Encabezamiento
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8043461
MC
Recurs de Suplicació: 4874/2020
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
Barcelona, de febrer de 2021
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1227/2021
En el recurs de suplicació interposat per Dª Amparo a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 13 de setembre de 2019 dictada en el procediment núm. 936/2016, en el qual s'ha recorregut contra EXPERTUS SERVICIOS DE ATENCION AL PUBLICO, S.A. i FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
Antecedentes
Primer.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre tutela de drets fonamentals, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de setembre de 2019, que contenia la decisió següent:
'ESTIMO PARCIALMENTE la demandaque da origen a estas actuaciones, formulada por DÑA. Amparo, contra la mercantil EXPERTUS SERVICIOS DE ANTENCIÓN AL PÚBLICO, S.A. y, declaro improcedente el despidode DÑA. Amparo, condenando a la empresa demandada, a estar y pasar por esta declaración, y a que a su opción, que deberá ejercitar en el término de los cinco días siguientes a la notificación de esta resolución y por mediación del este Juzgado, readmita al actor en iguales condiciones a las que regían con anterioridad al despido con abono de los salarios de tramitación devengados desde la fecha del despido (30/10/2016) hasta que la readmisión tenga lugar, a razón de un salario diario bruto de 18,93 euros, o de por extinguido el contrato de trabajo, con abono en este último caso de la indemnización de 205,56 euros.
Asimismo, condeno a la demandadaa que abone a la actora el importe de 151,44 euros en concepto de salarios adeudados, que deberán incrementarse en el interés por demora del 10 por 100 anual.
Todo ello, condenando al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, en su condición de responsable legal subsidiario, a estar y pasar por los efectos de esta resolución con las limitaciones legalmente establecidas.'
Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
'PRIMERO.-En fecha 28 de julio de 2016, la actora DÑA. Amparo, con DNI.- NUM000, suscribió contrato de trabajo temporal con la mercantil EXPERTUS SERVICIOS DE ANTENCIÓN AL PÚBLICO, S.A. con CIF.- A58036328, para prestar sus servicios como 'PERSONAL DE APOYO SAGRADA FAMILIA', incluido en el grupo profesional de 'PERSONAL DE APOYO SAGRADA FAMILIA', para la realización de las funciones de: 'PERSONAL DE APOYO SAGARADA FAMILIA', a jornada parcial de 18 horas al mes, con una duración de 2 meses, indicándose en el contrato celebrado, en sus cláusulas adicionales: 'siendo la actividad de la empresa la promoción de productos y la atención al público en eventos y centros clientes, el objeto del presente contrato tiene sustantividad y autonomía propia dentro de la actividad principal de la empresa. En concreto el presente contrato se basa en la realización de servicios contratados por la empresa Expertus Atención al Público, SAU con Sagrada Familia, en virtud de contrato mercantil. La finalización de la contratación laboral está vinculada a la rescisión del contrato o relación mercantil entre ambas empresas. El servicio consistirá en atender al público visitante de la Sagrada Familia, informando sobre los accesos y realizando funciones generales de relaciones públicas' (Contrato de trabajo, doc. núm. 1, ramo de prueba de la parte actora).
SEGUNDO.-Por la actividad propia de la empresa demandada, resulta de aplicación el Convenio Colectivo de trabajo de la empresa Expertus Atención al Público SAU, publicado el 28 de febrero de 2014 en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona. (Hechos no controvertidos).
TERCERO.-Durante el tiempo que duró la relación laboral, la actora percibió el siguiente salario:
- Nómina agosto 2016: 426,10 euros brutos.
- Nómina septiembre 2016: 648,67 euros brutos.
- Nómina octubre 2016: 652,42 euros brutos. (Nóminas de la actora, doc. núm. 2, ramo de prueba de la parte actora).
CUARTO.-Por carta de fecha 28 de octubre de 2016, la empresa comunica a la actora, que el día 30 de octubre de 2016, 'darán por finalizadas nuestras relaciones laborales, según el artículo 49 c) del E.T, debido a la finalización del servicio por el cual fue usted contratado.' (Carta remitida a la actora, doc. núm. 3, ramo de prueba de la parte actora).
