Sentencia Penal Nº 44/2015, Juzgado de Menores - Girona, Sección 1, Rec 355/2014 de 15 de Febrero de 2015

Encabezamiento

Jutjat de Menors núm. 1

de Girona (UPSD Menors)

Plaça Josep María Lidón, 1

17001 Girona

Tel. 972942531

SENTÈNCIA NÚM. 44/2015

Magistrada: Montserrat Bastit Vallmajó

Girona, 15 de febrer de 2015

He vist en audiència la causa judicial 355/2014 provinent de l'expedient d'investigació de la Fiscalia de Menors núm. 343/14, seguida per una FALTA DE LESIONS, contra la menor Eva , amb DNI NUM000 , nascuda el dia NUM001 de 1999, i la menor Sandra , amb DNI NUM002 , nascuda el dia NUM003 de 1997. Actualment es troben en llibertat per aquesta causa. Les defensa el lletrat Rafael Pedrique.

No consten detencions per aquesta causa.

Antecedentes

Primer. El Ministeri Fiscal en el plenari va qualificar definitivament els fets com a constitutius d'una falta de lesions de l' article 617 del Codi penal , va considerar-ne autores les acusades Eva i Sandra , sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal i va sol·licitar la mesura de sis mesos de llibertat vigilada per a cadascuna o alternativament tasques socioeducatives.

En concepte de responsabilitat civil les menors han d'indemnitzar conjuntament i solidàriament Lina amb la suma de 140 euros. Es declara la responsabilitat civil directa dels legals representants de les menors.

Segon. La defensa de l'acusat va sol·licitar la lliure absolució de les acusades.

Hechos

Primer. En data de 17 de juliol de 2014, cap a les 20.30 hores, les menors Eva i Sandra es trobaven pel carrer Avinyonet de la població de Figueres quan es van creuar amb la menor Lina que anava acompanyada de la seva mare. La Lina i la Sandra en passar de costat es van tocar amb les espatlles, moment en què hi va haver una batussa entre elles.

No ha quedat acreditat que les menors Eva i Sandra agredissin Lina i li provoquessin lesions.

Fundamentos

Primer.En l'acte del plenari es va practicar la prova consistent en la declaració de les acusades, testificals, pericials i documental.

l

En el plenari la Eva va declarar que ella anava amb la Sandra i que era cert que hi havia una mala relació amb la Lina però que no sap per què passava això, que ara la mala relació era mútua.

La Eva va explicar que el dia dels fets, quan es van creuar amb la Lina , aquesta li va donar un cop amb l'espatlla a la Sandra i li va dir 'gilipollas'. Després aquesta nena va intentar donar una puntada de peu a la Sandra i a insultar-les, i els va dir de tot, fins que la mare de la Lina la va agafar i van marxar.

La Eva diu que ella va tenir una crisi d'ansietat i va negar que elles piquessin a la Lina i que la insultessin, diu que no sap per què la Lina tenia esgarrapades.

La Sandra va manifestar que ella havia estat amiga de la Lina però que es van anar distanciant amb el temps per rumors que hi havia. L'acusada va relatar els fets en els mateixos termes que l'altra acusada.

La Sandra també va dir que li havia agafat una crisi de pànic, que fins i tot va caure a terra i que ella i la Eva van entrar juntes al servei mèdic. La Sandra , com la Eva , va negar que hagués picat o hagués insultat la Lina .

D'altra banda, la perjudicada va oferir en la seva declaració testifical una versió diferent dels fets i contradictòria amb la de les acusades. La Lina va dir que coneixia les acusades de feia molt de temps, però va desmentir que hagués estat amiga de cap d'elles, també manifesta que desconeixia la causa de la mala relació, que contràriament a allò que havien dit les acusades, va manifestar que van ser aquelles qui van començar amb els problemes cap a ella l'any passat. També contradiu el que van dir les acusades perquè va manifestar que qui va colpejar les espatlles va ser la Sandra i que la van insultar dient-li mora de merda i coses semblants i que les dues acusades la van agredir.

La Lina va dir que hi havia la mare de la Sandra quan van passar aquests fets i que no va fer res, circumstància que neguen tant la Sandra com la Eva . Refereix que qui les va separar va ser una tercera persona.

Sí que coincideixen les acusades amb la perjudicada que hi ha hagut múltiples incidències i baralles entre les famílies respectives.

La mare de la Lina que va comparèixer en el plenari com a testimoni i va manifestar que sí que coneixia les acusades, que eren veïnes, però que desconeix el perquè de la mala relació i que això no s'ha estès a les respectives famílies de les noies. Respecte dels fets, la mare de la Lina diu que la Sandra es va acostar i va donar un cop de colze a la seva filla, que li van dir mora de merda, que anava amb homes i que li traurien els ulls, la van esgarrapar, fins que una persona la va ajudar a ella a separar les noies.

La mare de Lina diu que hi havia la mare de la Sandra , però que no va fer res, si bé més tard a preguntes de la defensa manifesta que sí que va ajudar a separar, que ella agafava la seva filla i la mare de la Sandra , la seva.

Certament les declaracions són del tot contradictòries, només coincidents en l'existència d'una topada entre la Sandra i la Lina pel carrer i que sembla que aquesta va ser espatlla contra espatlla, encara que, com hem vist, la mare de la Lina diu que va ser amb un cop de colze. A partir d'aquesta topada i del fet que hi ha una clara enemistat entre les dues parts que ve de temps enrere, fet inqüestionable tot i la declaració de la Sra. Camila , tota la resta són contradiccions, contradiccions no poden ser resoltes amb força suficient per arribar a estimar o entendre que hi ha prova de càrrec suficient per dictar una sentència condemnatòria.

Ambdues parts han mantingut les seves declaracions incriminatòries des del primer moment i sense variacions ni contradiccions. Totes les implicades, és a dir les tres noies, van presentar una denúncia davant de la policia Mossos d'Esquadra, encara que respecte a la Lina ja en fase d'instrucció a la Fiscalia les diligències es van arxivar sobre la base de l' article 27 de la Llei 5/2000 de responsabilitat penal dels menors i per tant sense arribar a valorar la seva intervenció en els fets.

D'altra banda, és evident que hi ha una enemistat important entre les menors que fa dubtar de la sinceritat de totes elles, fa dubtar del contingut de les seves declaracions i la sinceritat d'aquestes, més quan ni tan sols saben o no volen explicar d'on prové aquesta enemistat tan evident, enemistat que no hi ha dubte com hem dit que les respectives famílies no han estat capaces d'aturar, sinó al contrari, se n'han fet partícips.

Finalment, és cert que hi ha uns informes mèdics que posen de manifest l'existència d'unes esgarrapades, però això no aclareix que precisament fossin provocades per les acusades en el moment dels fets. En realitat la perjudicada Lina no espera els serveis mèdics, que van al lloc a atendre una de les acusades, sinó que marxa cap a casa i no és fins més tard que va al centre mèdic.

Per tot això i amb dubtes de com van succeir el fets és procedent dictar sentència absolutòria per a les acusades.

Fallo

Absolc Eva I Sandra dels fets enjudiciats.

Notifiqueu aquesta resolució a les menors personalment, i al Ministeri Fiscal i a les altres parts comparegudes. Feu-los saber que hi poden interposar recurs d'apel·lació en el termini de 5 dies en aquest Jutjat.

Així ho pronuncio, ho mano i signo.

PUBLICACIÓ.Avui la magistrada ha llegit i ha publicat aquesta Sentència en audiència pública. En dono fe.

Girona, 15 de febrer de 2015

La secretària judicial