Auto CIVIL Nº 87/2020, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 668/2017 de 31 de Enero de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0827942120170039462

Recurs d'apel·lació 668/2017 A

Matèria: Execucions hipotecàries

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Terrassa

Procediment d'origen: Execució hipotecària 224/2017

Part recurrent / Sol·licitant: BANCO DE SABADELL, S.A.

Procurador/a: Marta Forrellat Armengol-padrós

Advocat/ada: Alberto Prada Mora

Part contra la qual s'interposa el recurs: Felicisimo

Procurador/a:

Advocat/ada:

INTERLOCUTÒRIA 87/2020

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Mireia Borguñó i Ventura

Barcelona, 31 de gener de 2020

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona en ocasió de conèixer, amb el núm. 668/2017, de les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Forrellat i Armengol-Padrós, en representació de Banco de Sabadell SA, part executant, ha pronunciat la següent Interlocutòria Definitiva.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la resolució apel·lada és la següent: 'PARTE DISPOSITIVA.- Dispongo: Apreciar de oficio la nulidad de la cláusula sobre vencimiento anticipado contenida en la escritura de préstamo hipotecario de fecha 15 de mayo de 2009 y en consecuencia deniego el despacho de ejecución interesado por la procuradora de los Tribunales Sra. Marta Forrellat Armengol-Padrós, en nombre y representación de Banco de Sabadell SA contra D. Felicisimo'.

Segon.Es segueix recurs d'apel·lació en aquesta secció des de 4 de setembre de 2017 a instància de l'executant.

Han comparegut en aquesta alçada la procuradora Sra. Forrellat i Armengol-Padrós, en representació de l'executant apel·lant.

L'alçada es substancia solament amb la part executant, no intervé el demandat que no va arribar a assolir la condició de part compareguda a instància.

En data 4-9-2017 aquesta secció va dictar provisió suspenent el curs del recurs d'apel·lació que ens ocupa en tant no recaigués sentència del TS en el recurs 1752/2014 seguint allò que, en resolució de la qüestió prejudicial al seu dia interposada pel mateix Tribunal Suprem sobre l'abast de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat decidís el TJUE.

Tercer. Havent-se decidit dita qüestió prejudicial per sentència del TJUE de data 26 de març de 2019 i posteriors Actes de 3 de juliol de 2019, havent estat dictada sentència de data 11-9-2019 per part de la Sala Primera del Tribunal Suprem en el recurs de cassació núm. 1752/2014, aquest Tribunal passa a decidir sobre la suspensió acordada en conseqüència.

Quart.En escrit de data 3-10-2019 l'executant va demanar l'aixecament de la suspensió i que s'apliqués el criteri de la sentència del TS d'11-9-2019, entenent que aquí es donen els requisits de la Llei 5/2019, art. 24: es va donar per vençut el préstec amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 172013, el 19-10-2016 i l'impagament superava els llindars considerats d'incompliment greu. Són més de 12 quotes i equival al 35 del principal concedit.

Per provisió de 4-10-2019 es va aixecar la suspensió. Per provisió de 5-11-2019 es va assenyalar per a deliberació, votació i decisió d'aquest incident del recurs l'audiència del dia 29 de gener de 2020, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Recorre l'Acte d'instància la representació de l'executant (f. 190 i ss.) pels següents motius:

1er) Les clàusules no són abusives per haver estat negociades individualment.

2on) La seva validesa es basa en la llibertat de pactes ( art. 1255 CC) i en que és l' art. 1129 CC qui autoritza a resoldre anticipadament els contractes per incompliment

3er) A més, el venciment anticipat pactat estava inclòs a l' art. 693.2 LEC en idèntics termes. I perquè és trasllat de norma jurídica està generalment acceptat que aquest pacte és inatacable d'abusivitat. A més l'art. 693.2 actual que exigeix un mínim de tres quotes impagades es compleix en el cas present (16 quotes entre juny de 2015i la resolució). Invoca la sent. TS 23-12-2015. I parcialment l'Acte d'11-6-2015 precisament destacant que no solament s'ha d'estar al text literal de la clàusula.

