Sentencia Administrativo Nº 502/2015, Juzgado de lo Contencioso Administrativo - Lleida, Sección 1, Rec 231/2015 de 10 de Diciembre de 2015

Encabezamiento

JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA

C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.

Telèfon 973 700 133

Recurs Abreujat núm. 231/2015 - Secció B-

Part actora: Juan Pedro , Lina

Representant part actora:SANTIAGO MAS CAMI

Part demandada: DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

Representant part demandada: LLETRAT DE LA GENERALITAT

SENTÈNCIA Núm. 502/15

LLEIDA, a 10 de desembre de 2015.

Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJATen exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 231 de l'any 2015, promogut a instància Don. Juan Pedro i Lina , representats i assistits pel lletrat Sr. Santiago Mas Camí, enfront EL DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, assistida i representada pel Lletrat de la Generalitat. Ha recaigut la present resolució en base als següents,

Antecedentes

PRIMER.- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 18 de maig de 2015, contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada en data 16 de juliol del 2014. En l'acte de la vista es va ampliar l'objecte del recurs a la resolució del dia 1 de desembre de 2015 per la què s'estimava parcialment la reclamació de responsabilitat patrimonial esmentada.

SEGON.-La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.

Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.

TERCER.- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.

QUART.- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.

Fundamentos

PRIMER.-Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, s'interposà recurs contenciós administratiu contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada en data 16 de juliol del 2014. En l'acte de la vista es va ampliar l'objecte del recurs a la resolució del dia 1 de desembre de 2015 per la què s'estimava parcialment la reclamació de responsabilitat patrimonial esmentada.

Interessa la part recurrent que s'anul·li la desestimació presumpta de la reclamació patrimonial i es condemni a la part adversa al pagament de la quantitat de 9.858,03 euros per a Doña. Lina i 3.200 euros pel Don. Juan Pedro . Tot això amb les actualitzacions pertinent per interessos i costes.

La representació processal de l'administració actuant va oposar a la pretensió que no consta la documentació de l'assegurança, no constant si la Sra. Lina estava autoritzada per a conduir el vehicle per part del seu titular, el Sr. Juan Pedro . Tampoc s'està d'acord amb el quantumindemnitzatori pel que fa als danys materials, reclamant que el què realment s'ha de pagar és el valor venal del vehicle.

Pel que fa als danys personals que reclama la Sra. Lina , s'afirma que la recurrent va participar en una cursa de poc més de 5 quilòmetres en les dates que comprenen els dies impeditius que es reclamen, per tant, ha de decaure la seva pretensió.

SEGON.-L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret conferit als ciutadans per l' article 106.2 de la Constitució , per veure's rescabalats de tota lesió que pateixin qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.

El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:

a) L'acreditació de la realitat del resultat dolós - 'en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones'-.

b) La antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.

c) La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al 'funcionament dels serveis públics'com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent el el causa.

d) L'excepció exonerant en els supòsits de força major.

e) La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - 'en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles'-. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).

TERCER.-En el cas que ens ocupa, la representació processal de la demandada no discuteix ni la mecànica de l'accident, ni l'accident en si mateix, ni tampoc la responsabilitat de l'administració en la causació del mateix. En aquest sentit, com s'ha relatat 'ut supra',l'administració en data 1 de desembre de 2015 va decidir estimar parcialment la reclamació presentada per l'ara actora donant per cert que l'accident es produí per un excés de sepiolita a la carretera.

En aquestes circumstàncies el primer fet controvertit que introduí la representació de l'administració pública passa per esbrinar si Doña. Lina tenia autorització del Sr. Juan Pedro per conduir el vehicle. Però tal com es pot comprovar aquesta autorització que es negà el dia de la vista per la representació processal de l'administració demandada, no es va demanar al titular (via article 76 LRJPAC) com a documentació necessària que faltava acompanyar en la reclamació administrativa ( vidfoli 72 on no està mancada amb una creu). Tampoc es posa de relleu la suposada falta d'autorització en la resolució que finalitza el procediment on, ans el contrari, es reconeix la concurrència de tots els requisits necessaris per tal que s'originés la responsabilitat patrimonial administrativa, incloent l'absència del deure jurídic de suportar els danys efectivament causats. Per tant, en aquesta tessitura, la representació processal de l'administració no pot esperar al moment de la contestació de la demanda, el mateix dia de la vista, per introduir nous fets enervadors de la totalitat de la responsabilitat que es reclama quan aquesta ja ha estat reconeguda per l'administració actuant, i les deficiències que ara oposa no han estat oposades en cap moment en via administrativa. Efectivament, s'està davant d'un fet nou no plantejat prèviament en via administrativa que ultrapassa els nous motius que es poden invocar via article 56 de la LJCA , i que fins i tot contravé l'estimació parcial de l'administració. Òbviament, les suposades deficiències que l'administració ha decidit no tenir com a tals en via administrativa -fins al punt de dictar una resolució parcialment estimatòria que no s'hagués pogut dictar amb tals deficiències-, no pot oposar-les en via contenciosa en un sentit contrari a les actuacions de la pròpia administració.

