Sentencia CIVIL Nº 347/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 76/2017 de 20 de Junio de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0827942120158123502

Recurs d'apel lació 76/2017 A

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Terrassa

Procediment d'origen: Procediment ordinari 42/2016

Part recurrent / Sol licitant: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.

Procurador/a: Jaime Paloma Carretero

Advocat/ada: Rafael Vicario González

Part contra la qual s'interposa el recurs: Belinda , María Purificación

Procurador/a: Joaquim Tarin Bellot

Advocat/ada: Ricard Pons Coll

SENTÈNCIA NÚM. 347/2018

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany (President i Ponent)

Marta Font i Marquina

Antonio Martínez Cendán

Barcelona, 20 de juny de 2018

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 76/2017 les actuacions de recurs d'apel lació interposat pel procurador Sr. Paloma i Carretero, en representació de BBVA SA, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.-. Que desestimando íntegramete la demanda interpuesta por el procurador de los Tribunales D. Jaume Paloma Carretero, en nombre y representación de Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, debo condenar y condeno a la actora a pagar las costas del presente proceso'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Paloma i Carretero.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Tarín i Bellot.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 13 de juny de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part actora la Sentència d'instància (f. 254 i ss.) pels següents motius:

1er) Insisteix la recurrent en l'autenticitat del contracte, la seva legitimació activa com a successora d'Unnim Banc SA a l'ensems hereva de caixa Terrassa, que es tracta d'un contracte de durada indefinida i que permetia operar als establiments adherits al sistema Visa/Eurocard/6000, extrems que han estat declarats acreditats per la sentència.

Afegeix que la disparitat del número de compte es deu a les dues transmissions bancàries; però el número de contracte és sempre el mateix fins arribar a BBVA SA; així inicialment a Caixa Terrassa era el número NUM000 , a Unnim Banc SA era el NUM001 i a BBVA SA és el NUM002 ; el certificat de tancament va referit a aquest darrer número de compte, i el certificat d'equivalències (f. )fa referència al número de contracte inicial.

De manera que no hi ha dubte que el deute prové de la mateixa tarja i contracte. I coincideix amb el número de contracte pel qual el Sr. Lucas , apoderat del banc, va certificar que hi havia un saldo deutor de 17.608,52 € en data 29-1-2014.

Quant al límit del crèdit inicial, de 4.800 €, es remet a les declaracions del Sr. Lucas per a afirmar que es va anar ampliant fins a 18.000 €. I si bé inicialment s'abonaven quotes de 210 € al mes després es podia modificar a cada operació la forma de tornar-ho. I cas d'excedits, ho havia de retornar a la següent quota mensual. Invoca la clàusula 18a segons la qual amb la simple certificació intervinguda n'hi ha prou per a considerar provat el deute; per això s'ha aportat dita acta de conformitat a la clàusula 16a.

2on) No és cert que hi hagi multitud de contradiccions entre la petició de monitori i la demanda. Diu que cal aclarir com ja va fer el Sr. Lucas al judici, que el document 2 és un document de liquidació, no un extracte de disposicions. Són dates de liquidació i sumes concretes disposades. Per tant, si bé són liquidacions posteriors a la mort del deutor són càrrecs disposats per aquest, menys la final de data 9-9-2014 que correspon al venciment anticipat. Simplement indica que no s'han pagat les quotes de març a juny de 2014 (va morir el 29-1-2014). No veu on rau el problema.

3er) la suposada disparitat entre la certificació del Sr. Lucas i la reclamació es deu a que són de diferents dates. El certificat del Sr. Lucas constata l'import del deute a data de la mort del deutor, 29-1-2014, 17.608,52 €. Mentre que el certificat de la demanda és de 16.270,50 € i acredita que no hi hagué cap disposició després de 29-1-2014, perquè es va cobrar probablement la quota de febrer després de mort el deutor.

4rt) Sorprèn a més que les demandades no impugnessin el certificat del Sr. Lucas i que el donessin per bo encloent-lo a la declaració d'inventari de l'herència del pare. Recorda que l'inventari forma part d'una escriptura pública i implica un reconeixement del deute i ha de fer prova plena a judici.

Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

S'oposa la part demandada (f. 266 i ss.) pels següents motius:

1er) El deute de 16.270,50 € no pot derivar del contracte d'11-7-2002 amb caixa terrassa compte vinculat NUM003 . És un fet totalment nou plantejat a conclusions a primera instància que la tarja permetia ajornar pagaments mitjançant quotes i que el deutor va incomplir a partir del mes de març de 2014; en el monitori i en la demanda es deia que les dates de cada càrrec esmentat no eren de liquidació, sinó de càrrec efectiu. Al recurs apareix per primera vegada la tesi de que s'abonaven de forma ajornada les disposicions fetes mitjançant quotes mensuals.

2on) la part actora ha obviat que el compte vinculat al contracte de targes és la NUM003 (de Caixa Terrassa) i el més greu és que en cap moment ens aporta els extractes del darrer compte on diu que es van carregar els deutes ara reclamats, que haurien de demostrar cada un dels assentaments i la data exacta. No s'ha acreditat com ni quan es va ampliar el límit de la tarja. No és versemblant la tesi de l'actora de que es pogués fer des de l'ordinador personal o des d'un caixer automàtic per part del Sr. Carlos Antonio Ill. L'ampliació a 18.000 e encara és més dubtosa. Màxim quan la clàusula 4a diu que per a ampliar es requereix el consentiment exprés del client titular que l'ha d'acceptar. No consta tal acceptació ni la petició preceptiva (segons clàusula 5a)

La tarja NUM004 seria de durada indefinida però mostra una caducitat inicial de setembre de 2006 que en cap moment consta renovada. Al recurs l'actora reconeix el compte vinculat expressat més amunt i que no coincideix amb el número de compte a que es fa referència en el certificat de liquidació, on apareix un compte especial núm. NUM002 , la modificació dels números de contracte es certifica unilateralment (doc. 10).

Sense acreditar com es passa del compte vinculat a un altre i sense acreditar l'extracte deutor de dit compte el certificat del saldo deutor no és suficient, ja que la clàusula 12a també indica que els càrrecs s'han de fer al compte vinculat i el certificat del Sr. Lucas és del tot irrellevant.

3er) Quant al pagament de quotes de 210 € aquest recurs és la primera notícia; és una forma de pagament ajornat per operacions finançades regulat a la clàusula 15a quina lletra b) exigeix que siguin les dues parts que de comú acord i per escrit puguin acordar que determinades operacions realitzades amb tarja de crèdit s'abonin mitjançant terminis i quotes que s'estipulin. Això tira per terra les manifestacions del Sr. Lucas .

Enlloc de reclamar per càrrecs de determinades dates ara se'ns reclama determinades liquidacions que responen a deutes anteriors, quina data no consta. No serien operacions permeses pel contracte (condició 12a), o, en tot cas, com deixa clar la sentència, no es pot saber quan es va contraure el deute, o realitzar el fet causal, quin era el venciment ni quines quantitats es van pagar a compte, en el seu cas.

4rt) Quant a la clàusula 18a, el que ens diu al recurs l'actora és correcte, però obvia acreditar la notificació de la resolució del contracte, només notifica un saldo deutor, no acredita les quantitats suposadament degudes, no acredita els reintegraments avançats de deute pendent al compte vinculat. Quant a l'extracte parcial que fa l'actor de la clàusula 16a serà cert, però també obvia que no acredita quines són les liquidacions ni si van ser notificades al deutor, no acredita la resolució del contracte, no s'acredita la cancel lació del compte vinculat, la consideració de prova de la certificació intervinguda no pot fer prova primer perquè està inserida en un contracte d'adhesió, no ha estat negociada, no és suficient prova en un judici ordinari, on tot està sotmès a discussió, no estem en un executiu.

La certificació del deute acompanyada a la demanda certifica a més uns nominals vençuts i ara se'ns diu que són sumes disposades; no poden ser-ho a les dates que s'hi indica, ja havia mort el deutor. Com és que es reclamen 16.270,50 e i no els 20.003,84 e que resulten del doc. 2; BBVA SA no pot certificar l'exactitud de cap xifra; no pot saber l'origen i certesa de les mateixes; per això no reclama despeses ni interessos; el desglossament unilateral de la liquidació no coincideix amb els termes pactats; el certificat Lucas ens parla d'una modalitat de tarja ('a tu ritmo Unnim') que no és la contractada. Els certificats no coincideixen i es reclama una tercera xifra.

