Sentencia CIVIL Nº 294/2020, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 378/2020 de 22 de Septiembre de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1702342120178080525

Recurs d'apel·lació 378/2020 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000

Procediment d'origen: Procediment ordinari 420/2017

Part recurrent / Sol·licitant: Elena, Alonso

Procurador/a: Anna Romaguera Colom, Anna Romaguera Colom

Advocat/ada: Leon Fuertes Vernia

Part contra la qual s'interposa el recurs: SEGUROS BILBAO

Procurador/a: Fernando Janssen Cases

Advocat/ada: Josep Viella Massegu

SENTÈNCIA NÚM. 294/2020

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 22 de setembre de 2020

Antecedentes

PRIMER.El 31 de juliol de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 420/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Anna Romaguera Colom, en representació de Elena i Alonso, contra la sentència de data 9 de març de 2020, en què consta com a part apel·lada el procurador Fernando Janssen Cases, en representació de Seguros Bilbao.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

SE DESESTIMA ÍNTEGRAMENTE LA DEMANDA presentada por la Procuradora de Tribunales Dña. Anna Romaguera Colom, actuando en nombre y representación de las actoras en las personas de D. Alonso y DÑA. Elena, contra la demandada, entidad aseguradora SEGUROS BILBAO, S.A, y ABSUELVO A ÉSTA DE TODOS LOS PEDIMENTOS DE LA ACTORA, CON IMPOSICIÓN DE COSTAS A ESTA ÚLTIMA'.

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 21/09/2020.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.El dia 25 d'agost de 2.016 els demandants, Sr. Alonso i Sra. Elena, que ocupaven un turisme BMW propietat i conduït pel primer, van patir un accident de trànsit quan circulaven per la carretera C-63, dins del municipi de Lloret i amb sentit de marxa cap aquesta població.

L'accident va consistir en una col·lisió per encalç quan es van aturar per una retenció de trànsit.

El vehicle que va impactar contra el que ocupaven els demandants estava assegurat per la societat demandada.

SEGON.En aquest procés reclamen la indemnització dels perjudicis que van patir arran de l'accident esmentat.

El Sr. Alonso, per tots els conceptes, sol·licita una indemnització per import de 12.199,85 euros.

Abans de l'inici d'aquest procediment, ja va ser indemnitzat en 2.700 euros, el que va fer que la quantitat reclamada en la demanda pugés a 9.499,85 euros.

En el moment de contestar a la demanda, l'asseguradora demandada es va aplanar parcialment i va consignar la quantitat de 774,16 euros en concepte d'indemnització per un punt de seqüela.

La indemnització reclamada per la Sra. Elena en total puja a 9.599,68 euros.

Abans de la presentació de la demanda va cobrar de la demandada 2.490 euros.

Posteriorment a la demanda ha cobrat 179,70 euros, per un costat, i 778,37, per un altre, aquest darrer també en concepte d'indemnització per un punt de seqüela.

TERCER.La sentència de primera instància ha desestimat íntegrament la pretensió.

Aquesta decisió es fonamenta en què els demandants ja han estat indemnitzats correctament pels perjudicis que van patir, el que faria que no haguessin de rebre cap quantitat addicional.

QUART.Els demandants no estan d'acord amb aquesta decisió.

En el seu recurs expliquen els motius que les raons que els porten a entendre que han de rebre les indemnitzacions que reclamaven, que es basen en una errònia valoració de la prova presentada.

La seva disconformitat es concreta en diversos motius, corresponents als diferents conceptes del dany sofert, que a continuació estudiarem separadament.

Danys en el cotxe.

CINQUÈ.El Sr. Alonso, propietari del turisme sinistrat, reclama una indemnització equivalent al valor de mercat que tindria en el moment del accident, que situa en 7.200 euros.

Ja ha rebut de la seva asseguradora la quantitat de 3.183.

Per la venda del vehicle ha percebut 1.500.

Ambdós imports els descompta d'aquella primera quantitat, el que fa que la reclamació sigui de 2.517 euros.

La sentència impugnada considera que ja ha estat degudament indemnitzat pels danys en el seu vehicle.

SISÈ.De la pericial que va presentar, feta pel pèrit de la seva asseguradora Sr. Alfredo, resulta que el vehicle, que es va considerar sinistre total, tenia un valor de mercat de 7.150 euros i un valor venal de 3.710 euros.

SETÈ.Les Audiències Provincials s'han pronunciat moltes vegades sobre la qüestió litigiosa que ara ens ocupa.

També ho ha fet aquesta Secció de l'Audiència de Girona.

