Sentencia-Auto SOCIAL Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5286/2018 de 14 de Febrero de 2019

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

SALA SOCIAL

Rotlle núm. 5286/2018

Sentència núm.: 6750/2018

RM

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, catorze de febrer de dos mil dinou

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels/per les magistrats/ades citats,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

INTERLOCUTÒRIA

En l'escrit demandant aclariment de la sentencia nº 6750/2018 d'aquesta Sala de data 20 de desembre de 2018 , presentat per Gerardo , en representació de Natividad . Ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.En data 20 de desembre passat la sala dictà la sentència 6750/2018, de 20 de desembre , que contenia la següent part dispositiva: 'Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 10 dels de Barcelona en data 10 de maig de 2018 , recaiguda en les actuacions 589/2017, en virtut de demanda deduïda per Natividad contra la dita entitat gestora en reclamació per jubilació, per la qual cosa la hem de revocar i la revoquem, amb la conseqüència de la desestimació de la demanda, la validació de la resolució administrativa impugnada i l'absolució de la demandada'

SEGON.En data 30 de gener, la part actora i recorreguda ha presentat un escrit en el que sol licita l'esmena del dit pronunciament.

Fundamentos

PRIMER.L'art. 14 de la vigent Llei d'Enjudiciament Civil permet l'aclariment de sentències en aquells casos en els que concorri un error material manifest, la qual cosa pot ser acordada per jutges i tribunals d'ofici, en qualsevol moment.

La determinació de què escau entendre per error material ha estat fixada per la doctrina constitucional (per totes: STC 286/2006 ) en relació a 'aquellos errores cuya corrección no implica un juicio valorativo, ni exige operaciones de calificación jurídica o nuevas y distintas apreciaciones de la prueba, ni supone resolver cuestiones discutibles u opinables por evidenciarse el error directamente al deducirse, con toda certeza, del propio texto de la resolución judicial, sin necesidad de hipótesis, deducciones o interpretaciones ( SSTC 231/1991, de 10 de diciembre, F. 4 ; 142/1992, de 13 de octubre , F. 2). Per prosseguir: 'en suma, 'el órgano judicial puede legítima y excepcionalmente proceder a la rectificación 'ex' art. 267 LOPJ , (...) cuando el error material que conduce a dictar una resolución equivocada 'sea un error grosero, manifiesto, apreciable desde el texto de la misma sin necesidad de realizar interpretaciones o deducciones valorativas, deducible a simple vista, en definitiva, si su detección no requiere pericia o razonamiento jurídico alguno'. Distinto 'es que la rectificación, con alteración del sentido del fallo, entrañe una nueva apreciación de valoración, interpretación o apreciación en Derecho, en cuyo caso, de llevarla a efecto, se habría producido un desbordamiento de los estrechos límites del citado precepto legal y se habría vulnerado el derecho a la tutela judicial efectiva ( SSTC 48/1999, de 22 de marzo, F. 3 ; 218/1999, de 29 de noviembre, F. 3 ; 69/2000, de 13 de marzo, F. 2 ; 111/2000, de 5 de mayo, F. 12 ; 262/2000, de 30 de octubre, F. 3 ; 140/2001, de 18 de junio , FF. 5, 6 y 7)' [ STC 187/2002 , F. 6 c.

Així, s'ha afirmat que existeix 'error material' en el cas d'una sentència certificada com a definitiva una sentència, encara que no és més que un esborrany ( STC 187/1992 ); o una fonamentació jurídica i una disposició errònia, en correspondre's amb altres actuacions per un error informàtic ( STC 48/1999 ).

SEGON.En el present cas hem de senyalar que la ponència inicialment presentada a la sala era estimatòria del recurs . No obstant, després d'un llarg debat, es va acordar la modificació de la redacció inicial, amb la conseqüència de la desestimació del recurs.

No obstant, és suficient amb donar una simple lectura de la sentència definitiva per comprovar com en algun moment de la transcripció es confongueren, per problemes informàtics, ambdós texts. La simple lectura de la sentència comunicada a les parts ho posa de manifest, atès que en la part final de la seva fonamentació jurídica s'afirma que: 'Doncs bé, és clar a judici de la sala que el citat art. 274.2 LGSS determina que els requisits conformadors de la carència -tant genèrica, com específica- quedin 'tancats' en el moment de l'accés al subsidi de desocupació per a majors de cinquanta-cinc anys. Per tant, la carència específica dels dos anys dins els quinze anteriors Doncs bé, és clar a judici de la sala que el citat art. 274.2 LGSS determina que els requisits conformadors de la carència -tant genèrica, com específica- quedin 'tancats' en el moment de l'accés al subsidi de desocupació per a majors de cinquanta-cinc anys. Per tant, la carència específica dels dos anys dins els quinze anteriors'. I, no obstant això, s'estima el recurs. L'error material es evident i susceptible, per tant, de causar una evident vulneració del dret fonamental de la part actora.

TERCER.Escau, en conseqüència, esmenar el dit error material. D'aquesta forma, la part final dels fonaments jurídics ha de dir el següent: 'Per tant, la carència específica dels dos anys dins els quinze anteriors queda fixada en el moment de reconeixement del subsidi d'atur, essent pacífic que aleshores síconcurríala referida carència específica. D'aquí que el recurs hagi de ser desestimat'.

I la part dispositiva ha de ser la següent: 'Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 10 dels de Barcelona en data 10 de maig de 2018 , recaiguda en les actuacions 589/2017, en virtut de demanda deduïda per Natividad contra la dita entitat gestora en reclamació per jubilació, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència'

Ateses les prèvies reflexions, la sala

Fallo

Modificar la part final del fonament jurídic únic de la sentència, substituint l'actual redacció següent:

'Doncs bé, és clar a judici de la sala que el citat art. 274.2 LGSS determina que els requisits conformadors de la carència -tant genèrica, com específica- quedin 'tancats' en el moment de l'accés al subsidi de desocupació per a majors de cinquanta-cinc anys. Per tant, la carència específica dels dos anys dins els quinze anteriors

D'aquí que el recurs hagi de ser estimat amb els efectes que direm a la part dispositiva'.

Per aquesta altra:

'Per tant, la carència específica dels dos anys dins els quinze anteriors queda fixada en el moment de reconeixement del subsidi d'atur, essent pacífic que aleshores sí concorria la referida carència específica. D'aquí que el recurs hagi de ser desestimat'

I modificar la part dispositiva de la sentència, substituïnt l'actual redacció per aquesta altra: 'Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 10 dels de Barcelona en data 10 de maig de 2018 , recaiguda en les actuacions 589/2017, en virtut de demanda deduïda per Natividad contra la dita entitat gestora en reclamació per jubilació, i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la sentència'

Cal notificar aquesta resolució a les parts, advertint-los que, segons disposa l' article 215.5 de la LEC i l' article 267.8 de la LOPJ , contra aquesta interlocutòria no és possible cap recurs, sense perjudici del que sigui procedent contra la resolució respecte a la qual es va plantejar l'esmena o el complement.

Uniu aquesta resolució a la sentència original per arxivar-la en el llibre de sentències.

Així ho acordem, manem i signem.