Sentencia Civil Nº 367/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 70/2014 de 11 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL LACIÓ 70/14

PROCEDIMENT CANVIARI 695/12

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA I INSTRUCCIÓ NÚM. 3 DEL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:

GUILLERMO ARIAS BOO (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, onze de novembre de dos mil catorze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Manel Dionisio Borrell, en representació de Gironasol, SL, defensada per l'advocat José Javier Hernández Jiménez, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 del Vendrell, amb data de divuit de juny de dos mil tretze , en les seves actuacions de procediment canviari 695/12, en què han estat parts, com a demandant (demandada d'oposició) l'apel lant i, com a demandada, (demandant d'oposició) Bracket Soluciones Comerciales, SLU, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocat Germán Aranda León i amb la representació del procurador José Farré Lerín.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Debiendo estimar y estimando la oposición cambiaria formulada por el procurador de los tribunales doña Assumpció Polo Aibar en nombre y representación de Bracket Soluciones Comerciales, SLU.

Se imponen las costas a Gironasol, SL.'

Segon. La demandada d'oposició hi va interposar un recurs d'apel lació pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Se'n va donar trasllat a l'altra part, que s'hi va oposar pels motius que va trobar adequats al cas.

Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. Bracket Soluciones Comerciales, SLU, havia encarregat a Gironasol, SL, a canvi d'un preu, la instal lació d'una pèrgola, que havia de subministrar la mateixa contractista. Per pagar una part d'aquest preu, amb data de vint-i- set de febrer de dos mil dotze la comitent va lliurar un pagaré per un import de sis mil sis-cents tres euros, amb vuitanta-set cèntims, a favor de Gironasol, SL, amb venciment el quinze de maig de dos mil dotze. Va passar, però, que, en ocasió d'unes pluges, Bracket Soluciones Comerciales, SL, va patir problemes de filtració d'aigües, que va atribuir a una defectuosa instal lació de la pèrgola. Així que, en estimar que l'import de la reparació superaria el nominal del pagaré suara al ludit, es va considerar legitimada per no fer-ne efectiu l'import. Denegat, doncs, el pagament de l'efecte, la prenedora va presentar una demanda de procediment canviari contra la signant, per cobrar-ne el capital i els interessos. La interpel lada s'hi va enfrontar amb una demanda d'oposició, en què justificava la seva manca de pagament amb l'incompliment de contracte que atribuïa a la part contrària. Va invocar, doncs, com a fonament legal de la demanda d'oposició, l'exceptio non rite adimpleti contractus. La jutge de primera instància, després de valorar la prova, entre la qual destacava una pericial presentada per la demandant d'oposició, va concloure que havia d'estimar aquesta excepció de contracte no complert de forma regular. Va dictar, per tant, una sentència amb estimació íntegra de la demanda d'oposició. La demandant canviària hi ha interposat un recurs d'apel lació, pels motius que passem a desglossar.

Segon. CONSIDERACIONS GENERALS. Comença el seu escrit de recurs l'apel lant amb una crítica genèrica de la sentència de primera instància, que titlla de breu, extremament simple, i poc motivada. No en treu, però, d'això, com a conseqüència, la petició que es declari la nul litat de la resolució impugnada per manca de motivació. És cert, d'altra banda, que la resolució impugnada és breu i senzilla, però això, lluny de ser un defecte, esdevé, si es respecten els estàndards mínims de motivació, com ha passat en aquest cas, i no es produeix, doncs, cap vulneració del dret a un procés just que reconeix l' article 24 de la Constitució , una virtut. La sentència de què tractem és breu i senzilla perquè el cas que resol ho permet. El conflicte, en resum, es produeix perquè una de les parts vol cobrar un pagaré que representa el termini final del preu d'un contracte d'obra, i l'altra s'hi nega perquè estima que la prestació de la prenedora de l'efecte ha estat defectuosa. La jutge de primera instància, en constatar, després d'una correcta valoració de la prova, que s'ha produït, en efecte, un incompliment de contracte, i que l'import de la reparació del mal derivat d'aquest incompliment supera el del pagaré, declara justificada la manca de pagament de l'efecte. Davant l'al legació de la demandant canviària en el sentit que no es pot oposar l'exceptio non rite adimpleti contractus en aquesta mena de procediments, per compliment defectuós, sinó únicament l'exceptio non adimpleti contractus, per manca absoluta de compliment, la jutge a quo recorda que la doctrina legal de la Sala Civil del Tribunal Suprem, expressada de forma tan reiterada que fa ociosa la cita d'alguna resolució en concret, dóna suport, quan el litigi es planteja entre les mateixes parts del contracte causal, a plantejar qualsevol qüestió derivada de la relació subjacent. La motivació és, doncs, completa i suficient, i no només no en podíem demanar més, sinó que aquesta Sala troba del tot lloable que la jutge a quo no hagi guarnit la seva resolució amb consideracions balderes.