Ho hem fet partint de la distinció de si el vehicle ha estat reparat, o hi ha una prova suficient que permeti tenir per demostrat que ho serà, i el cas contrari.

Per exemple a les sentències de 10 de maig i 3 de juliol de 2.006, 28 de febrer de 2.007, 14 d'abril de 2.008, 22 de juliol de 2.009, 27 d'octubre de 2.010 i 10 de gener i 30 de maig de 2.011 varem dir:

'el problema jurídico que aquí se plantea, ha dado lugar a múltiples pronunciamientos de los Tribunales, especialmente Audiencias Provinciales, en los que, por lo general, se establece una distinción entre los casos en que se haya producido la reparación y aquéllos en que no ha tenido lugar.

En el primer supuesto, la tesis dominante es la de que, cuando el propietario del vehículo ha procedido a su reparación antes de reclamar judicialmente su importe, será la 'restitutio in integrum' la norma general rectora de su indemnización, aunque el coste del arreglo sea superior al valor venal del vehículo, no solamente porque el propietario es un simple sujeto pasivo de una situación que no ha provocado y que no le debe perjudicar, sino porque su daño no se identifica con el valor del vehículo en el momento del accidente, sino con el importe a que ascienda su reparación, que es la única que restablecerá la situación anterior, no pudiendo imponerse al demandante la obligación de aceptar su valor en venta o el de reposición. Como decía la sentencia del Tribunal Supremo de 3 de marzo de 1978 , no puede quedar al arbitrio del causante de un daño el elegir libremente entre reponer la cosa damnificada al estado que tenía con anterioridad al momento en que se le ocasionaron los desperfectos, o sustituirla por otra distinta y de condiciones análogas a la dañada.

Este principio tiene algunas excepciones, de un lado, que el valor de la reparación sea incluso superior a un vehículo nuevo y, de otro, que la diferencia entre el coste de la reparación y el valor venal sea tan considerable que con el pago de aquélla se incurra en abuso de derecho.

La 'restitutio in integrum' del perjudicado, en definitiva, no puede quedar excluida por cualquier desproporción entre el valor real de reparación venal y el de reparación real, sino por la que sea notoria, atendidos los diversos factores y circunstancias concurrentes.

Este criterio ha sido el acogido en múltiples sentencias, entre ellas, las de 21 de marzo de 2000 de la sección Segunda de la Audiencia de Pontevedra , la de 21 de marzo de 2000 de la Sección Primera de la de Barcelona , 7 de marzo de 2000 de la Sección tercera de la de Baleares , 1 de marzo de 2000 de la Sección segunda de la de Ciudad Real , 28 de febrero de 2000 de la Sección Segunda de la de Zaragoza , 15 de febrero de 2000 de la Sección Primera de la de Asturias , 9 de febrero de 2000 de la Sección Cuarta de la de Pontevedra , 7 de febrero de 2000 de la Sección Única de la de Huesca y 17 de enero de 2000 de la Sección Primera de la de Córdoba. En esta Sección Segunda de la de Girona, se ha mantenido tal criterio en múltiples ocasiones, entre ellas, en las sentencias de once de mayo y 19 de julio de 2.001 .

En el segundo caso, la reparación no se ha realizado, el criterio mayoritario, cuando el valor de reparación es claramente superior al venal, es el que tiende a fijar la indemnización en una cantidad entre ambos valores, tesis acogida en la sentencia apelada.

En este sentido se han pronunciado las sentencias de 6 de abril de 2000 de la Sección Cuarta de la Audiencia Provincial de Baleares , la de 27 de marzo de 2000 de la Sección Primera de la de Pontevedra , la de 25 de marzo de 2000 de la Sección Tercera de la de Cádiz , la de 23 de diciembre de 1999 de la Sección Quinta de la de Las Palmas , la de 29 de noviembre de 1999 de la Sección Quinta de la de Cádiz y la de 8 de septiembre de 1999 de la Sección Séptima de la de Valencia. Esta Sala ha sostenido este criterio, por ejemplo, en las sentencias de 13 de marzo de 2000 y 16 de febrero de 2.005 '.

VUITÈ.Aquest tribunal continua mantenint el mateix criteri adaptant-lo en funció de les particulars circumstàncies del cas concret.

En aquest sentit, sentències d'aquesta Secció Segona de 17 de juliol i 14 de maig de 2.015, o de la Secció Primera de 3 de febrer de 2.017 i de 7 de març de 2.016.

L'aplicació al nostre cas de la jurisprudència extractada ens porta a la conclusió que la quantitat a indemnitzar ha de ser el valor venal del vehicle més un valor d'afecció, que situarem en un 40 per cent en funció de les circumstàncies concurrents.

