Sentencia Administrativo ...il de 2016

Última revisión
21/09/2016

Sentencia Administrativo Nº 227/2016, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 204/2014 de 18 de Abril de 2016

Tiempo de lectura: 24 min

Tiempo de lectura: 24 min

Relacionados:

Orden: Administrativo

Fecha: 18 de Abril de 2016

Tribunal: TSJ Baleares

Ponente: FIOL GOMILA, GABRIEL

Nº de sentencia: 227/2016

Núm. Cendoj: 07040330012016100242

Resumen
COSTAS Y PUERTOS

Voces

Indefensión

Derecho a la tutela judicial efectiva

Derecho de defensa

Servicio portuario

Automóviles de turismo

Puertos

Servicios portuarios

Retroactividad

Derecho subjetivo

Actos de comunicación

Seguridad marítima

Encabezamiento

SENTENCIA: 00227/2016

SENTÈNCIA núm. 227

PRESIDENT: Gabriel Fiol Gomila.

MAGISTRATS:

Pablo Delfont Maza.

Carmen Frigola Castillón. -------------------------

Il·lès. Srs. Palma, a 19 d'abril de 2016

VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 204 de 2014, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH SA., representada pel procurador dels Tribunals Sra. Dols Winkle i assistida per l'advocada Sra. Carmen Jorge Mora, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut la mercantil Remolcadores Nosa Terra SA., representada per la procuradora Sra. Borrás Sansaloni i dirigida pel lletrat Sr. Tojeiro Sierto.

L'objecte del recurs són les resolucions dictades per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears, el dia 18 d'abril de 2013, mitjançant les quals foren aprovades les tarifes màximes del servei de remolc als ports de Palma de Mallorca, Eivissa, Maó i Alcudia.

La quantia es fixà en indeterminada.

El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.

L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.

Antecedentes

1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.

2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al·legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.

3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la part codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.

4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure a les actuacions.

5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 23 de febrer de 2016.


Fundamentos

PRIMER.- Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de les resolucions dictades per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears, el dia 18 d'abril de 2013, mitjançant les quals foren aprovades les tarifes màximes del servei de remolc als ports de Palma de Mallorca, Eivissa, Maó i Alcudia.

La part recurrent, la Compañía Logística de Hidrocarburos CLH SA. addueix, i aquesta és la primera consideració que fa en el 2n paràgraf del 1r dels antecedents de fet de la demanda, que la raó de la impugnació de les referides liquidacions estreba en què les preus que fixen per a la prestació del dit servei de remolc són abusius, discriminatoris i desproporcionats, la qual cosa suposa un evident perjudici per a ella. Afirma que la fixació no ha respectat els procediments legals.

Qüestiona la validesa de les liquidacions, a partir de les que considera següents infraccions procedimentals:

1era.- La del procediment de revisió dels plecs de prescripcions particulars del servei portuari de remolc.

2na.- La de la improcedència de la revisió de les tarifes portuàries. Falta d'adequació a les causes previstes en el plec i falta de motivació en la pujada de les tarifes aprovada.

3era.- Indeguda fixació de tarifes per la prestació del servei. Falta d'una distribució equitativa i de racionalitat interna en la fixació de les tarifes, i

4rta.- Infracció de la forma en què es va dur a terme la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat de l'acte d'aprovació de les tarifes i de la pretesa eficàcia retroactiva de l'acte de publicació.

Tot això en la dita prèvia, i ho és a títol d'un breu resum, que la pujada en l'import de les tarifes ho ha estat pels ports citats de Palma de Mallorca, Eivissa i Alcudia amb l'excepció del de Maó que ha minvat. Per altra banda, la pujada de les tarifes afecta, tan sols, als bucs petrolers i portadors de gasos i explosius pel tipus de càrrega que transporten; els altres, estan exempts de la utilització del servei.

