Sentencia Civil Nº 427/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 317/2013 de 30 de Octubre de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 317/2013

Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 145/2012

Sentència núm. 427/2014

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, 30 d'octubre de 2014

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 317/2013 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Rodés i Casas, en representació d'Axa Winterthur Seguros Generales, part codemandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Estimo la demanda postulada por la representación procesal de Liberty Seguros Compañía de Seguros y Reaseguros y condeno, conjuntamente, a D. Eleuterio y Axa Winterthur Seguros Generales SA al pago del importe de 23.920 € más intereses legales y costas'.

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Rodés i Casas.

Ha comparegut en aquesta alçada la part actora oponent a través del procurador Sr. Pons de Gironella.

Ha comparegut en aquesta alçada la part codemandada oponent (Sr. Eleuterio ) a través del procurador Sr. Lago i Pérez.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 22 d'octubre de 2014, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part codemandada Axa Winterthur Seguros Generales SA la Sentència d'instància (f. 256 i ss.) pels següents motius:

1er) errònia valoració de la prova: no s'han resolt degudament les al·legacions de les parts; es recorre contra la fonamentació jurídica de la responsabilitat per robatori i sobre les condicions limitatives o delimitatives de les clàusules esmentades atesa la manca de pronunciament al respecte per part del Jutjat.

2on) manca de motivació i de congruència. Infracció de l' art. 18.1 LEC : entre les qüestions a tractar hi havia la de si en aquest hi havia o no manca de cobertura i sobre si les condicions que determinaven manca de cobertura de la pòlissa eren limitatives o delimitatives. Es tracta d'un robatori ocorregut al taller del Sr. Eleuterio . S'ha condemnat Axa sense entrar a conèixer del contingut de la pòlissa.

3er) Manca de valoració de la prova practicada:

a) quant al coneixement del contingut de les clàusules del contracte; el Sr. Eleuterio sabia des del començament el contingut de la pòlissa; ho demostra la seva aportació a les actuacions; era conscient de la modalitat d'assegurança subscrita ; el pagament d'una prima no comporta una assegurança a tot risc sinó en les condicions pactades;

b) no està acreditat tampoc el fet de l'incident de robatori que s'invoca per a canviar una suposada pòlissa sense dita cobertura, anterior a aquesta, que no s'ha demostrat existent; la invocació de manca de signatura com equivalent a manca de coneixement del contingut és un simple argument de defensa del seu cas; l'aportació de la pòlissa desvirtua aquest desconeixement; i deixa sense sustentació possible que estiguem davant d'una clàusula limitativa necessitada d'assentiment específic i signatura concreta de l'assegurat;

c) no hi ha cobertura de robatori: està expressament exclòs el robatori (pàg. 5 i 6 pòlissa, clàusula segona ('robo contenido salvo vehículos'); no consta cap quantitat al requadre de la pàg. 5 com a suma assegurada per a vehicles; a l'apartat relatiu a responsabilitat civil per explotació s'exclou el robatori en tant que responsabilitat civil extracontractual expressament exclosa de cobertura; la clàusula 5.4.6 'risc d'objectes confiats' diu expressament que resta exclòs el dany produït per robatori; i la clàusula sisena exclou tot vehicle. L'exclusió és doble, tant a l'assegurança de danys excloent-los del contingut com a la de responsabilitat civil industrial. No es pot acollir l'assegurat a la cobertura de robatori general d'objectes del local sense tenir en compte les exclusions. Es tracta d'una causa delimitadora de l'objecte de l'assegurança ( sents. TS 17-4-2001 16-10-1992 , 16-5-2000 i 16-10-2000 entre d'altres)

4rt) S'ha d'entrar a conèixer d'aquesta qüestió i, per al cas de condemna solidària, tenir en compte que els objectes estan assegurats per una suma màxima de 18.000 € amb una franquícia de 210.

Postula la revocació i l'absolució.

S'oposa la part actora (f. 293 i ss.) pels següents motius:

1er) la recurrent fa una interpretació interessada de la prova; el Jutjat ha arribat a la conclusió que ha arribat en base a una anàlisi conjunta de la prova; la clàusula 5.4.6 no exclou la sostracció de vehicles de tercers confiats per a ser reparats; és normal que en un taller mecànic estiguin els vehicles de tercers dipositats; únicament la clàusula 5.4.6 condiciona la cobertura a que s'hagi fet la denúncia pertinent, que no estigués la clau de contacte al vehicle posada i que el robatori hagi ocorregut fora d'hores de funcionament del taller, devent de ser guardats els cotxes a dintre.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat en aquest incident revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actora, companyia d'assegurances que ha indemnitzat ( art. 76 LCS ) el seu assegurat per robatori del cotxe Mercedes ....XXX (Liberty Seguros) acciona en virtut de l' art. 43 LCS contra la companyia asseguradora del taller propietat del també codemandat Sr. Eleuterio (Taller Salomón) situat a Travessera de les Corts 78-80 de Barcelona, lloc on es va produir el robatori (Axa Winterthur Seguros Generales) i on esperava ser reparat el 16-12-2009.