QUINTO.-A fecha del despido, la actora no había disfrutado del periodo vacacional ni, por la empresa se le ha abonado cuantía alguna en tal concepto. (Hechos no controvertidos).
SEXTO.-Las funciones de la actora para la demandada, consistían en atender al público de la Sagrada familia, venta de entradas y control de los visitantes. Dichas funciones se siguieron desempeñando por personal de la demandada con posterioridad a la finalización del contrato de la actora. (Testifical de Dña. Encarna, compañera de trabajo de la actora).
SÉPTIMO.-La empresa demandada ocupa a más de trescientos trabajadores y, su actividad principal es la promoción de productos y la atención al público en eventos y centros clientes, para lo que acude normalmente a la contratación temporal de trabajadores. (Hechos no controvertidos).
OCTAVO.-El día 20 de diciembre de 2016, tuvo lugar acto de conciliación con resultado negativo, ya que no compareció la empresa demandada.'
Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, no lo va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
Fundamentos
PRIMER.-La sentència d'instància declarà que el cessament de la demandant en data 28.10.76 per finalització del servei constituí un acomiadament improcedent, prèvia desestimació de la pretensió de declaració de nul.litat per elusió del procediment d'acomiadament col.lectiu.
Contra aquesta sentència interposa recurs de suplicació la treballadora demandant, en postulació de la declaració de nul.litat de l'acomiadament, en considerar que el seu cessament es produí en el marc d'un acomiadament col.lectiu encobert.
SEGON.-Com a primer motiu, a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, es postula la revisió dels fets provats.
Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements 'sine qua non', a saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador 'a quo', sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.
D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.
A la llum d'aquests criteris jurisprudencials, s'aborden a continuació les dues primeres revisions postulades, mentre que la tercera es resoldrà en un fonament jurídic apart:
1.- La primera revisió (al motiu primer A), referida al primer fet provat,postula es rectifiqui de l'actual redactat la referència a la data de venciment del contracte temporal subscrit entre les parts, ja que el mateix no era de dos mesos de durada, sinó que es vinculava a la rescissió de la contractació mercantil en el marc de la qual es produïa la prestació de serveis de la demandant.
A la vista del contracte subscrit, aportat per ambdues parts als folis 125 i 188, on efectivament hi consta com a data de venciment la rescissió de la contracta, s'ha d'estimar la revisió fàctica postulada, per la seva manifesta rellevància en ordre a qualificació judicial de l'acomiadament, i respecte de la qual -d'altra banda- no s'hi ha oposat la demandada. El fet provat primer, per tant, queda redactat en els següents termes:
PRIMERO.-En fecha 28 de julio de 2016, la actora DÑA. Amparo, con DNI.- NUM000, suscribió contrato de trabajo temporal con la mercantil EXPERTUS SERVICIOS DE ANTENCIÓN AL PÚBLICO, S.A. con CIF.- A58036328, para prestar sus servicios como 'PERSONAL DE APOYO SAGRADA FAMILIA', incluido en el grupo profesional de 'PERSONAL DE APOYO SAGRADA FAMILIA', para la realización de las funciones de: 'PERSONAL DE APOYO SAGARADA FAMILIA', a jornada parcial de 18 horas al mes, con duración vinculada a la rescisión del contrato o relación mercantil entre ambas empresas, indicándose en el contrato celebrado, en sus cláusulas adicionales: 'siendo la actividad de la empresa la promoción de productos y la atención al público en eventos y centros clientes, el objeto del presente contrato tiene sustantividad y autonomía pròpia dentro de la actividad principal de la empresa. En concreto el presente contrato se basa en la realización de servicios contratados por la empresa Expertus Atención al Público, SAU con Sagrada Familia, en virtud de contrato mercantil. La finalización de la contratación laboral está vinculada a la rescisión del contrato o relación mercantil entre ambas empresas. El servicio consistirá en atender al público visitante de la Sagrada
Familia, informando sobre los accesos y realizando funciones generales de relaciones públicas' (Contrato de trabajo, doc. núm. 1, ramo de prueba de la parte actora).