La direcció lletrada de l'Estat al·lega, en primer lloc, la inadmissibilitat del recurs contenciós administratiu per haver-se presentat l'escrit inicial del recurs fora del termini establert. Tesi corroborada, en la petició, per part de la codemandada i sobre la qual, després, a les conclusions escrites, s'hi va pronunciar la defensa de la part actora, assenyalant que la notificació havia estat defectuosa i que, per tant, no havia començat a córrer el termini.

SEGON.- Per raons de tècnica jurídica processal hem d'iniciar la resposta al debat a sí concorre o no en el cas la causa d'inadmissibilitat i que consisteix en la possible extemporaneïtat del contenciós.

És més que evident, per les dades que hi ha en joc i el contingut de l'expedient administratiu que no s'hi dóna aquesta. El contenciós no fou interposat de forma extemporània i, per tant, no esdevé inadmissible. Veiem perquè:

El recurs contenciós administratiu fou interposat a la seu del Tribunal el dia 8 de maig de 2014 i anava dirigit contra resolucions dictades per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears del dia 18 d'abril de 2013, mitjançant les quals foren aprovades les tarifes màximes del servei de remolc als ports de Palma de Mallorca, Eivissa, Maó i Alcudia. Interposició, doncs, que va superar el termini dels dos mesos que es preveu a l' article 46 de la Llei jurisdiccional .

L'actora va defensar aquesta mancança a partir de la notificació defectuosa de les referides resolucions. Calgui dir, aquí, que al voltant de la notificació la Sala ha anat dient, de forma reiterada, que:

'la notificación es el requisito a través del cual el acto administrativo dictado adquiere eficacia, ello implica que sólo cuando esta notificación haya sido practicada con las formalidades que la ley previene, ha de surtir efecto el contenido del acto....

El criterio de la jurisprudencia del Tribunal Supremo en la materia es contundente en la exigencia del cumplimiento de todos y cada uno de los requisitos formales en las notificaciones. El rigor en el procedimiento no tiene su razón de ser en un exagerado formulismo, sino en constituir una pieza clave para la proscripción de la indefensión y la garantía del derecho a la tutela judicial efectiva que consagra el artículo 24 de la Constitución . En efecto, la viciosa practica de notificaciones, citaciones o emplazamientos que la Administración dirige al ciudadano puede situar a este en una posición limitada de su derecho a la defensa, en la medida que se sustrae a su conocimiento el acto que incide en sus derechos subjetivos; y, seguidamente, esta indefensión en la esfera administrativa comporta la natural limitación en el ejercicio del derecho a la tutela judicial efectiva, en tanto impide el acceso del acto a la revisión por parte de los Tribunales'.

A la llunyana sentència de 30 d'abril de 1987 la Sala Tercera del Tribunal

Suprem, seguida per nombroses posteriors, ja digué:

«Ciertamente, todos los mecanismos y garantías con que las Leyes Procesales o Procedimentales rodean los actos de comunicación entre el órgano ... y las partes ... (sean notificaciones, citaciones, emplazamientos, etc.) no tienen otra finalidad o razón de ser que la de asegurar que, en la realidad, se ha producido aquella participación de conocimiento, o que, en la ficción jurídica, se ha producido en determinadas circunstancias o no se ha producido. La entrega de una copia o traslado, la firma del receptor, su identidad, etc. no son más que signos materiales externos que, de alguna manera, revelan o presuponen una toma de conocimiento que, al ser consustancial al derecho de defensa, ha de verse rodeada de las máximas garantías. De ahí que en los modernos Ordenamientos rituarios tales exigencias se lleven hasta el límite de lo que la eficacia y los intereses de terceros permiten; y en la jurisprudencia de los Tribunales se extreme el formalismo de estos actos, en contra de las corrientes informalistas que dominan las nuevas concepciones del procedimiento».