És més, la base a partir la qual s'invoca que la conductora no tenia l'autorització del propietari del vehicle, es l'absència d'una autorització que no es va demanar via administrativa. La part demandada tampoc va demanar l'interrogatori de la conductora o del titular del vehicle, ni l'aportació de cap documentació addicional. I de la causa no hi ha cap element que faci pensar que la conductora no comptés amb l'autorització del titular. Per tot plegat és innecessari entrar a valorar la possible rellevància de la falta d'autorització del titular envers la conductora.

Així les coses, no pot tenir favorable acollida el primer dels motius d'oposició.

QUART.-Pel que fa al valor dels danys materials causats en el vehicle, en aquest cas si que s'observa una discrepància entre la quantia que es peticiona en la demanda, de 3.200 euros i la quantia que decideix reconèixer l'administració pública, d'un total de 1.320 euros. La primera quantitat l'obté l'actora del valor de mercat de vehicles de similars característiques. En aquest sentit s'adjuntà amb la demanda un informe de valoració elaborat per l'enginyer industrial Sr. Juan Antonio que es ratificà en el seu dictamen en l'acte de la vista.

La representació processal de l'administració és partidària d'aplicar el valor venal del vehicle que fixa en 1.320 euros aplicant unes taules de caràcter objectiu, concretament la taula Eurotax. Tal com ho explica la pròpia administració:

'La diferència entre el valor venal i el valor de mercat és de caràcter comercial, i inclou les operacions de manteniment o reparacions que es realitzessin al cotxe abans de tornar a vendre'l, el marge de benefici existent en el procés de compravenda i els tributs corresponents'

Per tant, aplicant el principi 'retitutio ad integrum'que suposa procurar reintegrar el damnificat en les circumstàncies anteriors a la causació del sinistre (per totes la STS de 16 de gener de 2001 ), s'han de preuar les valoracions que tinguin en comte totes les circumstàncies específiques del dany. En aquest cas, com reconeix la pròpia administració l'aplicació d'aquestes taules tenen un mer caràcter orientador i no inclouen les operacions de manteniment o reparacions i uns tributs que el damnificat no té perquè costejar. Òbviament la reparació integral del dany ha de possibilitar que el titular pugui adquirir en el mercat un vehicle de similars característiques al que ja tenia abans de l'accident, assimilant la reparació el màxim possible a una reparació 'in natura'.Contravindria aquest principi tenir per legítim que el damnificat a més de quedar-se sense el vehicle hagués de tornar a satisfer uns tributs per tornar a adquirir un vehicle de similars característiques. Altrament, com reconeix l'administració actuant el valor de mercat inclou unes operacions de manteniment o reparacions que no s'ha acreditat que el vehicle necessités.

Per altra banda, l'informe pericial s'observa prou exhaustiu i ha tingut en compte totes les característiques específiques del vehicle en qüestió, com el quilometratge, l'antiguitat, els valors de mercat i el butlletí estadístic Ganvam. El Sr. Juan Antonio es va ratificar en el seu informe i va explicar que el valor venal només tenia en compte l'any de circulació però no pas la resta de circumstàncies que apareixen valorades en el seu informe. Nogensmenys, aquest informe no va ser impugnat pel que fa al seu contingut i veracitat. Per tant a falta d'altra prova més específica s'hauran de donar per acreditats els 3.200 eurosque es reclamen com a quantumindemnitzatori pels danys materials soferts pel propietari del vehicle.

