Sentencia Civil Nº 49/2016, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 594/2015 de 22 de Febrero de 2016

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ 16a

R0TLL0E n. 594/2015-a

JUDICI VERBAL 439/2014

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA 4 SANT FELIU DE LLOBREGAT

SENTÈNCIA núm. 49/2016

Barcelona, 23 de febrer de 2016

Marta Rallo Ayezcuren, magistrada de la Secció 16a d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona, constituïda com a òrgan unipersonal, ha vist en apel·lació les actuacions de judici verbal número 439/2014, de reclamació de quantitat, seguides davant del Jutjat de Primera Instància número 4 de Sant Feliu de Llobregat. La demandant, LOFT CUINA, SL, ha estat representada pel procurador Sr. Fernando Bertran Santamaria i defensada pel lletrat Sr. Joan Garcia Garcia. La demandada, la Sra. Martina , ha estat representada per la procuradora Sra. Ana Moreno Jiménez i defensada per la lletrada Sra. Regina Rovira Serra. LOFT CUINA, SL, ha apel·lat contra la Sentència del Jutjat de 6 de febrer de 2015 , la qual ha estat impugnada també per Doña. Martina .

Antecedentes

1.La part dispositiva de la Sentència del Jutjat diu: ' Estimar parcialmente la demanda interpuesta por LOFT CUINA, SL, contra Dña. Martina y condenarla al abono de la cantidad de 2.225,49 euros, devengándose los intereses legales correspondientes afrontando cada parte el pago de sus costas y las comunes por mitad, al dictarse una sentencia parcialmente estimatoria .'

2.LOFT CUINA, SL, va formular recurs d'apel·lació contra la Sentència. La Sra. Martina va impugnar també la resolució. Admesos els recursos a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Secció, un cop citades a termini les parts. Comparegudes les parts, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per decisió el dia 18 de febrer de 2016.

Fundamentos

1. Demanda

Loft Cuina, SL, va reclamar en aquest judici la condemna de la Sra. Martina a pagar-li 3.910,49 euros, com a preu pendent d'abonar per l'obra de reforma de la cuina de la Sra. Martina , al pis del DIRECCION000 , NUM000 , entresol NUM001 , de Sant Joan Despí, obra executada per la demandant.

2. Sentència del Jutjat

El Jutjat va estimar, en part, la demanda i va condemnar la demandada a pagar la quantitat de 2.225,49 euros. La diferència amb la suma reclamada per l'actora obeïa: (i) al pagament de 1.500 euros que el jutge va considerar provat i que no es tenia en compte en la demanda, i (ii) a la deducció de 360 euros, en que el Jutjat valorava les despeses exigides per l'execució defectuosa de determinades partides.

Loft Cuina apel·la contra la Sentència del Jutjat i la Sra. Martina impugna també la resolució.

3. Recurs d'apel·lació de Loft Cuina .

Loft Cuina combat la conclusió de la Sentència, segons la qual, la demandada va fer un pagament de 1.500 euros no computat per l'actora.

El jutge considera que aquest pagament, negat per la part demandant, queda acreditat per la declaració testifical de la Sra. Herminia , mare de la demandada, que afirma haver entregat personalment aquella suma, en l'establiment de l'actora, per encàrrec de la seva filla, quan va anar a recollir una aixeta -també per delegació de la demandada.

És cert que la declaració de la testimoni dona suport a la versió sostinguda per la part demandada. És cert també que la relació de parentiu dels testimonis amb les parts no exclou automàticament l'eficàcia probatòria de les declaracions. Ara bé, no es pot obviar la regla de valoració de la seva força probatòria conforme a les regles de la sana crítica, que obliga a considerar les circumstàncies que concorren en els testimonis ( article 376 de la Llei d'enjudiciament civil, LEC).