També, a sentències posteriors i de les quals es una mostra la de 2 d'octubre de 1999 , l'Alt Tribunal va declarar:

'La función que cumple la notificación en la estructura del acto administrativo no es la de ser una condición para su validez, sino un requisito para su eficacia. Sólo desde que se lleve a cabo correctamente y con la seguridad de que ha llegado al conocimiento del destinatario del acto puede éste desplegar sus efectos. Es ésta la doctrina constante de esta Sala, reflejada en las numerosas sentencias que cita la parte recurrente, a la que pueden añadirse, cómo más recientes, y en la misma línea, las de 17 de febrero y 24 de marzo de 1997 y 19 de mayo y 29 de junio de 1998 '.

És evident, del resultat de l'expedient administratiu, que no hi ha suport documental sobre la notificació fefaent amb tots i cadascun dels requisits exigits per l' article 58.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre . Malgrat es reconegui per la pròpia recurrent, que en va tenir coneixement telefònicament de l'existència de les liquidacions amb els nous preus o tarifes. Comunicació, per cert, que va suposar que la companyia actora presentés un escrit el 17 de juny de 2013 informant que no podia acceptar el citat increment en les tarifes indicades del servei de remolc.

Com diguérem a la sentència nostra núm. 189 de 24 de març de 2015, dictada en el rotlle d'apel·lació 306 de 2014 :

'La Administración, en principio, es libre para practicar las notificaciones por cualquier medio, por ejemplo, pues, por fax, pero la Administración, como sencillamente puede comprenderse -y así se lo impone el artículo 59.1 de la Ley 30/1992 - está obligada a demostrar en todo momento que el interesado o su representante ha recibido la notificación, en qué fecha se realizó, qué acto se notificó y qué contenido tenía ese acto que se notificó'.

Afirmació que s'ha de concordar amb el fet que, després del citat escrit que va presentar la recurrent el 17 de juny de 2013, se'n presentés altre el 13 de setembre següent i també se'l donés resposta per part de la Direcció de l'Autoritat Portuària de Balears el 26 de setembre - registre de sortida del 4 d'octubre -. Resposta, a més, conjunta amb l'altre escrit presentat.

Respostes ambdues i de les quals hi ha plena constància a l'expedient i que foren rebudes per la part recurrent els dies 17 d'octubre de 2013, com així consta pels certificats de recepció, però que no l'oferien, degudament, a allò que se'l demanava. En concret i precisament, a n'aquest, segon dels dits escrits, s'interessava que a més de tenir per efectuades les al·legacions contingudes en ell, es tingués 'por solicitada la notificación, en su caso, del acto de aprobación de nuevas tarifas portuarias del servicio de remolque a CLH, en el domicilio designado'.

Per part de la Direcció de l'Autoritat Portuària de Balears el dit 26 de setembre

- registre de sortida del 4 d'octubre - se'l va donar, en part, resposta, ja que si més no, era explicativa de la situació no es feia cap referència a la notificació ni si contra ella hi calien recursos.

Resumint les dades més importants:

1r.- Les tarifes s'establiren segons acord del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears el dia 26 de febrer de 2009.

2n.- Foren revisades per altre acord del dia 18 d'abril de 2013.

3r.- La companyia recurrent en va tenir coneixement per telèfon i va presentar successius escrits els quals, tots, foren contestats de forma incompleta per part de l'Administració, sense indicació dels recursos pertinents.

4t.- La revisió va entrar en vigor el dia 9 de març de 2014.

5è.- El 9 d'abril següent, en resposta del dia 30, la part recurrent va interessar la possibilitat de dur a terme l'autoprestació del servei de remolc.

6è.- El 8 de maig de 2014 es va interposar el contenciós administratiu, i

7è.- L'actualització de les tarifes fou publicada en el butlletí Oficial de l'Estat, núm. 184 de 30 de juliol de 2014., de conformitat amb el que ve establert a l'article

113.5 del Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

'Los Pliegos de Prescripciones Particulares, así como los acuerdos de aprobación y modificación deberán ser publicados en el Boletín Oficial del Estado y se encontrarán a disposición de los interesados en las oficinas de las Autoridades Portuarias en formato físico y electrónico'.

