Sentencia Civil Nº 197/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 17, Rec 829/2007 de 15 de Abril de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DISSET

Rotlle 829/07

Judici verbal 295/07

Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat

S E N T È N C I A 197/08

Magistrades:

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lma. Sra. MYRIAM SAMBOLA CABRER

Il·lma. Sra. MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA

Barcelona, 15 d'abril 2008

La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 295/07,

seguides pels tràmits del judici verbal en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat a instàncies del Sr.

Jose María contra el Sr. Assessoria Castillo Giner Associats, SL, el Sr. Ismael i l'asseguradora

Mapfre que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la

sentència dictada el dia 15 de juny del 2007 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando íntegramente la demanda interpuesta por D. Jose María contra D. Ismael , ASESORÍA CASTILLO GINER ASSOCIATS S.L. y la entidad aseguradora MAPFRE, debo condenar y condeno, conjunta y solidariamente, a los demandados, firme que se (SIC) la presente resolución: = 1º .- al pago de la cantidad de 2366,32 € reclamados en la demanda. = 2º.- al pago de los intereses legales de dicha cantidad que para las compañías aseguradoras serán los previstos en el art. 20 de LCS aplicándose el interés legal del dinero incrementado en un 50 % desde la fecha del accidente y hasta el pago, si se produce éste antes del transcurso de dos años desde el siniestro, en tanto que si el pago se produce transcurridos dos años del accidente, el interés aplicable será el 20 % desde la fecha del siniestro y hasta el completo pago. Para los particulares serán únicamente los intereses del art. 576 de la LEC 1/2000 . = 3º.- Se imponen las costas a la parte demandada.

SEGON.- Els demandats apel·laren contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 8 d'abril d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- El Sr. Jose María formula demanda contra el conductor , el propietari i l'asseguradora del Nissan X- Trail el dia 3 de juliol de2006 va xocar contra el seu cotxe en iniciar la maniobra de marxa enrere sense adonar-se'n de la seva presència. Els reclama el que li ha costat reparar els danys causats al seu vehicle.

Ni la mecànica de l'accident ni la responsabilitat del conductor demandat han estat qüestionats . L'oposició es fonamenta en la falta de nexe entre aquest sinistre i els danys que s'al·leguen i pels quals es reclama la indemnització.

La sentència, després d'examinar i valorar les proves practicades, declara suficientment acreditat el discutit nexe de causalitat entre aquella col·lisió i els danys que presenta el Ford Escort i per tant estima la demanda en la seva totalitat.

Recorre en apel·lació l'asseguradora demandada. Considera que la sentència és incongruent perquè, després de fer constar que les dues pericials practicades són contradictòries, acaba declarant provat que els danys que presenta el vehicle del demandat són conseqüència d'aquest accident. En tot cas la indemnització no pot superar el valor venal d'aquell turisme que estaria en uns 600€ que és la quantitat a la que pujarien els danys realment causats al Ford i en la què hauria de ser estimada la demanda.

SEGON.- L'asseguradora demandada impugna la valoració que de la prova practicada fa el Jutjat i d'aquí treu una conseqüència errònia. Entén aquesta part que la prova pericial és contradictòria i per tant no és possible arribar a la conclusió probatòria a què arriba la sentència la qual cosa determina la incongruència d'aquesta resolució.

No tenen res a veure una cosa amb l'altra. Una cosa és que s'hagi valorat de forma incorrecta la prova practicada i una altra molt distinta que s'hagi respectat la necessària adequació entre la resolució del Jutjat i les peticions de les parts. Com va assenyalar el Tribunal Constitucional en sentència de 5 de maig de 1982 la congruència " es determina per l'ajust o adequació entre la part dispositiva i els termes en què les parts han formulat les seves pretensions en la demanda i en els seus escrits essencials ". Per tant, per concloure si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol·licitat (ultra petita), s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita) o si s'han deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts (citra petita) a no ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita (STS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998). No afecta, doncs, a la congruència l'error en els raonaments jurídics o la incorrecta valoració de la prova. Són dues coses absolutament distintes.

