Sentencia CIVIL Nº 9/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 120/2019 de 15 de Enero de 2021

Encabezamiento

Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona

08013 Barcelona

Tel. 934866180

Fax: 934867112

A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120168211007

Recurs d'apel·lació 120/2019 A

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 32 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 840/2016

Part recurrent / Sol·licitant: INNOVACION Y CONSULTING TECNOLOGICO S.L

Procurador/a: Mª Carmen Fuentes Millan

Advocat/ada: Javier González Sarrión

Part contra la qual s'interposa el recurs: GREENSET WORLDWIDE S.L

Procurador/a: Monica Garcia Vicente

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 9/2021

MAGISTRATS: IL·LMS. SRS.:

AGUSTÍN VIGO MORANCHO (president)

ESTEVE HOSTA SOLDEVILA

GUILLERMO ARIAS BOO

Barcelona, 15 de gener de 2021

Vist en aquesta Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Carmen Fuentes Millán, en representació de Innovación y Consulting Teconológico, SL, defensada per l'advocat Javier González Sarrión, contra la resolució que ha dictat el Jutjat de Primera Instància núm. 32 de Barcelona, amb data de vint-i- dos d'octubre de dos mil divuit, en les seves actuacions de procediment ordinari 840/16, en què han estat parts, com a demandant, la mateixa apel·lant, i, com a demandada, Greenset Worlwide, SL, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocat Javier Val Usón i amb la representació de la procuradora Mónica García Vicente.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Desestimo íntegramente la demanda interpuesta por la representación procesal de Innovación y Consulting Tecnológico, SL, y absuelvo a Greenstet Worlwide, SL, de los pedimentos de la actora, con expresa imposición de costas a la demandante.'

Segon. El demandant hi va interposar un recurs d'apel·lació, contra aquesta decisió, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandada, que s'hi va oposar, pels motius que va estimar adequats.

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Guillermo Arias Boo.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL PLET. ANTECEDENTS. Pels volts de l'any dos mil vuit, Innovación y Consulting Tecnológico, SL, a la qual ens referirem en endavant amb l'acrònim INCOTEC, va desenvolupar un sistema per tintar de blau la terra batuda que es fa servir en un dels tipus de superfície amb què es juguen els tornejos de tennis oficials. Això havia de permetre que els espectadors poguessin seguir amb més facilitat, durant els punts, el curs de la pilota, ja que, en ser aquesta, usualment, de color groc, havia de ressaltar, a la força, en botar sobre una superfície blava. El designi d'INCOTEC era fer més atractiu l'espectacle, sobretot per a les persones que el veiessin per televisió, sense alterar les qualitats que fan que el paviment s'ajusti al que esperen d'aquestes superfícies, pèl que fa a adherència, bot de la pilota, i altres característiques d'aquest tipus, els jugadors, i sense que els provoqués cap mena de reacció adversa, com ara pruïja, o al·lèrgies. INCOTEC tenia l'aspiració d'assolir que el seu prototipus es fes servir en els tornejos que organitza l'ATP en terra batuda, amb el conseqüent rendiment econòmic. L'any dos mil dotze, els organitzadors de l'obert de Madrid van convocar un concurs per designar l'empresa que s'havia d'encarregar de subministrar la terra batuda blava que volien fer servir en l'edició d'aquell any. Va passar, però, que van adjudicar el contracte a una altra empresa. A més, els resultats no van ser pas els esperats. Els jugadors no en van quedar gens satisfets.

