Sentencia Penal Nº 799/2013, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 3, Rec 13/2012 de 04 de Octubre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Secció Tercera

Sumari núm. 13/12

Jutjat d'Instrucció 16 de Barcelona

MAGISTRATS:

Sr. Josep Niubò i Claveria

Sra. Roser Bach Fabregó

Sra. Maria Jesús Manzano Meseguer

S E N T È N C I A 799/2013

Barcelona, a 4 d'octubre de 2013

Vist en judici oral i públic per la Secció IIIª de l'Audiència de Barcelona el procediment que consta a l'encapçalament, provinent del jutjat d'instrucció núm. 16 de Barcelona, seguit per un delicte contra la llibertat sexual contra Gabino , nascut a Lleida (Segrià). el NUM000 de 1931, fill de Julián i Elisa , de professió, de solvència i d'instrucció no determinades, sense antecedents penals, en llibertat provisional per raó d'aquesta causa, en la que ha estat representat per la Procuradora Sra. Luisa Lasarte Díaz i assistit pel Lletrat Sr. Francisco L. Bonatti Bonet, exercint l'acusació el Ministeri Fiscal, i també la Procuradora Sra. Mª Pilar Albacar Arazuri en nom i representació d' Martina , sota la direcció de la Lletrada Sra. Maria Duró Lavalillo. S'ha dictat aquesta sentència, de la que n'ha estat ponent el magistrat Sr. Josep Niubò i Claveria que expressa el parer unànime de la Sala, en base als següents

Antecedentes

1.Tramitada la causa en el jutjat d'instrucció al que li va correspondre, fou remesa a aquesta Secció de l'Audiència un cop conclosa, preparant-se en deguda forma l'acte del judici oral. En ell, el MINISTERI FISCAL formulà acusació contra Gabino en considerar-lo autor criminalment responsable d'un delicte continuat contra la llibertat sexual previst i penat en els articles 179 , 180, 1-3 , 74 i 192.1 del codi penal , sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal, i sol licità que se li imposés la pena de quinze anys de presó amb inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna, la prohibició d'aproximar-se a la víctima, al seu domicili i a qualsevol altre lloc que freqüenti i prohibició de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà a una distància inferior a mil metres durant un període de deu anys superior al de durada de la pena de presó i que se li imposés el pagament de les costes processals.

2.La defensa de Gabino sol licità l'absolució d'aquest en negar la comissió dels fets.

Valorant en consciència les proves practicades en l'acte del judici, es declaren els següents

Gabino compartí amb Martina , nascuda el NUM001 de 1991, durant els 1999 i 2004 moltes trobades bé al domicili que ell tenia a Pineda de Mar, bé a Barcelona, atès que ella és filla de qui fou esposa del fill d'ell. No consta provat que en el curs de cap d'aquestes trobades ell realitzés cap acte atemptatori contra la llibertat sexual de l'esmentada menor.

Són d'aplicació els següents

Fundamentos

1.L' article 741 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que el tribunal dictarà sentència apreciant en consciència les proves practicades en l'acte del judici oral. En el que és conseqüència al procediment indicat a l'encapçalament s'hi ha practicat proves consistents en la declaració de l'acusat, prova de testimonis a través de qui denuncià els fets dels que deia ser-ne víctima, així com de persones de l'entorn d'ella i de l'acusat (familiars bé d'ella, bé d'ell) i una amiga d'ella que suposadament va ser víctima d'un acte d'exhibicionisme i provocació sexual per part de l'acusat, i pericials mèdico forense i psicològiques.

Pel que fa a la valoració de la prova aportada mitjançant la declaració de l'acusat no es pot extreure d'ella cap element incriminatori. Ha negat, com sempre durant la fase d'instrucció havia fet, la comissió de cap acte de naturalesa sexual envers la denunciant. La declaració l'ha fet l'acusat evidenciant la seva indignació pel fet de ser objecte d'una acusació com la que s'ha fet contra ell, negant tota mena d'acte o comentari que de cap manera pogués interpretar-se que tingués una connotació sexual en relació a ningú. L'únic acte que podria tenir una connotació sexual en el que reconegué haver-s'hi vist implicat no formava part del relat acusatori ja que tingué com a suposada destinatària qui ha intervingut en judici com a testimoni ( Bibiana ), i de cap de les maneres acceptà l'acusat cap motivació sexual en el fet d'haver mostrat els seus òrgans sexuals quan estava al patí de casa seva en banyador.