No es justifica com es va pagar la suposada quota de febrer.

Quan s'ha tingut la possibilitat d'analitzar i combatre aquests saldos ha estat en oposició en el monitori 672/2015. És quan reben la documentació de dit procediment quan s'adonen que el certificat Lucas no quadra amb el que se'ls reclama.

5è) Segueixen sostenint que el fet d'incorporar un deute certificat a un inventari no implica donar-lo per bo definitivament. Simplement indica la subentrada dels hereus en el ventall d'obligacions del causant. L'herència està en administració i acceptada sense vinculació patrimonial.

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Aquestes actuacions provenen del monitori 672/2015 entre les mateixes parts.

A la demanda monitòria (f. 37 i ss.) BBVA SA reclama contra l'herència jacent del Sr. Carlos Antonio Ill 16.270,50 e, interessos pactats i costes. Sense esmentar l'origen del contracte, diu que el va concertar amb el demandat (per bé que aporta el contracte amb Caixa Terrassa, f. 48 i ss.) i manifesta que 'el hoy finado o quien podia disponer, efectuó diverses operaciones con cargo a la cuenta ...sin efectuar los correspondientes abonos, por lo que fueron cargados en la cuenta los importes dispuestos en las siguientes fechas...'; frase ambigua que no deixa del tot clar si són les dates de disposició idèntiques a les de càrrec.

Sosté que es va resoldre el contracte el 23-2-2015 resultant el saldo que avui es reclama (doc. 2, acta notarial de 3-3-2015, f. 50 i ss. on consta un desglossament de 20.003,84 € malgrat només es reclamen 16.270,50 € perquè es descompten els conceptes indemnitzacions, interessos i despeses de notificació i demés -la provisió de data 9-7-2015 va demanar aclariment al respecte de dit desquadrament i l'actora es va justificar en escrit de 22-7-2015 al f. 72 i ss. manifestant haver renunciat a reclamar dites sumes; l'escrit deixa clar que es tracta de nominals vençuts dels imports esmentats en les dates de venciment esmentades -per tant deixa oberta la porta a la consideració de que el fet determinant sigui anterior al venciment desatès-).

I acompanya justificants de Correus de reclamacions extrajudicials de 4-3-2015 i 5-3-2015 (f. 53 i ss.) sense text. Acompanya també nota simple informativa d'una finca del deutor (f. 57 i ss.)

Admesa a tràmit la demanda monitòria i requerits de pagament les hereves (f. 75 i ss. per Acte de 2-9-2015) aquestes es van oposar (f. 81 i ss.) manifestant desconèixer si son pare efectivament va contractar la tarja d'11-6-2002 , en el seu cas entenen que no acredita l'actora les diverses operacions del compte de la tarja, no estan d'acord amb el desglossament contingut a l'acta de determinació del saldo deutor ja que els nominals són tots vençuts després de la mort del causant, que tampoc s'ajusta al clausulat del contracte i, per tant, no reconeixen el saldo deutor que se'ls reclama.

Qüestionen els requeriments extrajudicials de pagament, docs. 3 i 4, tramesos a una persona difunta i a una adreça on hi nombroses places d'aparcament; i adreçades a places que no són del suposat deutor. I quant als documents 5 i 6 per ser trameses a un habitatge que no està en possessió de les demandades.

Van acompanyar escriptura d'acceptació d'herència a benefici d'inventari de data 14-3-2014 (f. 88 i ss.) on es recull un seguit de deutes amb BBVA SA (f. 94 i ss.) entre ells el saldo negatiu de 17.608,52 € d'una tarja de crèdit contracte núm. NUM002

En vista de l'oposició, el Jutjat va arxivar el monitori per decret de 2-2-2016 (f. 146 i ss .) donant termini d'un mes a l'actora per tal de presentar la demanda ordinària.