Segon. DEMANDA, SENTÈNCIA DE PRIMERA INSTÀNCIA I RECURS D'APEL·LACIÓ. En la demanda que va donar origen a aquest plet, INCOTEC explica que van desenvolupar el seu sistema per tintar de blau les pistes de tennis de terra batuda per encàrrec de Greenset Worlwide, SL, a la qual ens referirem en endavant com a Greenset. Segons l'actora, havien acordat de forma verbal un contracte de col·laboració empresarial, en compliment del qual Greenset havia de fer servir la seva relació amb els organitzadors de l'obert de Madrid perquè aquests encomanessin a INCOTEC el subministrament de la terra batuda blava. Sempre d'acord amb la versió dels fets de l'actora, va ser la malaptesa de l'administrador de Greenstet en el desenvolupament de la seva comesa el que va impedir que els tractes arribessin a un bon fi. Encara més, no només va fer malbé el pont que havia de servir per establir la comunicació d'INCOTEC amb els organitzadors de l'obert de Madrid, sinó que, a sobre, en no haver comunicat el fracàs de les seves gestions, va deixar obert el forat que va permetre que es fiqués pel mig un altra empresa i assolís el contracte. Amb el seu tintat, els resultats de l'experiment van ser molt dolents. Els jugadors no només no hi van donar la seva aprovació, sinó que van blasmar el paviment, que consideraven inadequat, en ser molt relliscós, per desplegar el seu joc en unes condicions mínimament acceptables. Tot i que el sistema que es va fer servir per tintar la terra batuda era del tot aliè al prototipus ideat per INCOTEC, s'havia generat un estat d'opinió contrari al fet mateix de l'entintat, la qual cosa abocava al fracàs qualsevol temptativa de revifar el prestigi del producte en què havien esmerçat tants esforços. L'actora va concloure que tot plegat provenia de l'incompliment, per part de Greenset, de les seves obligacions de comercialització. Sobre aquesta base, va sol·licitar que fos condemnada a pagar-li la suma en què estimava el rendiment que hauria obtingut si hagués ajustat la seva conducta al que havien convingut, o que, si més no, la rescabalés dels costos que havia hagut de suportar per tirar endavant el projecte. Hi va demanar, també, d'altra banda, el pagament d'unes factures derivades de la prestació d'una serveis d'assessorament relatius a la possibilitat d'obtenir deduccions fiscals basades a qualificar com a inversions en investigació, desenvolupament i innovació tecnològica les que es poguessin derivar de la relació litigiosa. En dictar la seva resolució sobre el cas plantejat en la demanda, la jutge que ha conegut del plet en primera instància ha considerat que no havia quedat acreditat l'esdeveniment dels fets en què es basaven les pretensions de l'actora. Així que les ha rebutjades de manera íntegra, en la seva sentència, amb imposició a la mateixa demandant de les costes del plet. L'afectada hi ha interposat un recurs d'apel· lació, contra la sentència de primera instància, pels motius que passem a veure.

Tercer. SOBRE LA CONGRUÈNCIA DE LA RESOLUCIÓ IMPUGNADA. PLANTEJAMENT DE LA QÜESTIÓ. En la fonamentació jurídica de la sentència de primera instància es posa de manifest que hi va haver un període durant el qual Greenset va expressar, mitjançant la correspondència que mantenia amb INCOTEC per correu electrònic, un interès empresarial en el projecte que estava desenvolupant aquesta per aconseguir pistes de terra batuda blava aptes per a la pràctica del tennis. L'apel·lant considera que la resolució impugnada assumeix, en constatar aquesta realitat, que hi havia, entre les parts, un projecte comú a l'entorn d'aquest tipus de producte. Considera, sobre aquesta base, que la sentència impugnada incorre, en rebutjar les seves pretensions de rescabalament dels danys i perjudicis derivats de l'incompliment de contracte que atribueix a la demandada, en un vici de falta de congruència. Hi argumenta, a l'efecte, que no pot ser que s'afirmi primer l'existència d'un projecte comú relacionat amb l'explotació empresarial d'una idea, o, el que és el mateix, un contracte, i se'n negui després, per rebutjar les pretensions que se'n deriven, l'existència. Hi afegeix que la mateixa demandada havia reconegut, tot i oposar-se a les pretensions, l'existència del projecte comú.

