Sentencia Civil Nº 365/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 184/2011 de 20 de Septiembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 184/2011

JUDICI ORDINARI Nº 1034/2009

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 5 - REUS

SENTÈNCIA

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 20 de setembre de 2.011.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. A. Elías Arcalís i defensada per la Lletrada Sra. Romero Ortiz, i la IMPUGNACIO formulada per WINDCAMBRILS 141, S.L. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i assistida pel Lletrat Sr. Pujol i Masip, contra la sentència de 22 de setembre de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Reus, judici ordinari núm. 1034/2009 , al qual figura com a part demandant WINDCAMBRILS 141, S.L., i com a part demandada ALLIANZ.

Antecedentes

PRIMER. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

"ESTIMAR la demanda interpuesta por WINDCAMBRILS S.L. frente a ALLIANZ SEGUROS y, en su consecuencia,

1. CONDENAR a ALLIANZ SEGUROS a abonar a WINDCAMBRILS S.L., la cantidad de 3.184,80.-E, junto con los intereses del artículo 20 de la Ley de Contrato de Seguro .

2. CONDENAR a ALLIANZ SEGUROS al pago de las costas."

SEGON. Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

Per la seva banda, WINDCAMBRILS 141 S.L. va impugnar igualment la sentència d'instància.

TERCER. El present recurs d'apel·lació va tenir entrada en aquesta Secció Tercera el dia 18 d'abril de 2.011. Per diligència d'ordenació de 28-04-2011 es va acordar requerir al Procurador Sr. Farré Lerín per tal de que acredités la representació que manifestava ostentar, efectuant designació apud acta el 04-05-2011.

QUART. En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Vist i essent Ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat MANUEL GALÁN SÁNCHEZ,

Fundamentos

PRIMER. RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A..

Interposa la representació processal de ALLIANZ el present recurs d'apel·lació al·legant, bàsicament, error en la valoració de la prova atès que "esta parte ha demostrado que los hechos causantes de los daños reclamados no se encuentran amparados por la póliza de seguro" (foli 182).

Amb caràcter previ s'ha d'examinar, per la transcendència que té en la resolució del recurs, si el contracte d'assegurança contractat entre les parts cobria, com afirma la demandant, la "Pérdida Total + Daños Parciales y Robo" (v. foli 8 de les actuacions, condicions particulars, Garantia Optativa Tercera) en tot cas, o no més quan el sinistre fos ocasionat per alguna de les causes que figuren al foli 104 contingut dintre de les condicions particulars aportades per la part demandada, document impugnat per l'adversa per no correspondre a la seva patrocinada, no estar signada per l'actora, "y además porque son papeles de parte sin valor probatorio" )foli 192); aquestes causes cobertes per la garantia serien: danys parcials ocasionats per "Naufragio, incendio, explosión del motor, caída del rayo, contactos y choques con objetos finos y flotantes, abordaje, varada, embarrancada o toque de fondos, golpe de mar a causa de temporal, y actos vandálicos o malintecionados" .

