior. Los órganos de negociación del ámbito respectivo pueden acordar, como máximo y en concepto de mejora directa, la percepción de la totalidad de retribuciones durante los tres primeros meses en los que el trabajador permanezca en situación de incapacidad temporal.

2. A partir de la entrada en vigor de la presente ley se suspenden los acuerdos y pactos sindicales que establezcan cualquier sistema de premios vinculados a los años de servicios prestados consistentes en el disfrute de días adicionales de vacaciones.

Resultan inaplicables, con los mismos efectos, las condiciones reguladas por los convenios colectivos que establecen sistemas de premios vinculados a los años de servicios prestados consistentes en la percepción de cantidades en metálico o en el disfrute de días adicionales de vacaciones o de libre disposición siempre y cuando, en este último caso, superen los días adicionales a los que se refiere el artículo 48.2 de la Ley del Estado 7/2007, de 12 de abril (RCL 2007, 768), del Estatuto básico del empleado público.

3. Lo establecido por la presente disposición se aplica a los acuerdos, pactos y convenios colectivos que, reconociendo las mejoras y los sistemas de premios a los que se refieren los apartados 1 y 2, son aplicables al personal funcionario, estatutario y laboral al servicio de la Administración de la Generalidad, el Servicio Catalán de la Salud, el Instituto Catalán de la Salud, el Instituto Catalán de Asistencia y Servicios Sociales, las entidades autónomas de carácter administrativo, comercial o financiero, las entidades de derecho público, los consorcios con participación mayoritaria de la Generalidad, las fundaciones con participación total o mayoritaria de la Generalidad y las universidades públicas catalanas, incluidas sus entidades dependientes clasificadas dentro del sector de Administración pública de acuerdo con los criterios del sistema europeo de cuentas (SEC).

4. Son nulos de pleno derecho los acuerdos, los pactos o las cláusulas de los convenios colectivos que se suscriban en materia de mejoras directas de la prestación económica de incapacidad temporal y de los sistemas de premios por vinculación o antigüedad que contravengan lo establecido por esta disposición.'

En su Disposición final undécima dispone la citada ley que 'La presente ley entra en vigor al día siguiente de su publicación el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, salvo las disposiciones que regulan la tasa por las actuaciones del Registro de empresas acreditadas de Cataluña, las tasas por los servicios prestados por la Dirección General de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo, la tasa por los derechos de inscripción en las pruebas de habilitación de guía de turismo de Cataluña que convoca la Dirección General de Turismo, y de ampliación de idiomas, y la tasa por los derechos de renovación o emisión de duplicados del carné acreditativo de la habilitación de guía de turismo de Cataluña, que entran en vigor al cabo de tres meses de la publicación de la presente ley en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.' '

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en reclamació de la quantitat meritada en el moment de la seva jubilació ordinària al complir els 65 anys d'edat, d'acord amb el que disposava l'article 53.2 del 5è Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu en el que es denuncia la infracció de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès. L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la part contrària.

Cal dir que la sentència d'instància va desestimar la demanda de l'actor afirmant que de la pura interpretació literal de la Disposició Addicional sisena, punt 2 de la Llei 5/2012 , en vigor des del 24.3.2012, resulta que a partir de l'entrada en vigor de la dita llei, ja no són d'aplicació les condiciones regulades pels convenis col.lectius que establien sistemes de premis vinculats als anys de servei, tal com disposava l' art. 53.2 del Conveni Col .lectiu d'aplicació a les parts.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, correctament emparat en l' art. 193 c) de la LRJS , es denuncia la infracció, per inaplicació, de l'art. 53 del Vè Conveni col.lectiu del Personal d'Administració i Serveis de les Universitats Públiques Catalanes i argumenta que cal tenir present que en data 31.3.2006 es va signar un Acord entre l'Equip de Govern i la Gerència i el Comitè d'Empresa per a l'establiment del pla de jubilació parcial de la plantilla PAS laboral de la Universitat Autònoma de Barcelona i que en el marc del dit Acord, l'actor va accedir a la situació de jubilació parcial en data 23.6.2007, accedint a la jubilació ordinària en data 24.6.2013, en complir els 65 anys i afirma que aquesta Sala, en diverses sentències (de dates 20.10.2014 i 5.5.2014 ) ja ha assenyalat el caràcter salarial del dit complement i ha interpretat l'abast de la Disposició Addicional sisena de la Llei 5/2012 argumentant que en el cas d'un treballador que s'havia jubilat de forma parcial abans de l'entrada en vigor de la llei abans mencionada, s'havia de tenir en compte la data de l'esmentada jubilació parcial, atès que en aquesta data l'actor ja havia consolidat el referit premi de jubilació, per la qual cosa aplicant aquesta doctrina al present supòsit, és evident que l'actor té dret a cobrar el citat premi de jubilació perquè es va jubilar parcialment molt abans de l'entrada en vigor de la llei abans citada.