Del que hem contemplat a l'expedient administratiu, és força evident que la notificació fou irregular, doncs hi havia la mancança dels requisits pertinents en tot allò que s'exigeix, conforme a la Llei procedimental administrativa, per dur a terme, degudament, una notificació. Notificació irregular que desplega els seus efectes a partir del moment en què s'empra el recurs adequat, el qual, per tant, no es pot considerar extemporani en la mesura que és, precisament, el que sana la irregularitat de la notificació.

En conseqüència, sia perquè la notificació fou irregular sia perquè la publicació no es va efectuar fins el 10 de juliol següent, posterior a la interposició del contenciós, no es pot admetre la declaració d'inadmissibilitat patrocinada per les parts demandada i codemandada. La rebutgem.

TERCER.- Com a precisió inicial a l'hora de respondre al debat sobre la qüestió de fons plantejada, calgui assenyalar que entre d'altres serveis, el de remolc, forma part dels portuaris. Serveis que venen definits a l' article 108 del Text refós de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, 2/2011, de 5 de setembre . Podem llegir:

'Son servicios portuarios las actividades de prestación que sean necesarias para la explotación de los puertos dirigidas a hacer posible la realización de las operaciones asociadas con el tráfico marítimo, en condiciones de seguridad, eficiencia, regularidad, continuidad y no discriminación, y que sean desarrolladas en el ámbito territorial de las Autoridades Portuarias.

Després, a l'apartat 2.a).2n, s'indica, entre d'altres que gaudeixen de la consideració de serveis portuaris, precisament, els del servei de remolc.

És rellevant prendre en compte, a més, el que es preveu als articles 109, 110,

113, 114 i 115 del dit Text refós, els quals es refereixen a la possibilitat de que la prestació del servei de remolc es pugui dur a terme per iniciativa privada; al plec de prescripcions particulars del servei i a la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat, entre d'altres.

La primera de les causes d'oposició a l'actuació administrativa que formula la part actora té a veure amb la del procediment de revisió dels plecs de prescripcions particulars del servei portuari de remolc. S'addueix que la revisió de les tarifes màximes per damunt o sobre els valors determinats tan sols pot ésser autoritzada amb caràcter excepcional quan hi hagi una concurrència de circumstàncies sobrevingudes imprevisibles en el moment de presentar la sol·licitud per tal de prestar el servei.

Servei que presta l'entitat Remolcanosa des del mes de febrer de l'any 2009. Entitat que va sol·licitar la llicència a l'Autoritat Portuària conforme a un plec de prescripcions particulars del servei portuari de remolc i del qual en tenia ple coneixement. Malgrat tot, uns mesos més tard, concretament el mes de maig, va interessar una revisió de les tarifes.

També, i així figura expressament a l'expedient, en el número 15 de referència, que el mes de maig de 2010 el representant de l'entitat citada Remolcanosa va informar a l'Autoritat Portuària d'una possible renúncia del servei en el cas que no s'incrementessin les tarifes. Com a conseqüència de l'anterior, el Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Balears, un dia més tard d'aquell en què es va formular la petició, el 13 de maig, va aprovar l'actualització de les tarifes. Sol·licituds després reiterades en relació a altres ports i en anys posteriors.

Sol·licituds que varen generar, com a situació, que l'any 2013 s'iniciés un procediment per a la modificació de les tarifes pels ports de les illes dependents de l'Autoritat Portuària de Balears. Fins arribar a la resolució recorreguda de 18 d'abril de 2013.

Això va motivar que es presentés un escrit per part de la CLH, el 9 d'abril de

2014, dirigida a l'Autoritat Portuària, on a l'encapçalament podem llegir:

'Estimado Sr,

En el Consejo de Administración de la Autoridad Portuaria de Baleares, en su sesión celebrada el día 18 de abril de 2013, se adoptó la resolución de aprobar la actualización de tarifas del servicio portuario de remolque en los puertos de Palma, Alcudia, Maó y Eivissa que han entrado en vigor el pasado 09/03/2014.