L'entrega de la suma de 1.500 euros (el preu total pactat per l'obra era de 8.410,49 euros; s'havien fet dos pagaments de 2.066,10 euros i 1.652,80 euros) en mà, en diner efectiu, sense obtenir -ni demanar- rebut de cap mena no és un comportament usual, menys encara quan el pagament es fa per compte d'un altre. La regla que posa la prova del pagament a càrrec de qui l'al·lega (demanar rebut del pagament, si més no, quan es fa en diners) és socialment coneguda i acceptada i, en tot cas, és d'aplicació en el judici ( article 217.3 LEC ). La part demandada havia fet pagaments a compte a l'actora i havia rebut la factura justificativa, tal com resulta del document número 1 que aporta amb la contestació (f. 159 i 160).

La justificació d'un reintegrament de 1.500 euros efectuat per la Sra. Martina en el seu compte bancari no dona suport a la versió de la demandada sobre el pagament, entre d'altres raons, perquè es va fer el dia 1 d'octubre de 2013, quatre setmanes abans del dia que es pretén haver fet el pagament, a finals d'octubre de 2013 (el dia 29 d'octubre).

Considero que la sola declaració de la testimoni, mare de la demandada, no permet entendre complerts els estàndards probatoris necessaris per acollir la versió del fet sostinguda per la part demandada, en contra de l'actora.

Per això, s'estimarà el primer motiu d'apel·lació de la part demandant, que invoca l'error en la valoració de la prova.

4. Recurs d'apel·lació de la Sra. Martina

La impugnació de la Sra. Martina tracta, en primer lloc, de la compensació establerta pel jutjat pels treballs mal executats per l'entitat demandant. El Sr. jutge va fixar-la en 185 euros. Va raonar que s'inclinava per l'informe pericial del Sr. Avelino -nomenat pel jutjat a instàncies de la demandada, que té reconeguda l'assistència jurídica gratuïta-, però que reduïa l'import indicat pel perit (370 euros) a la meitat, atès que el perit preveia dos operaris i les feines les havia dut a terme -o les duria a terme- un de sol.

La part demandada, al·lega: a) que són dos els operaris que han d'executar els acabaments, per raons de seguretat; b) que, en tot cas, si es dedueix l'import d'un operari, la partida de materials no queda afectada i s'ha de mantenir, per la qual cosa no pot establir-se la quantia en la meitat aritmètica de 370 euros, i c) que caldrà afegir l'IVA corresponent.

Considero que la xifra fixada pel jutge és adequada, ateses les partides que cal executar, fins i tot si són dos els operaris que les executin i es té en compte el material i l'IVA. Així resulta dels dos informes pericials del judici.

Loft Cuina, després d'insistir que va ser la demandada qui es va negar a permetre-li dur a terme els acabaments, al·lega, en l'escrit d'oposició a la impugnació, que les actuacions que preveu el Sr. Avelino són només quatre i d'escassa envergadura: 1) substituir la peça de remat (llistó) en l'encontre entre un armari i la paret; 2) acabar la col·locació de la campana extractora (aplicació de l'embelliment) 3) aplicar un cordó de silicona entre el taulell i la paret (uns tres metres); 4) col·locar una peça de remat (llistó) entre el frigorífic i la paret. És així, efectivament.

No és cert, en canvi, que el perit hagi quantificat l'hora dels operaris a 48 euros, com afirma la part demandant. Del dictamen resulta que aquest és l'import l'hora de dos operaris.

Ara bé, es considera desproporcionat, com al·lega la part actora, un temps d'una hora i mitja de dos operaris per aplicar un cordó de silicona entre el taulell i la paret (l'import el fixa l'informe del perit Sr. Javier , aportat per la demandant, en 16,56 euros, per mitja hora de muntador i 5 euros de material) o dues hores de dos operaris per instal·lar l'embellidor de la campana que consisteix en fixar-ho a la paret amb uns cargols (11,56 euros per mitja hora d'un muntador, segons la pericial de l'actora).