4rt) El deutor pot enervar en cas d'execució hipotecària.

5è) subsidiàriament postula que encara que es declari nul·la es segueixi endavant amb l'execució atès l'incompliment ( art. 1129 CC).

Postula la revocació, la desestimació dels motius d'oposició i la continuació de l'execució.

No intervé la part demandada que no ha estat part a instància.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) Banco Sabadell SA (successor de Bansabadell Hipotecaria) al seu moment (22-2-2017) va exercitar demanda d'execució hipotecària contra el Sr. Felicisimo per incompliment del pagament del préstec amb garantia hipotecària de data 15-5-2009 (f. 26 i ss.), novada el 15-1-2013 (f. 68 i ss., establint carència de 24 mesos) i novament novada el 22-5-2015 (f. 96 i ss., ampliant el termini del contracte fins 31-5-2029 i pactabnt un interès de l'1% fins la propera revisió, a 31- 12-2016) (tot plegat, escriptura de la que resulta un préstec de 340.000 € a 20 anys d'amortització inicialment, al 3'25% d'interès fins 29-11-2010, sòl del 3% i sostre del 15%, comissió per impagats de 25 € per rebut, després euríbor a un any + 1 punt,interès de demora = remuneratori + 3 punts màxim 18% anual,despeses a càrrec del deutor -taxació, aranzels, càrrecs fiscals, de tramitació i gestió, processals i de desqualificació-), en reclamació de 296.975,14 € (f. 127 i ss., acta de 18- 11-2016, de fixació de saldo a data 19-11-2016, corresponents a 292.520,43 € de capital vençut anticipadament, 3.900,32 €de capital vençut i degut, 154'39€d'interessos remuneratoris i 0€d'interessos de demora i 400 € de comissions) més altres 34.000 € per a interessos i costes de l'execució.La liquidació correspon a venciment anticipat practicat a 19-11-2016 per bé que es venen impagant quotes des de 30-6-2015 i suposa un impagament de 4.054,71 € (menys del 3% de capital lliurat -10.200 front de 340.000- en16 quotes(f. 132 girat).

b) Abans de despatxar execució, per provisió de 3-4-2017 (f. 171 i ss.) el Jutjat va requerir la part actora per tal que evacués al·legacions sobre la possible abusivitat de les clàusules de venciment anticipat, clàusula sòl i comissions per quotes impagades. La representació de l'executat va evacuar-les entenent (f. 172 i ss.) que les clàusules eren legals. Quant al venciment anticipat va remarcar que es duia en aquell moment més de 20 quotes impagades, que les exigències de l'actual 693.2 LEc es compleixen, tot i que no estaven vigents quan es va signar el contracte i es va redactar la clàusula i que cal estar a l'incompliment greu efectiu.

Quant a la clàusula sòl i sostre, diu que són clàusules consentides, transparents i clares, que es tà prevista la clàusula sòl a l'OM 5-5-1994, que l'escriptura és de data anterior a la vigent doctrina del TJUE al respecte. A més, remarca que de la liquidació es pot comprovar com no ha estat aplicada aquesta clàusula en haver estat liquidat el període variable a l'1% (el fix que es va pactar el 2013 durant uns mesos).

Quant a les comissions per impagaments, no vulneren l'art. 89.4 LGDCUi responen a les gestions que s'han de fer per culpa de l'incompliment.

Subsidiàriament entén que l'execució pot seguir endavant sense aquesta suma per comissions.

Tercer.La Interlocutòria d'instància, de data 15 de maig de 2017 (f. 182 i ss.) inadmet la demanda i denega el despatx d'execució en estimar abusiva i nul·la la clàusula de venciment anticipat en base a la més recent doctrina del TJUE.

