Sentencia Penal Nº 982/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 22, Rec 221/2018 de 12 de Diciembre de 2018

Encabezamiento

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel lació penal núm. 221/2018 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 19 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 36/2018

Data sentència recorreguda: 29/06/2018

SENTÈNCIA NÚM. 982/2018

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Juli Solaz Ponsirenas

Maria Josep Feliu Morell

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 221/2018, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 19 BARCELONA en data 29/06/2018 , en procediment Abreujat núm. 36/2018. Han estat parts : apel.lant, Bárbara , representada per la Procuradora Dolors Ribas Mercader i assistida per la Lletrada Iolanda Uceda Torres; l'apel.lat, Celestino , representat pel Procurador Óscar Entrena Lloret i assistit per la Lletrada Mariona Pons Rodríguez, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Maria Josep Feliu Morell.

Barcelona, dotze de desembre de dos mil divuit.

Antecedentes

Primer.El dia 29 de juny de 2018 el Jutjat penal núm. 19 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: 'Que debo absolver y absuelvo a Celestino del delito objeto de acusación en el presente procedimiento, declarando de oficio el pago de las costas procesales'.

En data 20/8/2018 es va dictar interlocutòria d'aclariment de la sentencia pero que nomes afecta a la informació de recursos que era errònia.

A la sentència es declaren provats els fets següents: 'que el presente procedimiento se inició como consecuencia de atestado-denuncia NUM000 AT USC MATARÓ de fecha 27 de mayo de 2017, realizado por los Mossos dŽEsquadra no habiendo quedado acreditado que el acusado Celestino maltratara o lesionara en fecha 27 de mayo de 2017 a Bárbara cuando ambos se encontraban en un barco en el puerto de Mataró'.

Segon.Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Bárbara , el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs, i finalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal s'adhereix el recurs interposat i la representació processal de Celestino l'impugna i demana la confirmació de la sentencia.

S'accepta el relat de fets declarats provats de la sentència recorreguda.

Fundamentos

Primer.L'apel lant impugnà la sentència dictada en primera instància adduint com primer l'error en la valoració de la prova, al legant que de la prova practicada a l'acte del judici s'acredita la realitat dels fets denunciats i demana que es dicti una sentencia condemnatòria per l'acusat Celestino pels delictes imputats a les conclusions definitives.

Segon.L' article 792.2 de la LEcrim estableix que 'La sentencia de apelación no podrá condenar al encausado que resultó absuelto en primera instancia ni agravar la sentencia condenatoria que le hubiera sido impuesta por error en la apreciación de las pruebas en los términos previstos en el tercer párrafo del artículo 790.2.