2.- La segona revisió (motiu primer B), postula la revisió del fet provat sisè, a fi que s'inclogui al final de l'actual redactat, com adició a la darrera afirmació -'Dichas funciones se siguieron desempeñando por personal de la demandada con posterioridad a la finalización del contrato de la actora',la precisió cronològica ' y hasta al menos, el día 6 de enero 2017, fecha de efectos del despido de la trabajadora',així com que ' se venía desarrollando la contrata de forma ininterrumpida desde el año 2007'.
Fonamenta aquesta pretensió revisora en el foli 137, captura de pantalla de la web corporativa de la demandada del dia anterior a la vista, 26.10.17, on s'especificava que es venia desenvolupant la contracta en forma ininterrompuda des de l'any 2007, dada ques'ha d'incorporar al fet provat, per la seva manifesta rellevància, a diferència de la postulada en primer lloc, que esdevé innecessària ja que el fet provat recull que ' Dichas funciones se siguieron desempeñando por personal de la demandada con posterioridad a la finalización del contrato de la actora'.
El fet provat sisè, per tant, queda redactat en els següents termes:
SEXTO.-Las funciones de la actora para la demandada, consistían en atender al público de la Sagrada familia, venta de entradas y control de los visitantes. Dichas funciones se siguieron desempeñando por personal de la demandada con posterioridad a la finalización del contrato de la actora. La contrata se venía desarrollando de forma ininterrumpida desde el año 2007(Testifical de Dña. Encarna, compañera de trabajo de la actora, folio 137).
TERCER.-La tercera revisió (motiu primer C), postula la inclusió d'un nou fet provat, que seria el novè, que reproduís literalment -mes a mes i respecte del període que va de setembre 2016 a gener de 2017- el nom dels treballadors/es que han deixat de causat baixa en els 'quadrants mensuals de treball' de la contracta de la Sagrada Família, pretensió que fonamenta en els esmentats quadrants, no controvertits, que consten als folis 139 a 159.
Raona la recurrent que l'adició postulada resulta fonamental per evidenciar que s'han produït extincions de contractes de treball en un nombre molt superior al llindar numèric determinant de l'acomiadament col.lectiu.
En suport d'aquesta revisió invoca, també, que la demandada'no aportó las comunicaciones extintivas entregadas a los trabajadores que figuran relacionadas en el presente hecho probado, que fueron requeridas por Señoría en el acto del juicio, considerando que debiera de aplicarse en este punto lo dispuesto en el art. 90.4 LRJS '.
La Sala, per tant, ha d'abordar aquesta revisió juntament a les denúncies d'infracció normativa referides als articles 94.2 LRJS i 217.7 LEC, referits -respectivament- a la denominada 'ficta confessió documental' i a l'obligació de l'òrgan judicial, en aplicar les regles sobre les càrregues probatòries, de tenir present la disponibilitat i facilitat probatòria que correspon a cada part en litigi. Tot i que aquestes denúncies es formulen en motius separats i a l'empara de l'apartat c) de l' art. 193 LRJS, esdevé obligat el seu anàlisi i resolució conjunta.
Hem de començar per recordar que l'actora, a la seva demanda, invocà, com a fonament de la pretensió principal de de declaració de nul.litat del seu cessament que, prèviament al mateix, es produïren un gran nombre de rescissions de contractes 'per finalització d'obra o servei' quan la contracta de prestació de serveis per a la Sagrada Família seguia plenament vigent i activa. Per acreditar aquest extrem, el cessament 'ante tempus' de les contractacions temporals, la demandant havia interessat -i així ho acordà el jutjat- que aportes totes les comunicacions extintives dels tres mesos anteriors i tres mesos posteriors al cessament de la demandant (del 30.7.16 al 30.1.17), en ordre a poder valorar la invocada superació del llindar numèric determinant de l'acomiadament.
En no aportar-los a l'acte del judici, al.legant que no havia rebut el requeriment inicial d'aportació documental, el magistrat requerí de nou la demandada a fi que les aportés com a diligències finals, segons consta a l'enregistrament del judici. La lletrada de la demandada manifestà que atendria el requeriment (i fins i tot li demanda més termini per poder-ho fer), però -finalment i segons explicita a l'escrit de 6.11.17- no les aportà adduint que 'no las posee, al no estar obligado a comunicar a los trabajadores/as el preaviso de rescisión contractual en contratos temporales de menos de un año', circumstància que -com posà de manifests el lletrat del demandant al seu escrit de conclusions de 21.1.17- en cap moment va manifestar la mateixa lletrada en ser requerida pel magistrat al final de l'acte del judici, sinó que -al contrari- li demanà que li conferís més termini per a la seva aportació atès que eren moltes comunicacions.