Per tant, la indemnització que hauria de percebre per aquest concepte seria de 5.194 euros, dels quals s'han de restar els 4.683 ja rebuts, el que fa que la quedi en 511 euros.

Assistència domèstica.

NOVÈ.Per aquest concepte reclama 540 euros.

La sentència impugnada ho ha refusat.

DESÈ.Coincidim amb el criteri de la jutgessa de primera instància i ens remetem als seus arguments.

Només volem afegir que si cap dels demandants va estar de baixa per realitzar les seves ocupacions laborals, no hi ha cap explicació raonable que permeti acreditar la necessitat d'aquest servei.

Una cosa és que decidissin contractar a una persona que de manera temporal fes feines domèstiques, i un altra ben diferent és que s'acrediti la necessitat derivada de les seves lesions causades en el sinistre.

Despeses de desplaçament.

ONZÈ.En aquest concepte el Sr. Alonso reclama despeses de taxi per un import de 12,20 euros i la Sra. Elena 76,60 per la compra d'una T-10.

DOTZÈ.També aquí estem d'acord amb els arguments de la sentència impugnada.

No tenim cap prova, més enllà de l'afirmació del demandants, que demostri que aquesta despesa de taxi respon a un desplaçament per fer sessions de rehabilitació o que la compra de la targeta estigui vinculada al tractament rehabilitador de la Sra. Elena.

En definitiva, el que demana el recurs és que aquest tribunal, com abans el de primera instància, faci un acte de fe en les seves manifestacions.

Despeses de cangur.

TRETZÈ.El Sr. Alonso sol·licita per aquest motiu el pagament de 440 euros.

Aquesta pretensió es justifica en la coincidència dels horaris de rehabilitació dels codemandats i la necessitat d'atendre la seva filla.

CATORZÈ.Igualment donem per reproduïts els arguments de la sentència apel·lada així com el que hem dit respecte de les despeses de contractació de servei domèstic.

Només resta afegir que ni s'acredita la coincidència horària invocada, ni la impossibilitat d'atendre la menor per altres vies (amics, parents etc).

Despeses d'acupuntura i fisioteràpia.

QUINZÈ.En aquests conceptes la Sra. Elena reclama 196 i 120 euros respectivament.

SETZÈ.El recurs reconeix que cap d'aquestes intervencions van ser prescrites per un facultatiu i que en va fer unes altres sí prescrites i pagades per la seva mútua sanitària.

Tanmateix, sí que consta la recomanació mèdica de realització de sessions de fisioteràpia, el que fa que es pugui considerar demostrada la seva prescripció i realització a banda de les 10 sessions que no van implicar cap cost per a la lesionada.

Per tant, és procedent reconèixer-li en aquest concepte la indemnització de 120 euros.

Lesions i seqüeles del Sr. Alonso.

DISSETÈ.La sentència de primera instància no reconeix cap lesió o seqüela que no hagi estat indemnitzada.

El Sr. Alonso no està d'acord amb aquesta decisió.

Considera que ha de ser indemnitzat en 4.092 euros pels dies de guariment, dels quals 6 per un perjudici personal moderat i 126 de perjudici personal bàsic, el que totalitza 132 dies.

Igualment sol·licita una indemnització de 4.235 euros per seqüeles, que consistirien en 2 punts per la fuetada cervical amb dolor a la columna i 3 per àlgies a l'espatlla dreta.

A/. Lesions.

DIVUITÈ.Pel que fa als dies de guariment, l'accident es va produir el dia 25 d'agost de 2.016.

L'informe mèdic d'alta de Trauma Assistencial Prat és del dia 4 de gener de 2.017.

La pericial presentada pels demandants fixa en 132 dies el període de curació, des del dia de l'accident al de l'alta, considerant que durant el sis primers va patir un perjudici personal moderat perquè estava de vacances.

La pericial de la demandada, feta pel Dr. Roque, el fixa en 90, tots de perjudici personal bàsic.

No hi ha cap prova concloent que pel fet que el Sr. Alonso estigués de vacances durant el mes d'agost, de manera que quan es va produir l'accident encara li faltaven sis dies per acabar-les, se li hagi produït un perjudici més important que la resta de dies.

Convé tenir present que mai va demanar la baixa i que es va incorporar a la seva feina habitual quan va acabar les vacances.

Per tant, no hi ha cap motiu per indemnitzar els sis primers dies de curació (els del mes d'agost de 2.016) de manera diferent que la resta.