CINQUÈ.-Falta però valorar els danys personals que invoca la part promovent d'aquest procediment. En concret es reclamen un total de 9.858,03 euros, que es desglossen en les quantitats que es reflecteixen en l'escrit de demanda per un dia d'hospitalització, 160 dies no impeditius, 5 punts de seqüeles i un 10% de factor corrector de les seqüeles. En canvi l'administració demandada només reconeix 2.828,16 euros i 1.626,36 euros que corresponen, respectivament als 90 dies impeditius i als 2 punts de seqüeles. Per tant, s'hauran d'examinar una a una totes les discrepàncies, començant pel dia d'hospitalització.

A.Començant pel dia d'hospitalització, la part demandada considera que només s'acredita en l'expedient administratiu una assistència a Urgències en l'Institut Català de la Salut amb entrada el 25 de desembre de 2013, a les 13:12 hores i sortida el mateix 25 de desembre de 2013, a les 14:57 hores, és a dir, unes dues hores més tard. En l'informe pericial del Sr. Bruno , es manifesta que aquesta assistència no té el caràcter d'hospitalització. Aquesta opinió va ser ratificada en l'acte del plenari pel mateix pèrit.

Efectivament, tal com es comprova del foli 39 de l'expedient administratiu, la data l'ingrés es va efectuar en el dia i les hores abans descrites. Per tant, no s'aprecia cap ingrés hospitalari, ni pernocta en el mateix. Per aquesta raó es considera que no correspon valorar cap dia d'estança hospitalària. Aquest dia haurà de ser considerat com a impeditiu.

B.Pel que fa als 160 dies no impeditius reclamats, l'administració en la seva estimació parcial només n'ha considerat provats 90 dies. Aquesta estimació parcial es dictava atesa la proposta de resolució que, alhora, considerava que els informes mèdics que va aportar la part reclamant en via administrativa eren escassos amb buits temporals injustificats. A més, en la mateixa s'adduia que al final de les 10 sessions de rehabilitació efectuades entre els dies 18 de març de 2014 i 26 de maig de 2014, el Centre Axis de Lleida va fer constar que 'Durant aquestes últimes sessions no s'aprecia evolució de la pacient'.Per aquesta raó el pèrit Sr. Bruno , va considerar que la lesió s'havia de considerar estabilitzada a mitjans o finals de març del 2014, considerant un termini màxim de curació de 90 dies de caràcter no impeditiu.

Si bé també és cert que el Sr. Fernando en el seu informe va poder comprovar que entre les dues exploracions físiques dutes a terme el 3 de gener del 2014 i el 30 de juny de 2014, la Sra. Lina va guanyar mobilitat en la columna cervical, realment no consta el moment exacte entre aquestes dues dates, en el què la Sra. Lina va guanyar aquesta mobilitat. Certament, en l'informe de 26 de maig de 2014, expedit pel Centre Axis hi consta el següent:

'Durant aquestes últimes sessions no s'aprecia evolució de la pacient'

Cal valorar també la més documental aportada el dia de la vista. No pas per enervar el que ja va ser concedit en via administrativa, però si per determinar si els 90 dies concedits s'ajusten a la realitat. En la més documental hi consta que la Sra. Lina va participar en una cursa el 16 de març de 2014, concretament en la Cursa de la Dona Nayoc, amb uns resultats de 34 minuts per assolir els 5,4 quilòmetres de distància. Òbviament, si la Sra. Lina va decidir participar en una cursa obtenint una marca impròpia per una persona lesionada, no es pot concedir més del que va concedir l'administració pública en la resolució parcialment estimatòria.

Per tot plegat, s'haurà de donar per correcta la valoració duta a terme per l'administració pública pel que fa al nombre de dies no impeditius que inclouen el dia d'assistència en el centre d'urgències.

C.Pel que fa al quantumindemnitzatori que correspon per les seqüeles, Don. Fernando considera que d'acord amb el Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre, per el què s'aprovà el Text Refós de la Llei de la Responsabilitat Civil i Assegurança en la circulació de vehicles a motor, en la Taula VI, sobre classificacions i valoracions de seqüeles, s'ha d'aplicar la puntuació corresponent a les àlgies postraumàtiques amb compromís radicular que atorga una puntuació que oscil·la entre els 5 i 10 punts, concedint la puntuació mínima de 5 punts, al considerar que les àlgies radiculars són d'intensitat lleu i al no haver estat possible la realització d'exploracions complementàries.