Quart. DESENVOLUPAMENT. CONSIDERACIONS TEÒRIQUES. La congruència de les sentències consisteix, tal com es desprèn del que disposa l' article 218 de la LEC, a ajustar-ne els pronunciaments a les pretensions de les parts. De manera que no són congruents ni la sentència que concedeix una cosa que no ha demanat cap de les parts, o que ho fa sobre la base de fets diferents dels al·legats com a fonament de la petició, ni la que estima una pretensió en una magnitud que va més enllà del que sol·licita qui l'ha formulada, ni la que omet la resposta a una sol·licitud articulada de manera tempestiva durant la tramitació del plet. En canvi, la sentència que, per donar resposta a totes les pretensions formulades per les parts, s'ajusta als termes en què s'ha plantejat el debat, és congruent, tant si les estima com si les rebutja. Així, és ben difícil que una sentència absolutòria, que, en principi, no concedeix cap cosa que no hagin demanat les parts, ni més del que volen aquestes, ni omet la resposta a les seves pretensions, sigui incongruent. L'únic supòsit en què una sentència absolutòria pot incórrer en un vici de falta de congruència és el que s'esdevé en els casos en els quals es basa en l'apreciació d'una excepció pròpia (excepcions pròpies són les que, en no referir- se a qüestions que puguin ser apreciades d'ofici pels tribunals, han de ser al·legades perquè puguin ser preses en consideració) que no hagi estat adduïda en el moment processal oportú pel demandat afavorit per tal apreciació. És clar que la sentència que ens ocupa, que no aprecia pas cap excepció no esgrimida per la demandada, sinó que es limita a negar que s'hagin esdevingut els fets en què es basen les pretensions de l'actora, no pot ser titllada, de cap de les maneres, d'incongruent. El que volia dir, en realitat, l'apel·lant, per bé que amb una qualificació jurídica imprecisa, és que la sentència impugnada es dolia d'una manca de coherència entre els seus raonaments i la seva part dispositiva. És a dir, que la seva motivació era deficient.

Cinquè. CONCLUSIÓ: DECISIÓ DEL TRIBUNAL. Tampoc és aquest, però, el cas. Tot just després de dir que la demandada havia arribat a tenir interès en el projecte de què parlem, fins a assumir-lo, si més no, en part, com a propi, la sentència impugnada aclareix que, tot i aquest interès, no va assumir cap obligació concreta en relació amb el seu desenvolupament o pel que fa a la comercialització dels resultats. Per tant, la decisió que pren la sentència de primera instància, en absoldre la demandada de la pretensió que es basava a atribuir-li un incompliment de la seva obligació de comercialitzar les pistes de terra batuda blava, és del tot coherent amb la seva fonamentació jurídica. No podia pas incomplir una obligació que, segons la mateixa resolució impugnada, no havia arribat a contreure. L'apel·lant hi objecta que, encara que no s'hagi reconegut l'existència de l'obligació de comercialització, hom havia d'haver considerat que sí que havia existit, tal com, segons el seu criteri, havia reconegut la jutgea quoen la seva sentència, un encàrrec per desenvolupar el sistema per tenyir de blau la terra batuda. Entén, aleshores, que, si més no, l'havien de rescabalar dels costos en què havia incorregut per desenvolupar-lo. És cert que en la seva demanda diu que el projecte de fer terra batuda de color blau el va emprendre per encàrrec de Greenset. Ara bé, si ens llegim amb atenció la demanda, hi podem constatar que la pretensió de rescabalament de danys i perjudicis que hi exerceix l'actora no es basa en la mera indicació d'haver desenvolupat el seu projecte a instàncies de la demandada, sinó, com hem dit abans, en el fet que aquesta va incomplir l'obligació, que la sentència impugnada considera inexistent, de fer una tasca de mediació per comercialitzar-ne el resultat Així, en la pàgina 4, l'actora hi diu que Greenset no havia de realitzar cap inversió econòmica en el desenvolupament del producte, sinó que la seva remuneració depenia dels resultats que s'havien d'obtenir mitjançant la seva comercialització; en la pàgina 6, hi afegeix que l'obligació que incumbia a la demandada era tancar un acord amb els organitzadors de tornejos de tennis; en la pàgina 12, la demandant hi insisteix en la idea que l'incompliment que atribueix a l'altra part és el de no haver conclòs cap contracte; en les pàgines 23 i 24, en negreta, i amb cita d'El Padrí inclosa, remarca un cop més que el perjudici que ha patit és una conseqüència de la indolència amb què la contrària havia deixat escapar la possibilitat de tancar un negoci que, amb els vincles privilegiats que tenia en el món del tennis, era ja només cosa de bufar i fer ampolles. En conclusió, la causa de demanar de l'actora, el que justificava la seva pretensió de rescabalament de danys i perjudicis, era l'incompliment d'una obligació, la de comercialització, l'existència de la qual no es considera acreditada en la sentència de primera instància. El primer motiu de recurs ha de ser, per tant, sigui quina sigui la qualificació amb què el formulem, rebutjat. No és només que la resolució impugnada no es dolgui de cap incoherència entre la seva fonamentació i la seva part dispositiva, sinó que, d'haver estimat la pretensió de rescabalament de l'actora sense considerar acreditada l'existència de l'obligació de comercialització a què ens hem referit, és aleshores quan hauria incorregut en un vici de manca de congruència -en la modalitat d'incongruènciaextra petitaconsistent a estimar una pretensió sobre la base de fets diferents dels adduïts com a fonament de tal pretensió-