Estas nuevas tarifas suponen un incremento del 250% del coste que tenia CLH por el concepto del servicio de remolque.....'

Acabava sol·licitant que es fes ús de les possibilitats contemplades a l' article109.2 del Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre , i s'establís el sistema d'autoprestació del servei. L'Administració li va contestar el 30 d'abril. Es deia:

'Hasta la fecha se ha incorporado un nuevo remolcador en el puerto de Maó con propulsión azimutal y de 50 t de tiro y un nuevo remolcador en el puerto de Eivissa con propulsión igualmente azimutal y de 25 t de tiro, quedando pendiente la incorporación de una nueva unidad en el puerto de Palma de 50 t de tiro y de propulsión asimismo azimutal. En consecuencia, y dado el último párrafo de la resolución del Consejo de Administración, estas tarifas no serán de aplicación hasta tanto no se produzca la citada incorporación. Siendo éste el motivo por el que la Autoridad Portuaria de Baleares no ha procedido todavía a la correspondiente publicación'.

A la fi, doncs, i pel que ens importa quan parlem de tarifes per a bucs amb ús obligatori de remolc - com hem dit abans, petrolers i portadors d'explosius o gasos - el quadre anterior pel servei en els ports de Palma era d'0,14 €/GT, en el d'Alcudia de 0,21 €/GT, en el d'Eivissa de 0,016 €/GT i en el de Maó de 0,70 €/GT, tot això en el cas d'ús d'1 remolcador; quan, en canvi, s'utilitzaven 2, la tarifa aplicable al següent era del 50% sobre la prevista. Ara, la modificació que tan sols opera pels al·ludits bucs comporta que les tarifes passin a ser les de 0,552 €/GT, de forma igual pels 4 ports. Tarifes que s'apliquen, a més, amb independència del nombre de remolcadors.

Quadre que reflexa un fort augment pels ports de Palma, Alcúdia i Eivissa mentre que disminueix pel de Maó.

Ara bé, efectuat l'anterior parèntesi en el debat envers la possible infracció procedimental, cal dir, seguint la dicció de l'article 113 del reiterat Text refós, el referit als plecs de prescripcions particulars dels serveis portuaris, que l'informe que s'havia de sol·licitar de forma preceptiva a Ports de l'Estat es va fer el dia 9 d'abril de 2013, data anticipada a la d'informació al Comitè de Serveis Portuaris dels ports afectats - les reunions varen tenir lloc els dies 11, 12 i 18 següents i l'informe abans citat es produí el dia 12 -. Veiem el precepte en qüestió:

1. Las Autoridades Portuarias habrán de aprobar los Pliegos de Prescripciones Particulares de los servicios portuarios, oído el Comité de Servicios Portuarios, y previa audiencia de las organizaciones sindicales más representativas y representativas del servicio correspondiente y de las asociaciones de operadores y usuarios más representativas cuyos fines guarden relación directa con el objeto del correspondiente pliego. Para ello, las Autoridades Portuarias remitirán el proyecto de Pliego junto con el expediente completo a Puertos del Estado con el objeto de que emita informe vinculante con anterioridad a su aprobación definitiva.

Previamente, Puertos del Estado recabará informe de la Dirección General de Marina Mercante sobre los proyectos de Pliegos de Prescripciones Particulares de los servicios portuarios de practicaje, remolque portuario y amarre y desamarre de buques, en lo que se refiere a la seguridad marítima, teniendo en este ámbito carácter vinculante. Este informe deberá emitirse en el plazo de un mes desde la recepción de la documentación correspondiente, entendiéndose en sentido favorable si no fuera remitido en dicho plazo'.

