Sentencia Social Nº 5532/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6059/2005 de 18 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MT

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 18 de juliol de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5532/2006

En el recurs de suplicació interposat per MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTO SOCIALES a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 14 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm.

60/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part TAUSCH SIEGFRIED S.L.U. i Serafin , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 25 de gener de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Procediments d'ofici, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 d'abril de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Desestimo la demana formulada pel MINISTERI DE TREBALL contra TAUSCH SIEGFRIED SLU i Serafin . No és procedent declarar l'existència de relació laboral entre TAUSCH SIEGFRIED SLU i Serafin , i absolc els demandants de la pretensió exercitada amb tots els pronunciaments favorables".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

"PRIMER.- En data 3 de desembre de 2004 es va aixecar acta d'infracció a l'empresa TAUSCH SIEGFRIED SLU, pels fets que es relaten en l'acta , en la qual es qualifiquen com a molt greus. La infracció tipificada en l' article 54.1 de la Llei orgànica 4/200, d'11 març , sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, en la redacció donada per la Llei orgànica 8/2000 , de 22 de desembre, considera una infracció per cada treballador afectat i s'ha graduat la sanció en el grau mínim, d'acord amb l' article 55.3. del text legal esmentat .

SEGON.- En data 3 de gener de 2005 l'empresa va presentar un escrit davant la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat social en què es qüestionava la naturalesa laboral de la relació jurídica objecte de l'actuació inspectora.

TERCER.- No han quedat provada l'existència de relació laboral plantejada per la part demandant".

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda seguida per procediment d'ofici, el recurs de l'Advocada de l'Estat, al.lega com a primer motiu la revisió de fets provats en punts que es diran a continuació, que fonamenta en base a l' article 191-b) de la LPL , al.legant la valoració de la prova documental que s'examinarà.

Respecte a la revisió fàctica proposada, cal tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

SEGON. El motiu concret de revisió oposada per la recurrent és combatre la redacció del fet provat tercer, que es tracta no d'un fet sinó de una valoració jurídica, seguint la tècnica de la sentència, que declara que no ha quedat provada la relació laboral. Oposa la part recurrent que tal com consta en l'acta posterior a la visita inspectora del dia 31 d'agost de 2004, al restaurant Victory, Don. Serafin es trobava aquell dia a la cuina del restaurant col·locant matèria en les prestatgeries, fet que s'ha d'incorporar al relat fàctic, ja que a més a més consta valorat pel jutge com a tal en la fonamentació jurídica, amb valor de fet provat. En conseqüència, la valoració jurídica, inclosa com a fet provat en el ordinal tercer ha de ser suprimida, tal com sol·licita el recurrent, i inclosa en el seu lloc la referència ressaltada anteriorment.

TERCER. Com a segon motiu d'impugnació, al·lega la part recurrent la infracció de normes substantives i jurisprudència, concretament cita la sentència del TS de 18-04-90, Sala Contenciosa Administrativa, i l'article 1.3.d) de l'ET, indicant que el principis de la càrrega de la prova, continguts en la jurisprudència del Alt Tribunal, indiquen que establerta la presumpció de laboralitat de la prestació, correspon a la part demandada la prova de l'excepció que oposa per les causes que exclouen el vincle laboral, contingudes en l' article 1.3.d) del ET , ja que suposada l'aparença externa de vincle laboral, la presumpció es que tal servei és per compte aliena i en virtut de un contracte de treball, i aquesta presumpció ha de ser destruïda per qui sustenti que el contracte és societari, d'execució d'obra, de comissió mercantil, de relació de serveis familiar, de bon veïnatge o amistosa, benèvola i no remunerada, ja que aquests vincles són els anòmals, excepcionals i extraordinaris.

Tal com al.lega la recurrent, la presumpció de laboralitat de la relació, a la vista dels indicis que feia constar la Inspecció de Treball (trobar "in fraganti" al treballador reposant les prestatgeries de material propi de l'empresa), havia de conduir a exigir una prova consistent a l'entitat que desvirtues l'existència de contracte laboral tàcit entre les parts.