Sisè. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Resulta, aleshores, que, per fer que reeixís la seva pretensió, l'actora havia d'haver acreditat que la demandada havia contret l'obligació de negociar l'aplicació del seu producte, i, en no complir de forma diligent la seva comesa, havia provocat els danys i perjudicis el rescabalament dels quals era l'objecte d'aquest plet. En el segon motiu del seu recurs, mira de convèncer aquest Tribunal que havia aportat els elements necessaris per produir aquesta prova, i que havia estat un error en la seva valoració, per part de la jutge de primera instància, el que havia impedit l'estimació de les seves pretensions. Ensopega, però, abans de no traspassar el portal, amb la concloent valoració de la prova que ha fet la jutgea quo,que aquesta Sala comparteix. L'apel·lant remarca el fet que l'administrador de la demandada s'havia negat, de forma reiterada, a signar les successives propostes de contracte que li havia anat enviant. Interpreta la mateixa apel·lant, amb l'ajut de diversos testimonis, que la idea de l'administrador de Greenstet era no deixar cap constància escrita dels seus compromisos, i deixar oberta així la portella que li havia de permetre, arribat el cas, i si li convenia, d'eludir-los. No s'està de dir, fins i tot, que el fet que reconegués que ell en tenia prou, per assumir un compromís, de donar la seva paraula, i no li calia signar res, era una manifestació de mala fe. Ho seria, de fet, si aquesta dèria de no subscriure cap document obeís, en efecte, al designi d'evitar que hi hagués cap prova dels compromisos assumits, amb la idea última de desdir-se'n, si calia. Però, si més no, en aquest cas concret, l'actora no ha demostrat pas que ho fos. És cert que resulta estrany, quan es tracta de prestacions l'import de les quals es mesura en milers d'euros, no deixar cap constància escrita dels compromisos. Però, si repassem, amb l'ajut de la prova practicada en primera instància, la seqüència dels fets, no hi trobem cap signe de reserva mental en la conducta de la demandada. La mateixa sentència impugnada crida l'atenció sobre la declaració d'un testimoni que ha jugat en els dos costats de la pista -ja que va passar de gestionar els interessos de la demandada a col·laborar amb l'actora- Aquest testimoni va explicar que en un primer període hi va arribar a haver un acord de les dues parts per subministrar la terra batuda blava per a uns partits d'exhibició que es van fer a Madrid en ocasió de l'obert de l'any dos mil nou. En aquest cas, però, es tractava un contracte per fer una obra determinada, i es va pactar una retribució a preu fet. La demandada, a més, tot i que tampoc n'hi havia hagut una documentació escrita prèvia, d'aquest contracte d'obra, va pagar el preu convingut. Va ser després, segons el que hi va afegir el mateix testimoni, quan van sorgir les discrepàncies entre les dues parts, que van impedir el tancament d'un acord de col·laboració continuat. Això és coherent amb el fet que, en fer propaganda de les pistes de tennis de terra batuda blava, l'administrador de la demandada s'atribuís una participació en el projecte que havia conduït a fer-ne una, a tall de prova, per al torneig de l'any dos mil nou. No hi fa cap referència, en la seva exposició, a l'assumpció de compromisos concrets pel que fa al futur immediat. Concorda també amb el fet que l'any dos mil dotze, quan l'actora va oferir el seu producte, sense intermediaris, als organitzadors de l'obert de Madrid, va remarcar, en un correu electrònic al qual ha prestat una especial atenció, també, la sentència impugnada, que no tenia cap vincle amb Greenset, que, fins i tot, havia renunciat a prendre part en els drets derivats de la patent de la invenció. Per posar-hi fi a la discussió, hem de fer notar que els actes posteriors de les parts no són gens compatibles amb l'existència d'un contracte de col·laboració ja perfeccionat. Si la demandada s'havia de limitar a fer servir la seva posició privilegiada a l'entorn dels organitzadors dels tornejos del circuit de l'ATP per negociar els contractes relatius a la terra batuda blava, sense cap compromís de contribuir primer a costejar les despeses derivades del desplegament de la invenció, i amb la perspectiva de rebre diners a cabassos, quin motiu havia de tenir per esguerrar-ho tot? El segon motiu de recurs també ha de decaure.

