Sentencia Social Nº 5850/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1965/2007 de 11 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 11 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5850/2008

En el recurs de suplicació interposat per Mutua Asepeyo a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 13 de setembre de 2006 dictada en el procediment núm. 42/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Silvio , Proyectos

Bernina, S.L., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 21 de gener de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda promovida por Mutua Asepeyo debo absolver y absuelvo a los demandados de las pretensiones de la demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Que Silvio , de profesión peón construcción, padeció accidente de trabajo el 2 de junio de 2003 causando baja médica y siendo dado de alta el 29 de junio de 2004.

Segundo.- Que la Tesorería General de la Seguridad Social a solicitud de la Mutua actora y a requerimiento de este juzgado remite certificado de cotización de 3 de agosto de 2005, manifestando la deuda existente y adeudada por la empresa Proyectos Bernina SL afectante al período 5/2002 a 9/2003 asciende a 314.720,45 euros.- folio 86-, asimismo comunican que la empresa figura de baja en tesorería sin constar su fecha pero al menos en 4 de agosto de 2005.- folio 85- .

Tercero.- Que de prosperar la demanda no se discuten las cantidades abonadas por la Mutua actora, en concepto de incapacidad temporal, asistencia sanitaria y otros gastos, de 12.587,92 euros en correspondencia con la reclamación previa de 3 de noviembre de 2004.- folio 124 .

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora MUTUA ASEPEYO va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la Mútua ASEPEYO en reclamació de que es condemnés l'empresa codemandada a abonar-li la quantitat total de 12.587,92 Euros, en concepte de cost de les prestacions que aquella va abonar al treballador Sr. Silvio , per l'accident de treball que va patir el dia 29.6.2004, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

El jutge d'instància va desestimar la demanda en entendre que la Mútua no havia acreditat la situació de descobert de l'empresa en el moment de l'accident de treball patit pel treballador abans citat.

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent sol.licita la modificació del fet provat segon, pel qual proposa la redacción següent: "Que la empresa PROYECTOS BERNINA, S.L., tenía suscrito convenio de asociación para la cobertura de las contingencias profesionales de sus trabajadores con la Mutua demandante. Que la Tesorería General de la Seguridad Social certifica (folios 44 a 47, 85 a 89 i 135 a 137), desglosando períodos y cantidades, la situación por la que la empresa se encuentra en descubierto en el pago de cuotas a la Seguridad Social por el período mínimo de 5.2.002 a 9.2003, por importe total de 314.720,45 Euros"

Aquesta pretensió ha de ser estimada en part, perquè, efectivament, consta en els folis que es citen la certificació de la Tresoreria General de la Seguretat Social on s'indica clarament el deute de l'empresa, desglossant els mesos impagats i les quantitats i, a més, també és convenient que quedi recollit en l'esmentat fet que l'empresa codemandada tenia subscrit conveni d'associació amb la Mútua recurrent, però s'ha de mantenir l'última part del fet provat referent a la baixa de l'empresa a la Tresoreria.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l'art. 191 de la Llei de Procediment Laboral , la recurrent al.lega que la sentència ha infringit l' article 126 de la Llei General de la Seguretat Social i afirma que en l'actitud de l'empresa hi ha una clara intenció rupturista en relació amb el sistema de la Seguretat Social, atès que va estar 17 mesos sense abonar les quotes de la seguretat social.

El recurs ha d'estimar-se d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem, concretament de la sentència del Ple de la Sala de data 1 de febrer de 2.000, a la qual han seguit d'altres posteriors, com son les de 17, 18 i 26 de setembre de 2.001 i 27 de maig de 2.004, entre d'altres. En aquests sentències s'assenyala el següent:

a) que la responsabilitat per descobert en el pagament de les primes d'accidents de treball, té un règim diferent del de la responsabilitat per descoberts respecte a les contigències comuns, on el període de carència permet una aplicació més matisada del principi de proporcionalitat, el que no passa amb la contingència per accidents de treball, la protecció de la qual no requereix un període mínim de cotització.

b) En aquesta última contingència, la responsabilitat empresarial de prestacions per descoberts en el pagament de les primes d'accidents de treball depèn de la durada dels descoberts i la seva gravetat, de tal manera que quan el període de descobert és expressiu de la voluntat empresarial de no complir amb les seves obligacions de cotització, s'ha d'imputar l'esmentada responsabilitat a l'empresa, en contra del que succeeix si es tracta d'incompliments transitoris u ocasionals, que no obeeixen a un propòsit continuat d'incomplir el dit deure legal.

c) També ha posar de relleu el Tribunal Suprem, en les sentències citades, que els incompliments que cal tenir en compte per a valorar l'existència de la citada responsabilitat empresarial, determinats per la jurisprudència en defecte de la "fijación de los supuestos de imputación y de su alcance", anunciada en la Llei General de la Seguretat Social, son únicament els produïts abans del moment en que va tenir lloc l'accident laboral i no els posteriors.

QUART.- Doncs bé, si apliquem els esmentats criteris al present litigi, s'arriba a la conclusió de que la recurrent té raó en les seves al.legacions, atès que ens trobem amb una empresa que va deixar d'abonar les cotitzacions a la Seguretat Social durant un període força perllongat, concretament, des del mes de maig de 2.002 al més de setembre de 2.003, segons certifica la Tresoreria General de la Seguretat Social. És cert que l'accident va tenir lloc posteriorment a aquestes dates, és a dir, el 29 de juny de 2.004 i no consta en quina situació es trobava l'empresa en aquella data en relació amb la seva cotització a la Seguretat Social, atès que en el relat fàctic de la sentència només consta que com a mínim, es troba de baixa en el sistema des del 4.8.2005, però aquesta manca de dades posteriors als descoberts (no se sap si després va pagar correctament les cotitzacions, si va demanar qualsevol aplaçament en el pagament, etc.) pot deixar sense efecte l'incompliment acreditat abans citat, perquè en tot cas hauria d'haver estat l'empresa, que malgrat estar correctament citada, no va acudir a la celebració del judici, la que hauria d'haver acreditat que malgrat l'esmentat incompliment posteriorment havia regularitzat els seu deute amb la TGSS i no al contrari, tal com va decidir el jutge d'instància.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per la MÚTUA ASEPEYO contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 13 de de setembre de 2006 , que va recaure en les Actuacions 42/2005, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Mútua contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, PROYECTOS BERNINA, S.L. i Don. Silvio en reclamació per reintegrament prestacions derivades d'accident de treball i amb estimació de la demanda es condemna l'empresa BERNINA, S.L. a reintegrar a la Mútua la quantitat de 12.587,92 Euros i en cas d'insolvència d'aquesta respondrà subsidiàriament l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, com a continuador del FONS DE GARANTIA D'ACCIDENTS DE TREBALL, sens perjudici de les responsabilitats legals de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.