I ja no entra a examinar la possible abusivitat de les restants clàusules objecte de control d'ofici.

Nogensmenys no s'està de dir que la clàusula sòl efectivament no fou emprada en la liquidació i que s'hauria d'excloure la comissió de 400 € de la liquidació perquè és una penalització sense base.

No fa imposició de costes. No explica el per què

Conseqüentment, declara que resta sobreseguda l'execució despatxada.

Sense costes.

Quart.Conforme a la sentència de la Sala Primera del Tribunal Suprem de data 11-9-2019, dictada en el recurs de cassació 1752/2014, procedeix aplicar les següents pautes o orientacions jurisprudencials als recursos d'apel·lació en procediments d'execució hipotecària on el deutor tingui la condició de consumidor, amb relació a la clàusula de venciment anticipat reputada nul·la per abusiva:

1er) En els processos on, amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/2013 s'hagués donat per vençut el préstec per aplicació d'una clàusula contractual de venciment anticipat que hagi estat reputada nul·la, s'hauran de sobreseure sense més tràmit.

2on) En els processos en que, amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/2013, s'hagués donat per vençut el préstec per aplicació d'una clàusula contractual de venciment anticipat reputada nul·la i l'incompliment del deutor no revesteixi la gravetat prevista a l' art. 24 de la Llei 5/2019 de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, s'hauran de sobreseure igualment sense més tràmit.

3er) En els procediments esmentats a l'apartat anterior quan l'incompliment del deutor revesteixi la gravetat prevista al referit art. 24 de la Llei 5/2019 (que, estant la vida del préstec en la seva primera meitat, els impagaments anteriors a la demanda executiva superin el 3% del capital prestat o bé assoleixin un mínim de 12 mensualitats, podran continuar la seva tramitació.

Cinquè.El cas que ens ocupa encaixa en l'apartat 3er del Fonament anterior, atès que l'incompliment del deutor revesteix la gravetat prevista al referit art. 24 de la Llei 5/2019 (que, estant la vida del préstec en la seva primera meitat, els impagaments anteriors a la demanda executiva superin el 3% del capital prestat o bé assoleixin un mínim de 12 mensualitats), ja que en concret estem davant d'un incompliment que si bé no supera el 3% del capital lliurat sí que es materialitza en 16 quotes impagades.

Cal estimar íntegrament el recurs.

I caldrà declarar continuar la tramitació, començant per manar despatxar execució, no sens perjudici de que el Jutjat a quopugui analitzar novament d'ofici i eventualment anul·lar en deguda forma les demés clàusules objecte de control d'ofici al seu moment i que no va analitzar en forma per haver apreciat la nul·litat que ara es revoca.

La sentència del TS d'11-9-2019 ens vincula totalment, en tant que estableix una nova jurisprudència executiva de la del TJUE, de manera que aquest Tribunal no pot sinó aplicar-la en la resolució d'aquest recurs.

Sisè.Trobant-nos en el cas del 3er apartat del Fonament Quart, un cop declarat ben fet el venciment anticipat, cal preguntar-se per l'examen dels demés motius d'oposició que no van ser decidits a instància.

Al respecte, els límits de la congruència en alçada (tot coneixent un cas d'unswap) els va deixar ben definits la sentència del TS de 19-5-2016 (Ponent Excm. Sr. Sarazá) (EDJ 2016/68569) que va dir:

'(...)TERCERO.- Decisión de la Sala. El ámbito de la apelación en el caso de que, formuladas varias pretensiones en la demanda, hayan sido estimadas algunas y desestimadas otras, y solo haya recurrido la parte demandada.

1.- Los motivos plantean la problemática sobre la procedencia de que, al resolver el recurso de apelación de la parte demandada contra la sentencia del Juzgado de Primera Instancia que estimó una pretensión de las varias formuladas de modo alternativo (subsidiario) en la demanda, el tribunal de apelación, caso de estimar fundada la apelación, deba abordar el examen de las demás pretensiones ejercitadas en la demanda y pueda condenar al demandado al estimar otra de las pretensiones ejercitadas en la demanda.