Per altre banda, la càrrega de la prova del article 217 de la LEC, per disposició expressa de l'article 53-2 de la LISOS , recau sobre la part que pretén deixar sense efecte els fets constatats per la Inspecció de Treball, que es deriven directament de la percepció del Controlador o Inspector actuant, o de testimonis presencials, o altres mitjans de prova, reflectits en l'Acta.

Si bé és cert que es tracta de una presumpció "iuris tantum", exigeix aquesta prova per a ser desvirtuada i arribar una distinta conclusió.

Així ho ha considerat reiteradament la jurisprudència, que cita el recurrent, i la doctrina dels Tribunals Superiors de Justícia, per citar algunes sentències:

STSJ Madrid de 10 gener de 2006: "Es sabido que la presunción de certeza establecida en el art. 53. 2 del Real Decreto Legislativo 5/2000, de 4 de agosto ( RCL 2000, 1804, 2136 ) , por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre Infracciones y Sanciones en el Orden Social, y anteriormente en la D.A. Cuarta. 22,de Ley 42/1997, de 14 de noviembre ( RCL 1997, 2721 ) , Ordenadora de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, no otorga a las actas de la inspección de trabajo una veracidad absoluta e indiscutible, sino que, como advierte en los propios preceptos, su eficacia probatoria puede ser enervada por otras pruebas que conduzcan a conclusiones diferentes, ya que nada impide que frente a las actas puedan utilizarse los medios de defensa precisos para desvirtuar la presunción de laboralidad que pudiera deducirse de su contenido. Pero, dicho esto, hay que añadir a renglón seguido que las mencionadas actas fueron valoradas por el Juzgador de instancia junto con el resto de los documentos y demás pruebas practicadas, y que ninguna de las alegaciones de la parte recurrente desvirtúa aquella presunción de veracidad, ni en este motivo se hace referencia a prueba de clase alguna en que basar unas conclusiones de facto distintas a las que se recogen en el acta en cuestión y en los fundamentos de la sentencia recurrida. "

Sala TSJ Canarias de 22 02 06 JUR 127546 : "Censura jurídica que no puede recibir favorable acogida por esta Sala, ya que la cuestión planteada ha sido resuelta en reiteradas sentencias del Tribunal Constitucional, en las que se recoge que el principio de presunción de veracidad atribuido a las Actas de Inspección se encuentra en la imparcialidad y en la especialización que debe reconocerse al Inspector, y se añade que la presunción de certeza es perfectamente compatible con el derecho fundamental a la presunción de inocencia, ya que el mismo se limita a atribuir a las Actas el carácter de prueba de cargo, dejando abierta la posibilidad de prueba en contrario, Sentencias Tribunal Constitucional 17.5.96, 4.5.89 y 24.1.89 , entre otras muchas,"

QUART. En conseqüència, ja que en el cas que ens ocupa no es va provar que la indiscutida prestació de serveis del treballador dins del centre de treball i en horari laboral de l'empresa fos a títol de amistat, benevolència o bon veïnatge ( article 1.3 .d) o qualsevol de les exclusions de la relació laboral que regula l' article primer del ET, cosa que no queda acreditada en les presents actuacions, i en conseqüència, opera la presumpció de l'article 8.1 del ET , que disposa que es presumirà existent el contracte de treball entre tot el que presta un servei per compte i dins de l'àmbit d'organització i direcció d'un altre i el que el rep a canvi de una retribució d'aquell.

En base a l'aplicació dels preceptes citats, s'ha d'atendre el recurs de suplicació presentat per l'Advocada de l'Estat.

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per l'Advocada de l'Estat contra la sentència dictada pel jutjat social 1 de Girona en data 14 d'abril de 2005, recaiguda en les actuacions 60/05 , en virtut de demanda deduïda pel Ministeri de Treball i Seguretat Social contra l'empresa TAUSCH SIEGFRIED SLU, amb citació del treballador afectat Serafin , i en conseqüència es declara l'existència de contracte laboral entre l'empresa demandada i el treballador esmentat, amb efectes del dia 1 d'agost de 2004, amb totes les conseqüències legals que se'n derivin i condemnant a les parts demandades a estar i passar per aquesta declaració.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.