Última revisión
Sentencia Penal Nº 209/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 238/2014 de 01 de Abril de 2014
Relacionados:
Orden: Penal
Fecha: 01 de Abril de 2014
Tribunal: AP - Girona
Ponente: CAROL GRAU, ILDEFONSO
Nº de sentencia: 209/2014
Núm. Cendoj: 17079370032014100083
Voces
Valor venal
Valor real
Plazo de prescripción
Delitos conexos
Calificación definitiva
Encabezamiento
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
APEL LACIÓ PENAL
ROTLLE Nº 238/2014
PROCEDIMENT ABREUJAT Nº 69/2012
JUTJAT PENAL Nº 3 DE GIRONA
SENTÈNCIA Nº 209/2014
Il lms. Srs:
PRESIDENTA:
FÁTIMA RAMÍREZ SOUTO
MAGISTRATS:
SONIA LOSADA JAÉN
ILDEFONS CAROL I GRAU
Girona, 1 d'abril de 2014.
VISTen aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 17/1/2014 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 3 de Girona, en la Causa nº 69/2012 seguida per un delicte d'apropiació indeguda; essent recurrent el senyor Jesus Miguel , representat pel procurador senyor Lluís Martínez Ferrer i assistit del lletrat senyor Narcís Badosa Morató, i havent impugnat el recurs el Ministeri Fiscal.
Ha actuat com a ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
Antecedentes
PRIMER:En la sentència objecte d'aquest recurs es va dictar la Decisió que literalment copiada és com segueix:
'ABSOLVER a don
Jesus Miguel del delito de receptación por el que ha sido acusado en el presente procedimiento, CONDENÁNDOLO como autor de un delito de apropiación indebida de cosa perdida, previsto y penado en el
artículo
Se impone el pago de las costas procesales al condenado.'
SEGON:El recurs contra la esmentada sentència es va interposar en temps i forma per la representació processal del senyor Jesus Miguel , basant-lo en els fonaments expressats en el seu escrit d'interposició, de data 7 de febrer de 2014. En data 4 de març de 2014 el Ministeri Fiscal va presentar escrit d'impugnació del recurs; i, a continuació, les actuacions van ser enviades a aquesta Audiència, on van ser rebudes el dia 12/3/2014.
TERCER:S'accepten els fets provats de la sentència impugnada.
Fundamentos
PRIMER.-El recurs del senyor Jesus Miguel interessa la seva absolució, a la vista de que els fets que es declaren provats són, segons ell, atípics; doncs no s'ha acreditat que el valor del ciclomotor suposadament apropiat superi els 400 euros.
El Ministeri Fiscal, per la seva banda, sol licita la confirmació de la sentència, al no apreciar l'argument esmentat.
SEGON.-El recurs ha de ser estimat. Efectivament, els fets que es declaren provats no acrediten, en cap manera, que quan el senyor Jesus Miguel s'apropià del ciclomotor aquest tingués un valor superior als 400 euros; doncs tot i declarar-se provat que el valor venal del mateix és de 750 euros, se'ns diu també als fets provats que presentava -en ser trobat en poder del acusat- uns danys 'múltiples', peritats en 874,40 euros, i que no ha quedat provat que fos 'ell qui va ocasionar els danys que el ciclomotor presentava'. És a dir, l'únic que es declara provat és que el senyor Jesus Miguel es trobava en possessió d'un ciclomotor que tenia un valor real de zero euros -des d'un punt de vista comptable, inclús negatiu-, però no que, quan el va trobar i se'l va apropiar, tingués altre valor; doncs no resulta provat, segons la sentència, si els danys són anteriors o posteriors a la seva apropiació. I, sense acreditar objectivament que el valor de la cosa apropiada -en el moment de la apropiació, és clar- supera els 400 euros no es compleix un dels elements objectius del tipus penal de l' article 253 CP ; el qual castiga 'els qui, amb ànim de lucre, s'apropiïn d'una cosa perduda o d'amo desconegut, sempre que en ambdós casos el valor del que s'ha apropiat passi de 400 euros. Si es tracta de coses de valor artístic, històric, cultural o científic, la pena és de presó de sis mesos a dos anys'.