No obstante, la sentencia, absolutoria o condenatoria, podrá ser anulada y, en tal caso, se devolverán las actuaciones al órgano que dictó la resolución recurrida. La sentencia de apelación concretará si la nulidad ha de extenderse al juicio oral y si el principio de imparcialidad exige una nueva composición del órgano de primera instancia en orden al nuevo enjuiciamiento de la causa.'i l' article 790.2 tercer apartat de la LECrim ., estableix que 'Cuando la acusación alegue error en la valoración de la prueba para pedir la anulación de la sentencia absolutoria o el agravamiento de la condenatoria, será preciso que se justifique la insuficiencia o la falta de racionalidad en la motivación fáctica, el apartamiento manifiesto de las máximas de experiencia o la omisión de todo razonamiento sobre alguna o algunas de las pruebas practicadas que pudieran tener relevancia o cuya nulidad haya sido improcedentemente declarada'. En aquest cas, l'apel lant impugna la sentencia absolutòria dictada pel Jutjat Penal, plantejant com primer motiu de recurs l'error en la valoració de la prova, i a la vista de que els fets enjudiciats i la incoació del procediment penal es posterior el dia 6 de desembre de 2015, data d'entrada en vigor de l'ultima reforma de la LEcrim, en la que es modifica la redacció dels preceptes abans esmentats, entre altres, s'evidencia que l'apel lant tenia, en el cas d'apreciar error en la valoració de la prova en primera instancia, haver sol licitat, fent les oportunes al legacions per justificar el que preveu l' article 790.2 tercer apartat de la LEcrim ., la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia i no la seva revocació, vetada per l'article 790,2 de la mateixa llei, que trasllada al text de la llei el que ha estat notòria i reiterada jurisprudencia del Tribunal Constitucional, tal com senyala la STC de 17 de novembre de 2014 'La doctrina sobre las condenas penales en segunda instancia previa revocación de un pronunciamiento absolutorio, iniciada en la STC 167/2002, de 18 de septiembre (FFJJ 9 a 11) y reiterada en numerosas Sentencias posteriores (entre otras muchas, SSTC 182/2007, de 10 de septiembre ; 28/2008, de 11 de febrero ; 1/2009, de 12 de enero , 24/2009, de 26 de enero y más recientemente, SSTC 22/2013, de 31 de enero ; 195/2013, de 2 de diciembre ; y 105/2014, de 23 de junio ), expresa que el respeto a los principios de publicidad, inmediación y contradicción, que forman parte del contenido del derecho a un proceso con todas las garantías ( art. 24.2 CE ), impone inexorablemente que toda condena se fundamente en una actividad probatoria que el órgano judicial haya examinado directa y personalmente y en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción. También inciden en el tema las Sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, ( SSTEDH) de 29 de octubre de 1991, caso Jan Ake Andersson c. Suecia y de 5 de diciembre de 2002, caso Hoppe c.Alemania.

En aplicación de esta doctrina hemos dicho que el respeto a los citados principios de publicidad, inmediación y contradicción exige que el Tribunal de apelación oiga personalmente a los testigos, peritos y acusados que hayan prestado testimonio y declaración en el acto del juicio, dado el carácter personal de estos medios de prueba, a fin de llevar a cabo su propia valoración y ponderación y corregir la efectuada por el órgano de instancia, de manera que el órgano de apelación no puede operar una modificación de los hechos probados que conduzca a la condena del acusado, si tal modificación no viene precedida del examen directo y personal de los acusados o testigos en un debate público en el que se respete la posibilidad de contradicción.'

Dit això, la Sala ha de posar de manifest l'impossibilitat legal de declarar d'ofici la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, doncs tal com estableix l' article 240.2 apartat segon de la LOPJ 'En ningún caso podrá el Juzgado o Tribunal, con ocasión de un recurso, decretar de oficio una nulidad de las actuaciones que no haya sido solicitada en dicho recurso, salvo que apreciare falta de jurisdicción o de competencia objetiva o funcional o se hubiese producido violencia o intimidación que afectase a ese Tribunal'.

Per tant, la Sala no pot entrar en valoracions sobre l'existència o no d'error en l'apreciació de la prova en els supòsits de sentencies absolutòries, quan la part apel lant no ha sol licitat de forma fonamentada la nul litat de la sentencia, perquè si no es possible en segona instancia la condemna de l'acusat absolt en la primera, i el Tribunal tampoc pot acordar d'ofici, sense petició del recurrent, la nul litat de la sentencia dictada en primera instancia, s'haurà de desestimar el recurs d'apel lació interposat amb impossibilitat de entrar en el fons de la qüestió plantejada al no ser possible la seva estimació en els termes en que esta interessada.

Segon.-Com segon motiu de recurs, s'al lega per l'apel lant, ara si, la nul litat d'actuacions per falta de motivació de la sentencia, de conformitat amb l'article 792 de la Llecrim. Quan desenvolupa aquest motiu al legant la falta de motivació de la sentencia impugnada, el fonamenta en la valoració que el jutge d'instància ha fet de la declaració de una testimoni que diu que va veure una agressió, però també diu que no va poder veure qui estava agredint a qui, nomes uns braços que donaven cops. Es evident que no estem davant de una falta de motivació de la sentencia, en aquesta s'explica el perquè el Jutge atrriba a la convicció de que no hi ha prova suficiente per desvirtuar la presumpció d'innocencia de l'acusat, doncs la descripció de la suposada agressió en res concorda amb les lesions que presentava la denunciant. La nul litat es fonamenta en l'article 792 sense concretar en quin dels apartats es basa per instar-la, encra que fa referencia a la falta de motivació el que ens portaria a l'apartat 3.