Altrament, el fet que els dos perits hagin mantingut opinions absolutament contràries no vol dir que, automàticament, la demanda hagi de ser desestimada. Aquesta prova pericial haurà de ser lliurement valorada pel Jutjat juntament amb la resta de la prova practicada-- com ha assenyalat reiteradament el Tribunal Suprem ja durant la vigència de l'anterior llei d'enjudiciament civil-- d'acord amb les regles de la sana crítica (STS de 16 de novembre de 1999 i de 20 de març del 2001), és a dir les del raciocini lògic i el bon sentit ( STS de 24 de juliol del 2001) o les més elementals directrius de la lògica humana ( STS 2 d'octubre de 1997, 14 d'octubre del 2000), la qual cosa és contrària a l'admissió de conclusions arbitràries, incoherents, irracionals o absurdes ( STS de 27 de juliol i 15 de desembre del 2005 i 30 de març del 2007). Però, a més en aquesta lliure apreciació de les proves, la convicció judicial es pot obtenir atorgant un valor superior a determinades proves en relació a unes altres.

En concret i pel que fa a la prova pericial i la seva valoració, assenyala el Tribunal Suprem en la sentència de 14 d'octubre del 2000 que "per principi general la prova de perits és d'apreciació lliure, no taxada i valorable pel Jutge segons el seu prudent criteri, sense que existeixin regles preestablertes que regeixin la seva estimació [...] fins el punt que el jutge no està obligat a subjectar-se al dictamen pericial emès" (en el mateix sentit, la sentència de 20 de novembre del 2002 que es remet a la doctrina mantinguda a les anteriors de 19 de febrer de 1996, 16 d'octubre de 1998 i 18 de maig de 1999, entre d'altres). Actualment l' article 348 LEC estableix de forma expressa que "el Tribunal valorarà els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica", el que obliga, en cas de dictàmens contradictoris, a ponderar la competència professional dels perit que els han emès, les circumstàncies que porten a presumir la seva objectivitat, les operacions, anàlisis i estudis realitzats per arribar a aquelles conclusions i en definitiva les dades en les què es fonamenten i raonar de forma motivada la seva decisió respectant d'aquesta manera l'apreciació racional dels dictàmens, que és el que, en definitiva, preveu actualment l' article 348 LEC .

En el cas que s'examina, el Jutjat pels motius que raonadament exposa a la sentència que es recorre, entén prou acreditat el nexe de causalitat que ha d'existir entre l'acció del Sr. Ismael amb els danys al·legats pel demandant i pels quals reclama una indemnització de 2.366,32€. És en aquesta valoració de la prova que discrepa l'apel·lant i és en aquest punt en què es centra el recurs. I examinat el conjunt de la practicada aquest Tribunal no pot compartir la valoració que en fa el Jutjat pels motius que seguidament s'exposen.

El Sr. Jose María era qui el dia de l'accident conduïa el seu Ford Escort. Estava aturat darrera del Nissan X-Trail del demandat quan aquest tirà enrere i li donà un cop. El primer que estranya és que en un primer moment, el Sr. Jose María imputés a aquesta col·lisió uns danys a la part del darrera, concretament al llum del cantó dret, que, segons s'ha reconegut derivarien d'una col·lisió anterior i ja no es reclamen en aquest procediment . El que resulta estrany és que s'atribuïssin aquests danys situats a la part del darrera quan no constava que, com a conseqüència d'aquesta col·lisió, s'hagués produït un desplaçament enrere i un segon impacte amb un objecte que no s'identifica. La mecànica de l'accident que es descriu a la declaració amistosa no inclou aquesta segona col·lisió i malgrat això, el Sr. Jose María va manifestar que el llum de la part del darrera també havia quedat afectat, la qual cosa no deixa de resultar estrany malgrat que ara no es reclami el cost de la seva reparació.