Per la seva banda, el Dr. Bruno no considera acreditada la cervicobraquialgia al no haver-se practicat la ressonància magnètica del raquis cervical i la electromiografia, proves que considera innòcues per una gestant. De tota manera, convé no oblidar que l'informe Don. Fernando es basa en les exploracions fetes a la pacient. En canvi, el Dr. Bruno no va dur a terme dites exploracions, però no s'està de reconèixer la necessitat de les proves. Convé afegir que aquestes proves no han estat tampoc aportades en cap moment posterior a l'embaràs de la Sra. Juan Pedro . Per tant, si es té en compte que la càrrega de la prova correspon a la part actora que reclama, s'hauran de considerar suficients els 2 punts que concedeix l'administració actuant.

No obstant, la part actora sol·licita l'aplicació del factor de correcció respecte les seqüeles. I certament, l'edat laboral en la que es troba la pacient fa que s'hagi d'aplicar el factor de correcció del 10% que reconeix la jurisprudència menor per anar lligat al lucre cessant i als conceptes difícilment quantificables que es deriven dels danys futurs derivats de la limitació de la mobilitat de la damnificada (per totes, SAP A Coruña nº 182/11, de 28 de abril i STS, Sala 1ª, nº 228/2010, de 25 de mar ç).

D.Pel que fa al barem aplicable, la STS de 23 de juliol del 2008 (que recull el criteri de la STS de Ple del 17 d'abril del 2007 ) disposa:

'1.º La regla general determina que el régimen legal aplicable a un accidente ocasionado con motivo de la circulación de vehículos es siempre el vigente en el momento en que el siniestro se produce, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 1.2 de la Ley de Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación de Vehículos a Motor y el tantas veces aludido punto 3.º del párrafo primero del anexo de la Ley 30/1995, que no fija la cuantía de la indemnización, porque no liga al momento del accidente el valor del punto que generará la aplicación del sistema. El daño, es decir, las consecuencias del accidente, se determina en el momento en que este se producey este régimen jurídico afecta al número de puntos que debe atribuirse a la lesión padecida y a los criterios valorativos(edad, trabajo, circunstancias personales y familiares, incapacidad, beneficiarios en los casos de muerte, etc.), que serán los del momento del accidente .

En consecuencia y por aplicación del principio de irretroactividad, cualquier modificación posterior del régimen legal aplicable al daño producido por el accidente resulta indiferente para el perjudicado.

2.º Sin embargo, puede ocurrir y de hecho ocurre con demasiada frecuencia, que la determinación definitiva de las lesiones o el número de días de baja del accidentado se tengan que determinar en un momento posterior. El artículo 1.2 y el número 3 del párrafo primero del anexo de la Ley 30/1995 no cambia la naturaleza de deuda de valor que esta Sala ha atribuido a la obligación de indemnizar los daños personales, según reiterada jurisprudencia. En consecuencia, la cuantificación de los puntosque corresponden según el sistema de valoración aplicable en el momento del accidente debe efectuarse en el momento en que las secuelas del propio accidente han quedado determinadas, que es el del alta definitiva, momento en que, además, comienza la prescripción de la acción para reclamar la indemnización , según reiterada jurisprudencia de esta Sala (sentencias de 8 julio 1987 , 16 julio 1991 , 3 septiembre 1996 , 22 abril 1997 , 20 noviembre 2000 , 14 y 22 junio 2001 , 23 diciembre 2004 y 3 octubre 2006 , entre muchas otras). Y ello con independencia de que la reclamación sea o no judicial.

De este modo, el principio de irretroactividad queda salvado porque el régimen jurídico se determina en el momento de producirse el daño, aunque su cuantificación pueda tenga lugar en un momento posterior y de este modo se salvan también las finalidades perseguidas por la Ley 30/1995, puesto que ambos momentos son seguros.

No pueden recaer sobre los perjudicados las consecuencias de la inflación cuando sus lesiones tardan mucho tiempo en curar o en consolidarse y es por ello que, al valorarse el punto de acuerdo con las variaciones del IPC, se evita este perjuicio. Y todo ello sin perjuicio de que los daños sobrevenidos deban ser valorados de acuerdo con lo establecido en el punto 9 del párrafo primero del anexo de la Ley 50/1995, que establece que 'la indemnización o renta vitalicia sólo podrán ser modificadas por alteraciones sustanciales en las circunstancias que determinaron la fijación de las mismas o por la aparición de daños sobrevenidos'.