Pel que fa al dia d'alta, per molt que l'informe mèdic ja esmentat la fixi en el dia 4 de gener de 2.017, si comparem el contingut d'aquest document amb l'informe mèdic fet pel mateix centre el dia 21 de desembre de 2.016, no apreciem cap diferència rellevant, perquè fins i tot també parla d'alta mèdica.

És a dir, el període de guariment ha durat 118 dies. A partir d'aquí, s'ha d'entendre que les seqüeles ja estaven estabilitzades.

DINOVÈ.En conclusió, la indemnització que ha de rebre pels dies de lesions, tots per perjudici personal bàsic, pujarà a 3.540 euros.

El dia 28 de febrer de 2.017, abans de la presentació de la demanda, l'asseguradora demandada ja l'havia indemnitzat en 2.700 euros per aquest concepte.

Per tant, la quantitat a percebre serà la de 840 euros.

b/ Seqüeles.

VINTÈ.La pericial del Dr. Roque presentat per la societat demandada, pondera un punt de seqüela per omàlgia.

Contràriament, la pericial de la Dra. María Esther i del Dr. Luis Enrique presentada pels demandants, aprecia les seqüeles d'àlgies posttraumàtiques i d'espatlla dreta dolorosa, que valora en 2 i 3 punts respectivament.

Dels informes emesos pel centre mèdic Trauma Assistencial Prat a què ja hem fet referència, resulta que a la data de l'alta es constata tant l'existència de dolors derivats de la fuetada, com en l'espatlla dreta, que empitjoren amb l'activitat laboral i milloren en repòs.

Per tant, s'han de reconèixer les dues seqüeles, que valorarem en dos punts cadascuna.

No apreciem una especial intensitat dels dolors que facin que s'hagi de puntuar en la zona alta prevista en la normativa aplicable.

La indemnització corresponent a 4 punts de seqüela, atesa l'edat del perjudicat en el moment de l'accident, puja a 3.329,52 euros.

En el moment de la contestació a la demanda la demandada es va aplanar al pagament de 774,16 euros, que va fer efectiu el dia 16 d'abril de 2.018.

Lesions i seqüeles de la Sra. Elena.

VINT-I-UNÈ.La sentència de primera instància no li reconeix cap lesió o seqüela que no hagi estat indemnitzada.

La Sra. Elena no està d'acord amb aquesta decisió.

Considera que ha de ser indemnitzada en 4.512 euros pels dies de guariment, dels quals 6 per un perjudici personal moderat i 140 de perjudici personal bàsic, el que totalitza 146 dies.

Igualment hauria de ser indemnitzada en 4.261 euros per una seqüela valorada en 5 punts per la fuetada cervical.

A/. Lesions.

VINT-I-DOSÈ.Pel que fa als dies de lesions, recordem que l'accident es va produir el dia 25 d'agost de 2.016.

L'informe mèdic de Servimèdic del dia 18 de gener de 2.017 diu que persisteixen les contractures musculars doloroses en el trapezi dret, així com els vertígens i acúfens.

Convé destacar que fa referència a les proves (doppler i RN cervical) fetes pocs dies abans, que donen resultats normals.

Aquestes proves van ser encarregades per l'existència dels mateixos símptomes en la visita de control de 16 de novembre anterior.

En definitiva, si comparem la simptomatologia descrita en el control d'aquest darrer dia i la del 18 de gener de 2.017, veiem sense dificultat que és exactament la mateixa.

Això vol dir que en aquella primera data ja estava consolidada la seqüela que reclama aquesta apel·lant.

Per tot això, els dies de lesions s'han de situar, com ha fet la demandada, en 83 i no en 146.

Tampoc en el seu cas pel fet que estigués de vacances durant el mes d'agost, de manera que quan es va produir l'accident encara li faltessin sis dies, se li ha produït un perjudici més important que en la resta.

Convé tenir present que mai va demanar la baixa i que es va incorporar a la seva feina habitual quan va acabar les vacances.

Per tant, no hi ha cap motiu per indemnitzar els sis primers dies de curació (els del mes d'agost de 2.016) de manera diferent que la resta.

Per tant, no és procedent incrementar la indemnització ja rebuda.

b/ Seqüeles.

VINT-I-TRESÈ.La demandada ha acceptat en aquest procés l'existència de la seqüela consistent en dolors posttraumàtics derivats de la fuetada cervical.

D'acord amb la pericial del De. Roque, l'ha valorat en un punt.

La sentència impugnada entén que ha estat correctament valorada.

La recorrent, sobre la base de la pericial de la Dra. María Esther i el Dr. Luis Enrique, considera que s'ha de valorar en 5 punts.

VINT-I-QUATRÈ.Dels informes mèdics presentats, s'acredita que aquesta patologia té una intensitat gens menyspreable, tant pel que fa al dolor com als símptomes de vertigen i d'acúfens.

