Sentencia Civil Nº 27/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 147/2012 de 23 de Abril de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

R. de cassació núm. 147/2012

SENTÈNCIA núm. 27

President:

Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors

Magistrats:

Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Il lm. Sr. D. Joan Manel Abril Campoy

Barcelona, 23 d'abril de 2015

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per Tomasa , Ceferino , Gabino , Matías , GESTIÓN INTEGRAL DE PROYECTOS SL, PUJADAS I LLOBERTA SA, FERROMAY Y ASOCIADOS SL, Anibal y Consuelo , representats davant aquest Tribunal pel procurador Pedro M. Adan Lezcano i dirigits per l'advocada Montserrat Calvet Martínez, contra la Sentència dictada per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 18 de juliol de 2012 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Barcelona el 24 de febrer de 2011 en el procediment ordinari núm. 446/08. La COMUNITAT DE PROPIETARIS DE DIRECCION000 NÚM. NUM000 - NUM001 DE BARCELONA, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Ricard Ruiz López i dirigida per l'advocada Teresa Minguell Redondo.

Antecedentes

PRIMER.-El procurador Sr. Ricard Ruiz López, en representació de la Comunitat de Propietaris de DIRECCION000 núm. NUM000 - NUM001 de Barcelona, va formular demanda de judici ordinari núm. 446/08 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de febrer de 2011 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'DESESTIMAR la demanda interpuesta en su día por el Procurador Sr. Ruiz, en nombre y representación De la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DEL EDIFICIO SITO EN LA DIRECCION000 , NÚMERO NUM000 - NUM001 , DE BARCELONA, contra DON Anibal , contra Doña Consuelo , contra Don Ceferino , contra Doña Tomasa , contra FERROWAY Y ASOCIADOS, SL, contra Don Gabino , contra Don Matías , contra GESTION INTEGRAL DE PROYECTO, SL, y contra PUJADAS I LLOBERA, SA, ABSOLVIENDO a dichos demandados de las pretensiones frente a ellos deducidas en este pleito e imponiendo a la parte actora las costas procesales causadas en el mismo'.

SEGON.-Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 11a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 18 de juliol de 2012 , amb la següent part dispositiva:

'Que estimando el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de la Comunidad de Propietarios del edificio nº NUM000 - NUM001 de la DIRECCION000 de Barcelona contra la sentencia dictada el 24 de Febrero de 2011 por el Juzgado de Primera Instancia nº 2 de Barcelona en las presentes actuaciones, debemos revocar y revocamos la sentencia recurrida y estimando la demanda debemos declarar y declaramos la obligación de los locales de los demandados de contribuir a los gastos del uso y utilización de los elementos comunes del citado inmueble a los demandados y a los solicitantes de intervención posterior, Ferroway y Asociados SL y Pujadas y Llobera, SA; condenando a los demandados al pago de las cuotas comunes reclamadas enla demanda y las vencidas con posterioridad; condenando al pago de las reclamadas y vencidas: Anibal y Consuelo 669,50 euros, Ceferino 1.147,73 euros, Tomasa 889,49 euros; Matías y Gabino , Detectives Ultimatum, 669,50 euros; Gestión Integral de Proyectos S.L. 2.140,14 euros; más los intereses procesales desde esta sentencia; sin costas en la alzada; las causadas en la primera instancia se imponen a los demandados por cuotas e iguales partes'.

TERCER.-Contra la Sentència anterior, Tomasa , Ceferino , Gabino , Matías , GESTIÓN INTEGRAL DE PROYECTOS SL, PUJADAS I LLOBERTA SA, FERROMAY Y ASOCIADOS SL, Anibal y Consuelo van interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 30 de maig de 2013, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme,es va assenyalar data per a la seva votació i decisió, posant en coneixement de les parts els components de la Sala.

QUART.-Per mitjà de la provisió de 23 de gener de 2014, es va adiar novament per a la votació i decisió del recurs de cassació que va tenir lloc el dia assenyalat, previ canvi de la composició dels membres del Tribunal, que es portà a terme mitjançant la provisió de data28 d'abril de 2014.

Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Enric Anglada i Fors.