Esta cuestión afecta a la congruencia en la apelación ( art. 465.5 LEC), la reducción del ámbito de lo discutido en la primera instancia por consentir alguna de las partes en la desestimación de alguna de sus peticiones o excepciones, que no podrían por tanto ser enjuiciadas por el tribunal de apelación (principio tantum devolutum quantum appellatum, esto es, el conocimiento del tribunal de apelación se circunscribe a aquello que ha sido apelado) o el carácter firme de pronunciamientos que no han sido impugnados ( art. 207 LEC).

La solución ha de ser distinta dependiendo de que en primera instancia se haya omitido resolverlas pretensiones alternativas a aquella que ha sido estimada, o se haya entrado a conocer y se haya desestimadola pretensión o pretensiones alternativas a aquella que ha sido estimada.

2.- En el primer caso, esto es,si el Juzgado ha estimado una pretensión y ha omitido entrar a conocer de las demás, y sobre ellas no hay por tanto un pronunciamiento desestimatorio (que no necesariamente habría de estar expresamente recogido en el fallo pero que habría de ser claro y expreso en la fundamentación de la sentencia), es doctrina de esta Sala que la sentencia del tribunal de apelación que estime fundado el recurso del demandante debe entrar a enjuiciar la pretensión no resuelta en la sentencia de primera instancia, sin necesidad de que la parte que la formuló, el demandante, apele o impugne la sentencia de primera instancia para sostenerla de forma expresa en la segunda instanciay sin necesidad de plantear la cuestión en la oposición al recurso, pues está implícita en el ámbito de la apelación y se avoca su conocimiento al tribunal de segunda instancia.

Solo así se evita incurrir en incongruencia omisiva. Al no haber sido examinada y resuelta la pretensión por la sentencia de primera instancia, no hay un pronunciamiento desestimatorio desfavorable que legitimara al demandado para impugnar y que quede fuera del debate de la segunda instancia ante la falta de impugnación.

Esta doctrina ha sido mantenida por esta sala, tanto respecto de las pretensiones como respecto de las excepciones no resueltas en la sentencia apelada, en sentencias como las núms. 87/2009, de 19 de febrero de 2009, 432/2010, de 29 de julio, 370/2011, de 9 de junio de 2011, 977/2011, de 12 de enero, y 532/2013, de 19 de septiembre.

Ha sido asimismo sostenida, en alguna ocasión con referencia a otro tipo de recursos ante otras jurisdicciones, en las sentencias del Tribunal Constitucional 4/1994 de 17 de enero (EDJ 1994/155), 206/1999 de 8 de novembre (EDJ 1999/34736) y 218/2003 de 15 de diciembre (EDJ 2003/172090) y 51/2010 de 4 de octubre (EDJ 2010/218153).

Son también exponentes de esta doctrina las dos sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos de 9 de diciembre de 1994, casos Ruiz Torija contra España e Hiro Balani contra España. El examen de los casos resueltos en estas sentencias muestra que el tribunal de apelación no se pronunció sobre la excepción de prescripción, en el primer caso, y sobre uno de los motivos de oposición a la demanda, en el segundo, cuando tales cuestiones no habían sido resueltas por las sentencias de primera instancia (párrafo 10 de la sentencia del caso Ruiz Torija y párrafo 9 de la sentencia del caso Hiro Balani).

3.- Pero no es ese el supuesto que se plantea en el presente caso, pues en este la sentencia del Juzgado de Primera Instancia entró a conocer y desestimó expresamente la pretensión de nulidad de la cláusula de cancelación anticipada[es tractava d'un swap]por tener carácter abusivo, por más que ese pronunciamiento no se llevara explícitamente al fallo.