TERCER.-Incidentalment, val a dir que el fet de que no s'hagi acreditat si el ciclomotor, en el moment de ser comesa la apropiació, tenia un valor superior als 400 euros no implica, per se, que la conducta sigui atípica; doncs la apropiació indeguda d'una cosa de valor inferior es troba prevista i penada, com a falta, a l' article 623 CP .
Tanmateix, en el present cas aquesta possibilitat -la degradació dels fets a falta d'apropiació indeguda- resulta també inviable, doncs la possible falta comesa ha de considerar-se prescrita. I això perquè seria obligat aplicar-li, amb caràcter retroactiu, el termini de prescripció de les faltes; doncs l'Acord no jurisdiccional del Tribunal Suprem de 26/10/2010 assenyala que 'Para la aplicación del instituto de la prescripción, se tendrá en cuenta el plazo correspondiente al delito cometido, entendido éste como el declarado como tal en la resolución judicial que así se pronuncie. En consecuencia, no se tomarán en consideración para determinar dicho plazo aquellas calificaciones jurídicas agravadas que hayan sido rechazadas por el Tribunal sentenciador. Este mismo criterio se aplicará cuando los hechos enjuiciados se degraden de delito a falta, de manera que el plazo de prescripción será el correspondiente a la calificación definitiva de los mismos como delito o falta.En los delitos conexos o en el concurso de infracciones, se tomará en consideración el delito más grave declarado cometido por el Tribunal sentenciador para fijar el plazo de prescripción del conjunto punitivo enjuiciado' . Un termini que, en el cas de les faltes i segons l' article 131.2 del Codi penal , és de sis mesos.
Analitzant les actuacions, apreciem que entre la diligència d'ordinació de data 2/3/2012 (foli 103 de les actuacions), que tenia per rebut el procediment en el jutjat penal, i la interlocutòria de 19/3/2013, que admetia la prova (obrant al foli 107) va transcórrer més d'un any sense que es dugués a terme cap actuació amb capacitat per a interrompre la prescripció. Més ben dit, sense que es dugués a terme cap actuació, de cap mena. Pel que la Sala ha de declarar que els fets, cas de ser degradats a falta, es trobaven també prescrits en el moment de dictar-se sentència; pel que procedeix absoldre lliurement al senyor Jesus Miguel de les imputacions contra ell formulades.
QUART.-Procedeix declarar d'ofici tant les costes d'aquesta instància, emparant-se en l'
article 240.1
Vistos els preceptes legals esmentats, i els demés de general y pertinent aplicació, cal dictar la següent
Fallo
Estimantel recurs d'apel lació interposat per la representació del senyor Jesus Miguel contra la sentència de data 17 de gener de 2014, dictada pel Jutjat Penal nº 3 de Girona a la Causa nº 69/2012 de la que aquest Rotlle dimana, hem de revocar i revoquem la resolució apel lada; absolent al senyor Jesus Miguel del delicte d'apropiació indeguda pel que venia acusat i declarant d'ofici les costes de la instància i les d'aquesta alçada.
Notifiqueu aquesta resolució al Ministeri Fiscal i a les parts personades.
Lliureu certificacions d'aquesta resolució per a la seva unió al Rotlle, i per a la seva remissió al Jutjat de procedència juntament amb les actuacions originals, a fi de que l'òrgan esmentat vetlli pel compliment del que s'acorda.
Per aquesta sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
PUBLICACIÓ.-La anterior sentència ha estat llegida i publicada en audiència pública per l'Il lm. Sr. Ponent que la subscriu, ILDEFONS CAROL I GRAU, en el mateix dia que figura a l'encapçalament; en dono fe.
Ver el documento "Sentencia Penal Nº 209/2014, Audiencia Provincial de Girona, Sección 3, Rec 238/2014 de 01 de Abril de 2014"
Acceda bajo demandaAccede a más de 4.000.000 de documentos
Localiza la información que necesitas