Sentencia Civil Nº 14/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 348/2008 de 15 de Enero de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 348/2008

Incidents núm. 176/2007

Jutjat Mercantil 1 Lleida

SENTÈNCIA núm. 14/2009

President/a:

SR. ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCÍA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, quinze de gener de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

incidents número 176/2007, del Jutjat Mercantil 1 Lleida, en virtut del recurs interposat per la part demandada, LICO LEASING, S.A., representat/da pel

procurador/a EUGENIA BERDIE PABA i assistit/da pel/per la lletrat/da Ignacio Saenz de Buruaga contra sentència de data vint de febrer de dos mil vuit , aclarada

mitjançant auto de 29-2-08,dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 348/2008. La part actora, FERROLLEIDA, S.L. I ADMINISTRACIÓN

CONCURSAL , representat/da pel/per la procurador/a JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO I PAULINA ROURE VALLES i assistit/da pel/per la lletrat/da JOAQUIN

BETRIU MONCLUS s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Sr. ALBERT MONTELL GARCÍA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint de febrer de dos mil vuit, és la següent: "FALLO

ESTIMO la demanda incidental presentada por la Administración Concursal de FERROLLEIDA S.L., en este procedimiento de INCIDENTE CONCURSAL núm. 176/07 y en consecuencia:

1.declaro que la compañía mercantil LICO LEASING S.A. no tiene derecho a la compensación que pretende

2.condeno a la demandada LICO LEASING S.A. a satisfacer a FERROLLEIDA en liquidación, la suma de 109.687,86 €, más los intereses desde el día 31 de enero de 2006 (o aquella fecha en que se hubiera producido el pago de la UTE XATIVA a la demandada), contabilizados al tipo legal más 14 puntos, hasta su completo pago y con la imposición de costas a la parte demandada

Todo esto sin hacer especial condena de las costas causadas en el curso de este procedimiento.

SEGON. Contra l'anterior sentència,la representació processal de LICO LEASING, S.A. va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 15 de gener de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- El recurs interposat ha de ser resolt en base a la Llei 1/99, de 5 de gener , reguladora de les entitats de capital risc. Tal i com indica el Sr. Jutge Mercantil, aquesta llei va ser íntegrament derogada per la Llei 25/05, de 4 de novembre , que la ve a substituir, llevat de les seves Disposicions Addicionals Tercera i Quarta. Estableix l'apartat tercer de l'esmentada DA Tercera que: "En cas de fallida del cedent, no s'ha de declarar la nul·litat a què es refereix l' article 878, paràgraf 2n, del Codi de comerç , respecte a les cessions regulades en aquesta disposició, si es compleixen els requisits establerts en aquesta i consta la certesa de la data de la cessió per qualsevol dels mitjans de prova a què es refereix l'apartat anterior". La sentència apel·lada considera que, malgrat aquesta norma, és també aplicable el segon paràgraf de l'apartat quart de la mateixa DA Tercera, segons el qual: "No obstant aixó, la sindicatura de la fallida pot exercir l'acció de revocació davant el cedent i/o el cessionari quan provi que aquell, o si s'escau aquest últim, coneixien l'estat d'insolvència del deutor cedit en la data de pagament del cessionari al cedent. Aquesta revocació només afecta el cessionari quan s'hagi pactat així expressament". Tanmateix, com bé senyala l'apel·lant, l'apartat quart de la DA Tercera, està referit al supòsit en què el concursat sigui el deutor fallit, però no quan ho sigui el creditor cedent, com és aquí el cas. Precisament, la situació de concurs del cedent és el supòsit contemplat a l'apartat tercer, que comença dient: "En cas de fallida del cedent...".