Ja en procediment ordinari, la part actora BBVA SA reclama (5-1-2016) contra les hereves del deutor Sr. Carlos Antonio Ill (mort el 29-1-2014) la suma de 16.270,50 € més interessos legals i costes, per incompliment d'un contracte de tarja de crèdit subscrit l'11 de juliol de 2002 entre Caixa d'Estalvis de Terrassa (avui BBVA SA) i el Sr. Carlos Antonio Ill, resultant, segons l'actora, dit saldo deutor de que li foren carregats al compte de la tarja de crèdit en data5-3-2014585,31 €, 1.360,84 en data 5-4-2014, 146,49 el 5-5-2014, 144,24 el 5-6-2014 i 14.033,62 € el 9-9-2014, reiterant que es tracta d'operacions amb càrrec al compte de la tarja que no van ser abonades pel que foren carregats els imports disposats a les dates que consten; càrrecs que han donat lloc a la resolució del contracte en data 23-2-2015 i a la reclamació del deute resultant a les filles i hereves, Belinda i María Purificación .

Ressalta l'actora que al monitori s'ha reconegut incorporat dit deute a l'inventari de l'escriptura d'acceptació de l'herència del deutor.

Adverteix al mateix temps que les numeracions del contracte han variat amb les fusions (doc. 10, no consta) essent el núm. de contracte originari el NUM000 i l'actual el núm. NUM002

b) Les demandades (que diuen haver contestat el monitori com representants de l'herència jacent, no en nom propi) no neguen ser hereves del difunt Sr. Carlos Antonio Ill, havent acceptat la seva herència a benefici d'inventari, però sí tenir legitimació passivaad processumen haver acceptat a benefici d'inventari.

Neguen també ser deutores de la suma reclamada; en primer lloc neguen la legitimació activa de BBVA SA en base a un contracte de caixa Terrassa, neguen l'autenticitat de la firma de son pare en el contracte, que les disposicions i els corresponents càrrecs són de dates posteriors a la mort del pare i finalment invoquen manca d'acreditació dels saldos en tant que no s'aporta l'extracte de compte per acreditar els desemborsaments; i que el fet que a l'inventari de l'herència consti un deute certificat per BBVA SA no significa que s'accepti sense més aquest deute.

Ressalten que els dos certificats no concorden i el darrer tampoc amb la suma reclamada. Ni amb la modalitat de tarja original, ja que el certificat inclòs a l' inventari fa referència a un sistema 'a tu ritmo Unnim' que no es correspon a la tarja original. També que les notificacions s'han fet a un habitatge que ja no els pertoca (diligència de llançament al f. 179).

c) la diligència d'ordenació de 20-4-2016 (f. 204) va fixar l'audiència prèvia per al 25-5-2016. Es va celebrar a la data prevista (DVD itinerant) Cada part va mantenir la seva tesi.

L'actora va demanar com a prova la documental per reproduïda i una pericial cal ligràfica.

La demandada va demanar l'interrogatori de l'actora a través de l'empleat i apoderat Sr. Lucas i la documental per reproduïda.

d) Fou designada la perit Sra. Zaida (f. 212) que va acceptar el càrrec (f. 213) que va presentar el 12-7-2016 el seu dictamen pericial cal ligràfic de data 8- 7-2016 (f. 219 i ss.) que demostra que la signatura del contracte és del Sr. Carlos Antonio Ill.

e) El judici va tenir lloc el 22-9-2016 (DVD itinerant).

Declaren en interrogatori:

1) el Sr. Lucas apodeart de l'actora (min. 1:05 i ss.) que no és director ni apoderat de l'oficina, ho fou fins setembre de 2016; fa quinze dies. D'abans de 2011 no sap algunes coses i altres sí. Li consta que el Sr. Carlos Antonio Ill havia signat el contracte de tarja l'any 2002. Fins gener de 2014 no li consta si va signar altres contractes. Sap que és un contracte modificable telemàticament fins i tot (límit, quota de pagament, etc.) sense signatura escrita d'un contracte; cert que la clàusula quarta demana consentiment o acceptació del titular; pot ser verbal i telemàticament.

Ho diu per altres contractes que recorda. Aquest contracte en concret no sap si es va modificar quant a clàusules concretes, però sí quant a les condicions de pagament (ell podia pagar una quota fixa o bé venir a l'oficina i dir que en pagava una altra). A la vista de la clàusula 15a b) que diu que per escrit s'abonin quantitats en terminis i condicions concretes. No recorda si s'ha fet així. Sí que pot dir que recorda el Sr. Carlos Antonio signant uns butlletins de disposició en efectiu amb càrrec a aquesta tarja.

