Sentencia Contencioso-Administrativo Nº 1034/2019, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Contencioso, Sección 3, Rec 133/2016 de 21 de Noviembre de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU

SECCIÓ 3ª

Recurs ordinari nº133/16

Part actora: AJUNTAMENT DE SUSQUEDA

Part demandada: DIRECCIÓ GENERAL D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME.

S E N T È N C I A nº 1034

Magistrats / es:

IL·LM. SR. MANUEL TÁBOAS BENTANACHS, PRESIDENT

IL·LMA. SRA. ISABEL HERNÁNDEZ PASCUAL

IL·LM. SR. HÉCTOR GARCÍA MORAGO

Barcelona, ??21 de 11 de 2019

LA SECCIÓ 3a DE LA SALA DEL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, en nom de S.M. el Rei i en atenció a allò que disposa l' art 117.1 de la Constitució, ha dictat la present SENTÈNCIA en el recurs contenciós administratiu ordinari núm. 133/2016 seguit entre les parts que segueixen:

En qualitat de part actora, AJUNTAMENT DE SUSQUEDA, el qual actua sota la representació del ProcuradorSR. FRANCISCO JAVIER MANJARIN ALBERT, amb l'assistènciade la LletradaSRA. RUT SÀNCHEZ-GARRIDO.

Com a part demandada, DIRECCIÓ GENERAL D'ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME, la qual actua sota la representació i defensa de L'ADVOCACIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

En la tramitació de les presents actuacions han estat observades les prescripcions legals de rigor.

Ha actuant com a Magistrat ponent l'Il·lm. Sr. Hèctor García Morago, el qual expressa el parer de la Sala.

Antecedentes

PRIMER: Actuacions administratives impugnades. Parts. Pretensions

En aquestes actuacions, L'IL·LM. AJUNTAMENT DE SUSQUEDA (AdS) ha impugnat l'Acord adoptat el dia 4 de febrer de 2016 per la COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE GIRONA (CTUG). Acord, aquest, a través del qual va ser denegada la sol·licitud formulada pel susdit Consistori en data 11 de desembre de 2015, amb la finalitat que fos esmenat l'error material advertit a la fitxa S315, finca 'La Fonda', del Pla especial de masies i cases rurals de Susqueda (PE). Dit, això, no sense afegir que l'acció s'ha fet extensiva a la Resolució de 18 de novembre de 2016, en virtut de la qual el titular del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (DTS) confirmà en alçada l'Acord de la CTUG al qual ens acabem de referir.

SEGON:Per la representació processal de la part actora es va interposar el present recurs contenciós administratiu, i admès a tràmit i rebut l'expedient administratiu, li va ser lliurat i va deduir escrit de demanda, en el qual després de consignar els fets i fonaments de dret que va considerar d'aplicació, va concloure sol·licitant que es dictés Sentència estimatòria de la demanda articulada.

TERCER:Conferit trasllat a la part demandada, aquesta es va oposar a la demanda en els termes que seran de veure.

QUART:Rebudes les actuacions a prova, es van practicar les pertinents amb el resultat que obra a les actuacions i es va continuar el procés pel tràmit de conclusions succintes. Finalment es va assenyalar data i hora per a votació i veredicte, la qual cosa ha tingut lloc el dia 20 de 11 de 2019.

Fundamentos

PRIMER: Actuacions administratives impugnades. Parts. Pretensions

En aquestes actuacions, L'IL·LM. AJUNTAMENT DE SUSQUEDA (AdS) ha impugnat l'Acord adoptat el dia 4 de febrer de 2016 per la COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DE GIRONA (CTUG). Acord, aquest, a través del qual va ser denegada la sol·licitud formulada pel susdit Consistori en data 11 de desembre de 2015, amb la finalitat que fos esmenat l'error material advertit a la fitxa S315, finca 'La Fonda', del Pla especial de masies i cases rurals de Susqueda (PE). Dit, això, no sense afegir que l'acció s'ha fet extensiva a la Resolució de 18 de novembre de 2016, en virtut de la qual el titular del DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (DTS) confirmà en alçada l'Acord de la CTUG al qual ens acabem de referir.

L'AdS pretén que siguin invalidats els actes administratius impugnats i, tàcitament, que l'error advertit en el PE sigui esmenat.

El DTS s'ha oposat a la demanda i ha sol·licitat que sigui desestimada.

SEGON: Descripció i cronologia de la controvèrsia

El 9 de febrer de 2011 la CTUG aprovà definitivament el PE, amb una prescripció referida particularment a la finca que ara ens ocupa.

En base al projecte de reforma i ampliació que ja constava autoritzat, s'establí que a la fitxa corresponent s'hauria de fer constar una construcció de dues plantes de 110 m2 cadascuna, amb un sostre edificable total de 220 m2.

El dia 1 de juliol de 2011 l'Ajuntament aprovà el text refós del PE (TRPE); tanmateix, al plànol de planta de la fitxa S315 es va fer constar una de sola, enlloc de dues de 110 m2 cadascuna. I quant a la superfície, de 220 m2 de sostre, indicada per la CTUG, s'afegí la indicació segons la qual 'La superfície total màxima serà de 220 m2'; previsió, aquesta última que, segons sosté l'AdS, impediria les ampliacions admeses pel PE.