Reclama als demandats conjunta i solidàriament 23.920 €, valor del vehicle atès que ha desaparegut i no ha estat recuperat.

b) En alçada no es qüestiona el valor sinó subsidiàriament el màxim de cobertura (18.000 e per vehicle més franquícia de 210 €)

Acompanya pòlissa Regal Auto (f. 22 i ss.) que inclou la garantia per robatori, denúncia davant el CME (f. 30) de data 16-12-2009 a les 15:16 h. on es relata que al perjudicat el va trucar el propietari del taller per informar-lo, sobre les 11 h. que el seu cotxe havia desaparegut durant la nit; informe pericial de Payró & Llovera (f. 31 i ss.) on es valora en base al valor venal (matriculat el 2003) més un 30% en 23.920 €; certificat de BBVA del pagament a data 22-2-2010 (f. 36) per ingrés en compte de l'assegurat; pantallada conforme es va trametre telegrama a Axa el 16-11- 2010 (f. 38).

Consten altres reclamacions a 30-6-2011, 26-2-2010 (f. 39-40) i petició de més informació, sobre si el vehicle estava assegurat de robatori (f. 41) a 4-3-2010 i refús de la reclamació a 21-6-2011 (f. 44) perquè entén Axa que el seu assegurat no té cobertura de robatori de vehicles; queixa de Liberty per haver-los tingut un any emetent escrits i passant informació per a finalment no pagar (f. 46)

b) A la seva contestació, el codemandat Sr. Eleuterio accepta que l'asseguradora del taller, tot i reconèixer que a la denúncia es relata un fet e robatori amb força (quant a la persiana metàl·lica de l'establiment i per ús de claus falses quant a l cotxe sostret, i que es van sostreure dos vehicles Mercedes, que l'alarma va funcionar bé, etc., va considerar que era un cas de força major no cobert, pel que ell entén, a diferència de l'asseguradora, que no és una clàusula limitativa, atesa la clàusula 5.4.6 sobre la sostracció de vehicles de tercers confiats a l'assegurat per a la seva custòdia o fer en ells un treball, ja dipositats a l'empresa assegurada o en llocs adjacents. Es defensa dient que aquest tipus de robatoris són inevitables i que per això es té una assegurança de responsabilitat civil.

La manca de constància de capital concret per a cada vehicle no és obstacle perquè això ha de seguir el principi de l' art. 3 LCS .

Va contra actes propis l'asseguradora que sí va cobrir els danys ocasionats a un altre vehicle per import de 2.701,81 € i els danys a la porta per valor de 750 €

Acompanya denúncia (f. 68 i ss.), contracte de serveis de seguretat (f. 70 i ss.) i la pòlissa Axa, exemplar per al prenedor-assegurat, sense signar (f. 71 i ss.), de data d'efecte 2-11-2009 de la que resulta (f. 73) que no hi ha suma assegurada per a continguts consistents en vehicles de propis(sí considerats béns de tercers f. 73), en la descripció de riscos (f. 73 girat) per robatori i espoliació es diu que cobreix 'contenido salvo vehículos'i en canvi sí cobreix responsabilitat civil danys d''objectes confiats per danys a béns custodiats o per a realitzar un treball'cobertura 18.000 € franquícia general 210 €, franquícia per vehicle 210 €, la clàusula 5.3 delimita la cobertura als objectes garantits com a contingut; en el capítol de responsabilitat civil, la clàusula 5.4.6 sí cobreix la sostracció de vehicles de tercers confiats a l'assegurat dipositats al local o recinte de l'empresa assegurada o en llocs adjacents però immediatament, al paràgraf següent, com a 'delimitacions de cobertura del risc d'objectes confiats' s'exclouen els objectes confiats quins danys siguin produïts per Incendi, Caiguda de llampec, explosió, extensió de garanties, danys per aigua i Robatori i espoliació(que són capítols de l'assegurança de danys, no de la de responsabilitat civil) i la cobertura per sostracció de vehicles (que en cap cas inclou els procedents de canvi o exposats per a venda) queda subordinada a la denúncia a l'Autoritat.

