Sentencia Civil Nº 203/2007, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 164/2005 de 21 de Mayo de 2007

Encabezamiento

AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3ª

Apel·lació 164/05

Ordinari 132/2003 del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lma. Sra. PILAR AGUILAR VALLINO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA

Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)

Tarragona, 21 de maig de 2007.

Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Abelardo i Salvador ,

representats en aquesta instància pel Procurador Sr. Gracia Marías i defensats pel Letrat Sr. Leira Almirall; i per Humberto i María , representats en aquesta instància pel Procurador Sr. Farré Lerín i defensats pel Letrat Sr. Tondo

i Bravo, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona de data 30-11-2004, en procediment Ordinari 132/2003 , en el

que figura com a demandant Marí Jose , i com a demandats Abelardo i Salvador , Humberto i

María , Blanca i Intermón-Oxfam.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposava: "1. Se estima parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador D. José María Solé Tomás, en nombre y representación de Dª Marí Jose , contra Dª Julieta , en su calidad de madre y representante legal de los menores Dª María y D. Humberto , representada por el Procurador D. Josep Farré Lerín, contra D. Salvador y D. Abelardo , ambos representados por el Procurador D. José Manuel Gracia Marías, contra Dª Blanca , representada por la Procuradora Dª Mª Antonia Ferrer Martínez, y contra la Fundación "INTERMÓN-OXFAM" representada por la Procuradora Dª Rosa Elias Arcalís, y, en su virtud, se adoptan los siguientes pronunciamientos:

1º. Se declara que Dª Marí Jose , en su calidad de heredera testamentaria del causante D. Eusebio , tiene derecho a la percepción de una cuarta parte del acudal líquido hereditario, que asciende a un valor de 186.657,01 euros, de los que hay pendiente de percibir 179.071,55 euros

2º. Se declara que, en virtud del anterior pronunciamiento, Dª Marí Jose tiene derecho, dejando a salvo las legítimas, a la reducción de los legados ordenados en el testamento de fecha 27 de mayo de 1999, a excepción de los que cubran la legítima y del legado benéfico otorgado a favor de "Intermón-Oxfam" y en la proporción necesaria hasta cubrir la cantidad de 182.071,55 euros, y a retener, en la proporción correspondiente, la propiedad de los mismos.

3º. Se declara que, por razón del pronunciamiento nº 2 anterior, y para la efectiva satisfacción de la cuarta falcidia, corresponde y procede la adjudicación a Dª Marí Jose , de los siguientes bienes, que retendrá en propiedad o copropiedad, según los casos:

a) Un 12,24 % indiviso sobre el derecho de amarre del Port d'Aiguadolç de Sitges, inscrito en el Registro de Titulares del referido Puerto, número de amarre NUM004 , tipo III, pantalán 8.

b) Un 16,94 % indiviso sobre el piso de la calle DIRECCION000 , número NUM000 , NUM001 , NUM002 , de Barcelona, finca registral nº NUM003 del Registro de la Propiedad nº 15 de Barcelona.

c) 17,37 acciones de la sociedad "Port d'Aiguadolç de Sitges, S.A.

d) Un 1,99 % indiviso sobre la nave industrial Cinco A, sita en el Polígono Industrial de Valls, finca nº NUM005 del Registro de la Propiedad de Valls.

e) Un 1,99 % indiviso sobrela nave industrial Cinco B, sita en el Polígono Industrial de Valls, finca nº NUM005 del Registro de la Propiedad de Valls.

f) Un 24,48 % indiviso del usufructo sobre la mitad indivisa del local y plaza de parking sitos en la calle DIRECCION001 , nº NUM006 , de Barcelona, fincas registrales nº NUM007 y NUM008 del Registro de la Propiedad de Barcelona nº 6 de Barcelona.

g) Un 24,48 % indiviso de la nuda propiedad del piso NUM009 NUM001 de la calle DIRECCION002 , nº NUM010 , de Barcelona, finca registral nº NUM011 del Registro de la Propiedad nº 22 de Barcelona.

h) Un 24,48 % indiviso de la nuda propiedad del piso NUM009 NUM012 de la DIRECCION002 , nº NUM010 , de Barcelona, finca registral nº NUM013 del Registro de la Propiedad nº 22 de Barcelona.