5.La demandada també invoca l'obligació de l'actora de col·locar un sòcol continu i un rentavaixelles integrable. Ara bé, com reconeix la mateixa part, aquests conceptes no es van incloure en el pressupost, per la qual cosa, no poden ser reclamats. Els dibuixos aportats son esquemàtics i no s'ha provat que tinguessin una altra finalitat que l'orientativa de la distribució dels mobles i aparells dins la cuina.

Finalment, es rebutja l'al·legació de la Sra. Martina segons la qual, els accessoris de l'armari rebost no han de ser objecte de facturació específica, perquè vindrien inclosos en l'apartat de mobiliari, en general. El pressupost pactat per les parts (concretament, l'exemplar aportat per la Sra. Martina , dins el document 1, complex, de la contestació, f. 158) conté la partida específica ' accesorios extraibles Xey', per import de 447,47 euros (més IVA) diversa de la partida de mobiliari de cuina sèrie Miami, per import de 3.547,48 euros (més IVA).

Per les raons exposades, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació de la part demandada.

6. Sobre les al·legacions d'infraccions processals

L'estimació de la petició principal del recurs d'apel·lació de Loft Cuina i la desestimació de la impugnació de la Sra. Martina exclou l'examen de les al·legacions de l'actora sobre infraccions de normes processals, en la primera instància, que li haurien produït indefensió.

L'actora ha vist acollida íntegrament la pretensió principal que es condemni la demandada a pagar-li 3.725,49 euros, de manera que, finalitzat el judici en les dues instàncies, no ha sofert lesió en la tutela judicial instada.

7. Costes

L'estimació del recurs d'apel·lació de Loft Cuina determina que no s'imposin les costes causades ( article 398.2 LEC ).

Desestimada la impugnació de la Sra. Martina , les costes causades per la impugnació s'han d'imposar a la demandada ( articles 394.1 i 398.1 LEC ).

Es manté el pronunciament sobre les costes de la primera instància, pel fonament exposat en la Sentència del Jutjat: l'estimació de la demanda només en part ( article 394.2 LEC ).

Fallo

S'estima el recurs d'apel·lació formulat per LOFT CUINA, SL, contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 4 de Sant Feliu de Llobregat, el 6 de febrer de 2015, en el judici verbal número 439/2014 , instat per LOFT CUINA, SL, contra la Sra. Martina .

Es desestima la impugnació de la Sentència per part de la Sra. Martina .

Es revoca, en part, la Sentència del Jutjat.

S'estima, en part, la demanda i es condemna la Sra. Martina a pagar a LOFT CUINA, SL, la suma de 3.725,49 euros, amb l'interès legal des del 3 de gener de 2014.

No s'imposen les costes causades pel recurs d'apel·lació de LOFT CUINA, SL.

S'imposen a la Sra. Martina les costes causades per la seva impugnació de la Sentència del Jutjat.

Torneu a LOFT CUINA, SL, el dipòsit prestat per recórrer.

Contra aquesta sentència s' hi pot interposar recurs de cassació per interès cassacional (si el recurs presenta aquest interès conforme a la llei) i recurs extraordinari per infracció processal, aquest últim si es presentés conjuntament amb el primer. Si s' escau, s' han d' interposar davant aquesta Secció, en el termini de vint dies, constituint el corresponent dipòsit.

Conforme a la Llei 4/2012, de 5 de març, del Parlament de Catalunya, si hagués de fonamentar-se el recurs, encara que sigui en part, en infracció de l' ordenament jurídic català, s' hi podria interposar recurs de cassació, en cas d' apreciar-se contradicció amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de l' antic Tribunal de Cassació de Catalunya, o per falta d' aquesta jurisprudència

Un cop ferma aquesta resolució, torneu les actuacions originals al Jutjat, amb un testimoniatge per al compliment.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.- En aquest dia, i una vegada signada per tots el magistrats que l'han dictada, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada por la Constitució i les lleis. En dono fe.