Per tot això, considerem que s'ha de valorar en quatre punts, el que implica que la indemnització haurà de ser de 3.349,11 euros, dels que han estat pagats 778,37 en el decurs d'aquest procés.

Classes de ioga.

VINT-I-CINQUÈ.La Sra. Elena també demana que se li torni l'import de 71 euros per classes de ioga que no va poder fer a causa de la seva patologia.

VINT-I-SISÈ.No tenim cap prova que permeti demostrar que la cervicàlgia que tenia era incompatible amb aquest exercici.

No consta cap recomanació mèdica en aquest sentit.

Cost dels informes pericials presentats.

VINT-I-SETÈ.Els dos apel·lants reclamen el rescabalament dels honoraris que van haver de pagar als seu pèrits (363 cadascun) per la realització dels informes presentats en aquest procediment.

VINT-I-VUITÈ.Coincidim amb la sentència de primera instància en el sentit que la indemnització pel pagament dels honoraris professionals dels pèrits que han fet servir les parts en un procediment queda sotmès a allò que es decideixi en matèria de costes processals.

Interessos de l' article 20 de la LCS .

VINT-I-NOVÈ.En aquest motiu del recurs els apel·lants sol·liciten que la indemnització reconeguda en aquesta sentència i els pagaments fets per la demandada amb posterioritat a la presentació de la demanda, meritin els interessos que preveu l'article 20 de la llei de contracte d'assegurança.

TRENTÈ.Atès que les ofertes fetes per la demandada no incloïen cap d'aquelles quantitats, de conformitat amb el que preveuen els articles 20 de la LCS i 9 de la ley de responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor, és procedent atorgar aquest interès sancionador de la mora des de la data de l'accident.

L'interès es meritarà sobre les indemnitzacions reconegudes en aquesta sentència.

El capital, als efectes de la meritació dels interessos, disminuirà des de la data dels pagaments fets en aquest procés.

Costes.

TRENTA-UNÈ.El recurs també impugna la imposició de les costes de la primera instància als demandants.

Argumenta que en la contestació a la demanda la demandada es va aplanar parcialment, el que hauria d'haver fet que s'entengués estimada en part la demanda sense fer imposició de les costes.

TRENTA-DOSÈ.Estem d'acord amb els apel·lant en què per aquesta raó no se'ls hi hauria d'haver imposat les costes.

La sentència impugnada no ha tingut en compte que l'aplanament de la societat asseguradora demandada implica una estimació parcial de la demanda.

Per altra banda, s'ha d'afegir que les decisions d'aquesta sentència impliquen encara d'una manera més clara aquella estimació en part.

Per tot això, i d'acord amb el que preveu l' article 394.2 de la LEC, no s'han d'imposar les costes de la primera instància.

TRENTA-TRESÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

Relació causal entre els perjudicis i l'accident.

TRENTA-QUATRÈ.Aquest darrer motiu del recurs ja no té cap transcendència pràctica perquè ha quedat demostrat que els perjudicis que hem reconegut estaven relacionats amb l'accident, el que es tractava de determinar era la seva entitat.

Conclusions sobre les indemnitzacions.

TRENTA-CINQUÈ.Per tot el que acabem d'exposar, l'asseguradora demandada haurà d'indemnitzar al Sr. Alonso en la quantitat de 4.680,52 euros (511 pels danys en el cotxe, 840 per lesions i 3.329,52 per seqüeles).

D'aquesta quantitat s'han de descomptar els 774,16 euros que va fer efectius el dia 16 d'abril de 2.018.

TRENTA-SISÈ.Igualment, haurà de pagar a la Sra. Elena 3.469,11 euros (3.349,11 per seqüeles i 120 per sessions de fisioteràpia).

D'aquesta quantitat s'han de descomptar els 778,37 euros que va fer efectius el dia 16 d'abril de 2.018.

També s'han de descomptar els 179,70 igualment pagats en el decurs del procés.

Fallo

PRIMER.Estimem en part el recurs d'apel·lació presentat en nom de Elena i Alonso contra la sentència de primera instància, la revoquem i condemnem a Seguros Bilbao al pagament de les següents quantitats:

A/. Al Sr. Alonso la de 4.680,52 euros.

D'aquest import s'han de descomptar els 774,16 euros que va fer efectius el dia 16 d'abril de 2.018.

B/. A la Sra. Elena 3.469,11 euros.

D'aquesta quantitat s'han de descomptar els 958,07 euros que va pagar en el decurs del procés.

SEGON.No imposem les costes de cap de les dues instàncies.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).