No sap per què no s'ha aportat tot això al judici. No creu que s'hagin d'aportar tots els moviments. Recorda el seu certificat. A la vista del document 4 de la contestació, assenyala que sí que fou ell qui el va expedir. Respecte a l'apartat targes de crèdit 'a tu ritmo Unnim' amb un saldo de 17.608 € diu que era una tarja que funcionava com a crèdit obert i es devia això a data del certificat, de la seva mort. Diu que és la mateixa tarja que va anar canviant de nom per les fusions. Permet fer compres finançables, la seva finalitat és de finançament. Vol dir que els mesos anteriors s'havien fet disposicions.

No sap si es va excedir o no, es permetia, i s'amortitzava per quotes mensuals i a voltes demanava pagar amb quotes diferents i pagava i tot seguit tornava a disposar. No sap les quotes ni les condicions exactes que hi havia en aquell moment.

Li han fet arribar el certificat base de la demanda. El dona per bo. No és la seva feina repassar-ho. No hi ha contradicció amb el seu, són liquidacions i les dates en que es produeixen. Els 14.000 i escaig és per venciment anticipat del deute que hi havia. Es deuen aquestes sumes.

Era habitual que tingués tensions de tresoreria i usés la tarja per anar tirant.

Desconeix com se li notificava. Pot ser perfectament que la operativa posterior a la seva mort no hagi estat notificada. Els càrrecs que apareixen aquí no són altra cosa que liquidacions. Són d'operacions anteriors.

Les liquidacions es basen en disposicions anotades. Se li hauria fet arribar algun rebut de càrrec. Ho desconeix.

El contracte original tenia un límit de 4.800 € i ara es certifica un límit a 18.000 €. Té constància de l'ampliació. Era ampliable. Es feia a la pròpia oficina o telemàticament.

Quan ell va arribar a l'oficina, el deute principal ja el tenia. Tenia tensions de tresoreria, havien parlat de que això s'hauria d'arreglar d'alguna manera, no es reduïa mai, etc. Però ell anava disposant. Era molt flexible i es podia pagar quotes diferents cada mes. Suposa que s'hauria d'abonar un determinat percentatge.

Tenia un crèdit obert amb tarja. S'enduia allò que demanava i pagava quotes cada mes. Variables. El procediment era tan simple com retirar efectiu al caixer fins al límit permès. Això quedava enregistrat al compte connectat.El banc deu disposar d'aquest document dels darrers anys.

També podia pagar al TPV de qualsevol comerç.

Quan es parla de nominal s'està parlant de capital disposat ja disposat i que vencia el dia de referència.

Declaren en qualitat de perits:

1) la perit Sra. Zaida no ha declarat al judici perquè cap de les parts l'ha cridat a declarar per a aclariments.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 29 de setembre de 2016 (f. 246 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Entén, quant a la legitimació activa de BBVA SA, que la còpia de l'escriptura fa prova quant al seu contingut i que el contracte d'11-7-2011 en base al qual es reclama fou transmès junt amb la resta d'actius i passius de Caixa Terrassa a Unnim Banc SA en data 26-9-2011 i aquest es va fusionar amb BBVA SA en data 20-5-2013, de manera que està perfectament legitimada activament.

Entén que el contracte en base al que es reclama fou signat efectivament pel causant de les demandades.

Entén, però, que no resta acreditat que el deute del Sr. Carlos Antonio Ill s'hagi generat abans de la seva mort i correspongui amb aquest contracte, amb un límit màxim de 4.800 euros, vinculat a un compte amb un número diferent al que es fa referència en la certificació de deute, havent declarat el testimoni Sr. Lucas que aquest és el contracte original, que després es va modificar i ampliar, que es va anomenar, després de la fusió, 'A tu ritmo Unnim', que el Sr. Carlos Antonio Ill solia tenir problemes de tresoreria, anava a l'oficina, signava un càrrec de certa quantia i l'amortitzava al seu aire, com podia, sense quotes fixes i que dites disposicions en efectiu i amortitzacions restaven enregistrades al seu compte.