Dels fonament de dret de la sentencia, es desprèn de forma clara la motivació que ha comportat l'absolució de l'acusat pels delictes imputats.

La sentencia del Ple del TC de 22 de juliol de 2002 diu 'El deber constitucional de motivación de las sentencias ( art. 120.3 CE EDL 1978/3879 ) debe operar al compás de los concretos problemas suscitados en cada proceso, de modo que cuando en las concretas circunstancias de uno determinado se manifiesta como especialmente problemática la valoración de unos testimonios respecto de otros de sentido contrario, la insustituible función del órgano judicial sentenciador de valoración de la prueba no puede considerarse exenta de la necesidad de justificar en términos de razonabilidad la opción valorativa asumida. Y en tal caso, y según la jurisprudencia de este Tribunal antes citada, corresponde al espacio lógico de su posible control el análisis crítico de que 'en el razonamiento o discurso de valoración, se han respetado las reglas de la lógica o, lo que es lo mismo, que el discurso del órgano judicial no sea arbitrario, incoherente con las pruebas practicadas o irrazonable' ( STC 124/2001 , FJ 10 in fine, citada antes EDJ 2001/6255 ). En caso de testimonios de contenido contradictorio la coherencia de los hechos probados con unos supone simultánea incoherencia respecto de otros, y en tal caso la relación de coherencia sólo se salva si se explica razonablemente la prevalencia atribuida a unos respecto de otros testimonios. El control de esa explicación no es valoración de la prueba, sino análisis de la razonabilidad del 'discurso del órgano judicial'.

Atenent a la jurisprudència citada, ja podem anticipar que la sentencia impugnada, esta degudament motivada tal com s'ha dit amb anterioritat, i especialment en quan a la motivació per no donar valor com prova de càrrec per acreditar al'autoria de l'acusat a la declaració de la testimoni que diu haver presenciat una agressió.

Així, no es possible estimar la petició de que es declari la nul litat de la sentencia, quan la motivació que presenta no es irracional ni insuficient i en cap cas s'aparta de les màximes de l'experiència, simplement les versions son contradictòries i cap d'elles ve especialment corroborada.

Per tant, aquest Tribunal comparteix plenament, de que no hi ha elements suficients per formar una convicció de culpabilitat de l'acusat en els termes que pretén l'acusació particular.

Tercer.D'acord amb els articles 240.2n de la Llei d'enjudiciament criminal i 123 del Codi penal , s'imposen a l'apel lant les costes processals causades en aquesta instància.

Fallo

1.Desestimem el recurs d'apel lació expressat en l'antecedent de fet segon d'aquesta sentència i CONFIRMEM íntegrament la sentencia dictada pel Jutjat Penal num. 19 de Barcelona en data 29 de juny de 2018 en el Procediment abreujat num. 36/2018.

2. S'imposen a la part apel lant les costes processals causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència no és ferma, i contra la mateixa es pot interposà recurs de cassació per infracció de llei si es considera que, atesos els fets que es declaren provats en la resolució, s'ha infringit un precepte penal de caràcter substantiu o una altra norma jurídica del mateix caràcter que hagi de ser observada en l'aplicació de la llei penal, preparant el recurs mitjançant un escrit autoritzat per un advocat i un procurador, si el recurrent no és el Ministeri fiscal, escrit presentat dins dels cinc dies següents al de l'última notificació de la sentència, i en el qual s'ha de demanar testimoniatge de la sentència i manifestar la classe de recurs que s'intenti utilitzar.

Així ho disposa el Tribunal i ho signen els magistrats que el formen.