El que resulta rellevant, de la lectura de l'al·ludit i la constatació de les dates assenyalades, és que la prelació temporal és relativa. L'informe vinculant de Ports de l'Estat va existir abans de la presa de decisió de l'Autoritat Portuària de Balears. L'audiència a les organitzacions sindicals més representatives també es va produir; simultàniament a la petició i emissió de l'informe i quan es produí ja l'acord, avui objecte de revisió, el 18 d'abril, s'havia escoltat - consten documentades les reunions - a totes les parts interessades.

El fet, no qüestionat, que no s'hagués remés l'expedient complert tant com es preveu al 113.1 sinó tan sols part d'ell, no genera una situació invalidant en el sentit pretès per la part actora. És una irregularitat, clar està, però no comporta per se les conseqüències d'anul·lació de l'acte administratiu impugnat.

QUART.- Qüestiona, a més, la part actora, la improcedència de la revisió de les tarifes portuàries, entén que hi ha una clara falta d'adequació a les causes previstes en el plec i falta la motivació en la pujada de les tarifes aprovada.

'Las Autoridades Portuarias podrán modificar los Pliegos de Prescripciones Particulares por razones objetivas motivadas, entre otras causas, por la evolución de las características de la demanda en el puerto, la evolución tecnológica, los desajustes observados en las condiciones de seguridad, calidad, continuidad y regularidad en la prestación del servicio, los cambios normativos y nuevas exigencias asociadas a las obligaciones de servicio público. La modificación de los Pliegos de Prescripciones Particulares estará sujeta a idénticos trámites que los seguidos para su aprobación'.

És a dir, raons objectives motivades. Raons que seran una o varies de les quals descriu a continuació i que no som capaços d'esbrinar amb la simple lectura de la resolució administrativa recorreguda; ni amb la que es va acompanyar inicialment amb el contenciós interposat ni la que consta a l'expedient administratiu. És orfe; no altre qualificatiu mereix.

No hi trobem cap tipus d'argumentació respecte a les relatives a l'evolució de les característiques de la demanda en els ports afectats, ni quina hagi estat l'evolució tecnològica ni els desajustos que s'observen en les condicions de seguretat, qualitat, continuïtat i regularitat en la prestació del servei, etc.

El fet, ara, que hi pugi haver nous remolcadors d'altres i/o millors característiques ha de venir acompanyat d'un estudi econòmic financer o una mínima justificació que no pas motivació, la qual no ve exigida legalment i que es pot entendre, en principi, a partir del desenvolupament del litigi, en especial de la prova practicada a les actuacions - la qual cosa no és així -.

En qualsevol cas, incidint en la falta de justificació, no ens consta que s'hagués acompanyat ni tan sols a Ports de l'Estat per tal d'evacuar el seu informe vinculant.

La pregunta que caldria respondre aquí és quins eren abans els costos i quins serien els resultants de la incorporació dels nous remolcadors. No hi ha resposta; manca una mínima, ja no tan sols suficient, justificació. Mancança que determina una indeguda fixació.

No s'oblidi que la revisió, que no pas actualització, de les tarifes ha d'operar - condició 11ena 4 b) del plec de prescripcions particulars - de forma excepcional, i per tant, sols autoritzada quan en la realitat hagi circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles en el moment de presentar la sol·licitud, que comportin suposar, raonablement, que en el cas d'haver estat conegudes pel prestador del servei quan es va atorgar la llicència, hauria optat per canviar substancialment la seva proposta o per desistir d'ella. La qual cosa suposa altra pregunta; a saber, on hi havia la causa excepcional?. Justificació, doncs, més exigible que mai, doncs no se'ns explica on hi ha hagut o es donava la circumstància excepcional i quines eren les sobrevingudes i imprevisibles.