En aquest escrit de conclusions, el demandant -atesa la injustificada desatenció al nou requeriment d'aportació documental- reiterà la petició, ja formulada en el judici, que -en base a de l' art. 94.2 LRJS- es tingués a la demandada per confessa dels fets que es pretenia acreditar amb els documents requerits i, finalment, no aportats. Desmentí, a més, l'afirmació de la demandada conforme no existien les comunicacions extintives requerides, ja que l' art. 26 del Conveni Col.lectiu d'empresa (foli 165, dors) estableix el caràcter preceptiu de les mateixes sense distinció de durada, i -a títol d'exemple- al.legà que la demandant, amb només quatre mesos de durada de contractació, sí rebé comunicació escrita, extrem confirmat per la testimoni que declarà a l'acte del judici.
La sentència d'instància, però, dictada per una jutgessa diferent al magistrat que havia dirigit el judici dos anys abans (per expressa opció d'ambdues parts en compliment dels acords de la Sala de Govern del TSJC de 6.11.18 i 4.12.18), no ha atès la petició de la demandant d'aplicar la ficta confessió documental que preveu l' art. 94.2 LRJS, en considerar que amb tota la documentació ja aportada, en especial l'informe de vida laboral, disposava de suficient documentació per acreditar els fets invocats, i ha negat aquesta eficàcia probatòria als quadrants de treball en base els quals el recurrent fonamenta la seva pretensió probatòria.
La Sala discrepa d'aquest criteri i ha d'acollir les denuncies d'infracció normativa dels arts. 94.2 LRJS i 217.7 LEC. Certament, el tenir per acreditades les al.legacions en relació a la prova documental requerida i no aportada és una facultat del jutge d'instància i no un mandat processal imperatiu, però no hem d'oblidar que el mateix va indissolublement lligat al dret a la prova de la part que invoca la seva aplicació i, per tant, la negativa a la seva aplicació ha d'estar degudament motivada. I en el present cas, la Sala no pot compartir els motius de la jutgessa d'instància per no aplicar-la al present cas:
En primer lloc, perquè no és cert -en contra del que s'afirma a la sentència- que 'disponiendo del informe de vida laboral de la empresa y de todos los TA2 de baja en la TGSS el actor tendría que haber concretado con exactitud los trabajadores que vieron extinguidos sus contratos de trabajo en el periodo de referencia',ja que -al marge de l'extraordinària complexitat de l'anàlisi que esmenta atès els centenars de folis aportats- aquests informes no detallen dos dades fonamentals, com són el centre de treball d'adscripció i la causa d'extinció.
En segon lloc, el fet que fos el segon cop que la demandada incomplia el requeriment documental, amb una excusa manifestament inversemblant (a la vista de les manifestacions de la mateixa lletrada en acordar-se el segon requeriment i la ja referida obligació convencional de comunicació de cessament per escrit, amb independència de la durada del contracte), abocaven a tenir per certes les extincions invocades.
A més i en tot cas, atesa aquella reiterada i injustificada negativa a l'aportació de les comunicacions extintives, no s'acaba d'entendre que no es conferís eficàcia acreditativa als quadrants de treball aportats pel demandant, no controvertits ni en el judici ni en suplicació, i que permeten inferir -en substitució d'aquelles comunicacions- les extincions produïdes.
La Sala, per tant, considera que -a la vista de l'actuació processal d'ambdues parts- la sentència no ha aplicat correctament les regles de la càrrega de la prova en el present cas i que ha infringit els articles 94.2 LRJS i 217.7 LEC, per la qual cosa ha de prosperar la revisió fàctica postulada, tot i que el fet provat -en ordre a evitar una extensió innecessària i a preservar dades de caràcter personal- quedarà redactat en els següents termes:
'Noveno.- En los calendarios mensuales de los trabajadores adscritos al centro de trabajo de la Sagrada Familia reflejan 97 extinciones contractuales comprendidas en el período de los meses de agosto a diciembre de 2016, de las cuales 31 se habrían producido en agosto, 23 en septiembre, 28 en octubre y 15 en noviembre.'