i) Un 17,94 % indiviso de la casa y huerto sitos en la calle DIRECCION003 , nº NUM014 , de Renau (Tarragona), finca registral nº NUM015 , inscrita en la Registro de la Propiedad de la Tarragona, libro 9 de Renau.

j) Un 12,24 % indiviso de cada una de las tres fincas registrales que conforman la finca denominada " DIRECCION004 ", sita en la partida "Mas Taret", de Renau (Tarragona), fincas registrales nº NUM016 , NUM017 , NUM018 , inscritas en el Registro de la Propiedad de Tarragona, llibro 9 de Renau.

k) 2,44 acciones de la compañía "Rhode, S.A.".

l) La cantidad de 373, 62 euros de la cuenta corriente a la vista nº NUM019 , abierta en el Banco Santander Central Hispano, oficina nº 2360, de la Avda. Diagonal, nº 392, de Barcelona.

m) La cantidad de 367,81 euros a retener del pago del legado a Dª Blanca .

4º. Se declara que el derecho de Dª Marí Jose a la adjudicación de los anteriores bienes es expedito y exigible desde la muerte del causante, sin perjuicio de que los demandados legatarios pueda, satisfaciendo su equivalente total en dinero (182.071,55 euros), sustituir la entregas en natura por dicho numerario, consus correspondientes intereses.

5º. Para el supuesto de que fuera estimado el recurso de casación pendiente en relación a la propiedad de determinados bienes, se adicionará el valor de estos bienes y se reclaculará en fase procesal de ejecución, con observancia del mismo sistema que se expone en el punto III del fundamento jurídico sexto de esta resolución, la cuantía que en concepto de cuarta falcidia corresponde a la heredera y los porcentajes de reducción de los legados ordenados en el testamento de fecha 27 de mayo de 1999. Los bienes cuya titularidad se halla aún en litigio son, con la valoración que les corresponde a los efectos del eventual nuevo cálculo, los que se expresan a continuación: a) Usufructo sobre una mitad indivisa de la finca sita en la DIRECCION001 , nº NUM006 , de Barcelona,: 78.050 euros; b) Una 26,67 pate indivisa de la finca sita en la DIRECCION003 , nº NUM014 , de Renau (Tarragona): 46.577 euros; c) Una mitad indivisa de la finca denominada " DIRECCION004 ", sita en la localidad de Renau (Tarragona), partida "Mas Taret": 35.884 euros.

6º. Se declara que, como consecuencia de las anteriores adjudicaciones, la actora tiene derecho a los frutos y rentas de los bienes objeto de adjudicación en la proporción correspondiente, que igualmente retendrá en propiedad.

II. Se estima parcialmente la acción reconvencional formulada por Dª Julieta , en su calidad de madre y representante legal de los menores Dª María y D. Humberto , frente a Dª Marí Jose , y, en consecuencia, se condena a la heredera a la hacer entrega a dichos menores, en la parte no afectada por el ejercicio de la cuarta falcidia, de los bienes que, conforme a lo establecido en el testamento de 27 de mayo de 1999, constituyen sus respectivos legados, más los intereses y frutos que correspondan desde la reclamación judicial de los repetidos legados. Se absuelve a la propia Dª Marí Jose de las demás pretensiones contra ella deducidas, sin perjuicio de la subsistencia a cargo de la misma, en su condición de heredera, de entregar la totalidad de los legados establecidos enel testamento y de rendir cuentas de su administración.

III. Se estima parcialmente la acción reconvencional formulada por D. Abelardo frente a Dª Marí Jose , y, en su virtud, se conceda a esta última a abonar al primero, en concepto de resto de legítima no percibida, la suma de 13.714,66 euros, con sus intereses legales devengados desde la fecha de la muerte del causante.

IV. No se efectúa pronunciamiento expreso sobre las costas derivadas tanto de la demanda principal como de las reconvencionales".

SEGON.- En data 9-2-2005 es va presentar per Abelardo i Salvador recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància

TERCER.- En data 9-2-2005 es va presentar per Humberto i María recurs d'apel·lació contra la Sentència de instància

QUART.- Marí Jose en data 25-2-2005 i 21-3-2005 es va oposar als recursos interposats.

CINQUÈ.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals, excepte el termini per a dictar sentència donada l'extensió de la causa (14 volums).

VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'interposa recurs, per ambdós apel·lants, contra la sentència al·legant, en primer lloc, error en la valoració de la prova, al considerar que l'actora va perdre el dret a demanar la quarta falcídia, conforme als arts. 274 i 230 CS , al no haver inclòs en el inventari el usdefruit sobre els pisos del c/ DIRECCION002 de Barcelona, valorat en 178.063 euros, al haver estat la venda dels dits pisos un negoci fiduciari o simulat, dels molts, que va fer el causant, és a dir, al no haver sortit mai del patrimoni del causant els dits pisos.

L' art. 274 CS estableix que "El heredero a quien por razón de los legados no quede libre la cuarta parte del activo hereditario líquido tendrá derecho a retener en propiedad dicha parte, llamada falcidia, a cuyo fin los legados podrán ser reducidos en la medida necesaria. Para ejercitar este derecho, el heredero deberá practicar inventario de la herencia en el tiempo y en la forma preceptuados para la trebeliánica". I l' art. 230 CS disposa que "El inventario se formalizará notarial o judicialmente, reseñándose en él los bienes relictos y su valor al abrirse la sucesión y las deudas y cargas hereditarias, con indicación de su importe. No se considerará tomado en forma el inventario cuando, a sabiendas del fiduciario, no figuren en el mismo todos los bienes y deudas, ni cuando se haya confeccionado en fraude de los fideicomisarios".

SEGON.- Els pisos del c/ DIRECCION002 de Barcelona pertanyien al causant Sr. Eusebio , formant una unitat i on hi havia el negoci de gestoria i assessoria fiscal del mateix des dels anys 50, on treballava també l'actora des de feia molt anys com a pèrit mercantil, actora que va passar a ser la última esposa del causant. Per escriptura de data 19-12-1984 (folis 546 a 549), el Sr. Eusebio va vendre els dits pisos a l'actora Marí Jose i al soci del primer Sr. Juan Enrique per meitats, per la quantitat de 2.500.000 ptes, que es varen pagar -segons es diu a l'escriptura- mitjançant dos xecs de 1.250.000 ptes. cada un del Banc Central, agència 11 de Barcelona, a càrrec del compte NUM020 . Per escriptura de data 11-4-1986 (folis 557 a 569) el Sr. Juan Enrique va vendre la meitat dels pisos a l'actora Marí Jose per 1.400.000 ptes. a pagar mitjançant tres lletres de canvi. Finalment, per escriptura de data 14-8-1996 l'actora va vendre al Sr. Eusebio la nua propietat dels dos pisos, reservant-se el usdefruit vitalici, pel preu de 12.560.000 ptes.

Al inventari l'actora va fer constar la nua propietat dels pisos, però no el usdefruit, al considerar que aquest li pertanyia.

El recurrents oposen que mai els pisos varen sortir del patrimoni del causant, al ser simulada la venda feta l'any 1984 i les posteriors, per la qual cosa va infringir l'actora l' art. 230 CS .

De la valoració conjunta de la prova resulta que hi ha prova suficient per a considerar que efectivament la venda va ser simulada o sense causa, ja que:

a) El causant Sr. Eusebio utilitzava amb reiteració de negocis fiduciaris per a ocultar el seu patrimoni, especialment el immobiliari -creant societats patrimonials titulars dels mateixos, les accions de les quals posava a nom d'altres-, utilitzant tant a la esposa que tenia en cada moment com a altres persones, inclosa l'actora, tant per raons fiscals com per raons dels plets de separació que va anar tenint, tal i com es pot veure a la nombrosa documentació del present procediment, i, per exemple, als folis 832 a 863. Per tant, la utilització sistemàtica per part del Sr. Eusebio de negocis fiduciaris per tal d'ocultar el seu patrimoni dóna molt escassa credibilitat als documents formals on es plasmava tals negocis.