Entén que dites declaracions no basten per a acreditar l'import reclamat ni com s'ha generat el deute liquidatpost mortem. Adverteix que el saldo certificat no correspon amb el certificat, fa referència a un nominal vençut i assenyala les dates de venciment, mentre que a la demanda l'actora diu que no corresponen a cap nominal vençut sinó a capital disposat i que les dates de venciment en realitat ho són de disposició. Impossible si ja havia mort.

Entén quel'actora per demostrar el deute havia d'haver aportat el extracte del compte de la tarja i que la facilitat de la prova la té l'entitat ( art. 217,ap. 2 i 6 LEC ).

Finalment, entén que el fet que el deute estigui a l'inventari de l'herència no implica que les hereves hagin de pagar sense cap més acreditació. Com el fet de que un deute no aparegui tampoc és alliberador.

Conseqüentment, absol amb costes a l'actora.

Quart.El primer motiu de recurs combat la sentència per errònia apreciació de la prova: insisteix la part actora en extrems que la sentència ja li reconeix (legitimació activa i autenticitat del contracte, durada indefinida d'aquest), ressalta que la disparitat de números de compte es deu solament a les successives fusions i sosté, sense acreditar-ho realment (el certificat d'equivalències no és a l'actuat, i el número de compte que dona l'actora no ve correspost amb el número de compte vinculat que invoca la part demandada -acabat en 6122-), que el número de contracte ha persistit. I que el certificat de saldo deutor prova aquest deute. Es remet al certificat del Sr. Lucas , de data 29-1-2014, superior al deute que es reclama, i a l'operativa que aquest va relatar al judici.

No es pot acollir.

El certificat de saldo deutor per si sol no és suficient en un judici executiu. Seria suficient per a despatxar execució, però no per tenir totalment acreditat el deute. La part actora hauria d'haver aportat (no solament per tal d'acreditar la certesa del deute sinó especialment per tal d'afinar en la determinació de la seva quantia) els extractes de comptes (bastaria amb els del darrer compte mentre que es certifiqués que l'arrossegament del saldo deutor procedeix d'un compte anterior de numeració diferent d'Unnim) i alguna prova més consistent de que estem aquí parlant del mateix contracte. Per contra, fins i tot hi ha una diferència de més de mil euros a favor de la part demandada entre el certificat de gener de 2014 i el reclamat definitivament. El propi banc no ens pot dir qui ha pagat aquest diferencial ni si s'ha degut a un error comptable. El que permet presumir que tampoc té una idea clara d'on procedeix el deute o del seu volum efectiu.

Si consideréssim suficient el certificat del saldo deutor, en general, la declaració unilateral del creditor esdevindria veritat absoluta, es podria reclamar allò que es volgués sense cap justificació i traslladant la càrrega de la prova al demandat, amb clara tergiversació de l' art. 217 LEC . Això no és un procediment executiu de títols no judicials on, a més, cap oposició.

Cal recordar que el TS en sents. de 21-12-2001 i 8-3-2002 exigeix aportar els comprovants de les estacions de servei per a acreditar els deutes de tarja de crèdit per compres en establiments. De manera que per a disposicions de caixa s'ha d'exigir el corresponent extracte bancari. I cal recordar que en la sentència del rotlle 67/2012 ja vam dir que fins i tot acreditats els càrrecs s'ha d'acreditar la causa i origen del deute.

Cinquè.El segon i tercer motius de recurs ssotenen que s'equivoca la sentència quan entén que hi ha contradiccions entre el que s'afirma al monitori i allò que s'afirma després a la demanda ordinària; que el doc. 2 de la demanda és una liquidació, no un extracte de disposicions i que, encara que siguin posteriors a la mort del deutor són d'un descobert o saldo deutor anterior. I que la disparitat entre el certificat el gener de 2014 i el reclamat a demanda és degut a que es tracta de dates diferents.

No es poden acollir.

Ja ho hem avançat abans, les liquidacions no són suficients. Manquen els extractes o apunts de cada disposició impagada al seu venciment. O la demostració de que el venciment és posterior a la mort i per tant, l'apunt i la liquidació també.

I remarcar que sí hi ha contradiccions entre el monitori, on s'afirma que els disposicions són de les dades a que es refereix (totespost mortem), mentre que a la demanda ordinària es canvia el relat (mutatio libelli) en un aspecte essencial per dir que són liquidacions de deutes anteriors a la mort del causant. Fins i tot inicialment es suposava per la part actora que algú altre, autoritzat, podia ser el disposant.