Tercer. SOBRE EL PACTE QUE HAVIA DONAT LLOC AL LLIURAMENT DEL PAGARÉ. Com que la demandant canviària s'havia queixat que havia estat la part contrària la que havia exigit que una part del preu que havia de pagar es fes efectiu mitjançant un pagaré, la jutge a quo va indicar també en la seva sentència que això formava part dels pactes que, a l'empara de l'autonomia de la voluntat, podien subscriure les parts. L'apel lant es queixa, en el seu recurs, que la jutge de primera instància hagi considerat això com a motiu de discussió, ja que no havia volgut donar aquest significat a la seva al legació en relació amb el pacte que havia donat lloc al lliurament del pagaré. Si, en acabat, el que ens diu és que no ens hi hem de ficar, en aquesta discussió, perquè no té cap rellevància pràctica, en farem cas, del que ens diu, i no en parlarem més.

Quart. DELIMITACIÓ DE L'OBJECTE DE LA DISCUSSIÓ. Sota la rúbrica d'error en la valoració de la prova, barreja la recurrent, en la seva tercera al legació, qüestions relatives a la delimitació de l'objecte de la discussió amb la denúncia d'una suposada infracció processal en l'admissió de la prova pericial que havia presentat la part contrària. Pel que fa a la delimitació de l'objecte de discussió, es queixava, la demandada d'oposició, com ja hem avançat, que s'hagués admès la viabilitat d'una exceptio non rite adimpleti contractus en un procediment canviari. En haver argumentat la jutge a quo que la doctrina legal del Tribunal Suprem emparava el plantejament d'aquesta excepció, la demandant d'oposició li retreu, ara com apel lant, que no n'hagi citat cap sentència, de l'Alt Tribunal, en aquest sentit. N'hi ha, d'entrada, una sentència del Ple que té la vocació de fixar de forma definitiva aquesta doctrina que diem (la sentència que va dictar, amb data de divuit de gener de dos mil onze, en el Recurs 228/2007 ) Hi diu que, quan s'entaula un plet entre les mateixes persones que són parts a la relació causal de la qual deriva el lliurament d'un títol canviari, el deutor hi pot oposar totes les excepcions personals que pugui tenir davant del creditor, inclosa l'exceptio non rite adimpleti contractus, o de contracte no complert de forma regular. Això és congruent amb el marc legal, tant pel que fa al Dret substantiu, definit a l' article 67 de la Llei Canviària i del xec , com pel que fa al Dret processal, ja que, a part de la remissió de l' article 824.2 de la LEC a la disposició legal suara esmentada, hi ha el fet que la sentència del nou procediment canviari produeix, pel que fa a les qüestions que en poden ser l'objecte, l'efecte de la cosa jutjada material, tal com estableix l' article 827.3 de la pròpia Llei processal . Tot plegat respon a un criteri de lògica elemental. Si podem discutir en un únic procés les vicissituds de la relació jurídica que lliga les parts, per què hem de dividir la contesa en dos episodis, amb el risc que, si el jutge reconeix en un procés de declaració posterior el dret de la persona que ha estat condemnada a pagar l'efecte canviari, els diners hagin de fer un gir de tres-cents seixanta graus, el que el Tribunal Suprem anomena inutilis circuitus, abans de tornar al seu amo? Aquesta doctrina ha estat reiterada, amb posterioritat, en nombroses ocasions, com ara a la sentència 5632/13, de set de novembre , i s'ha consolidat fins arribar al punt que l' ATS 6759/12, de dinou de juny , considera que no suscita ja un interès que justifiqui l'admissió d'un recurs de cassació contra les resolucions de les audiències provincials que la segueixen.