Per tant arribat a aquest punt, per determinar el barem aplicable, i tenint en compte que aquest només té un valor purament orientatiu en la jurisdicció que en ocupa (en aquest sentit la STS 18-9-2009 i la STSJ 1-2-2010) fa falta determinar el moment en que podem considerar que les seqüeles han quedat fixades. D'aquí també en sortiran els dies de sanitat. Seguint aquesta veta, en el cas que ens ocupa el barem aplicable és, efectivament el del 2014, data de l'estabilització de la lesió.

En definitiva el còmput total s'ha de fer de la següent manera:

-Per 90 dies en concepte de no impeditius a raó de 31,43 euros correspon un total de 2.828,7 €.

-Per 2 punts de seqüeles a raó de 811,68 euros per punt, correspon 1,623,36 €.

-A tot plegat, s'hi ha de sumar el 10% de factor de correcció sobre les seqüeles, és a dir, 162,37 €.

El total suma 4.614,43 euros, enlloc dels 4.454,52 que reconeixia l'administració demandada.

Pel que fa als interessos moratoris, de conformitat amb la doctrina que emana del Tribunal Suprem, s'han d'abonar des de la data de la reclamació administrativa (en aquest sentit i per totes les SSTS de 23-12-2010 , 5-2-2000 , 15-7-2000 i 11-2-1995 ) fins a la data de la notificació de la Sentència. Tot això, sens perjudici del corresponent interès legal que es pugui redituar conforme la Llei General Pressupostària i els articles 106.2 y 3 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa . A l'efecte, per tal d'aconseguir la materialització del principi 'restitutio in integrum',l'administració demandada haurà de pagar l'interès legal de la quantitat fixada com a principal des de la data de la reclamació patrimonial, que tingué lloc el dia 16 de juliol de 2014, fins a la notificació d'aquesta sentència. Tot plegat, s'haurà de calcular segons l'interés de demora vigent, computant-se any rere any, de conformitat amb el tipus expressat en les Lleis dels Pressupostos Generals de l'Estat, sense perjudici dels interessos legals que, a la vegada, puguin girar-se fins que es completi el pagament.

Corol·lari de l'anterior, correspon entendre que, efectivament, es va produir un supòsit de responsabilitat administrativa i en resposta a aquesta consideració i al que preveuen els articles 70 i 71 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol , reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, s'ha d'estimar parcialment el recurs presentat, el què implica l'anul·lació parcial de la desestimació presumpta i de la resolució expressa impugnada per no ajustar-se al dret aplicable en tot allò que no es temperi a les següents quantitats. Atenent a la via eminentment revisora que es predica d'aquesta jurisdicció, s'ha de reconèixer la situació jurídica individualitzada consistent en el dret Don. Juan Pedro , a percebre de l'administració demandada el total de 3.200 euros; i Doña. Lina , a percebre de l'administració demandada el total de 4.614,43 euros;més els respectius interessos moratoris d'acord amb el què s'estableix en el paràgraf anterior. Correlativament, l'administració demandada queda condemnada a satisfer les quantitats anteriors.

SISÈ.-Essent d'aplicació l' article 139 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa , al tractar-se d'una estimació parcial, no resulta procedent imposar les costes a cap de les parts.

Vistos els preceptes legals i els demés de general i pertinent aplicació a la causa;

Fallo

Que estimant parcialmentel recurs contenciós administratiu interposat per Don. Juan Pedro i Lina contra les activitats administratives descrita en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'han d'anul·lar i s'anul·len parcialmentles mateixes per no ajustar-se al dret aplicable. Alhora s'ha de reconèixer i es reconeixla situació jurídica individualitzada consistent en el dret Don. Juan Pedro a percebre el total de 3.200 euros; i en el dret de Doña. Lina , a percebre, el total de 4.614,43 euros; més els respectius interessos moratoris d'acord amb el què s'estableix en el fonament jurídic Cinquè. En coherència amb l'anterior, el DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT queda condemnat a satisfer el que resti per pagar de les quantitats anteriors. Tot això sense que cap de les parts s'hagi de veure condemnada a satisfer els costes del procés.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts amb l'advertiment que es ferma i que envers la mateixa no s'hi pot interposar recurs d'apel·lació.

D'aquesta resolució se n'ha d'expedir testimoni per a la seva unió a la causa. L'original s'haurà d'arxivar al llibre de Sentències.

Per aquesta la meva sentència, la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.El Jutge ha llegit i publicat la Sentència anterior que la subscriu en audiència pública i a les estrades del Jutjat. En dono fe.