No s'explica suficientment, reiterem, per què hi ha un diferencial de més de mil euros a favor dels demandats. La tesi de l'actora de que es devia cobrar la quota de febrer, ja mort el suposat deutor, no permet saber tampoc -de ser certa- si fa aplicació o no dels criteris legals d'imputació de pagaments ( arts. 1172 i ss. CC , especialment l'art. 1173 quant a interessos).

Tot això fa que plani un dubte fonamental sobre el deute i la seva exacta quantia que són, en suma, l'objecte del cas.

Sisè.El quart motiu de recurs pretén fonamentar la seva tesi en que les demandades no van impugnar mai el saldo tramès pel Sr. Lucas i fins i tot el van incorporar en una escriptura d'acceptació d'herència que no deixa de ser un document públic que fa prova del seu contingut.

No es pot acollir.

Les demandades fan constar el deute representat al certificat com a deute de la massa hereditària als sols efectes d'acceptar l'herència a benefici d'inventari (en puritat les demandades no són tals demandadesnomine propriosinó en tant que coadministradores de l'herència inventariada, patrimoni separat a efectes de liquidació dels deutes del causant abans de fer seva l'herència entesa com a sobrant. L'escriptura d'acceptació d'herència les vincula a efectes fiscals quant a que es liquida l'impost de successions pel net resultant de l'inventari i,erga omnes, només té l'efecte de publicar, si s'inscriu o anota al Registre de la Propietat, que l'herència ha estat acceptada a benefici d'inventari, com a patrimoni autònom en liquidació.

En cap manera les pot vincular front la creditora a títol personal perquè l'entitat bancària no és part en dita escriptura ni pot esdevenir cap reconeixement de deute entre les actuals parts d'aquest plet (actoraversusherència, inicialment jacent i ara acceptada a benefici d'inventari).

A més, la simple inclusió d'un certificat de deute no implica reconèixer el deute ni exclou la seva posterior impugnació (aquí per via d'oposició a una reclamació del banc). No estem en el cas de la sent. AP Barcelona -17a- de data 11-10-2017 (ROJ B 10224/2017 ) en que hi havia un clar reconeixement de deute d'un pare a favor d'un fill -basat en una certificació bancària quant a la quantia- que va vincular tots els intervinents en la liquidació de la societat de guanys, supòsit anàleg a la liquidació de l'herència, o de la sent. AP Biscaia -4a- de 29-9-2017 (ROJ SAP BI 1676/2017) on hi havia un reconeixement de deute del causant en favor d'un dels interessats i que evidentment va vincular tots els interessats en la partició.

I no és estrany que no impugnessin un simple certificat, per bé que ignorem si se'ls va fer arribar com a reclamació formal o com a resultat simplement de la petició de dades bancàries del pare als efectes d'acceptar l'herència ni si, en el primer cas, van contestar dita reclamació. Difícilment podien instar una demanda negatòria de deute perquè com sabem els fets negatius són de molt difícil o impossible prova (probatio diabolica). Essent el normal que esperessin una reclamació en forma.

Aquí estem en allò que hauria de ser una reclamació formal, amb tota la prova. I els demandats (en tant que representants de l'herència, art. 7.5 LEC ) s'oposen al deute precisament, en judici declaratiu, atesa la feblesa de la prova del mateix. És clar que qui reclama té de provar ( art. 217 LEC ) i aquí, insistim, no hi ha prou prova ni de l'existència, o en el seu cas identitat, del deute reclamat ni de la seva quantia, atesa la disparitat entre el que es certifica i el que es reclama i l'absència de tot suport comptable.

S'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

Setè.La plena desestimació del recurs i la confirmació total de la sentència d'instància imposa a la part recurrent les costes de l'alçada ( art. 398 LEC ) sense que planin seriosos motius de fet o de Dret per a excusar-ne la imposició.

Fallo

Desestimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 29 de setembre de 2016 pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Terrassa a les actuacions de procediment ordinari núm. 42/2016 (Rotlle núm. 76/2017) que confirmem íntegrament, amb imposició de les costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.