Censura jurídica que s'haurà de desestimar. És cert que en les sentències mencionades pel recurrent, la Sala s'ha manifestat en el sentit assenyalat, però cal dir que aquesta doctrina no és d'aplicació al present litigi, perquè els supòsits de fets no són equiparables, atès que en aquelles s'estava examinant el cas d'un treballador de la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual s'havia signat un Acord de jubilacions parcials en el que s'establia, expressament, que es percebria 'al acogerse a la jubilación parcial' el 85% del premi de jubilació, siendo así que el '15% restante lo cobrarà en el momento de la finalización del contrato a tiempo parcial', per la qual cosa s'argumentava que el que es va diferir era el cobrament i no la meritació del complement que ens ocupa i com l'actor s'havia jubilat abans de l'entrada en vigor de la Llei 5/2012, aquesta no li era d'aplicació, perquè en el moment en que es va jubilar ja havia meritat, en virtut del dit acord, el cobrament del dit premi de jubilació.

TERCER.Per contra, en el present litigi, l'actor es va jubilar de forma parcial en data 23.6.2007 (fet provat segon), però, a diferència del litigi a que hem fet referència anteriorment, no consta que l'Acord al qual es va acollir tingués una clàusula com la que abans hem transcrit, sinó que únicament es va acollir a un acord entre l'Equip Directiu i Gerència i el Comitè d'empresa per a l'establiment del pla de jubilació parcial de la plantilla Pas laboral de la UAB, en el que es va pactar en el punt tercer del dit acord que 'una vez se produzca la jubilación definitiva serà de aplicación lo establecido en el Convenio colectivo para el personal laboral de las universidades públicas catalanes vigente'.

La dicció literal del dit acord és ben clara i no ocasiona dubtes: L'actor es va acollir a la jubilació parcial que regula el dit acord, però no va meritar en aquell moment -a diferència del supòsit abans citat i que va donar lloc a les sentències a que fa referència el demandant- el premi de jubilació, sinó que aquest es limitava a assenyalar que una vegada es produís la jubilació definitiva seria d'aplicació el que estableix el Conveni col.lectiu per al personal laboral de les Universitats públiques catalanes vigent, per la qual cosa és evident que era en el moment en que es va jubilar de forma definitiva, el dia 30 de setembre de 2013, que hauria meritat el premi de vinculació o antiguitat, però en aquesta data el mencionat premi ja no estava en vigor en virtut del que disposa la Disposició addicional sisena, punt 4 de la Llei 5/2012 , que va entrar en vigor el dia 24 de març de 2012, atès que la dita disposició va declarar nuls de ple dret els acords, els pactes o les clàusules dels convenis col.lectius que 'se suscriban en materia de mejoras directas de la prestación econòmica de incapacidad temporal y de los sistemes de premios por vinculación o antigüedad que contravengan lo establecido por esta disposición'.

En aquest mateix sentit ja s'ha manifestat aquesta Sala en diverses sentències, concretament en les de 3 i 4 d'abril de 2014 i 7.11.14 (R. 1176/14 , 920/13 i 5609/14 , respectivament). Concretament la de 3.4.2014, va recaure en un supòsit gairebé idèntic al present, atès que també es tractava d'un litigi en que es demandava a la UAB. En la dita sentència, es raonava el següent:

'Que partiendo de dichos preceptos no puede sino llegarse a la misma conclusión a la que en la sentencia de instancia se ha llegado, hasta el momento de aplicación de esta normativa, el trabajador que se jubilaba al cumplir los 65 años de edad tenía derecho a un premio o cantidad que se calculaba en razón de los años de antigüedad en la empresa, ahora bien, dicho premio y tal como señala de forma clara la Ley 5/12, ha quedado en suspenso por razón de la gran crisis económica padecida, tal como expresa la exposición de motivos de dicha ley y es claro que tal suspensión afecta al premio que por antigüedad se daba a los jubilados, tal como de forma expresa se dice en el punto segundo párrafo segundo cuando dice que las condiciones reguladas en los convenios colectivos que establezcan premios dinerarios vinculados a los años de servicios prestados resulta inaplicables a partir de la vigencia de dicha ley y por lo tanto dado el carácter de generalidad de dicha inaplicación no puede sino entenderse incluidos en él, los derivados de la jubilación, con lo que no puede estimarse las dos alegaciones que se postulan por el recurrente en sus dos primeros apartados.

Que tampoco puede estimarse que dada la expresión de suspensión que contiene la Disposición Adicional examinada, que no pueda afectar al recurrente, ya que la suspensión de los sistemas de premios es de carácter temporal y en tanto en cuanto no exista disposición en contrario y por lo tanto los trabajadores que se jubilen mientras esté vigente la suspensión, no podrán lucrar tal derecho, sin que ello sea antijurídico, sino una mera previsión legislativa.

Igualmente ha de desestimarse el razonamiento de que dicha suspensión no puede afectar a los trabajadores que se jubilen, ya que la dicción del precepto, cuando señala que resultan inaplicables las condiciones reguladas por los convenios colectivos que establecen premios vinculados a los años de servicios, no está limitando tal situación a los trabajadores que continúen activo, sino que afecta a todos aquellos trabajadores a quienes afecta el convenio, entre los que cabe entender incorporados aquellos trabajadores que se jubilan conforme al convenio y cuya jubilación está regulada en él'

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Melchor contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell, en data 16 de març de 2015 , que va recaure en les Actuacions 882/2013, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA, en reclamació de quantitat i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.