SEGON.- Certament que l'apartat tercer de la DA Tercera de la Llei 1/99 , fa referència a la declaració de nul·litat de l' art. 878.2 del C. de c ., avui dia derogat por la Llei Concursal, però també ho és que l'esmentada Disposició Addicional no pot quedar buida de contingut per aquest fet, atès que la mateixa LC en fa referència expressa a l'apartat Segon de la seva Disposició Addicional Segona, i, a més, tal i com s'ha dit, malgrat ser pràcticament derogada la Llei 1/99, per la Llei 25/05 (posterior a la LC ), deixa en vigor de forma expressa l'esmentada Disposició Addicional Tercera. En aquest moment de la nostre argumentació, no ens podem estar d'esmentar, pel seu interès, la crítica que realitza el TS de l' art. 878 del C. de c . En concret, diu a les seva sentència de 29-11-07, on esmenta les de 30-3- 06 i 19-3-07 que: "los inconvenientes que para la seguridad jurídica generan los sistemas de reintegración de la masa activa de la quiebra que se sirven de la sanción de nulidad absoluta para aplicarla a todos los actos de administración y dominio realizados por el quebrado con posterioridad a la fecha a la que se retrotraen los efectos de aquella, como el sancionado en el artículo 878.2 del Código de Comercio , puestos de manifiesto por la Ley 22/2.003, de 9 de julio , concursal, que, en su exposición de motivos, lo califica de "perturbador" y que, en el artículo 71 , lo sustituye por otro integrado por acciones de reintegración de naturaleza rescisoria (lo que hicieron antes el artículo 10 de la Ley 2/1.981, de 25 de marzo, de regulación del mercado hipotecario; la disposición adicional tercera de la Ley 1/1.999, de 5 de enero, reguladora de las entidades de capital riesgo y de sus sociedades gestoras, en relación con la disposición derogatoria de la Ley 25/2.005, de 24 de noviembre ; y el artículo 11.1 de la Ley 41/1.999, de 12 de noviembre, sobre sistemas de pagos y liquidación de valores - preceptos a los que se refiere la disposición adicional segunda de la Ley 22/2.003, concursal, reformada por la citada Ley 25/2.005, de 24 de noviembre -); la dificultad técnica, siempre sentida (y puesta expresamente de manifiesto en la sentencia de 13 de diciembre de 2.005 ) de calificar como nulidad lo que propiamente constituye un supuesto de ineficacia funcional y sobrevenida de un negocio que, en el momento en que se celebró, no adolecía de defecto alguno; el exceso que una tan generalizada y severa sanción (la de nulidad) significa desde un punto de vista empírico, al ser función de los remedios reintegradores asegurar la "par conditio creditorum" y preservar la integridad del patrimonio del quebrado (sentencias de 17 de marzo de 1.988 y 23 de febrero de 1.990 ),consecuencias negativas que no lo son de todos los actos a que se refiere el artículo 878.2 ; y la inclinación de esta Sala, no obstante mantener con constancia una interpretación literal del referido precepto, a mitigar en numerosas ocasiones el rigor resultante de tal hermenéutica con la exigencia de un perjuicio para la masa activa que justifique la sanción de ineficacia sobrevenida". Així, doncs, si cal observar amb prevenció els efectes de l'antic art. 878 del C. de c., s'hi afegeix aquí que la DA Tercera de la Llei 1/1999 , el que fa es establir, precisament, una excepció a aquell precepte. Encara més clar ho veiem amb la simple lectura de l'Exposició de Motius de la Llei 1/99 , especialment aclaridora per resoldre el recurs interposat per LICO LEASING, atès que hem de recordar el detall que la Llei 1/99 té per objecte la regulació de les societats de capital risc, però no la de regular la figura del contracte de "factoring", que és el que vinculava a la concursada "Ferrolleida SL" amb LICO LEASING, per pòlissa de data 7-4-04, i en virtut de la qual la primera cedia a la segona els crèdits que pogués arribar a detentar pel seu gir i tràfic mercantil, contra la UTE AVE Xàtiva. Doncs bé, diu l'esmentada Exposició de Motius que: "La Ley incorpora una disposición adicional que, sin estar estrictamente relacionada con el capital-riesgo, persigue potenciar y favorecer la actividad financiera conocida como «factoring». Con la presente disposición se refuerza especialmente la protección de determinadas cesiones de crédito frente a la insolvencia del cedente". Es evident, doncs, que s'està referent a la DA Tercera i, més en concret, al seu apartat Tercer. Així, el legislador el què pretén amb la mateixa és reforçar o protegir, en un contracte de factoring, la posició del cessionari, davant la situació de concurs del cedent, la qual cosa s'assoleix fent-lo immune als efectes de l' art. 878 del C. de c ., de forma que malgrat la seva situació de concurs, el contracte de factoring ha de continuar desplegant la seva eficàcia.