Cinquè. SOBRE L'ADMISSIÓ DE LA PROVA PERICIAL. Pel que fa a la prova pericial que va presentar la part contrària, l'apel lant es queixa que ho va fer de manera extemporània, ja que, encara que, segons el seu criteri, la tenia ja al seu abast en formular la seva demanda d'oposició, no la va presentar fins que no quedaven més de quatre dies hàbils per celebrar la vista. No en treu, tampoc, en aquest cas, l'apel lant, com a conseqüència de l'al legació d'aquest vici processal, la petició que declarem la nul litat de les actuacions afectades. Sembla, en canvi, que la seva pretensió és que aquesta Sala valori la prova com si la pericial no hagués existit. Anem per parts. Encara que la data que hi figura, al dictamen pericial, sigui anterior, en una setmana, a la demanda d'oposició, no tenim constància que la part que el va encarregar el tingués ja al seu abast en aquell moment. Cal pensar que a vegades datem els nostres escrits quan els comencem. L' article 337 de la LEC permet, quan una de les parts no té al seu abast el dictamen del qual es vol valer dins el termini que té per formular el seu escrit d'al legacions principals, que en difereixi la presentació a un moment ulterior, sempre i quan ho faci amb una antelació mínima de cinc dies al de la vista, i hagués expressat des d'un bon principi la seva intenció de valer-se'n. L'apel lant interpreta que aquest marge mínim de cinc dies és un termini processal, que, com a tal, s'ha de computar amb exclusió dels dies inhàbils, de conformitat amb el que disposa l' article 133.2 de la LEC . Hem d'acceptar que és així, amb la conclusió que, en efecte, s'ha produït la vulneració processal denunciada. Ara bé, en no haver sol licitat la recurrent, com ja hem dit, la retroacció de les actuacions, perquè s'esmeni el vici i es continuï endavant, no ho podem disposar d'ofici, ja que ho impedeix la regla de l' article 227.2, paràgraf segon, de la LEC . L'efecte ha de ser, doncs, que valorem la prova com si la pericial no hi fos.

Sisè. SOBRE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Resulta, però, que, més que negar els defectes de la instal lació de la pèrgola, el que fa l'apel lant és retreure a la part contrària que no li donés l'oportunitat d'esmenar-los. Ara bé, el que omet és que, segons els documents que va presentar la mateixa apel lant en el dia de la vista, el seu oferiment es va produir després que, vençut el pagaré, hagués pretès cobrar-ne l'import. Per tant, és clar que, si els defectes hi eren en el moment del venciment del pagaré, restava completament justificada la negativa de la demandada canviària a fer-ne efectiu l'import. I el cas és que, encara que prescindim de la prova pericial de la demandant d'oposició, podem considerar provat, mitjançant els documents relatius a la reparació ulterior de la pèrgola i l'adveració que n'ha fet, d'aquests documents, l'emissor, que els defectes hi eren. La valoració de la prova que fa la jutge de primera instància, que arriba a aquesta mateixa conclusió, ha de ser, doncs, ratificada, amb el consegüent rebuig del quart motiu d'apel lació, que nega l'incompliment de la contractista.

Setè. CONSIDERACIONS FINALS. Insisteix l'apel lant, en el seu darrer motiu de recurs, en la irregularitat de la prova pericial de la contrària i en la seva manca d'aptitud per acreditar l'incompliment de la prestació de la contractista. Es queixa, a més, de la mala qualitat de la còpia que li havien facilitat. Tot plegat, és insuficient per combatre la valoració de la prova a què ens acabem de referir, que, de fet, prescindeix de la pericial discutida. Reiterem, a més, que els oferiments d'aquesta d'arribar a un arranjament van arribar quan, havent vençut el pagaré, ja n'havia pretès cobrar l'import. El recurs no pot reeixir.

Vuitè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Tot i la regla general que expressen els articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'Enjudiciament civil, inspirada en el criteri del venciment objectiu, no hem de condemnar a costes l'apel lant, malgrat la desestimació del seu recurs, en tenir la justificació d'haver deixat fora del material probatori una pericial que havia estat presentada de forma extemporània.

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel lació que ha interposat el procurador Manel Dionisio Borrell, en representació de Gironasol, SL, defensada per l'advocat José Javier Hernández Jiménez, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 del Vendrell, amb data de divuit de juny de dos mil tretze , en les seves actuacions de procediment canviari 695/12,

1) CONFIRMEM aquesta sentència,

2) sense condemnar cap de les parts a pagar les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel lant per recórrer contra la sentència de primera instància.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día doce de noviembre de dos mil catorce. Doy fe.