L'ara demandant, poc després de la col·lisió, ell mateix va fer les fotografies que consten unides a l'informe pericial que ha aportat amb la demanda. En aquestes fotografies es pot observar que el Nissan X-Trail del demandat no va tenir cap danys coincidint, per tant , amb el que es fa constar a la declaració amistosa. En canvi el Ford Escort presenta danys en el frontal i en el capó, que quedà rebregat. Fins a cert punt, no és estrany que un i altre vehicle patissin diferents conseqüències ateses les diferències de pes, la fortalesa o duresa dels seus elements, l'alçada i els diferents punts d'impacte. S'observa , però, una circumstància que fa pensar a aquest Tribunal que els danys que es veuen en el Ford Escort no deriven d'aquest accident. En aquest punt s'ha de recordar que segons ha assenyalat el Tribunal Suprem ( sentències de 21 d' abril de 2005, 21 de març de 2006, 28 de setembre del 2006) és el demandant qui ha de provar l'existència la relació de causalitat entre la conducta dels demandats i el dany produït. "La prova correspon a l'actor sigui quin sigui el criteri que s'utilitzi per la imputació de la responsabilitat, el qual ha de basar-se en una certesa probatòria que no pot quedar desvirtuada per una possible aplicació de la teoria del risc, l'objectivització de la responsabilitat o la inversió de la càrrega de la prova" ( en el mateix sentit ho ha reiterat en la més recent de 12 de juliol del 2007).

Ens referim als dos enfonsament que es troben clarament marcats a la a la part frontal del Ford. Lògicament, aquestes dues marques o senyals s'haurien de correspondrecom ha explicat el mateix taxador de l'asseguradora del demandant que va rebutjar el sinistre per aquest motiu-- a sengles elements del vehicle que l'havia col·lidit. A partir de l'impacte amb aquests dos elements que sobresortirien en l'altre vehicle, es produiria l'aixafament del capó. I el que es troba a faltar en aquest cas, als efectes d'entendre acreditat el discutit nexe de causalitat, és l'existència a la part del darrera del Nissan X- Trail d'uns elements que, en impactar, sense especial virulència (aquest vehicle no presenta el més mínim dany ni tan sols restes de pintura de l'Escort), hagués deixat aquestes dues marques tant clares i marcades en el frontal del Ford. El taxador de Pelayo ( asseguradora del mateix demandant ), a diferència del que en aquest procediment ha practicat la prova pericial pel demandant, va examinar un i altre vehicle, va veure in situ les clivelles deixades en el Ford i va poder comprovar que no es corresponien amb cap element del Nissan, que és la mateixa conclusió a la que arriba aquest Tribunal a la vista de les fotografies aportades. Pel seu cantó el Sr. Jose Francisco ( perit de la part actora), explicà que el Ford Escort no tenia danys derivats d'un impacte directe però no va donar una explicació convincent sobre l'origen de les dues clivelles que clarament s'observen en l'Escort. Aquest és el punt decisiu per no poder considerar acreditat el necessari nexe de causalitat entre la col· lisió del Nissan X-Trail i el cotxe del demandant. Altrament , el Sr. Rodolfo (taxador de Pelayo) va donar una explicació convincent sobre els danys en el radiador, la substitució d'aquest element i la possibilitat de què el cotxe hagués pogut circular. Segons va explicar no podria circular si el radiador , a causa d'una col·lisió, perdés aigua, però no quedaria impedit si havia quedat malmès en un altre punt, com podria ser un element de subjecció, que posteriorment hauria fet necessària la seva substitució. En conclusió, la prova practicada no permet considerar acreditat el nexe de causalitat entre els danys al· legats pel demandant, pels que reclama una indemnització de 2.366,32€, i l'impacte del Nissan X-Trail, per la qual cosa la demanda només serà estimada en els 600€ en què Mapfre valora els danys que podrien derivar d'aquest sinistre i que en el recurs ha ofert al demandant.

TERCER.- L'estimació en part de la demanda determina que no es faci imposició de les costes per expressa disposició de l'article 394.2 LEC . Tampoc s'ha de condemnar a les costes de l'apel·lació per aplicació de l' article 398.2 LEC .

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per Mapfre Automóviles SA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat en data 15 de juny del 2007 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR en part aquesta resolució i fixar en 600€ la indemnització a favor Don. Jose María pels danys causats deixant sense efecte la condemna al pagament de les costes causades.

No es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.