Setè. SOBRE LES FACTURES PER ASSESSORAMENT. Es queixa després l'apel·lant pel fet que la sentència impugnada no hagi considerat acreditat tampoc l'assessorament relatiu a la possibilitat d'obtenir deduccions fiscals derivades de la realització d'inversions en investigació, desenvolupament i invenció tecnològica. La sentència de primera instància destaca, a l'efecte, que l'assessor fiscal de la demandada havia assegurat, en declarar com a testimoni, que no s'havien arribat a sol·licitar aquestes deduccions. L'apel·lant posa en dubte el valor probatori d'aquest testimoni, pel seu vincle amb la demandada. Ara bé, suggereix, en canvi, que es consideri provat el fet discutit amb les meres manifestacions dels col·laboradors de l'actora. Incorre, així, en una evident contradicció. Però és que, a més, la conclusió de la sentència impugnada és coherent amb la valoració que fa sobre la prova relativa als fets en què es basaven les pretensions que hem examinat en primer terme. La possibilitat de sol·licitar una deducció relacionada amb una eventual inversió en investigació, desenvolupament i invenció tecnològica restava condicionada a la subscripció efectiva d'un acord de col·laboració entre les dues parts d'aquest plet. En no haver-se acreditat l'existència d'aquest acord, no hi havia cap base per pensar que la demandada hagués arribat a encomanar a l'actora cap assessorament sobre la possibilitat de sol·licitar deduccions de les quantitats que pogués invertir en el projecte d'INCOTEC. Hem de confirmar, per tant, el rebuig de la pretensió relativa a aquest concepte.

Vuitè. SOBRE L'APLICACIÓ DEL DRET EN LA RESOLUCIÓ IMPUGNADA. Denuncia després l'apel·lant una suposada infracció de les normes que considera aplicables per a la resolució de les qüestions controvertides en aquest plet. Segons l'actora, la sentència impugnada no ha pres en consideració les normes que, en atenció a la substància espiritual del contracte, com a mer acord de voluntats, permeten que, tret dels casos en què alguna llei demana una solemnitat especial, les parts quedin vinculades en ferm sense necessitat de signar cap document. Però és que, en aquest cas, com ha dit la mateixa resolució impugnada, i hem reiterat a bastament, no s'ha acreditat pas l'existència de cap acord de col·laboració. No és només que no se n'hagi documentat cap, sinó que no n'hi ha hagut tampoc cap de merament verbal. El que no podem fer de cap de les maneres és aplicar les normes que postulen la llibertat de forma, per molt plausibles que siguin, en un cas en el qual no ha existit cap contingut contractual necessitar d'expressió. Aquesta via d'impugnació no ha de tenir un resultat millor que les anteriors.