El primer que s'ha de dir és que es tractaria d'una clàusula delimitativa del risc (amb el que això suposa jurídicament), i no limitadora de drets de l'assegurat, d'acord a la doctrina del Tribunal Suprem, citant per totes i entre les més recents la sentència de 20 d'abril de 2.011 : "La sentencia del Pleno de esta Sala de 11 de septiembre de 2006 , sienta una doctrina que, en resumen, considera que las estipulaciones delimitadoras del riesgo son las cláusulas que tienen por finalidad delimitar el objeto del contrato, de modo que se concreten qué riesgos son objeto del contrato de seguro, en qué cuantía, durante qué plazo y en qué ámbito espacial. Las cláusulas limitativas de derechos, válidamente constituidas van a permitir limitar, condicionar o modificar el derecho del asegurado, y por tanto la indemnización, cuando el riesgo objeto del seguro se hubiera producido. Estas deben cumplir los requisitos formales previstos en el artículo 3 LCS , lo que supone que deben ser destacadas de un modo especial y deben ser expresamente aceptadas por escrito. La solución expuesta por esta Sala parte de considerar que al contrato se llega desde el conocimiento que el asegurado tiene del riesgo cubierto y de la prima, según la delimitación causal del riesgo y la suma asegurada con el que se da satisfacción al interés objetivo perseguido en el contrato por lo que resulta esencial para entender la distinción anterior comprobar si el asegurado tuvo un exacto conocimiento del riesgo cubierto. Además esta Sala ha declarado en sentencia de 15 de julio de 2009 que «Determinado negativamente el concepto de cláusula limitativa, su determinación positiva, con arreglo a los distintos ejemplos que suministra la jurisprudencia, debe hacerse por referencia al contenido natural del contrato derivado, entre otros elementos, de las cláusulas identificadas por su carácter definidor de las cláusulas particulares del contrato y del alcance típico o usual que corresponde a su objeto con arreglo a lo dispuesto en la ley o en la práctica aseguradora. De estos criterios se sigue que el carácter limitativo de una cláusula puede resultar, asimismo, de que se establezca una reglamentación del contrato que se oponga, con carácter negativo para el asegurado, a la que puede considerarse usual o derivada de las cláusulas introductorias o particulares. El principio de transparencia, que constituye el fundamento del régimen especial de las cláusulas limitativas, opera, en efecto, con especial intensidad respecto de las cláusulas que afectan a la reglamentación del contrato»" .

En segon lloc, i respecte a ques es tracta d'un document de part sense cap valor probatori, no comparteix aquest Tribunal aquesta manifestació de la part apel·lada atès que s'ha de tenir present l' article 326 de la L.E.C . ( Fuerza probatoria de los documentos privados ): "1. Los documentos privados harán prueba plena en el proceso, en los términos del art. 319 , cuando su autenticidad no sea impugnada por la parte a quien perjudiquen. /// 2. Cuando se impugnare la autenticidad de un documento privado, el que lo haya presentado podrá pedir el cotejo pericial de letras o proponer cualquier otro medio de prueba que resulte útil y pertinente al efecto. Si del cotejo o de otro medio de prueba se desprendiere la autenticidad del documento, se procederá conforme a lo previsto en el apartado tercero del art. 320 . Cuando no se pudiere deducir su autenticidad o no se hubiere propuesto prueba alguna, el tribunal lo valorará conforme a las reglas de la sana crítica. /// 3. ... " ., així com que el fet de que un document privat no sigui reconegut per la part a qui perjudica, no significa que no tingui en absolut d'eficàcia ( STS de 06-06-2007 ), afegint la STS de 18-octubre-2007 que "esta Sala ha tenido ocasión de reiterar que las fotocopias no adveradas ni cotejadas con sus originales carecen de fuerza probatoria respecto de su contenido ( SSTS de 22 de enero de 2001 ). Sin embargo, hemos venido señalando que el Tribunal de instancia, en uso de su soberanía en la apreciación de la prueba, puede valorar las fotocopias en unión de otros elementos de juicio y por ello no se impide su conjugación o valoración con otras pruebas" .

De conformitat amb el que s'ha exposat, i malgrat que la part apel·lada afirma que "no fueron entregadas ni firmadas, ni aceptadas por mi patrocinada" (foli 193), del document núm. 2 aportat per la pròpia part actora es desprén que tenia coneixement de la clàusula esmentada i objecte de controvèrsia: així, aporta el document pel qual es refusa el sinistre, justificat aquest refús en que "no se produjo ningún golpe de mar por temporal y que las condiciones meteorológicas y marinas eran normales. lamentamos indicarles que este siniestro carece de cobertura, puesto que no se dan ninguna de las circunstancias previstas en el apartado A) Daños Parciales de la Garantía Optativa Tercera: Pérdida total + Daños Parciales y Robo, para la cobertura del riesgo por el que se cubren los daños de la embarcación a consecuencia de: "Naufragio, incendio, explosión del motor, caída del rayo, contactos y choques con objetos finos y flotantes, abordaje, varada, embarrancada o toque de fondos, golpe de mar a causa de temporal, y actos vandálicos o malintecionados" (folis 15 i 16), no constant que la part actora, davant d'això, manifestés res en el sentit que ara diu. A més, del seu escrit de demanda resulta aquest coneixement de la clàusula quan expressa: "Mi patrocinada realizó la oportuna comunicación a la cia de seguros ..." (Fet Segon, foli 4), afegint que "La Cia demandada el día 4 de noviembre de 2.008 contesta que se rechaza el siniestro" (Fet Tercer, foli 4).