La Corporació local actora insisteix que ens trobem al davant d'un error material, probablement propiciat pel fet que els redactors del TRPE van fer la seva feina quan l'edificació es trobava en plena reforma i només era perceptible la primera planta. Succeeix, però, que el dia 6 d'octubre de 2011 la CTUG validà el TRPE sense fer cap esmena.

Així les coses, l'11 de desembre de 2015 l'AdS sol·licità de la CTUG la rectificació de la fitxa S315, a fi de traslladar a la mateixa la versió que considerava correcta de la prescripció introduïda per la CTUG en aprovar definitivament el PE.

Com ja hem dit, el Consistori adduí que es tractava d'un error material o de fetex art. 105.2 de l'aleshores vigent Llei bàsica 30/1992, de 26 de novembre (LPAC); precepte que, a hores, d'ara, te el seu equivalent a l' art. 109.2 de la Llei bàsica 39/2015, d'1 d'octubre (LPAC).

Tant la CTUG (Acord de 4 de febrer de 2016), com el titular del DTS (Resolució de 18 de novembre de 2016), van considerar, no obstant això, que la rectificació imposava una valoració jurídica que ultrapassava els límits de la rectificació d'errors materials o de fet, en no tractar-se d'un error indiscutible, manifest o evident. Dit d'una altra manera: que la subsanació de l'error havia d'instrumentar-se a través d'una modificació del PE.

TERCER: La posició de les parts

Davant d'aquest Tribunal la defensa lletrada de l'AdS ha seguit insistint que es tracta d'un error material o de fet; i la defensa lletrada del DTS s'ha oposat a la demanda i ha reiterat la posició sostinguda al respecte per la CTUG i pel titular del DTS.

QUART: Resolució de la controvèrsia

Aquest Tribunal considera que no es trobem al davant d'un error material o de fet i que, per tant, li assisteix la raó al DTS.

La catalogació de masies i cases rurals porta com a conseqüència que en aquests immobles puguin implantar-se usos hotelers, de turisme rural, de restauració, etc, que vindrien a suposar un plusen l'aprofitament que és el propi i natural o bàsic del sòl rústic (veure l'art. 47.3bis del text refós de 2010 de la Llei d'urbanisme -TRLU-). I en aquesta tessitura, el designi legal és que la catalogació només sigui possible d'acomplir-se determinades condicions.

L'art. 47.3 TRLU permet reconstruir i rehabilitar masies, cases i altres construccions rurals (aquestes últimes, excloses, això sí, de l'ús d'habitatge familiar); i ho permet quan existeixen vestigis suficients. Vestigis què determinaran, al capdavall, el sostre màxim edificable; doncs, no debades, l'art. 50.3 TRLU especifica que 'La reconstrucció i la rehabilitació del patrimoni arquitectònic rural han de respectarel volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats'.

L' art. 55.3 del Reglament executiu del TRLU (RU), aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, preveu la possibilitat que les masies i cases rurals catalogades puguin ampliar-se; però, entre d'altres requisits el precepte exigeix que les dites ampliacions estiguin justificades'en les necessitats derivades del desenvolupament dels usos admesos'.

En el supòsit que ara ens ocupa, desconeixem si el volum i la disposició que l'AdS pretén veure reflectides a la fitxa S315 del catàleg del PE, es corresponen amb les preexistents. D'altra banda, la susdita fitxa tampoc conté cap justificació pel que fa a les futures ampliacions.

Així les coses, no es pot descartar que la versió de la fitxa S315 que esdevingué aprovada definitivament en el seu dia, obeís al designi d'apropar aquesta peça del catàleg del PE a les previsions legals i reglamentàries que acabem de veure; amb la qual cosa haurem de descartar l'escenari de claredat i evidència que és necessari que es produeixi per tal d'advertir amb propietat i per tal de subsanar de forma directa i sense massa complicacions els errors materials o de fet.

L'AdS, si vol alterar la fitxa S315 del catàleg, haurà de promoure una modificació del planejament.

CINQUÈ:Atès allò que disposen els apartats 1 i 4 de l'art. 139 LJCA, la desestimació de la demanda haurà de venir acompanyada de la imposició de les costes del procés a la part demandant; per bé que limitant la condemna a un màxim de 3.000 euros per tots els conceptes, IVA inclòs de ser el cas.

Fallo

En atenció a tot allò que ha estat exposat, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Secció 3ª) HA DECIDIT:

DESESTIMARel present recurs contenciós administratiu ordinari núm. 133/2016, promogut per L'IL·LM. AJUNTAMENT DE SUSQUEDA contra el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Amb la imposició de les costes del procés a l'Ajuntament demandant, en els termes del fonament jurídic CINQUÈ.

Notifiqui's a les parts la present Sentència, que no és ferma. Contra la mateixa es pot deduir, si s'escau, recurs de cassació a través d'aquesta Sala, de conformitat amb allò que disposa la Secció 3ª, Capítol III, Títol IV de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA). El recurs haurà de preparar-se en el termini que preveu l' art. 89.1 LJCA.

Alhora, s'adverteix que al BOE núm. 162, de 6 de juliol de 2016, apareix publicat l'Acord de 20 d'abril de 2016, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, sobre l'extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits processals referits al recurs de cassació .

Aquesta és la nostra Sentència, la qual pronunciem, manem i signem. Un certificat de la mateixa s'unirà a les actuacions.

PUBLICACIÓ.-Llegida i publicada l'anterior Sentència per l'Il·lm. Sr. Magistrat ponent, trobant-se la Sala en audiència pública en el dia del seu pronunciament. Dono fe.