D'aquesta forma, el legislador pretén incentivar el sistema de finançament que ofereixen les societats de capital risc per aquelles empreses que no poden o no volen acudir a banca i caixes. Així, diu la mateixa Exposició de Motius que: "El capital-riesgo es una actividad financiera consistente en proporcionar recursos a medio y largo plazo, pero sin vocación de permanencia ilimitada, a empresas que presentan dificultades para acceder a otras fuentes de financiación. La presente Ley viene a establecer un marco jurídico estable y completo a las entidades de Capital-Riesgo españolas". Esmentar, en aquesta mateixa línia, la sentència del Jutjat Mercantil d'Astúries de 26-6-06 , que diu: "Teniendo presente que las operaciones de cesiones de créditos que habitualmente realizan los empresarios en el ámbito de su actividad profesional en favor de una entidad bancaria, ya se articule o no como contrato de factoring, lejos de causar necesariamente un perjuicio patrimonial a la masa en la eventualidad de la declaración de situación concursal del cedente, cumplen ordinariamente una función ventajosa desde el momento en que el empresario obtiene por esta vía una financiación que de otro modo le privaría de los recursos necesarios para su habitual ejercicio, a lo que se puede añadir la ventaja reforzada en el caso de tratarse del llamado factoring propio o sin recurso pues en tal supuesto será el profesional del factoring quien asume el riesgo de insolvencia del deudor, liberando así al cedente del sometimiento a la Ley del dividendo en caso de concurso de dicho deudor, es por lo que el legislador introdujo en nuestro sistema la citada Disposición con la finalidad de exonerar a tales operaciones del riguroso régimen de la retroacción de la quiebra que llevaría a la consecuencia de la nulidad absoluta prevista en el art. 878 C.Com para todas los negocios celebrados por el fallido en dicho período".

TERCER.- En conseqüència, no és possible atacar els crèdits que el cedent (aquí Ferrolleida SL), hagi cedit a la cessionària (aquí LICO LEASING), en virtut del contracte de factoring, malgrat que la cedent hagi incidit amb posterioritat al contracte de factoring, en situació de concurs. I així, seran immunes els crèdits que la societat cessionària pugui detentar contra l'entitat cedent i que siguin derivats del propi contracte de factoring, com són les contraprestacions pactades als serveis de finançament, gestió de cobro o cobertura d'insolvència, propis del factoring, les quals podria cobrar amb càrrec als crèdits que li han estat cedits, sense quedar afectats per la situació de concurs. Així, si la cessionària hagués efectuat bestretes a la cedent FERROLLEIDA a compte dels crèdits cedits, és a dir, quan al prestar el servei de finançament al cedent li anticipa fins el límit pactat, l'import dels crèdits cedits, la societat cessionària podrà fer-los seus per rescabalar-se de les quantitats avançades, quan el deutor cedit pagués el crèdit, i això, encara que el cedent estigués en situació de concurs. El crèdit de LICO no formaria part de la massa passiva i el crèdit cedit i pagat no formaria part de la massa activa. Succeeix, però, que en aquest cas, els diners que vol fer seus LICO LEASING, procedents del pagaré signat per la deutora cedida UTE AVE Xàtiva, no són per fer-se cobrament dels seus drets procedents del contracte de factoring. El que fa LICO LEASING és que els diners pagats per la deutora UTE AVE Xàtiva, en lloc de donar-los a Ferrolleida, en compliment de la condició 5.1 del contracte de factoring (que diu: "El abono al CEDENTE del importe de cada pagaré en los casos en que no haya mediado anticipo -que és el nostre cas-, y del exceso sobre este en los casos en que haya mediado anticipo, tendrá lugar cuando LICO cobre el mismo del DEUDOR), el que fa, dèiem, és aplicar-los al saldo deutor resultant d'un contracte de leasing subscrit entre LICO LEASING i Ferrolleida SL el 29-6-04, en el qual s'havia estipulat, a la seva condició particular Novena, que: "a los efectos de garantizar los créditos que LICO LEASING SA, EFC, ostente frente a FERROLLEIDA SL, y sin menoscabo de ulteriores variaciones en el citado contracto de factoring, las facturas cedidas en el mismo, en la medidada que no hayan sido objeto de anticipo, así como las cantidades cobradas a éstas, quedan especialmente afectas en garantía universal de todos los créditos que LICO LEASING SA EFC ostente frente a FERROLLEIDA SL, tanto los que se deriven del reseñado contrato de cesión de créditos así como los que dimanen del presente contrato de arrendamiento financiero". Ara bé, els crèdits que en virtut d'aquest leasing pugui detentar LICO contra FERROLLEIDA SL, no gaudeixen de la protecció de l'anteriorment esmentada DA Tercera de la Llei 1/99 , atès que no procedeixen del contracte de factoring, si no que procedeixen del contracte de leasing, totalment aliè a les finalitats de reforçament del crèdit del cessionari en la institució del factoring. Així, el que fa LICO és compensar el crèdit que en contra seu té FERROLLEIDA pel cobrament del pagaré signat per UTE AVE àtiva, de venciment el 15-1-06, amb el crèdit que LICO ostenta contra FERROLLEIDA pels seus incompliments en el contracte de leasing. Aquesta compensació de crèdits, així, només es pot realitzar quan en els dos crèdits a compensar concorren els requisits de l' art. 1196 del C.c ., que en el cas del crèdit que FERROLLEIDA ostenti contra LICO no succeirà fins que LICO hagi cobrat del deutor cedit, és a dir, quan la UTE AVE Xàtiva satisfà el pagaré signat, al seu venciment el 15-1-06. Només aleshores el crèdit de FERROLLEIDA és líquid, vençut i exigible envers LICO, com es pot veure de la clàusula 5.1 del contracte de factoring anteriorment transcrita. I atès que la declaració de concurs de FERROLLEIDA és anterior a aquesta compensació, doncs es declara per interlocutòria d'1-9-05, resulta d'aplicació l' art. 58 de la LC que prohibeix la compensació dels crèdits i deutes del concursat, llevat que tots els requisits de la compensació concorrin amb anterioritat a la declaració de concurs, la qual cosa no succeeix aquí.