QUART.-En el següent motiu de recurs, ja per l'apartat c) de l' art. 193 LRJS, denuncia el recurrent la infracció de l' art. 51.1 ET, en relació a la doctrina del TJUE establerta a la STJUE Pujante y la doctrina del Tribunal Suprem establerta a les seves sentències de 3 i 8 de juliol de 2012 ( rec. 1657, 1744 y 2341/11).
La pretensió de nul.litat de l'acomiadament impugnat es fonamentà a la demanda en la sospita que en els 90 dies anteriors i posteriors al cessament de la demandant es produí l'extinció de nombrosos contractes de treball temporals per venciment 'ante tempus' (quan la contracta a la que anaven vinculats seguia vigent i activa), cosa que determina la seva computabilitat en ordre a la superació dels llindars numèrics establerts a l' art. 51.1 ET, tant en relació al conjunt de l'empresa com en el concret centre de treball de la Sagrada Família on treballava la demandant. I invocà la doctrina a la STJUE Rabal Cañas de 5.5.15, en relació a l'aplicació d'ambdós àmbits de còmput (empresa i centre de treball), i la STJUE Pujante i la doctrina del Tribunal Suprem ja referenciada en relació a la computabilitat de les extincions 'ante tempus' dels contractes temporals.
La sentència d'instància, al fonament jurídic cinquè, ha desestimat aquesta pretensió en considerar que aquesta darrer extrem, que les extincions per venciment temporal invocades s'havien produït 'ante tempus', no havia quedat acreditada, essent la càrrega de la prova de la part actora:'En conclusión, siendo carga de la prueba de la parte actora, en primer lugar, no se acredita con certeza, pese a disponer de suficiente prueba a su alcance para hacerlo, cuántos trabajadores vieron extinguidos sus contratos de trabajo durante el periodo de referencia, incluyendo una mera lista de trabajadores que no aparecen en un cuadrante de trabajo (que como ya se ha expuesto, los motivos por los cuales un trabajador no aparezca en el cuadrante de un mes pueden ser diversos, baja laboral, vacaciones, etc. ); en segundo lugar; tampoco se concreta si dichos trabajadores estaban contratados por la demandada mediante un contrato temporal o no, apareciendo este extremo reflejado en el informe de vida laboral aportado y; finalmente, tampoco se justifica si la extinción de dichos contratos de trabajo obedecía a causas ajenas a la finalización de la obra o del servicio que justificaban la temporalidad; si bien es cierto que esto último resulta más difícil de probar, se podría haber citado como testigos a algunos de esos trabajadores, sólo se citó a una de ellas, para que depusieran sobre este extremo. Por todo ello, resulta imposible determinar el número total de trabajadores que realmente se tiene que tener en cuenta para determinar si se superan o no los umbrales del despido colectivo; todo ello ante la falta de concreción de la parte actora en cuanto a su alegación, que es bastante genérica y, ante la falta de actividad probatoria.'
Aquest retret de falta d'activitat probatòria a la part demandant no pot ser més injustificat, i només explicable pel fet que la magistrada que dictà la sentència no fou la que dirigí el judici: al segon altressí de la demanda s'interessà ja que la demandada fos requerida per aportar el llistat de totes les extincions comunicades en els 90 dies anteriors i posteriors al cessament de la demandant, amb identificació del treballador, l'antiguitat, el tipus de contracte, la causa d'extinció i la data de la mateixa; també la copia de les extincions contractuals i de les certificacions tramitades al SEPE en relació a les mateixes, així com còpia de les actes de conciliació, judicial o administratives, en relació a extincions en el mateix període; el llistat de totes les contractes de serveis durant l'any 2016; l'informe de Vida Laboral (VILE) i els comunicats de baixa a la TGSS durant el mateix any. Aquestes diligències preparatòries de prova foren inicialment denegades pel magistrat d'instància, denegació contra la que l'actora va recórrer en reposició, que també fou desestimada. Això no obstant, en data 18.10.17 la recurrent reiterà novament la petició, justificant la necessitat de la mateixa per mantenir la seva pretensió, i així fou acordat per provisió de 19.10.17, que consta notificada a l'empresa demandada el 19.10.17 (foli 55).