b) La venda dels pisos feta l'any 1984 pel Sr. Eusebio es va pagar amb diner del mateix Sr. Eusebio . Efectivament, per escriptura de data 19-12-1984 (folis 546 a 549), el Sr. Eusebio va vendre els dits pisos a l'actora Marí Jose i al soci del primer Don. Juan Enrique per meitats, per la quantitat de 2.500.000 ptes, que es varen pagar -segons es diu a l'escriptura- mitjançant dos xecs de 1.250.000 ptes. cada un del Banc Central, agència 11 de Barcelona, a càrrec del compte que hi havia nº NUM020 , tal i com es reconeix per l'actora. Però resulta que la totalitat del diners d'aquest compte eren del Sr. Eusebio , tal i com resulta del reconeixement de la pròpia actora Marí Jose al declarar com a testimoni el dia 4-7-1996 en el procediment 99/1996 del Jutjat nº 5 de Tarragona (folis 890 a 891 i 1453), on diu (pregunta 14) que "a pesar que de ser la titular de la cuenta corriente nº NUM020 del Banco Central, la totalidad de los fondos ingresados en la misma pertenecían a D. Eusebio , quien ostentava las más amplias facultades de disposición". I el propi banc certifica les facultats de disposició que a la cita compte nº NUM020 , titularitat de l'actora, tenia el Sr. Eusebio a l'any 1984 (foli 889).

c) A la declaració de l'actora al present procediment, i respecte a la compra feta l'any 1984 de la meitat dels pisos, manifesta que els va pagar mitjançant el compte al Banc Central a que es fa referència a l'apartat anterior i on el Sr. Eusebio tenia facultats de disposició (minuts 53 i 57:20 del CD de 3-5-2004 nº 2/2), i interrogada sobre el que va manifestar com a testimoni el dia 4-7-1996 en el procediment 99/1996 del Jutjat nº 5 de Tarragona (folis 890 a 891 i 1453), manifesta que no va mentir (1 hora del CD de 3-5-2004 nº 2/2), però afegeix que en aquest compte, que diu era un compte professional on es cobraven els ingressos de la gestoria del causant, ella tenia un crèdit com a sòcia per quan es liquidaven els comptes entre els socis de la gestoria. I respecte a la venda dels pisos feta a l'any 1996 manifesta que no es va pagar res donada la confusió entre els comptes de ella i del causant (minut 28:50 del CD de 3-5-2004 nº 2/2), i que aquesta venda de l'any 1996 resenvant-se ella el usdefruit va ser en realitat una donació o regal que ella va fer a ell (minut 30:50 del CD de 3-5-2004 nº 2/2) per a donar-li una alegria al Sr. Eusebio . En definitiva, encara que amb més confusió, ve a reconèixer el que ja havia dit com a testimoni: que els fons d'aquest compte eren del causant, sense perjudici que, com aquesta compte era per on s'obtenien els ingressos del negoci, ella tenia sobre els mateixos una expectativa d'una part del mateixos per quan es fes la liquidació periòdica dels beneficis del dit negoci entre els socis. Per altra banda, no és admissible que es pugui pretendre que uns fons d'un compte siguin del causant en un procediment judicial o quan interessa, i de la aquí actora en un altre procediment judicial o quan convingui.

d) Don. Juan Enrique , responsable del departament d'assessoria fiscal de la gestoria del causant, comprador per escriptura de data 19-12-1984 (folis 546 a 549) al causant de la meitat dels pisos on hi havia la gestoria i que per escriptura de data 11-4-1986 (folis 557 a 569) va vendre la dita meitat dels pisos a l'actora, declara com a testimoni al judici (minuts 10:40 a 27:33 del CD de 10-5-2004) que no recorda res de les referides compra i posterior venda, no recordant si va comprar, ni si va pagar per la compra, ni quina quantitat, ni d'on va treure els diners, no recordant tampoc si va vendre, ni quina quantitat va rebre, no recordant haver rebut les lletres amb les que segons l'escriptura de venda l'actora li va pagar a l'any 1986 la meitat dels pisos, manifestant, això sí, que mai va pagar ni contribució ni cap altra despesa pels pisos -tot i que teòricament va ser durant un any i mig copropietari dels mateixos-, que el pisos han estat sempre del Sr. Eusebio (minut 16:08) i que no diu que no fos un negoci fiduciari la seva venda però que no ho recorda (minut 25:10). En definitiva, és un testimoni molt significatiu, doncs no és creïble que, no obstant el temps passat, una persona tant qualificada -és assessor fiscal- no recordi ni tant sols que va comprar la meitat dels locals on treballava i que posteriorment els va vendre, no recordant haver ni signat les escriptures de compra i venda, encara que sí recorda perfectament que mai va pagar cap despesa per raó dels pisos dels que era copropietari i que el pisos han esta sempre del Sr. Eusebio .