Esta sala, en anteriores resoluciones, ha considerado en estos casos necesaria la impugnación de la sentencia de primera instancia por parte del demandante que vio expresamente desestimada la pretensión alternativa, aunque se le hubiera estimado otra de las pretensiones formuladas, cuando la parte contraria apela la sentencia. Lo mismo ha afirmado respecto del demandado que ha visto expresamente desestimada la excepción de prescripción.

Nuestra sentencia 481/2010, de 25 de noviembre, enjuició un supuesto en el que en primera instancia se desestimó la excepción de prescripción y se desestimó la demanda por otras razones sustantivas. La Audiencia Provincial estimó la excepción de prescripción pese a que el demandado no había impugnado la sentencia, por lo que desestimó el recurso de apelación. La demandante interpuso recurso extraordinario por infracción procesal y alegó que la competencia del tribunal de segundo grado no alcanzaba a conocer sobre la prescripción porque la desestimación de dicha excepción no había sido impugnada. El Tribunal Supremo estimó el recurso extraordinario por infracción procesal razonando a tal efecto:

'A) Esta Sala tiene reiteradamente declarado que el tribunal de apelación no puede resolver otras cuestiones que aquellas que le han sido trasladadas, pues, en virtud del principio tantum devolutum quantum apellatum (solo se defiere al tribunal superior aquello que se apela) ( SSTS de 12 de mayo de 2006, recurso n.º 2915/1999, 1 de diciembre de 2006, recurso nº. 445/2000, 21 de junio de 2007, recurso n.º 2768/2000), los pronunciamientos de la sentencia de primera instancia a los que no se extiende la pretensión impugnatoria deben entenderse consentidos por las partes, devienen firmes y no pueden ser modificados en la segunda instancia so pena de incurrir en una reformatio in peius o reforma peyorativa que vulnera el derecho a la tutela judicial efectiva por incongruencia extra petita (más allá de lo pedido) ( SSTS de 17 de abril de 2007, recurso n.º 1007/2000, STS 24 de marzo de 2008, recurso n.º 100/2001).

'B) En el caso examinado la sentencia recurrida ha infringido este principio y, con ello, las normas sobre congruencia establecidas en el art. 218 LEC, invocado como fundamento de este motivo. En efecto, no habiendo sido apelada la sentencia que desestimó la excepción de prescripción por parte del demandado que la opuso en primera instancia, ni habiendo este impugnado la sentencias en los extremos que pudieran resultarle desfavorables con ocasión del recurso de apelación interpuesto por la contraparte, la desestimación de esta excepción debe considerarse consentida y no pudo ser revocada por la sentencia de apelación.

'C) No es suficiente para enervar esta apreciación que la parte demandada formulara en la oposición alegaciones sobre la prescripción. Para trasladar el examen de esta cuestión al tribunal de apelación era necesario que hubiese apelado la sentencia o la hubiera impugnado, combatiendo los extremos en los que le resultaba desfavorable, a raíz del recurso interpuesto por la contraparte. La parte demandada, por el contrario, según resulta de los autos, formuló su escrito como de oposición al recurso de apelación, se limitó a solicitar en él la confirmación de la sentencia dictada en primera instancia y no se opuso a que el Juzgado, en consonancia con ello, diera a su escrito el trámite propio de la oposición, y no el de la impugnación de la sentencia, que hubiera comportado el traslado a la parte apelante, como exige el art. 461.4 LEC

'En efecto, el art. 461 LEC contempla la impugnación de la sentencia apelada por la parte inicialmente no apelante concediendo a quien no es inicialmente apelante, no solo la facultad de oponerse al recurso de apelación interpuesto por otra de las partes, sino también la de impugnar la resolución pidiendo su revocación y sustitución por otra que le sea más favorable, caso en el que se da traslado a la parte inicialmente apelante para que pueda defenderse. Se concilia así, de un lado, la posibilidad de que quien resulta parcialmente perjudicado por la sentencia pueda consentirla, absteniéndose de interponer la apelación, en atención a los aspectos que le resultan favorables y, de otro lado, el pleno ejercicio del derecho de defensa si la contraparte, en definitiva, interpone recurso de apelación ( STS 13 de enero de 2010, recurso n.º 912/05)'.