Per tant, és clara la cobertura com a modalitat de responsabilitat civil, no com a modalitat de danys. I entén que sense un límit específic de cobertura; acompanya rebut de pagament de la prima de la pòlissa (f. 87)

c) En la seva contestació, Axa Winterthur Seguros Generales SA nega la cobertura: es refereix a que la cobertura de responsabilitat civil ve restringida als casos a la extracontractual no compresa en els riscos contractables opcionalment per responsabilitat civili que no estigui expressament exclosa; que és el que passa a la clàusula sisena, que exclou de cobertura 'qualsevol vehicle terrestre' (f. 82 girat). La pòlissa no comprèn el robatori de cotxes.

Invoca l'oponibilitat d'excepcions de l' art. 76 LCS contra l'asseguradora que actua en exercici de l'acció de l' art. 43 LCS .

Acompanya la pòlissa (f. 146 i ss.)

d) A l'audiència prèvia, celebrada el 10 de juliol de 2012 (DVD) cada part es va ratificar en la seva tesi i l'actora va proposar (i es va admetre) com a prova la documental per reproduïda, més documental consistent en el contingut complet de l'atestat policial, interrogatori del demandat Sr. Eleuterio , el demandat Sr. Eleuterio va proposar la documental per reproduïda, la més documental demanada per l'actora inclosos els vídeos que es van fer del lloc dels fets, més documental de requeriment a l'empresa de seguretat per tal que aportés els vídeos del looc dels fets que van fer de la seva intervenció, i més documental per tal que Axa aportés complert l'expedient de sinistre de danys per robatori NUM000 .

Consta aportat l'atestat (f. 197 i ss.) i els DVDs (f. 222); consta aportat l'informe pericial del sinistre (f. 231 i ss.)

f) El judici fou celebrat el 5 de novembre de 2012 (f. 243 i DVD). Es dóna per reproduït atès que l'alçada es limita a una qüestió purament jurídica quant a l'abast de les clàusules de la pòlissa d'assegurança del taller on fou robat el vehicle.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 3 de desembre de 2012 (f. 245 i ss.) estima íntegrament la demanda.

Entén que no és discutida la sostracció del vehicle la nit del 15 al 16 de desembre de 2009, amb tot el seu contingut i equipament.

Entén que segons la jurisprudència el dipositari sempre ve a ser responsable, tot i constatar que el taller va adoptar totes les mesures de seguretat, inclosa la contractació d'una pòlissa d'assegurança per riscos de robatori i responsabilitat civil, per no haver dipositat les claus en una caixa de seguretat que hagués impedit o dificultat en grau extrem el robatori.

No fa cap esment al contingut de la pòlissa i dóna per feta la cobertura.

En base a la responsabilitat del taller per incompliment del dipòsit hi lliga la responsabilitat de l'asseguradora.

És clar que no dóna resposta a les excepcions de manca de cobertura plantejades per la part codemandada Axa.

Condemna als demandats a abonar conjunta i solidàriament la suma reclamada amb interessos legals i costes (sense esmentar si l' art. 20 LCS és aplicable o no).

Abans d'interposar el recurs no consta exercitat el mecanisme de compleció de sentència de l' art. 215 LEC .

Quart. Els tres primers motius de recurs combaten la sentència per no haver donat efectiva resposta a les excepcions de manca de cobertura oposades per l'asseguradora codemandada ara recurrent.

No es pot acollir la tesi del recurs quant a aquest punt: incongruència omissiva.

Efectivament, la sentència ha establert la responsabilitat del propietari del taller reparador en tant que dipositari del vehicle i sense més arguments ha donat per assegurat aquest de responsabilitat civil i per robatori de vehicles confiats a la reparació.

No hi ha dubte que estem davant d'una omissió total de pronunciament exprés sobre aquestes qüestions però que no entranya cap oblit o manca de pronunciament, omissió de part de la decisió, tècnicament parlant, sinó davant d'una desestimació implícita.

En tot cas, si es tractés d'una veritable incongruència omissiva, un non liquetquant a la cobertura de l'assegurança, l'ara recurrent hauria d'haver exhaurit el mecanisme de l' art. 215 LEC abans de poder intentar apel·lar sobre aquesta qüestió i no ho ha fet. Contravenint la doctrina del TS (Sents. TS 6-6-2014 (EDJ 2014/91090), 16-11-2010 (EDJ 2010/253934) i 16-12-2008 (EDJ 2008/282514)) com hem recordat, entre d'altres a la nostra sentencia dictada al Rotlle 267/2013 .

Ara bé, no estem davant d'una incongruència omissiva com a tal, com hem dit més amunt, i per tant, cal que analitzem el contingut de la pòlissa.