Del resultat de la prova practicada, bàsicament la pericial testifical, deposada a la Sala d'Audiència de forma conjunta pels Srs. Jose Enrique , Augusto i Fermín , respectivament caps de Qualitat i Innovació, Planificació i Sostenibilitat i d'Operacions Portuàries i que va suposar que es ratifiquessin amb l'informe emès a instàncies del Director - prova acompanyada per l'Administració General de l'Estat - contemplada conjuntament amb el que és la pròpia resolució administrativa i l'expedient administratiu, no hi trobem cap ressò o cap tipus de justificació en els termes exigits i comentats - no obstant, poguéssim considerar allò que diuen de que la problemàtica neix de la inviabilitat econòmica de prestar el servei de remolc amb els termes establerts a les prescripcions particulars vigents degut a la disminució del trànsit portuari i el nombre de serveis -.

En conseqüència, no tan sols, la resolució sinó, a més, l'expedient. Tot ell, és orfe de la claredat exigible envers quin són els nous remolcadors i el seus costos i, com a conseqüència, com es matisa l'increment de les tarifes. Si per cas, podríem parlar d'una actualització de tarifes que no es correspon amb les previsions de l'any

2009 i el cost és molt superior al que seria previsible, malgrat l'al·ludida perícia hagués parlat que l'estudi partia 'des de zero', la qual cosa, evidentment, no era possible si es pren en compte com havia d'efectuar-se la revisió, la qual, a la fi, fou una autèntica modificació que no pas una actualització que hagués estat el camí més adient.

Per cloure el debat, no venen acreditats els elements determinants de la pujada de les tarifes, entre els qual hi havia que destacar els costos diferencials en els medis de prestació del servei. No ha succeït així. És més, l'aprovació de les tarifes en la forma i manera que expliquem és contraria a les previsions dels articles

113.h), 125.2.d) i 117.2 de la Llei de Ports en tant l'Autoritat Portuària té l'obligació ineludible d'establir una estructura de tarifes objectiva, transparent i d'acord amb criteris d'objectivitat i proporcionalitat.

Afirmació que comporta l'anul·lació d'aquella, prèvia estimació del recurs contenciós administratiu.

CINQUÈ.- S'estimen mèrits per a una expressa imposició de costes processals a les parts demandada i codemandada de conformitat amb l' article 139 de la referida Llei Jurisdiccional . Imposició que ho serà per meitat amb el límit de la taxa judicial i fins un màxim de 2.000 € per tots els altres conceptes.

VIST els articles esmentats i d'altres disposicions de caràcter general

Fallo

PRIMER.- Desestimar la declaració d'inadmissibilitat per extemporaneïtat del recurs contenciós administratiu.

SEGON.- Estimar el recurs contenciós administratiu i declarar inadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals ANUL·LEM

TERCER.- S'imposen les costes processals per meitat a les parts demandada i codemandada amb el límit de la taxa judicial i fins un màxim de 2.000 € per tots els altres conceptes.

Contra la present no hi cap recurs ordinari

Així per aquesta nostra sentència ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Llegida i publicada que ha estat l'anterior sentència pel President d'aquesta Sala Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila ponent a aquest tràmit d'Audiència Pública, dono fe. El Secretari, rubricat.


Sentencia Administrativo Nº 227/2016, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 204/2014 de 18 de Abril de 2016

Ver el documento "Sentencia Administrativo Nº 227/2016, Tribunal Superior de Justicia de Baleares, Sala de lo Contencioso, Sección 1, Rec 204/2014 de 18 de Abril de 2016"

Acceda bajo demanda

Accede a más de 4.000.000 de documentos

Localiza la información que necesitas

LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS

El transporte ante el desarrollo tecnológico y la globalización
Disponible

El transporte ante el desarrollo tecnológico y la globalización

V.V.A.A

59.50€

56.52€

+ Información

Comunicación e impugnación judicial del despido
Disponible

Comunicación e impugnación judicial del despido

Dpto. Documentación Iberley

6.83€

6.49€

+ Información

Derechos y garantías del investigado en el proceso penal
Disponible

Derechos y garantías del investigado en el proceso penal

V.V.A.A

17.00€

16.15€

+ Información

Automóvil y Derecho
Disponible

Automóvil y Derecho

Miguel Ángel Tenas Alós

29.75€

28.26€

+ Información