Fundamentos

PRIMER.-1.Contra la Sentència dictada per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona el dia 18 de juliol de 2012, la part demandada va interposar-hi un recurs de cassació, el qual va ser admès per aquest TSJ, mitjançant la interlocutòria de data 30 de maig de 2013, en considerar que podia tenir interès cassacional.

2.Dita part recurrent esmenta quatre motius de cassació, en els que addueix que la sentència de la Audiència Provincial infringeix: 1º) l' article 553-51.1 del CCCat ; 2º) l' article 553-45.1 del CCCat ; 3º) l' article 553-49 amb relació al 553-3 i 553-19 del CCCat ; i 4º) l' article 553-31.2 i 3 del CCCat .

3.Abans d'entrar a l'anàlisi de cadascuna de les infraccions invocades, s'ha d'examinar la qüestió apuntada per la part oponent respecte a la inadmissibilitat del present recurs de cassació.

La doctrina del TS, Sala 1a (per totes, STS 4 de febrer de 2015 i les que s'hi citen), ressalta que cal pronunciar-se sobre si resulta procedent l'admissió definitiva del recurs de cassació, tenint en compte el caràcter provisori de la interlocutòria d'admissió. La concurrència efectiva de causes d'inadmissibilitat en aquest moment processal conduiria a un pronunciament de desestimació per causa d'inadmissió i, per tant, a la confirmació de la Sentència recorreguda.

SEGON.-Hem declarat reiteradament que l'admissió del recurs de cassació per interès cassacional, com a mitjà d'obertura del recurs de cassació, requereix inexcusablement que s'expliqui el nucli jurídic controvertit en relació amb la concreta infracció legal que es considera comesa. A aquest efecte, cal indicar, sobre la identificació del nucli litigiós, com ha explicitat de forma recent aquest mateix Tribunal (STSJC núm. 22/2015, de 9 de abril ), que:

'A) L'interès cassacional fa referència necessàriament a una questio iuris, la qual cosa explica que la cassació tingui atribuïda només una funció nomofilàctica relativa al dret substantiu, amb l'exclusió de preceptes de naturalesa processal (interlocutòries del TS, Sala 1a, de 26 de febrer de 2002, 9 de desembre de 2003, 7 de juny de 2005, 17 i 31 d'octubre de 2006 i 27 de febrer i 19 de juny de 2007; STS de 4-2-2015 , entre d'altres).

B) La descripció del concret interès cassacionaldel recurs de cassació requereix la precisió, sintètica però suficient, de quin és el concret o els concrets pronunciaments de la sentència d'apel lació que es combaten; quina és la ratio decidendique, motiu per motiu, fonamenta els pronunciaments esmentats en la resolució impugnada, i en quina mesura aquells i aquesta constitueixen una vulneració dels preceptes legals de dret substantiu esmentats com a infringits (vegeu les interlocutòries del TS, Sala 1a, de 30 de setembre de 2003, 25 de maig i 27 de juliol de 2004, 22 de febrer, 1 de març, 24 de maig i 21 de juny de 2005; i pel que fa a aquesta mateixa Sala, vegeu les interlocutòries del TSJC de 30 de maig de 2007 i 21 de gener, 16 i 20 d'octubre de 2008, 21 de novembre de 2008, 16 de març i 15 de juny de 2009, entre d'altres), però és insuficient el simple esment de la infracció legal quan la via impugnatòria escollida sigui la de l'interès cassacional, ja que s'hi ha d'afegir el nucli jurídic controvertit, en la forma exposada precedentment, de manera prou clara i precisa com per poder exercir adequadament el control de l'admissió, tant per l'Audiència Provincial com, fonamentalment, pel tribunal de cassació.