Pel contrari, el que sí constata la Sala és l'actitud obstruccionista de la demandada en el compliment d'aquest requeriment, en no aportar a l'acte del judici les comunicacions d'extinció requerides (al.legant a l'acte del judici que no l'havia rebut, quan el burofax esmentat ho desmenteix), i incomplint el nou requeriment acordat a l'acte del judici com a diligències finals, amb les circumstàncies ja esmentades en el fonament jurídic anterior.
Per tant, i com ja hem raonat, la magistrada -en aplicació de l' art. 94.2 LRJS i 217.7 LEC- hauria de haver donat per acreditades les extincions invocades, i el seu caràcter 'ante tempus', exactament amb els mateixos termes que raona en en el fonament jurídic sisè respecte de la demandant:
'Pues bien, por carta de fecha 28 de octubre de 2016, la empresa comunica a la actora, que el día 30 de octubre de 2016, 'darán por finalizadas nuestras relaciones laborales, según el artículo 49 c) del E.T, debido a la finalización del servicio por el cual fue usted contratado.' Ahora bien, del conjunto de prueba practicada cabe concluir que, a fecha de la finalización del contrato, 30 de octubre de 2016, no se había rescindido el contrato o relación mercantil entre la demandada y la Sagrada Familia, es más, según la testifical practicada en el acto de la vista en la persona de Dña. Encarna, con posterioridad al despido de la actora, la empresa demandada seguía prestando servicios a través de sus trabajadores en el centro, es más, la testigo, quién desempeñaba las mismas funciones que la actora, siguió trabajando en el templo hasta diciembre de ese año.
Destacar que en este punto, toda la facilidad probatoria la tenía la empresa
demandada, así como la carga probatoria, quién, en caso de ser cierto que se había rescindido el contrato o relación mercantil entre la dicha mercantil y la Sagrada Familia, habría aportado documento que reflejara dicha rescisión contractual, cosa que no ha efectuado.
Por lo tanto, se puede concluir que, a fecha de la extinción de la relación laboral, la mercantil demandada, a través de su personal, seguía prestando el servicio de atención al público visitante de la Sagrada Familia, siguiendo en vigor la relación mercantil entre Expertus Atención al Público, SAU y Sagrada Familia, por lo que no concurría causa alguna justificativa para la finalización de la relación laboral que unía a la demandada con la actora, toda vez que no había concluido el servicio para el que había sido contratada.'
Si la magistrada assolí aquesta conclusió d'extinció 'ante tempus' del contracte de la demandant, atenent a la facilitat probatòria de l'empresa, no s'acaba d'entendre que no hagi aplicat el mateix criteri -i amb major motiu- respecte a la resta d'extincions produïdes en el mateix centre de treball, constatada la reiterada obstrucció de la demandada a atendre els requeriments documentals acordats.
Per tant, cal presumir que la majoria de les 82 extincions reflectides en el nou fet provat novè -produïdes en els tres mesos anteriors al cessament de la demandant, agost, setembre i octubre de 2016- respongueren, com en el cas de la demandant, a extincions de contractes temporals 'ante tempus' que, per tant i de conformitat a la doctrina que referim a continuació, han de ser considerades com a 'acomiadaments' (i no com a 'extincions assimilades'), en un nombre -en tot cas- superior a 30, conformant, en el període de 90 dies anteriors al cessament de la demandant, una situació d'acomiadament col.lectiu 'de facto' que feia obligada la tramitació del procediment d'acomiadament col.lectiu.
En efecte, hem de recordar la STS 3.7.12, encertadament denunciada com a infringida per la recurrent:
'Hay que poner de relieve que la regulación contenida en el artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores , apartado 1, penúltimo párrafo establece: 'para el cómputo del número de extinciones de contratos a que se refiere el párrafo primero de éste artículo - extinciones colectivas fundadas en causas económicas, técnicas organizativas o de producción- se tendrán en cuenta así mismo cualesquiera otras producidas en el periodo de referencia por iniciativa del empresario en virtud de otros motivos no inherentes a la persona del trabajador distintos de los previstos en el apartado c) del apartado 1 del artículo 49 c) de esta Ley , siempre que su número sea, al menos, de cinco'.