QUART.- Afegir, a més, que l'entraga d'un pagaré com a mitjà de pagament és "pro solvendo" i no "pro soluto" ( art. 1170 del C.c .), de forma que només produeix els efectes del pagament quan és realitzat al seu venciment. I finalment, afegir que LICO LEASING, dintre del procediment concursal, va presentar escrit de data 27-10-05, comunicant a l'administració concursal, i a través del Jutjat, els seus crèdits contra la concursada FERROLLEIDA. En aquest escrit, a més d'un altre crèdit per una altre operació de leasing, que no és aquí d'interès, pretén que li siguin reconegut un crèdit per import total de 122.313,36 €, pel contracte de leasing de 29-6-05, pòlissa núm. L 104009608, que és, precisament, aquella a la qual va aplicar la compensació esmentada. Així, per una banda, i en primer lloc, va demanar: "el reconocimiento de la suma de 131.175,11 € (dintre dels quals estan els 122.313,36 € del contracte de leasing de 29-6-04), como cuantía del crédito que ostenta LICO LEASING SA EFC, frente a FERROLLEIDA SL, y el reconocimiento de LICO LEASING SA EFC como entidad acreedora con privilegio especial de conformidad con lo dispuesto en el art. 90.1, 4º de la Ley Concursal ". Així, la sollicitud de reconeixement i graduació d'aquest crèdit no s'adiu amb el fet que després pretengui compensar el seu crèdit amb el crèdit que contra ella tenia FERROLLEIDA després de cobrar el pagaré de UTE AVE Xàtiva, de forma que per aquest leasing només li quedaria pendent de cobrament la quantitat de 14.860,22 €, segons diu al seu escrit de 28-2-06. Així, doncs, la seva actuació va contra els seus propis actes, atès que no podia pretendre que se li reconegués com a creditor de la concursada per un crèdit procedent del contracte de leasing de 29-6- 04, per import total de 122.313,36 €, (cosa que ha succeït), i al mateix temps, pretengui fer-se cobrament parcial d'aquest crèdit al marge del concurs i per via de la compensació amb l'import del pagaré de 109.687,86 €. No cal dir, que aquesta contradicció podria arribar a produir una situació de cobrament d'un mateix crèdit per dues vegades, una mitjançant la compensació, i l'altre segons les resultes de la liquidació de la massa activa. El recurs, doncs, ha de ser desestimat.

CINQUÈ.-. Atès el que disposen els articles 394 i 398 de la LEC , les costes d'aquesta alçada han de ser imposades a l'apel·lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de LICO LEASING SA, contra la sentència dictada pel Jutjat Mercantil de Lleida, en peça d'incident concursal núm. 176/07 , que confirmem, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.