C) Així mateix, el TS, en reiterades resolucions -interlocutòries de 8 de febrer i 22 de novembre de 2005, 24 de gener de 2006 i 23 de gener de 2007, entre d'altres-, com aquesta Sala en les interlocutòries de 26 d'abril de 2006, 4 de setembre de 2006, 8 de gener de 2007, 12 i 21 de novembre de 2008 i 19 de novembre de 2009, entre d'altres, ha declarat que:

' .. procede la inadmisión no solo cuando los razonamientos del recurso (no se ajustan) a la base fáctica de la Sentencia impugnada o cuando no afectan a su ratio decidendi, (sino) también ... cuando la parte recurrente, olvidando que no se halla ante una tercera instancia, intenta reproducir, sin más, la controversia ante esta sede desde su particular planteamiento, olvidando así que el recurso de casación no constituye una tercera instancia, sino una modalidad de recurso extraordinario, en el que prevalece la finalidad de control de la aplicación de la norma y de creación de doctrina jurisprudencial, lo que exige plantear al Tribunal Supremo o Tribunal Superior de Justicia, cuestiones jurídicas, de un modo preciso y razonado, pero siempre sin apartarse de los hechos, pues no cabe la revisión de la base fáctica de la Sentencia de segunda instancia, como ya se ha dicho, de ahí que el vicio de la 'petición de principio' o de hacer 'supuesto de la cuestión ', continúe determinando inexorablemente la improcedencia del recurso de casación... '.

D) A més, tenint en compte que el recurs de cassació per interès cassacional va encaminat a fixar la doctrina, hem aclarit a l'acord de la Sala de 22-3- 2012, en interpretació de la Llei 4/2012 aplicable al recurs de cassació per interès cassacional a Catalunya, que, com a requisit de caràcter general, l'escrit d'interposició del recurs ha d'expressar amb claredat, de manera destacada en l'encapçalament o en la formulació del motiu, la jurisprudència o doctrina que se sol licita que dicti o fixi el Tribunal Superior respecte de les normes jurídiques invocades o bé la doctrina legal que la sentència objecte de recurs hauria infringit.

E) En aquest sentit, com que la norma aplicable per a l'accés a la cassació és l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, i que l'interès cassacional s'afirma basant-se-en alguns dels motius- en l'oposició de la jurisprudència de la Sala, hem declarat també que, perquè això es produeixi, cal que s'esmentin dues sentències i que es raoni com, quan i en quin sentit s'ha vulnerat la doctrina de cadascuna d'elles, completada amb una relació històrica anàloga o similar a la qual es puguin aplicar les mateixes normes o similars. Cal, per tant, motivar la identitat substancial de supòsits entre la sentència objecte de recurs i les que s'invoquen com a contradictòries'.

TERCER.-1.Si apliquem la doctrina exposada al supòsit de les actuacions es presenta clara la inadmissió del recurs de cassació deduït, ja que els recurrents es limiten a discutir la decisió de l'Audiència -que va considerar que la pretensió de la demanda, relativa a que els locals dels demandats havien de contribuir a les despeses derivades de l'ús d'elements comuns de la subcomunitat actora, devia prosperar-, en la mesura que entenen que, havent-hi cinc subcomunitats diferents i que els locals de la seva propietat no formen part de la subcomunitat demandant, tot i tenir l'accés als mateixos pel vestíbul de dita subcomunitat, a l'haver-se creat una subcomunitat exclusiva de locals, plantes baixes i subterranis existents en els diferents edificis de DIRECCION000 núms. NUM002 a NUM003 , i tenir assignat en el títol constitutiu de la propietat horitzontal un únic coeficient de participació, no han de contribuir a les despeses que se'ls hi reclamen i menys en funció de la superfície de cada local.

No obstant això, pel que fa a la suposada doctrina legal que la Sala hauria infringit, només s'esmenten al cos de l'escrit vàries Sentències de les Audiències Provincials que no tenen cap virtualitat jurídica als efectes pretesos, algunes Sentències del Tribunal Suprem que no guarden una relació directa i específica amb les normes que es diuen infringides, i una Sentència d'aquesta Sala de data 12 de maig de 2011 , sense expressar ni exposar l'analogia del cas amb el que s'hi examinava, tractant-se, a més, d'un supòsit força diferent a l'enjudiciat.