En la norma transcrita, lo que pretende sin duda el legislador es evitar que se eludan por el empresario los trámites y garantías previstos en el artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores computándose para el propio concepto de despido colectivo todos los efectuados por el empresario por motivos no inherentes a la persona del trabajador, con la salvedad de aquéllos que se hubiesen extinguido lícitamente por conclusión del término pactado o por la terminación de la obra o servicio.
Pero si se trata de contrataciones temporales en que la obra o el servicio concertados no han finalizado, no cabe excluir del cómputo tales trabajadores a los efectos discutidos, pues en otro caso se dejaría al arbitrio del empleador la utilización de la vía del despido colectivo, excluyendo de los referidos umbrales las contrataciones de esta clase.
Una interpretación sistemática del artículo 51 ET ( RCL 1995, 997 ) , en la que el texto de la Directiva es también relevante, conduce a la interpretación que antes se expuso, en el sentido de que tales extinciones han de computarse en el caso de que se trate de extinciones producidas sobre contrataciones absolutamente alejadas de la efectividad de las cláusulas de los contratos en cuanto a la eventual conclusión del tiempo pactado o la realización de los servicios concertados.
Para la Directiva y en la interpretación del artículo 51ET que acabamos de expresar en párrafos anteriores, solo podrán excluirse del cómputo numérico que lleva aparejada la calificación jurídica de despido colectivo, aquellas extinciones de contratos por tiempo o tarea determinados cuando la extinción se ha producido regularmente, pero en ningún caso cuando, como ocurre en el supuesto de autos, los despidos se han llevado a cabo antes de la finalización de la obra, no pudiendo excluirse tampoco cuando la naturaleza de los contratos, por haberse realizado en fraude de ley, no era temporal sino indefinida'
Aquesta doctrina s'ha reiterat en data recent a la STS núm. 283/2019 de 4 abril:
'Y la conclusión, atendiendo a las circunstancias concurrentes en el caso antes reseñadas, no puede ser otra que la de determinar que nos encontramos ante un despido colectivo de facto, pues del cómputo para la determinación de los umbrales a que se refiere el art. 51 ET , están incluidos los contratos temporales concertados para la ejecución de una contrata que finalizan antes de la fecha prevista o determinada por reducción de su volumen por la empresa comitente, estando excluidos solamente aquellas extinciones que se producen por motivos inherentes a la persona del trabajador y las que se produzcan por cumplimiento del término; y en el caso son 47 las extinciones que se produjeron (11 de ellas el 13 de julio de 2017 y 36 el 31 de julio siguiente).'
Escau, per tant, a la llum de l'esmentada doctrina, estimar íntegrament el recurs i, amb revocació de la sentència d'instància, declarar la nul.litat de l'acomiadament, que ha de comportar la condemna a la readmissió i a l'abonament dels salaris de tramitació meritats des de la data de l'acomiadament.
Pels motius exposats, per tant, ha de ser desestimat aquest únic motiu de recurs i, amb ell, el recurs en la seva integritat.
Atesos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demès disposicions de general i pertinent aplicació,
Fallo
Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Amparo contra la sentència dictada pel jutjat del social número 21 dels de Barcelona en data 13.9.19, a les actuacions núm. 936/16 seguides en matèria d'acomiadament contra EXPERTUS SERVICIOS DE ATENCIÓN AL PÚBLICO SA i i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, i amb revocació de la mateixa i estimació íntegra de la demanda, declarar la nul.litat de l'acomiadament notificat el 28.10.16 amb efectes de 30.10.16, i condemnar la demandada EXPERTUS SERVICIOS DE ATENCIÓN AL PÚBLICO SA a la readmissió de la demandant i a l'abonament dels salaris de tramitació produïts des de la data de l'acomiadament.
Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.
Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.
Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.
Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.
També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.
Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:
El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.
Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.
PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.