Novè. SOBRE LA MANCA DE VIABILITAT DE LA PRETENSIÓ ARTICULADA EN PRIMER COP EN OCASIÓ DE L'AUDIÈNCIA PRÈVIA SOBRE LA BASE D'UNA AL·LEGADACULPA IN CONTRAHENDO.Amb el pretext de formular una mera pretensió complementària, a l'empara de la possibilitat que ofereix a l'efecte l' article 426.3 de la LEC, l'actora va mirar d'introduir-ne en l'audiència prèvia una de nova, de caràcter subsidiari, basada en una configuració dels fets completament diferent de la que havia fet servir en la seva demanda. Segons aquest plantejament subsidiari, i per si el Jutjat no considerava provada l'existència d'un acord ferm en col·laboració, la demandant suggeria que tingués per acreditat, si més no, el fet que, en haver trencat la part contrària de forma abrupta i sense cap justificació les seves negociacions preliminars, li havia causat igualment un significatiu perjudici econòmic. Sobre la base de la doctrina legal relativa a laculpa in contrahendoderivada de les actuacions que no s'ajusten, durant la negociació d'un contracte, a les regles de la bona fe,demanava, de forma subsidiària, una indemnització per aquest concepte. La jutge a quono es va pronunciar de forma expressa sobre l'admissió a tràmit d'aquesta nova pretensió. D'haver-ho fet, n'hauria d'haver impedit de forma explícita la incorporació a l'objecte del procés. Podem considerar com a pretensió complementària la que es basa en els mateixos fets que la principal, o, a tot estirar, la que hi introdueix mers matisos. En canvi, en el cas que ens ocupa, la perspectiva dels fets en què es basava la pretensió subsidiària articulada per l'actora contradeia de manera frontal, com ja hem anunciat, la exposició que n'havia fet en la seva demanda. Aquesta prenia com a justificació l'existència d'un contracte que l'altra part no havia complert. La premissa de la pretensió subsidiària era el trencament de les negociacions abans de la perfecció del contracte. D'haver-se admès una pretensió d'aquesta naturalesa, s'haurien vulnerat les garanties processals de la demandada, que s'hauria vist forçada a improvisar la seva defensa sense tenir al seu abast l'oportunitat de fet servir un tràmit d'al·legacions per escrit i sense haver pogut preparar amb prou temps els mitjans de prova més adients per contrarestar els de la part actora. El penúltim motiu de recurs de l'apel·lant, basat en la reiteració de la pretensió subsidiària a què ens acabem de referir, sobre la qual no s'ha pronunciat la sentència impugnada, no pot tirar endavant. No hi podem entrar, de fet, tampoc, en el fons de la qüestió que se'n deriva. La decisió del Tribunal sobre aquest punt té, per tant, un abast purament formal, de rebuig liminar de la pretensió. A més, i en la mesura que, com acabem de dir, la sentència de primera instància no n'havia dit res, la via més ortodoxa per mirar d'introduir la qüestió dins l'objecte processal hauria estat la de l' article 215.2 de la LEC.

Desè. COSTES DE PRIMERA INSTÀNCIA. El darrer motiu del recurs impugna la condemna de l'actora a pagar les costes que ha causat en primera instància. Troba injust que, després d'acreditar l'existència de converses entre les parts per desenvolupar un projecte que suscitava importants expectatives de benefici, i d'haver-hi invertit molts diners, hagi de suportar, a més, el cost de les actuacions que va haver de promoure per fer efectius els drets que, segons el seu criteri, havien nascut a favor seu com a conseqüència dels al·ludits tractes. El cas és que, tal i com va plantejar les seves pretensions, i en vista de l'absència absoluta del més mínim indici de l'existència d'un acord tancat per explotar la seva invenció en règim de col·laboració empresarial, el resultat no oferia, en termes objectius, que són els que han d'assumir els tribunals, el més mínim dubte. De conformitat amb el criteri del venciment objectiu, amb subjecció al qual es configura la regla general de l' article 394.1 de la LEC, l'actora havia de ser condemnada, en ser rebutjades de manera íntegra les seves pretensions, a pagar les costes de la primera instància. No hi cabia l'aplicació de l'excepció que fa a la regla general la mateixa disposició suara esmentada en els casos que susciten seriosos dubtes de fet o de dret. Ni els uns, ni els altres, tal com es desprèn de la manera concloent que hem rebutjat, tant en primera com en segona instància, les pretensions de l'actora.

Onzè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Se n'ha de fer càrrec, també, l'apel·lant, de conformitat amb el que disposen els articles 398.1 i 394.1 de la LEC, en haver estat desestimat el seu recurs.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora M. Carmen Fuentes Millán, en representació de Innovación y Consulting Teconológico, SL, defensada per l'advocat Javier González Sarrión, contra la resolució que ha dictat el Jutjat de Primera Instància núm. 32 de Barcelona, amb data de vint-i- dos d'octubre de dos mil divuit, en les seves actuacions de procediment ordinari 840/16,

1) CONFIRMEM aquesta resolució,

2) Amb imposició a l'apel·lant de les costes del recurs.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts, que hi poden interposar recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació, o qualsevol d'aquests dos recursos, en el termini de vint dies, davant d'aquest Tribunal, perquè siguin resolts pel Tribunal Suprem. Per interposar aquests recursos, cal constituir els preceptius dipòsits.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel·lant per recórrer contra la resolució impugnada.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.