Prescindeix, a més, del que la Sentència d'apel lació -sense formulació de recurs extraordinari per infracció processal- declara provat, com és que: 'En la Junta General ordinaria de 14-12-2004 (folios 18 y ss.) punto 7 se acordó la contribución de los locales y entresuelos a los gastos comunes a determinar la cuota de contribución; lo que se concretó en la Junta General extraordinaria de 14-2-2005 (folios 24 y ss.) acuerdo ratificado en Junta General ordinaria de 25-7-2005 (folios 27 y ss.). Así los acuerdos adoptados por la junta de propietarios son ejecutivos obligatorios y vinculantes para todos los propietarios, incluso disidentes, salvo su impugnación judicial... En el presente caso no consta la impugnación judicial de los acuerdos comunitarios dentro de los plazos legales, por lo que devinieron obligatorios y vinculantes para todos los propietarios'.

El plantejament resulta, doncs, equivocat, ja que es sustenta en la premissa segons la qual no els hi han de ser repercutides les despeses de la subcomunitat actora, al no formar-ne part i menys en base a la respectiva superfície dels locals de llur propietat, la qual cosa, si bé podria arribar a ser versemblant en termes abstractes, deixa de ser-ho quan -com passa aquí-, existeixen determinats elements de prova que posen de manifest no sols que els demandats utilitzen i es beneficien d'elements comuns de dita subcomunitat -al igual que la resta dels veïns d'aquesta-, al tenir accés als seus locals pel portal de la mateixa -com així ho han reconegut-, sinó que també es varen realitzar una sèrie de Juntes Generals per tractar d'aital qüestió, en la que foren degudament convocats els propietaris dels locals i en les que es va acordar, en base al títol constitutiu de la comunitat general, seguir el criteri preferent, és a dir el de la superfície, sense que els avui recurrents hagin provat, com els hi corresponia, que aquest criteri emprat per establir el percentatge de les despeses els hi resultés notòriament desigual front els propietaris de la subcomunitat demandant, la qual òbviament ostenta legitimació per poder-les-hi reclamar, i més quan, com molt bé conclou la sentència recorreguda, els acords a tal efecte adoptats no foren impugnats pels demandats avui recurrents.

2.Dit això, només cal afegir, que, apart de no existir realment un nucli jurídic en cap dels motius objecte de la present cassació i d'intentar els recurrents crear-ne un d'artificiós, atès que les qüestions plantejades no afecten pròpiament a la ratio decidendide la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona objecte del present recurs, el cert és que en el mateix, d'una banda, no s'indica la contradicció de la jurisprudència que es diu infringida, al no expressar el cóm, el quan i en quin sentit ha estat la mateixa vulnerada, i, d'un altra, no es fa constar de manera destacada, en l'encapçalament o en la formulació de cadascun dels motius, la jurisprudència o doctrina que interessa que fixi aquest Tribunal Superior respecte de les normes jurídiques invocades, de conformitat amb la Llei 4/2012, de 5 de març, que regula la cassació a Catalunya i l'Acord d'aquest TSJC de 22 de març de 2012.

QUART.-Corol lari del que fins aquí s'ha exposat i sense necessitat de més consideracions, procedeix declarar la inadmissió del recurs interposat i, consegüentment, la seva desestimació i íntegra confirmació de la sentència impugnada.

CINQUÈ.-Per imperatiu legal, les costes processals d'aquest recurs de cassació han de ser imposades a la part recurrent - art. 398.1 en relació amb el 394.1 de la LEC -, amb pèrdua del dipòsit que es va constituir, de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial , introduïda per la Llei Orgànica 1/2009, de 3 de novembre, complementària de la llei de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova oficina judicial.

Fallo

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, decideix:

DESESTIMARel recurs de cassació interposat per la representació processal de Tomasa , Ceferino , Gabino , Matías , GESTIÓN INTEGRAL DE PROYECTOS SL, PUJADAS I LLOBERTA SA, FERROMAY Y ASOCIADOS SL, Anibal y Consuelo , contra la Sentència dictada per la Secció 11a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en data 18 de juliol de 2012, en el rotlle d'apel lació núm. 468/11 , que CONFIRMEMen tots els seus pronunciaments, amb expressa imposició de les costes del recurs de cassació als anomenats recurrents i amb pèrdua del dipòsit constituït.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Aquesta Sentència l'han signat i publicat avui els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.