Per tant, acreditat el fet anterior, el següent que s'ha d'analitzar és si el sinistre es va produir per algunes de les causes objecte de cobertura, destacant que de totes les enumerades a l'esmentada clàusula, l'única que podria encaixar en els fets narrats per la part actora seria la de " golpe de mar a causa de temporal" . I el cert és que ha quedat meridianament acreditat que el dia dels fets (existint discrepància si van passar el 12 o el 13 d'agost de 2.008), no existia una situació de temporal; així resulta de la declaració testifical del Sr. Víctor (instructor present en aquell moment i, a més, fill del cap de l'empresa) qui va manifestar que havia un vent entre 13 y 15 nudos, un poquito de mar de fondo , no era un día de calma, no había excesivo viento ni nada, un día normal con un poquito de viento (DVD 04:15" i ss.), i que había un poquito de mar de fondo de sureste ; i de la declaració de la pèrit Sra. Bárbara (la qual va ratificar el seu informe, folis 122 i ss.) que va assenyalar en quant a les condicions de la mar el dia del siniestre, que el mar estaba en calma, no había viento exagerado, vientos muy razonables (DVD 20:40" i ss.), afegint que es considera temporal amb vents de fuerza 8, alrededor 34 nudos, no hubo situación de temporal en esa fecha .

Per tot el que s'ha exposat s'arriba a la conclusió de que el siniestre no estava cobert per l'assegurança contractada, raó per la qual s'ha d'estimar el present recurs.

SEGON. IMPUGNACIO FORMULADA PER WINDCAMBRILS 141, S.L..

Fonamenta la part impugnant la seva pretensió en el fet de que la sentència "entiende, de una forma somera, que la póliza que se aporta de adverso ampara o vincula a las partes litigantes" (foli 198), en lo que no està d'acord. El motiu ha de ser necessàriament desestimat atès el que se ha expressat al respecte en el Fonament precedent.

Per tant, estimant el recurs d'apel·lació i desestimant la impugnació de la sentència d'instància, es revoca totalment la mateixa, desestimant íntegrament la demanda, amb imposició a la part actora de les costas de la instància (ex article 394 de la L.E.C .)

TERCER. De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C ., a l'estimar-se el recurs d'apel·lació, no es condemna en les costes d'aquesta instància a cap dels litigants. En canvi, al desestimar-se la impugnació, s'imposen les costes a la part impugnant.

Per tot el que s'ha exposat,

Fallo

Que ESTIMANT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., i DESESTIMANT LA IMPUGNACIO formulada per WINDCAMBRILS 141, S.L., contra la sentència de 22 de setembre de 2.010 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5de Reus, judici ordinari núm. 1034/2009 , ES REVOCA INTEGRAMENT L'ESMENTADA RESOLUCIÓ efectuant els pronunciaments següents:

1) Es desestima totalment la demanda formulada per WINDCAMBRILS 141, S.L., amb imposició a la part actora de les costas de la instància.

2) A l'estimar-se el recurs d'apel·lació, no es condemna en les costes d'aquesta instància derivades del recurs a cap dels litigants.

3) Al desestimar-se la impugnació, s'imposen les costes originades per la mateixa a la part impugnant.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.