Esta doctrina ha sido sustentada en otras sentencias de esta Sala, como las 108/2007, de 13 de febrero, 1335/2007, de 10 de diciembre, 883/2011, de 7 de enero, y 532/2013, de 19 de septiembre.

Si la sentencia de primera instancia resolvió la pretensión alternativa (subsidiaria), desestimándola, el tribunal de apelación solo puede revocar este pronunciamiento desestimatorio si la parte afectada desfavorablemente por tal pronunciamiento lo impugna, expresando las razones por las que considera que el pronunciamiento no está fundado en derecho. De esta forma, al dar al demandado, inicial recurrente, traslado de la impugnación de la desestimación de la pretensión formulada por el demandante, inicial recurrido, se da a la parte favorecida por el pronunciamiento la oportunidad de rebatir los argumentos de la impugnación.

De no exigir la impugnación por el recurrido del pronunciamiento desestimatorio de la pretensión que formuló, se estaría privando a la parte favorecida por el pronunciamiento de la posibilidad de rebatir estos argumentos impugnatorios, o se le obligaría a realizar en su recurso de apelación, por adelantado, unas alegaciones en defensa de ese pronunciamiento, sin conocer siquiera si va a ser cuestionado por la parte que vio desestimada la pretensión alternativa que formuló o, de serlo, cuáles pudieran ser los argumentos impugnatorios, y se afectaría seriamente su derecho a la tutela judicial efectiva, en las garantías de contradicción e interdicción de la indefensión, pues podría ver desestimado su recurso con base en alegaciones impugnatorias a las que no habría podido replicar dialécticamente.

4.- La objeción sobre la falta de gravamen para impugnar (el demandante no podría recurrir pues la demanda fue estimada, pese a la expresa desestimación de la pretensión subsidiaria) resulta superada cuando el demandado formula recurso y el demandante puede verse afectado desfavorablemente por la desestimación de su pretensión subsidiaria en primera instancia, si el tribunal de apelación considera fundado el recurso del demandado. La formulación del recurso por el demandado que vio estimada la pretensión principal ejercitada contra él, hace surgir el gravamen del demandante que vio desestimada su pretensión subsidiaria (de ahí que las sentencias de esta sala 108/2007, de 13 de febrero, y 532/2013, de 19 de septiembre, hablaran de la existencia en tal caso de un 'gravamen eventual') y le legitima para formular impugnación en la que, valga la redundancia, impugne el pronunciamiento desestimatorio de la pretensión.

Ha de tenerse en cuenta la mayor laxitud de la LEC de 2000 en la conceptuación de 'gravamen' para recurrir o para impugnar un recurso de apelación. El art. 448, al regular el 'derecho a recurrir', prevé que las partes pueden interponer recurso contra las resoluciones 'que les afecten desfavorablemente' y el art. 461.1 prevé que el apelado pueda impugnar la resolución apelada 'en lo que le resulte desfavorable'. Al comparar el texto de estos preceptos con el de los arts. 705, 858, 892 LEC de 1881, que permitía la adhesión a la apelación 'sobre los puntos en que crea perjudicial la sentencia', la sentencia de esta sala 437/2009, de 22 de junio, considera que la impugnación contemplada en el art. 461 LEC 'parece concebida en términos más amplios que la 'adhesión' al recurso de apelación contemplada en los arts. 705, 858 y 892 LEC de 1881 al sustituir 'perjudicial' por 'desfavorable' y permitir que la sentencia de apelación pueda perjudicar al apelante en virtud de la impugnación formulada por el inicialmente apelado...'.