Una interpretació literal i teleològica ens mostra que, efectivament, no està assegurat el robatori de cotxes dipositats quant a l'assegurança de danys en sentit estricte. Però sí quant a l'assegurança de responsabilitat civil, car la responsabilitat civil del taller abasta no solament els danys per culpa o negligència extracontractual (els típics causats maniobrant dintre del garatge) sinó per negligència professional (no solament els causats per una reparació deficient o per danys causats amb ocasió de dita reparació, sinó els derivats del deure de garantir el dipòsit necessari dels vehicles en reparació.

Entendre-ho de la forma com ho entén l'asseguradora generaria una indefensió tal que entranya una interpretació en contra de l'assegurat o una limitació de drets -ja que excedeix evidentment la normal delimitació de l'objecte de l'assegurança- que requeriria un consentiment exprés ( art. 3 LCS ). Quan la clàusula 5.4.6 és tan clara en dir que cobreix la 'sostracció de vehicles de tercers confiats a l'assegurat dipositats al local o recinte de l'empresa assegurada o en llocs adjacents' és del tot incongruent i buida la cobertura totalment l'exclusió per robatori a que fa referència la 'delimitació de cobertura del risc d'objectes confiats' ja que es donaria el contrasentit de cobrir un simple furt -on no hi ha força sobre la cosa robada o els locals ni intimidació sobre el dipositari o els seus empleats- aprofitant un descuit, i no un robatori amb força sobre les proteccions posades al local i sobre les coses (violentament del lloc on es guardaven les claus) com és el cas que ens ocupa, molt menys freqüent i molt més difícil de preveure i prevenir. Entendre-ho així significaria donar a una antinòmia, en tot cas, una obscuritat del clausulat contractual ( art. 1288 CC ) una interpretació favorable al causant de la mateixa i contrària a l'interès sempre superior de l'assegurat ( art. 2 in fine i 3 Llei 50/1980 ) que dret a clàusules clares i transparents. Altrament no s'explica que s'hagin assegurat danys provinents del robatori perpetrat infligits a d'altres vehicles que, segons aquesta interpretació, serien danys exclosos per provenir de robatori.

Cinquè. El quart motiu de recurs, subsidiari, combat que la sentència hagi desestimat, implícitament també, la pluspetició invocada al seu moment, ja que la garantia per danys (no per robatori) té un sostre menor que la suma reclamada, 18.000 € més la franquícia del primer sinistre per vehicle, de 210 €

S'ha d'acollir el motiu.

Encara que a la contestació de la demanda en realitat no es va defensar aquesta posició i, simplement, es va negar la cobertura dient que la responsabilitat civil venia restringida a la responsabilitat extracontractual no compresa en els riscos específics opcionalment contractables i sempre que no estigués especialment exclosa, remetent-se, per a defensar dita exclusió, a l'art. 6, la tesi del recurs és un argument més d'admissió d ela cobertura, recordant-nos el que és el seu límit objectiu i que tampoc podríem ultrapassar encara que no s'hi hagués fet cap referència.

L'excepció opera per al cas de responsabilitat civil si posem en realció la condició o clàusula 2 quant a riscos concrets objectes de cobertura per responsabilitat civil, on per objectes confiats de tercers el límit són 18.000 € amb una franquícia per sinistre i vehicle de 210 €, amb la clàusula 5.4.6 que especifica el dany produït per sostracció dintre de la responsabilitat civil.

Realment aquest és el sostre quantitatiu clar en seu de l'assegurança de responsabilitat civil per danys derivats de sostracció, que entenem ha d'incloure el robatori, com hem aclarit més amunt.

Cal, per tant, estimar íntegrament el motiu i en part el recurs i revocar en part la sentència d'instància.

Sisè. La prosperitat parcial del recurs exclou la imposició de les costes de l'alçada ( art. 398 LEC ). Parellament, l'estimació parcial de la demanda a que ens aboca exclouen també la imposició de les costes de primera instància ( art. 394 LEC ).

Fallo

Estimem en partel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part codemandada Axa Winterthur Seguros Generales SA contra la sentència dictada el 3 de desembre de 2012 pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 145/2012 (Rotlle núm. 317/2013) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem en part la demanda i condemnem la part demandada a abonar a l'actora conjunta i solidàriament la suma de 17.790 € més interessos legals des de la demanda que en el cas de l'asseguradora codemandada seran els legals a tipus ordinari des de 16-12- 2009 a 16-12-2011 i des de 17-12-2011 fins al total pagament al tipus del 20% anual, sense imposició de les costes de primera instància ni de l'alçada a cap part.

La estimació parcial del recurs determina la devolució a la part recurrent del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.-Una vegada ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la constitució i les Lleis. EN DONO FE.