La declaració de la denunciant en l'acte del judici ha tingut un contingut totalment incriminatori. Ha declarat haver estat objecte d'un continuat atac per part de l'acusatPineda de Mar com a Barcelona, durant molts anys i en múltiples ocasiones, l'acusat l'havia sotmès a actes de contingut sexual que incloïen penetracions dels dits en vagina i anus, refregaments amb el penis i petons per tot el cos, aprofitant qualsevol ocasió en què coincidissin i fins i tot el fet d'estar a un mateix pis (d'algú de la família) en el que també hi eren altres membres de la família (el fill de l'acusat i padrastre d'ella entre d'altres). El relat de fets per part de la principal testimoni comporta que qui els realitzés hauria tingut un comportament no només criminal, sinó també d'un menyspreu absolut respecte de qui feia objecte d'uns actes que només són acceptables entre adults i fets de manera consentida. Les múltiples vivències de total contingut sexual que la denunciant atribuí a l'acusat comportarien òbviament una severa condemna d'aquest, però està clar que per a donar plena validesa a la declaració en la que es fa aquell relat cal algun complement del que els membres del tribunal no n'han disposat, atès que la resta de la prova practicada en judici no ha contribuït a aquell fi.

L'element cabdal per tal de qüestionar com a prova de càrrec irrefutable la declaració de la denunciant, el constitueix la declaració del seu germà Candido , que també ha declarat en el judici com a testimoni. Segons la denunciant part dels actes dels que ella en fou víctima s'haurien produït en presència del seu esmentat germà, qui ha negat rotundament i categòrica haver presenciat cap dels suposats actes criminals que hauria fet l'acusat. El seu testimoniatge en la línia del que digué la seva germana hauria estat decisiu per tal de concloure que l'acusació efectuada contra l'acusat era adequada amb la realitat que l'hauria justificat, però no ha estat així, i com que la resta de proves practicades en l'acte del judici o bé són de referència o bé (les pericials) no aporten cap element determinant per tal d'establir com a provats uns fets diferents als que com a tals s'han establert.

Queda per tant com a única prova incriminatòria la declaració de la víctima, declaració que el Tribunal Suprem ha establert que pot ser hàbil per a desvirtuar la presumpció constitucional d'innocència, dret que és de caràcter absolut. El mateix tribunal estableix que no es pot assumir que hi hagi un nivell menor d'exigència en matèria de prova en els casos d'accions que com les que fan referència a atemptats contra la llibertat sexual es produeixen normalment en la clandestinitat. En aquests casos en què la declaració de la víctima és de fet l'única prova incriminatòria, tot i que sigui creïble i persistent, necessitat alguna mena de corroboració que en aquest cas no s'ha produït. Això fa que tot i que de cap manera els membres del tribunal descartin la possibilitat de què els fets denunciats i que han comportat l'acusació formulada contra Gabino siguin totalment certs, el dret a la presumpció a la innocència esgrimit per la defensa i reconegut com a tal en l'article 24 del text constitucional, no s'hagi de considerar esvaït, i en conseqüència procedirà el dictat d'una sentència absolutòria.

2.L' article 240 de la Llei d'enjudiciament criminal disposa que en cas d'absolució de l'acusat les costes processals es declararan d'ofici. En conseqüència, la Sala pronuncia el següent

Fallo

ABSOLEM Gabino del delicte continuat contra la llibertat sexual del que fou acusat i declarem d'ofici les costes processals generades.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i al Ministeri Fiscal, fent-los-hi saber que no és ferma i que contra ella hi podran interposar recurs de cassació per infracció de llei i vulneració de forma en el termini de cinc dies mitjançant escrit presentat en aquest mateix tribunal.

Porteu l'original de la sentència al llibre de resolucions definitives del tribunal, lliurant-ne testimoniatge que s'unirà al rotlle.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. L'anterior sentència ha estat donada, llegida i publicada pels Magistrats que la signen, el dia de la seva data, en acte d'audiència pública, de la qual cosa en dóna fe la Sra. Secretària Judicial.