Sentencia Civil Nº 16/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 234/2013 de 21 de Enero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 234/13

Verbal 1137/12 del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona

S E N T È N C I A

MAGISTRAT

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Tarragona, 21 de gener de 2014

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per la CP C/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE TARRAGONA, representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Elías Arcalís i defensada pel Lletrat/da Sra. García Egea, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 21-2-2013 , en procediment Verbal 1137/12, en el que figura com a demandant Schindler S.A., i com a demandada la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.- La Sentència d'instància disposa: 'Estimo parcialment la demanda presentada per Schindler S.A. contra la CP C/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE TARRAGONA, i condemno a la demandada a pagar a la demandant la quantitat de 2.798,26 euros, més els interessos legals, sense expressa condemna en costes'.

SEGON.-En data 22-3-2013 es va presentar per la CP C/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE TARRAGONA recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Schindler S.A. en data 26-4-2013 es va oposar al recurs presentat.

QUART.- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda al legant que entre les parts es varen signar dos contractes de manteniment de dos ascensors l'any 1992 per un període de 10 anys prorrogables per períodes d'igual duració si amb una antelació de 180 dies no es comunica el desistiment; que l'any 2002, i de nou l'any 2012, es va prorrogar per 10 anys més, però el 29-2-2012 la demandada va resoldre unilateralment el contracte; es reclama, a l'empara de la seva clàusula 4a, el 50% de la quantitat que restava per abonar, reclamant 4.511,84 euros.

Front a sentència que estima parcialment la demanda, interposa recurs la demandada al legant, entre altres motius, que seria nul la la clàusula de duració de la pròrroga.

SEGON.-Aquesta Audiència té una llarga i reiterada doctrina respecte a aquests tipus de contractes i sobre la seva resolució unilateral, de manera que hem assenyalat que és abusiva la clàusula de duració de 10 anys prorrogables per iguals períodes.

Així la SAP Tarragona, Secc. 3a, de 26-10-2006 , deia: 'Este Tribunal, a la vista de la cláusula en cuestión, considera que, efectivamente, es abusiva y, por ende, nula e ineficaz.

Dicha estipulación quebranta la buena fe y el justo equilibrio de las prestaciones, por ser abusiva en cuanto perjudica de manera desproporcionada o no equitativa al consumidor, al tiempo que comporta una posición de desequilibrio entre los derechos y obligaciones de las partes en perjuicio de los consumidores y usuarios, como establece el art. 10.1 c) 3 de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios .

Efectivamente, el señalamiento de un plazo de tiempo tan amplio conlleva que el consumidor quede vinculado durante diez años, duración que no puede estimarse proporcionada o adecuada y que le impide, en claro beneficio de la actora y sin contraprestación o utilidad para él, el contratar con otra empresa del sector en mejores condiciones o más favorables, limitando de este modo, y de manera injustificada y sin contrapartida, su libertad de contratación.

Analizada la mencionada cláusula contractual en su conjunto, tenemos que la duración de diez años se estima excesiva y la cláusula que la contiene, abusiva.

No puede justificarse la cláusula en cuestión con el argumento de que se hace por los medios técnicos y humanos que la empresa ha de tener para atender la conservación de los ascensores, pues ello supondría, obviamente, trasladar al consumidor el riesgo empresarial de la sociedad.

Por el contrario, al estipularse ese plazo tan dilatado, como ya se indicó, el consumidor queda convencionalmente vinculado sin poder obtener o negociar nuevos precios o ventajas en vista de la evolución del mercado en dicho sector industrial, lo que supone un desequilibrio en las prestaciones de las partes, que la ley no puede amparar, privándole de un derecho potestativo de desistimiento en contratos de tracto sucesivo, que no pueden mantenerse con carácter indefinido o con extensión temporal tan amplia como la convención de litis.

(...) Sentado lo anterior, procede examinar si procedería indemnización a favor de la actora por el desistimiento unilateral en el contrato (...) Y, atendiendo a las particularidades del presente caso, habiendo tenido el contrato presente una duración de casi 14 años, habiendo la demandada dado el preaviso con 6 meses de antelación, periodo razonable y suficiente para evitar a la actora perjuicios susceptibles de ser indemnizados, no procede establecer indemnización alguna a favor de la actora.

Por todo ello, y siendo nula e ineficaz la condición general que se viene analizando, debido a su condición abusiva, en la que se sustenta la petición de la actora, procede estimar el recurso y revocar la sentencia, absolviendo a la demandada'.

Aquest criteri és actualment àmpliament majoritari entre la doctrina (entre moltes, SAP Barcelona de 13-9-2013 ).

Així doncs, sent nul la per abusiva la clàusula de duració de 10 anys prorrogables per iguals períodes, s'ha d'excloure pura i simplement l'aplicació de tal clàusula al consumidor ( Sentències de Tribunal de Justícia de la CE de 14 de juny de 2012 i 30 de maig de 2013 ), el que implica que no hagi pròrroga del contracte i puguin les parts deslligar-se del mateix en qualsevol moment, sense cap mena d'indemnització.

Procedeix, en conseqüència, estimar el recurs, revocar la sentència impugnada, desestimar la demanda i imposar a la part actora el pagament de les costes de primera instància conforme l' art. 394 LEC .

TERCER.-Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Fallo

ESTIMOel recurs d'apel lació interposat per la CP C/ DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE TARRAGONA contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 4 de Tarragona de data 21-2-2013 , en procediment Verbal 1137/12, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Desestimo la demanda interposada, imposant a la part actora les costes de primera instància.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

3.- Retorneu el dipòsit necessari per apel lar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintiuno de enero de dos mil catorce. Doy fe.