e) La testimoni Sra. Catalina (minuts 28:10 a 40:30 del CD de 10-5-2004), portera del edifici on estan els pisos des del 1972 i amb coneixements que apareixen com a notables tant del causant com de la seva família i negoci, manifesta al judici que sempre el Sr. Eusebio ha estat el propietari dels pisos, doncs mai ningú li va comunicar el contrari i sempre va rebre les instruccions del Sr. Eusebio , al qui trucava per telèfon quan havia alguna cosa, manifestant que el Sr. Eusebio , tot i la seva infermetat -i, es pot afegir, haver-se donat de baixa de la seva activitat legalment-, treballava regularment als anys 90 a la gestoria, no havent tingut mai notícia que ni Don. Juan Enrique ni cap altra fos propietari dels pisos.

f) El Sr. Eusebio era el que sempre ha figurat com a pagador del IBI del pisos (folis 2082 i 2083), així com d'altres despeses, segons reconeix la pròpia actora.

g) La adquisició dels pisos feta per l'actora i Don. Juan Enrique l'any 1984, i la posterior venda del segon a l'actora feta l'any 1986, no es va inscriure al Registre fins l'any 1994 (foli 906), retard que, si bé l'actora el justifica en no voler pagar els preceptius impostos, no deixa de ser significatiu.

En definitiva, procedeix considerar que l'actora no va fer correctament el inventari, per la qual cosa no té dret a la quarta falcídia que reclamava, estimant-se els recursos i desestimant la demanda, amb imposició de les costes derivades de la seva demanda corresponents a la primera instància a l'actora, conforme al art. 394 LEC .

TERCER.- Examinant el motiu d'impugnació de Abelardo , demana aquest 24.806,19 euros al haver rebut únicament com a legítima 51.137,32 euros.

No al·lega el recurrent en la seva breu impugnació al respecte (foli 3297) quin error de valoració hi ha i quines proves acrediten tal error, proves que puguin recolzar sense dubtes els números que fa sobre la quantificació del valor de la seva legítima, per la qual cosa procedeix desestimar el motiu d'impugnació.

QUART.- Examinant el motiu d'impugnació de Humberto i María , demana (foli 3316) la declaració de fiduciàries de les vendes fetes al pisos del c/ DIRECCION002 de Barcelona, el que procedeix estimar conforme ja s'ha dit en el fonaments anteriors.

Igualment, que es lliuri als recurrents els bens del seu llegat, rendes i fruits, el que també procedeix, al no haver ja doncs motiu per a cap mena de retenció, entrega que procedeix des de la mort del causant.

No procedeix però cap mena de devolució pels lloguers de les finques del c/ DIRECCION002 , al no haver la reconvinent en la seva demanda reconvencional quantificat els mateixos, amb manifesta infracció de l' art. 219 LEC . La mateixa infracció hi ha en la quantificació del usdefruit.

No procedeix tampoc estimar que s'hagin d'incloure en el inventari els comptes bancaris. No aprecia aquesta Sala error en la valoració feta pel Jutge a quo en aquest tema (folis 3250 a 3253), doncs no prova el recurrent suficientment que els fons dels comptes fossin de la exclusiva propietat del causant, havent proves en contra, com la que reflexa la pròpia sentència impugnada pel que fa al compte nº 31751.

CINQUÈ.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar-se parcialment els recursos, no es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Vistos els preceptes citats i demés de general y pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Abelardo i Salvador , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona de data 30-11-2004, en procediment Ordinari 132/2003 , fent els següents pronunciaments:

1.- Es desestima la demanda interposada per Marí Jose contra Abelardo i Salvador , amb imposició de les costes derivades de la seva demanda corresponents a la primera instància a l'actora.

2.- No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per Humberto i María , contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona de data 30-11-2004, en procediment Ordinari 132/2003 , fent els següents pronunciaments:

1.- Es desestima la demanda interposada per Marí Jose contra Humberto i María , amb imposició de les costes derivades de la seva demanda corresponents a la primera instància a l'actora.

2.- Es declara simulada la venda del pisos del c/ DIRECCION002 de Barcelona feta per escriptura de data 19-12-1984 per part del causant, no havent sortit mai del seu patrimoni tals pisos.

3.- Que es lliuri als recurrents els bens del seu llegat, rendes i fruits derivats del mateix des de la mort del causant.

4.- No es fa imposició de les costes d'aquesta instància.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem y signem.