5.- Cuestión distinta es que por una excesiva rigidez formal, un escrito del recurrido en el que impugna el pronunciamiento desestimatorio de la excepción reciba el tratamiento de escrito de oposiciónal recurso y no de impugnación a la sentencia, supuesto este en la que el Tribunal Constitucional ha otorgado amparo por vulneración del art. 24 Const. ( sent. TC 73/2009 de 23 de marzo. Pero no es eso lo sucedido en el caso enjuiciado en este recurso.

6.- Asimismo, no puede confundirse el pronunciamiento desestimatorio de una pretensión con el hecho de que la sentencia no acepte determinados argumentos de la demanda que fundamentan la pretensión. Si esta es estimada, pese a que alguno de los argumentos que la sustentaban no fueron aceptados por la sentencia del Juzgado de Primera Instancia, el demandante no puede formular recurso de apelación, y la Audiencia Provincial debe considerar todos los argumentos esgrimidos en apoyo de su pretensión, incluso los que el Juzgado de Primera Instancia no consideró acertados, y no puede dejar de hacerlo argumentando que el demandante no ha recurrido o impugnado la sentencia. Al haber sido estimada su pretensión, carecía de gravamen para hacerlo, pues no constituye tal gravamen el hecho de que algunos de sus argumentos no fueran compartidos por el juzgado.

7.- Debe precisarse que lo desestimado por el Juzgado de Primera Instancia fue la pretensión de que se declarara abusiva la cláusula de vencimiento anticipado. Pero una de las razones por las que el Juzgado consideró que la información suministrada por B. a E. no fue correcta y determinó el error esencial y excusable de esta, fue la insuficiencia de información sobre el coste de la cancelación anticipada. Por tanto, sí es procedente que E. pueda cuestionar ahora las consideraciones que la Audiencia Provincial hizo sobre este particular (...)'

Per tant, al marge del concret supòsit que contemplà dita sentència, com a norma general, hem de concloure que si es va donar tràmit d'oposició i no es van resoldre totes les suposades clàusules abusives objecte de debat, tant si han estat objecte del recurs d'apel·lació com si no ho han estat per part de qui les va plantejar,la Sala assumirà la instància i donarà el seu veredicte final.

En qualsevol altre cas, és a dir, si el Jutjat va actuar d'ofici o va resoldre desestimant la suposada abusivitat de dites clàusules, a l'empara de l'art. 465 LEC la Sala no entrarà a decidir-los sense apel·lació o impugnació del perjudicat, remetent el cas a instància novament per a que ho resolgui eventualment.

Està clar que estem en aquell supòsit on la data del venciment anticipat i l'abast de l'incompliment determinen que la resolució no estigui ajustada a Dret segons el TS.

Cal, per tant, estimar íntegrament el recurs i, en conseqüència, revocar plenament l'Acte d'instància i declarar procedent la continuació de la tramitació del procediment d'execució, sense més consideracions que les ja fetes més amunt.

Setè.En matèria de costes, l'estimació íntegra del recurs comporta la no imposició de les costes de l'alçada ( art. 398 LEC).

Fallo

LA SALA ACORDA: Estimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part executantcontra la Interlocutòria dictada el 15 de maig de 2017 pel Jutjat de Primera Instància núm. 8 de Terrassa a les actuacions d'incident de control d'ofici de clàusules abusives en procediment d'execució hipotecària núm. 224/2017 (Rotlle núm. 668/2017) que revoquem íntegrament.

En conseqüència, manem admetre a tràmit en forma la demanda i prosseguir endavant amb la tramitació, principiant, si s'escau, amb un nou examen d'ofici de les clàusules sobre les quals no es va pronunciar nul·litat formal a instància. Sense imposició de les costes de la primera instància en no haver-hi un veritable incident que les prevegi ni de les costes d'aquesta alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent la devolució del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Interlocutòria Definitiva, ho acorda, mana i signa aquest Tribunal.

I, un cop esdevingui ferma aquesta Interlocutòria Definitiva, retorneu les actuacions al Jutjat de procedència amb testimoniatge de la mateixa per al seu compliment.